Somnis de mestre

amb els bons propòsits també arriben els primers neguits, que sovint ens visiten en somnis que potser no recordem l'endemà. Heus-ne aquí cinc

Jordi Badiella
 
 

Aquest nou curs ens portarà un grapat de coses. Coses de tots colors, però sobretot, ens portarà alumnes, que són la matèria primera de la nostra feina. La qüestió és, com sempre, preguntar-nos si estarem a l’alçada de les seves necessitats i de la seva imaginació. Així, amb els bons propòsits també arriben els primers neguits, que sovint ens visiten en somnis que potser no recordem l’endemà. Heus-ne aquí cinc.

Una visita al zoo

En aquest somni, hi ha un nen que va al zoo amb l’escola i, en trobar una gàbia buida, hi entra. Un altre nen l’imita i així tota la classe, el mestre i tot. Quan el director del zoo va a veure què passa, té una gran idea, i se’n va corrents a donar l’ordre que apugin el preu de les entrades.

La peixera mòbil

En aquest somni un peix va a parar dins d’una peixera, on canta cançons d’enyorança del riu on el van pescar. Un dia, la seva mestressa el sent cantar i pensa de portar-lo a un programa de televisió per fer-se famosa. Però, quan tot era a punt, el peix deixa de cantar, perquè troba que anar pel món en peixera és humiliant.

Una fotografia molt curiosa

En aquest somni una nena té una fotografia dels nens i les nenes de la seva classe penjada a la paret de la seva habitació. És una fotografia molt curiosa perquè el lloc de la mestra està buit. I quan una amiga li pregunta a la nena per què la mestra no surt a la foto, la nena li explica que la seva mestra és vampiressa i que les vampiresses no es poden fotografiar, i que ella, abans que fessin la fotografia, ja sabia que era vampiressa, perquè un dia li va agafar per riure i ensenyar els ullals.

L’acadèmia de gossos

En aquest somni hi ha un pare que somia que porta el gos a fer un curset de defensa en una acadèmia de gossos, i el seu somni es creua amb el del seu fill, que somia que porta el gos a fer un curset d’endreçar habitacions; i el somni del pare i el somni del fill es creuen amb el somni del gos, que somia que els seus amos el porten a una acadèmia per aprendre a amagar ossos; i li agrada tant la idea que es desperta bordant, i de passada desperta també l’amo, el fill i el mestre, que somiava en tots tres.

Els venedors de llaminadures

Aquest somni passa a la cantonada de l’escola, on hi ha un venedor de llaminadures que a l’hivern fa cara de pica-pica; a la primavera, de caramel de goma; a l’estiu, de gelat de llimona; i a la tardor, de piruleta. I els nens de l’escola li diuen el Quatre estacions. Quan es mor, el nou venedor de llaminadures té la mania de fer l’ullet, i els nens i les nenes li diuen l’Intermitent. I quan el Quatre estacions i l’Intermitent es troben al cel es peten de riure, perquè el nou venedor de llaminadures és negre i li diuen el Pega dolça.

És clar que els professionals de l’ensenyament obligatori detectaran els missatges subjacents en aquests somnis. Una visita al zoo remet al joc; La peixera mòbil, al respecte; Una fotografia ben curiosa, a l’atzar; L’acadèmia de gossos, a l’altruisme; Els venedors de llaminadures, a l’afecte. Qualsevol altra interpretació, i més encara si estigués lligada a una tendència pedagògica nova, o vella, sorgida en despatxos, difosa en instruccions i amplificada en cursos, jornades i conferències ad hoc s’allunyaria molt del sentit que cercava donar-los després de pensar-m’hi prou, perquè els conceptes suara esmentats, i d’altres que no s’han afegit en aquest escrit, no són, al meu parer, només els materials amb què es fan el somnis de mestre, sinó -diguem-ho ras i curt-, el seu ofici.

Jordi Badiella
Sobre Jordi Badiella

Jordi Badiella és professor de Secundària Més articles