Toni, de mecànic de camions a mestre d’infantil: “Mai li digueu a un infant que no serveix”

Toni Sánchez és un mestre diferent. Ha lluitat i doblegat el determinisme social que el va convertir en un fracàs escolar de manual durant la seva escolaritat. Fins als 30 anys no va saber que, contràriament al que havia escoltat i cregut tota la vida, sí que servia per estudiar.

Víctor Saura
 
 
 

Toni Sánchez, fa anys, treballant al taller | Fotos cedides per Toni Sánchez

“De ben petit sempre vaig sentir el mateix: ets igual que el teu pare. El meu pare no va acabar l’EGB i als 14 anys va entrar a treballar en un taller mecànic de camions, i ho va fer fins a la seva jubilació. Jo vaig entrar al mateix taller amb 16 anys, després de fracassar a l’EGB i a l’FP”. Toni Sánchez va néixer a Tarragona el 1981, al barri de Sant Pere i Sant Pau, i durant tots els seus anys a l’escola Marcel·lí Domingo no recorda ni una sola classe que l’interessés. A partir de quart de primària va començar a acumular males notes, suspenia un munt d’assignatures però anava passant de curs. Ningú s’hi amoïnava gaire. Era “igual que el seu pare”.

“El missatge d’un mestre et pot marcar definitivament. Cal tenir molta cura dels missatges que es donen als infants perquè es queden al subconscient. Recordo un mestre que vaig tenir que per renyar algun company li deia: ‘Molt bé, tu segueix el camí del Toni, que no arribarà ni a escombriaire, perquè per ser escombriaire es necessita l’EGB”, comenta Sánchez. No era un nen conflictiu ni disruptiu, no desobeïa ni desafiava els mestres, simplement era distret, assegura.

Tampoc era el marginat; al contrari, sempre ha tingut facilitat per les relacions socials i com que a més jugava molt bé al futbol era força popular entre els companys. Però tenia clar, ell i tothom, que no servia per estudiar. “Jo no portava l’examen als meus pares quan treia un zero, i llavors, com que no el tornava signat, em deixaven al passadís durant una setmana”, afegeix. “O de vegades, per parlar a classe, em feien posar dret a sobre de la taula i així em tirava tota la classe”. No parlem de l’escola del tardofranquisme, sinó de la de finals dels vuitanta.

“Si tant t’agradaria, fes-ho”

Durant 20 anys el Toni va ser mecànic de camions, primer com a empleat i a partir dels 25 com a soci de la cooperativa. Es guanyava bé la vida. Però va passar una cosa: als 28 anys se’n va anar a viure amb la Montse Colomer, la seva parella, que ja feia anys era mestra d’educació infantil i tenia plaça a l’Escola les Cometes, de Llorenç del Penedès. “Jo molt sovint li comentava que m’encantaria fer educació infantil, i la Montse m’insistia que si tant m’agradava, que fes la prova d’accés per a majors de 25 anys. De sempre que m’havia animat a estudiar alguna cosa, em deia que fes un curs anglès o un altre d’informàtica, i jo li contestava cada vegada el mateix, que jo no servia per estudiar”.

Un dia una d’aquestes converses va acabar malament. Van discutir. Ella va plorar. I llavors el Toni li va fer una promesa. “Li vaig dir que ho intentaria i que faria la prova d’accés, i que si aprovava aniria fins al final, però que si suspenia m’havia de prometre que mai més em diria que estudiés”.

Toni Sánchez

Durant mesos el Toni es va estar preparant el temari de les proves durant l’hora de dinar, i a partir de tutorials de Youtube. I l’any 2011 va fer les proves. “Vaig treure un 10 en història i un 7 en mates, i quan vam veure aquestes notes ens vam posar a plorar tots dos com nadons”, diu el Toni.

L’any següent, amb 31 anys, el Toni va entrar a la Universitat Rovira i Virgili, i va haver de demanar a la feina que li reduïssin la jornada laboral a la meitat. Però els va dir als altres sis socis de la cooperativa que estava estudiant una enginyeria mecànica. “No m’haurien deixat agafar la reducció si els hagués dit la veritat”, assegura. El seu pare era l’únic dels socis que la sabia.

“Del no serveixo al no em conformo”

De 8 del matí a 1 del migdia el Toni treballava al taller. De 3 a 9 de la tarda anava a la facultat, i a partir de les 10 del vespre feia les feines de la universitat. “Jo no tenia ordinador, ni xarxes socials, no havia fet un treball de recerca en la meva vida ni sabia com posar-m’hi”, explica el Sánchez. Volia fer-ho bé. “Vaig viure un canvi. Del ‘jo no serveixo’ al ‘no em conformo amb menys d’un 7’. A la carrera tinc una mitjana de 8 i d’alguna assignatura vaig treure matrícula”. Aquesta transformació el Toni no l’atribueix només als anys, sinó molt especialment als missatges positius que ha rebut: “Quan hi ha algú al teu costat que et diu que tu pots, això no té preu”.

Els practicum de la carrera encara van ser més difícils de combinar amb la feina, i arribats a aquest punt ja va haver de confessar a la resta de socis el que realment estava fent mentre no era al taller. Això va causar un fort terrabastall a l’empresa, ja que ell era el jove i el que se suposava que acabaria tirant endavant el negoci a mesura que la resta s’anessin jubilant. Les hores de les pràctiques les va recuperar amb les vacances de dos anys. Les primeres les va fer a una escola d’El Vendrell i les segones a una de Tarragona, en tots dos casos centres d’alta complexitat amb un alt percentatge d’alumnes d’origen estranger. “Les vaig triar a consciència. Segurament perquè tinc tan presents els problemes de la meva educació em volia dedicar a ajudar nens en risc d’exclusió social, vull ajudar que cap nen se senti apartat de la classe, com em vaig sentir jo”, comenta.

Penjar la granota

El 2016 obté el títol de mestre, penja definitivament la granota de mecànic i fa classes de català a alumnes nouvinguts a l’escola Marià Fortuny de Reus. Vol entrar a llistes d’interins, però no pot. Encara no té tots els requisits. Li demanen el Nivell C, i no el té. “M’havien deixat ser mestre de català, però no ser mestre d’infantil perquè em faltava el català, quan el nivell C el té automàticament qualsevol estudiant que s’hagi graduat a l’ESO”, es lamenta el Toni. Llavors es prepara per l’examen del Nivell C i se’l treu. I estudia anglès i es treu el B1 d’anglès.

Pràctiques a l’Escola Ponent, de Tarragona

En el mateix moment que obté el títol de mestre, el Toni té clar que ha de canviar d’aires, necessita desconnectar de la seva anterior vida. Ho parla amb la Montse, i trien Camprodon (Ripollés). I cap allà marxen quan ella obté el trasllat a la ZER de Llanars. D’això fa més d’un any. Durant aquests temps el Toni ha fet substitucions a l’escola bressol El Rajolet, de Les Presses, a la vegada que rebutjava totes les propostes de feina que li han sorgit de mecànics de la comarca.

Segueix esperant que es torni a obrir la borsa d’interins, ara que ja compleix tots els requisits, i mentrestant s’ha seguit formant. De petit no servia per estudiar, i ara no para. “En els darrers mesos he fet un curs de gamificació, un de treball per projectes, un d’intel·ligències múltiples, un de documentació i un altre de dibuix”, comenta. També va inscriure’s a l’escola d’estiu de Rosa Sensat del passat juliol. Allà, en un petit grup de treball, va explicar la seva història als companys, i arribat el moment de fer la posada en comú amb tot l’auditori el van ensarronar perquè la repetís per a tots els presents. El cronista era un d’ells.

Ens citem passats uns mesos. Li demano que m’ho torni a explicar. “No etiqueteu mai als infants, no li digueu a un nen que té dificultats d’aprenentatge que és un perdut, no li digueu mai que no serveix”, segueix insistint durant tota la conversa.

Toni Sánchez, en l’actualitat

40 Comentaris on Toni, de mecànic de camions a mestre d’infantil: “Mai li digueu a un infant que no serveix”

  1. La Júlia S se’n recorda molt de tu et va trobar molt a faltar un petó

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 0:28 // Respon

      La Júlia és un tresor i té sort de tenir uns pares encantadors. Segur que li fareu un acompanyament perfecte, bassat en missatges que l’animan a fer coses, a descobrir, a preguntar-se perquè, etc,
      Una abraçada!

  2. Sou molt valents tots dos per atrevir-vos a trencar els murs d’un mateix construïts pels altres i afrontar-vos junts a aquest gran repte de la vida! Que ningú us aturi!!!

  3. Gràcies per la valentia en compartir-ho.
    Aquests missatges són molt útils per sacsejar consciències, ets un referent molt positiu!
    “Ets únic, i pots aconseguir tot allò que et proposis”

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 19:19 // Respon

      Moltes gràcies Rubèn! Tens raó, podem aconseguir molt més del que pensem, tot i que, no sempre som capaços de fer-ho a causa de les nostres barreres mentals. Per aquest motiu, hem de tenir cura dels missatges que enviem de forma inconscient als nostres infants.
      Una abraçada Rubèn!

  4. Quina sort que tindran els teus alumnes de tenir un profe així! motivar i creure amb els nens és la clau!

  5. Aquest relat és una història d’amor

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 22:22 // Respon

      Sens dubte! Una història d’amor, superació i de creixement personal. Una abraçada Sonia.

  6. Joan Solé // 05/10/2018 a les 14:03 // Respon

    Quina bonica història! Fa mig any que conec en Toni, sé que és una bellíssima persona, i després de llegir aquesta història queda clar que és un bon exemple que amb paciència i constància en aquesta vida es pot aconseguir qualsevol objectiu que un es proposi.
    Felicitats Toni, i gràcies per compartir-ho.

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 19:49 // Respon

      Gràcies per les teves paraules Joan. Com a dansaire ets bó, però encara millor persona. Una abraçada amic!

  7. Imma Vinyes // 05/10/2018 a les 14:51 // Respon

    Quina història tan entranyable, una història d’amor, de lluita, de superació personal, de reptes, d’esforç i constància… !
    Moltes felicitats a tots dos !!!

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 21:48 // Respon

      Gràcies Imma! No ha estat un camí fàcil, però ha valgut la pena. No pel fet de canviar de feina de mecànic a mestre, sinó pel fet de superar barreres que em restaven llibertat.
      Una forta abraçada!!

  8. Enhorabona Toni i gràcies per compartir la teva història.M’ha arribat al cor perquè la meva és semblant:a mi també en van fer creure que no servia,i amb 35 anys vaig començar la carrera,amb dos fills i treballant 40h setmsnals.Ara amb 41anys he finalitzat la segona carrera al temps que neixia el meu 3er fill i sense deixar de treballar.No deixem mai que ningú digui a un nen que no pot estudiar i ser el que vulgui.Una abraçada!

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 19:46 // Respon

      Uauuu Maria!! Esrudiar, treballar i tenir fills… ets una heroïna!! Felicitats, no deixis mai de lluitar pels teus somnis.

  9. Ets/sou molt grans, us felicito!!!

  10. Toni,
    La teva història m’ha arribat al cor. Els meus pares volien que fos secretària “amb les ungles llargues pintadetes”, però a 6è d’EGB vaig tenir un professor com tu, que va creure en la meva vocació. Només va caldre una conversa amb ell per donar-me el valor per comunicar-ho als meus pares. S’ho van pendre a broma, no em van recolçar. També va ser molt dur, sempre treballant i estudiant, però sòc metgessa gràcies a aquell profe. Amb el temps he perdonat als meus pares, perque he entés que ells estaven tant condicionats pel seu passat que no imaginaven el meu potencial. Ara que, porto les ungles curtes i quasi mai me les pinto 😉

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 20:28 // Respon

      Moltes gràcies per aquestes paraules tant boniques i per compartir la teva experiència Isabel. Veig que has fet front una situació inicial adversa i has aconseguit el teu propòsit, felicitats!!

  11. A casa, estem passant pel mateix.La meva parella amb 43 anys ha començat a estudiar un cicle formatiu Dual.Tan de bo, li vagi tan bé com a tu.Jo també sóc mestra i estic molt segura que li anirà molt bé.És una llàstima que no ens adonem del mal que fem ” etiquetant” a la canalla.Enhorabona Toni i endavant!.

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 21:53 // Respon

      Judit felicita a la teva parella de part meva. Anima’l fins al final i no deixis que defalleixi en els moments de debilitat. Estic segur que ho aconseguireu!!!

  12. Silvia Martín. // 06/10/2018 a les 17:10 // Respon

    El meu company acaba la carrera de A.D.E aquest any am 42 anys, També per la U.N.E.D, I en el seu temps no va acabar segont de Bup, sou Valents i contats!!

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 22:18 // Respon

      Sílvia felicita al teu company de la meva part. Anímal fins al final. Estic segur que ho aconsegurà!

  13. Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 0:13 // Respon

    Moltes gràcies a tots pels ànims i les paraules dolces. Aquests darrers dies m’arriben missatges de gent que també ha començat a estudiar de gran. Voldria aprofitar el moment per animar a tothom que desitgi estudiar i encara dubti, mai és massa tard! Per últim, és veritat que he trencat esquemes mentals que semblaven parets de formigó, però no hagués estat possible sense l’anomenat efecte Pigmalió. O el que és el mateix, el suport incansable i els missatges positius i continus de Montse Colomer. Gràcies!!

  14. Toni, gràcies per compartir la teva història i felicitats per tots aquests èxits assolits.

  15. Un gran exemple d’autosuperació i de que mai és tard! A més, una experiència vital com aquesta segur que li dona un valor afegir a la tasca d’educand del Toni.

    Ara bé, no caiguem en el classisme: ser mecànic no és pitjor que ser mestre. En aquest cas, al Toni li havia vingut determinat ser mecànic i ell ha triat ser mestre, la diferència està en la seva voluntat.

    Si un fill de mestres volgués estudiar FP per ser mecànic no seria pas un fracassat i caldria recolzar-lo de la mateixa manera.

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 22:10 // Respon

      Totalment d’acord amb tú, Albert. Com he comentat en més d’una ocasió, el més important no ha estat el canvi de mecànic a mestre, sinó el procés de transformació. Per a mi ambdós oficis són igual de dignes! Tot i això, crec que el valor del que he viscut fins ara és la capacitat de trencar les meves barreres mentals i aconseguir canviar unes creences limitadores que determinaven el meu futur i em restaven llibertat.

  16. Laura Cerezo // 07/10/2018 a les 16:13 // Respon

    La veritat és que jo vaig passar pel mateix durant l’educació obligatòria. Tot i això, la meva família sempre m’ha donat suport i això ha fet que aconseguís tots els meus objectius. En l’actualitat estic realitzant el treball final de carrera. He aconseguit aprovar el B1 de la universitat amb bona nota i ara hem preparo per a la titulació oficial. Prou cohibir als infants, prou vulnerar-los, prou fer-los creure que no són capaços, perquè amb ganes i esforç tots els infants poden aconseguir el que es proposin. Sempre! No en tinc cap dubte.

    • Toni Sánchez // 07/10/2018 a les 22:16 // Respon

      Gràcies per les teves paraules Laura. Estic segur que aconseguiràs tot el que et proposis. Molts ànims!!!

  17. Enhorabona Toni, jo també vaig començar magisteri infantil quasi amb 31 anys. Abans havia estat camioner, peó de indústria, de la construcció, al camp etc. Era el que se esperava per al primer de 4 germans on això de estudiar no entrava encara en les expectatives ni possibilitats. Després vaig venir a Catalunya i ara treballo al serv territorial de Tarragona fent substitucions. Enhorabona de nou

  18. Felicidades Toni.No hay mayor satisfacción y emoción que descubrir y luchar por lo que uno desea, demostrándose a si mismo y a los que no creyeron en aquellos niños, que todo es capaz con apoyo, sacrificio e ilusión.
    El cambio no es entonces solamente laboral, sinó emocional y psicológico, creyendo firmenente que ya uno es capaz de todo lo que se proponga motivándose, ahora ya por si solo a seguir formándose día a día.
    Felicidades Toni por esta nueva vida.Eres un gran ejemplo a seguir.

    • Toni Sánchez // 08/10/2018 a les 14:37 // Respon

      Gràcies Rosana per les teves paraules. Com bé dius, no és només un canvi de feina,va molt més enllà!!
      Una abraçada.

  19. Rosa Pociello // 08/10/2018 a les 15:27 // Respon

    Quanta raó tens, Toni! Sóc mestra ja jubilada fa gairebé 10 anys, després de treballar-ne 42 fent classe als infants.Tard o d’hora tots els infants troben un camí per aconseguir el que els fa feliços si tenen al costat algú que els mostra suport i confiança.L’experiència m’ho ha confirmat molts cops superant i tot qualsevol expectativa. Enhorabona pel teu coratge i endavant!

    • TONI SÁNCHEZ // 09/10/2018 a les 15:47 // Respon

      Moltes gràcies pels ànims Rosa, justament el que necessitem tant gran com petits. Missatges positius que ens ajuden a creure en nosaltres mateixos i a seguir endavant. Gràcies!!

  20. Beatrice Brisa Sartòn // 08/10/2018 a les 22:49 // Respon

    Felicitats, Toni quina historia mes bonica ,me emocionat i tot .Estar clar que si un vol és pot . Mai es tard per tenir mes coneixament .Una abrassada la teva veina del parquin …

    • TONI SÁNCHEZ // 09/10/2018 a les 15:51 // Respon

      Gràcies Bea!!! Tú també saps que si ens proposem alguna cosa amb esforç i constància ho podem aconseguir. Una abraçada veïna del pàrquing… jejeje

  21. Felicitats Toni
    M’he emocionat molt. Està clar que l’unic que ens impedeix avançar moltes vegades són les nostres pròpies barreres. Si un hi creu, s’ha de lluitar per aconseguir-ho. Sempre endavant!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*