‘Train to Busan’

La pel·lícula explica el viatge en tren amb destí a Busan on, per culpa d'algun experiment que s'escapa del control dels seus responsables, la gent s'ha tornat zombi

Jaume Cela
 
 

Un fotograma de 'Train to Busan', de Yeon Sang-ho

Un fotograma de ‘Train to Busan’, de Yeon Sang-ho

El bon cine de terror acostuma a ser un mirall on descobrim les nostres pors. El bon cine de terror ens parla del present, d’allò que persisteix en el nostre interior i que el cine ho converteix en metàfora i es projecta en el futur. En aquests moments triomfa el cine de zombis. Un zombi és un mort que no sap que ho està i és un depredador que no té cap mirament, encara que hi hagi hagut propostes que han mirat d’endolcir aquest personatge, com ha passat anteriorment amb altres representants de la part fosca. Només cal recordar els vampirs gairebé vegetarians de la saga ‘Crepúsculo’.

Si ens situem en el món de les idees i de la història viscuda, descobrim que alguns fets que no s’haurien de repetir mai més són fets i idees mortes que han portat el món a la vora de l’abisme. Fins i tot tenen un caràcter zombi. Tornen i es fan presents en el nostre present i projecten les ombres més tenebroses en el futur. Només cal veure com reneixen algunes idees defensades pel nazisme o pel feixisme o l’ascens de l’extrema dreta en alguns països europeus, països que ja haurien d’estar vacunats per sempre més en tot allò que afecta la temptació totalitarista. Doncs no, tornen com tornen els zombis.

‘Train to Busan’, del director de Corea del Sud Yeon Sang-Ho, és una de les millors pel·lícules d’aquest gènere i té múltiples interpretacions. Ens explica el viatge en tren amb destí a Busan on, per culpa d’algun experiment que s’escapa del control dels seus responsables, la gent s’ha tornat zombi. Un zombi té una força descomunal i només una preocupació: mossegar a qui està viu per alimentar-se. En aquest tren que s’omple amb aquests personatges que van augmentant exponencialment, trobem un seguit de persones que encarnen la solidaritat més generosa, el sacrifici més lloable al costat d’aquells que només es preocupen per sobreviure i no estan disposats a sacrificar res i només col·laboren si ens surten beneficiats. Fins i tot hi trobem un Romeu i una Julieta que ens donen una veritable lliçó d’amor.

I encara més coses: som testimonis de la trobada d’un pare excessivament preocupat per la feina, lligat de peus i mans al seu treball que s’oblida del més important: tenir cura de la seva filla. Els zombis, tan plans ells, l’ajudaran a recuperar el veritable sentit de la vida. Pensareu que és una gran pel·lícula si sou com jo: un fan d’aquest gènere que ho és tot menys superficial.