Transformar l’educació: el somni d’una escola d’estiu

¿Com transformar l'educació? Aquest és l'interrogant que acompanya les 17 escoles d'estiu promogudes per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC)

Pau Rodríguez
 
 
 

Jaume Aguilar i Ismael Palacín, en l'obertura de les escoles d'estiu 2016.

Jaume Aguilar i Ismael Palacín, en l’obertura de les escoles d’estiu 2016 / FRANCESC IGLESIAS

El dret a l’educació ha canviat de significat. “Ja no n’hi ha prou amb què la porta de l’escola estigui oberta a tothom”, resumia Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, fent una síntesi dels nous objectius mundials marcats per la UNESCO ara fa un any. El dret a l’educació va molt més enllà de l’accés al sistema: ha de garantir als alumnes un aprenentatge significatiu, rellevant, inclusiu, personalitzat, equitatiu… “És un objectiu molt maximalista, però és que les necessitats educatives de la nostra època també ho són”, afirmava Palacín.

Davant aquest objectiu, és evident que cal transformar l’educació. ¿Però com? Aquest és l’interrogant que acompanya les 17 escoles d’estiu promogudes per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) que tenen lloc durant aquesta setmana. El tret de sortida a aquests espais de formació, tradicionals del mes de juliol, va tenir lloc enguany a Mataró –en la 37 edició de l’Escola d’Estiu del Maresme–, amb la conferència de Palacín presentada per Jaume Aguilar, membre destacat del moviment de renovació maresmenc i fins fa poc president de la federació catalana.

¿Com transformar, doncs, l’educació? La primera resposta l’ha ofert Palacín ja amb el títol de la seva intervenció: impulsant una estratègia d’innovació educativa que, a la vegada, serveixi per superar les desigualtats. “La innovació ha d’estar al servei de l’aprenentatge de tots els alumnes”, ha subratllat, convençut que massa vegades s’ha associat aquest concepte al luxe: “No oblidem que els qui necessiten més una educació personalitzada són els qui estan sotmesos a desigualtats”.

El context polític, tanmateix, no és del tot propici. Així ho considerava en la introducció Aguilar, que alberga “dubtes seriosos” que els propers anys siguin “tranquils”, en referència sobretot a la victòria del PP a les eleccions del 26 de juny i, en conseqüència, a la supervivència de la LOMCE. Però això no aturarà la transformació, segons Aguilar, de la mateixa manera que a Catalunya “s’ha construït una escola pública potent i de qualitat malgrat les circumstàncies”.

Potent, de qualitat i innovadora. Però amb innovacions petites i volàtils. “A les nostres escoles i ha una gran quantitat d’innovació molt poc documentada i, per tant, poc transferible”, valorava Palacín. En aquesta línia s’emmarca el programa Escola Nova 21, que durant els propers tres anys pretén ser un laboratori de centres innovadors a la cerca d’una fórmula per estendre el seu model a la resta d’escoles.

Consolidar els projectes de centres I dotar d’estabilitat els equips directius i els claustres són condicions necessàries perquè la innovació arreli. I n’hi ha més. Segons ha enumerat Palacín, estimular la innovació a les escoles passaria també per canviar les creences per les evidències científiques, per una major col·laboració entre docents i per un menor pes del currículum. “Sabem què funciona en docència, però les pràctiques en la majoria de centres n’estan tremendament lluny”, afegia el director de la Fundació Jaume Bofill. Reduir l’abisme entre la teoria i la pràctica, una de les grans quimeres del món de l’educació.

El sistema educatiu català es troba en una cruïlla, i de la voluntat dels mestres -entre altres- dependran les transformacions necessàries per garantir un veritable dret a l’educació. És el somni d’una escola d’estiu compartit pels moviments de renovació pedagògica i els prop de 3.000 mestres que participen en aquestes activitats de formació arreu de Catalunya.