Treball infantil, violacions i pallisses als nens, l’altra cara de la fam a Somàlia

El desplaçament de la població castigada per la sequera ha elevat els nivells de violència contra els menors, segons denuncia Save The Children

Icíar Gutiérrez
 
 

Hoodo, mare de vuit fills, recull l’aigua després d’un lliurament de Save the Children al poble de Gaatama, als afores de Burao a Somalilàndia afectada per la sequera. EVAN SCHUURMAN / SAVE THE CHILDREN

A Somàlia, les mirades es dirigeixen al cel. Les pluges no arriben i, quan arriben, no són suficients. Els cadàvers del bestiar esquitxen el paisatge sec. La sequera ha comportat una greu escassetat d’aliments que empeny la població a abandonar les seves llars. Aquest desplaçament a la recerca d’aliments ha exposat a “més d’un milió de nens” a “alts nivells de violència”, com el treball forçós o els abusos sexuals, segons ha detectat en les últimes setmanes Save the children.

Els treballadors de l’ONG denuncien un augment dels casos de “violacions i pallisses” a nens i nenes quan van a recollir llenya, a buscar aigua o a cuidar el ramat. “Els que s’han vist obligats a treballar, o havien augmentat considerablement les seves tasques domèstiques, estan també en un alarmant risc d’explotació”, assegura Hassan Saadi Noor, director de Save the Children al país.

Un estudi de l’organització ha constatat que, des que va començar la sequera, la violència contra els nens ha crescut gairebé dos terços. El 30% de les persones enquestades sosté que els menors estan en risc més alt de violència sexual.

Les causes, diuen, cal buscar-les en el desplaçament. I les causes del desplaçament, en la fam. Dues temporades consecutives de pluges escasses han delmat les collites, s’han disparat els preus dels aliments i han matat el 70% dels animals. Els pobles i les ciutats s’estan superpoblant per milers de famílies que es dediquen al pasturatge i, després de perdre part de la seva cabana, s’han desplaçat lluny de la seva llar a la recerca d’aigua i menjar, sense mitjans per tornar.

“Es perd l’ambient segur d’estar en comunitats on tothom es coneix. Les famílies estan separades les unes de les altres. Sovint viuen prop d’estranys. Els lavabos també poden estar en àrees obertes on les nenes poden patir abusos”, explica Devendra Tak, portaveu de Save the children a Hargeisa –a la regió autònoma de Somalilàndia–, en una entrevista a eldiario.es.

L’ONG també assegura que els nens estan patint “alts nivells d’angoixa psicològica amb símptomes inusuals com plors i crits constants” i ha identificat canvis en el seu comportament. Més de la meitat, detallen, s’han tornat “més agressius”. “Moltes famílies es troben en campaments per rebre l’ajuda de les agències humanitàries i el Govern. Allà els nens tenen molta por per estar amb estranys, i a la nit queden exposats a animals salvatges com les hienes”, puntualitza Tak.

D’altra banda, hi ha el risc que abandonin l’escola, “el lloc més segur per a ells”, apunta l’organització. Més del 80% de les persones, segons la investigació, afirma que els nens “assisteixen a l’escola amb menys freqüència” des de l’inici de la sequera.

“Algunes escoles poden estar tancades, en moltes d’elles no hi ha aigua disponible. A més, algunes famílies volen estalviar-se la petita quantitat de diners de les taxes de l’educació secundària”, precisa la portaveu de l’ONG. Molts menors, sosté l’entitat, “han estat separats dels seus pares i estan sent pressionats per mantenir les seves famílies amb el treball infantil”.  

La fam oculta: problemes per aprendre i apatia

Asha Abdi (nom fictici) va viatjar 120 quilòmetres al costat del seu marit i els seus vuit fills a un poble als afores de Burao (Somalilàndia) a la recerca d’una altra pastura per als seus animals, que van començar a morir l’agost de 2016. De les 400 cabres que tenien, només els en queden 20. “No vull quedar-me aquí, però no sé a on podem anar. Aquest no és el meu poble i no conec ningú”, relata en un testimoni recopilat per Save the children.

“No li dono als meus fills de menjar durant el dia perquè no podem pagar-ho. Si rebem arròs de parents o altres membres de la comunitat, els el donem a la nit, però en cas contrari no mengem”, afegeix.

Somàlia encara no s’ha recuperat de la fam que, segons dades de Nacions Unides, va deixar més de 250.000 morts fa sis anys. Ara ha tornat a convertir-se en una seriosa amenaça per a la població. “El risc de fam és molt fort”, lamenta Tak.

Prop de 6,2 milions de persones s’han vist afectades per l’escassetat de pluges i 360.000 nens pateixen desnutrició aguda. En zones devastades per la fam de 2011, com Hudur, s’han detectat taxes “excepcionalment altes” de menors amb retard en el seu desenvolupament, alerta Save The Children.

La manca d’aliments, assenyalen, genera incertesa i “nivells aclaparadors d’estrès” a les comunitats. “La fam condueix a la ira, a les baralles i als malentesos. Tampoc està clar quan tornarà la situació a la normalitat i això crea una sensació de temor que fins i tot els fa perdre l’esperança”, detalla la portaveu de l’ONG, que explica que també s’ha produït un repunt dels casos de còlera i diarrea aguda al país.

Asha (nom fictici), de 4 anys, amb la seva àvia Sulekha al centre de tractament del còlera de l’hospital Bayhaw a Baidoa (Somàlia). Sulekha està cuidant el seu nét mentre la seva filla està amb els altres nens en un campament fora de Baidoa. MUSTAFA SAEED / SAVE THE CHILDREN

Però la manca de nutrients no només produeix una considerable baixada de defenses en un grup en ple creixement com són els nens. També afecta el seu desenvolupament mental i cognitiu, així com a la seva socialització. Els deixa seqüeles de per vida.

“Els petits es tornen més apàtics i retrets, menys curiosos. Deixen d’explorar el món”, comenta Liliana Palacios, metgessa i responsable de les operacions de Metges Sense Fronteres a la República Centreafricana, Sierra Leone, Angola i República Democràtica del Congo. En aquest últim país, l’organització humanitària ha detectat també nivells de malnutrició alta en zones afectades per la violència on les persones “no tenen accés a la seva collita”, assegura Palacios.

“Pensa en un nen sa. Corre, juga, té una energia plena. Els menors que pateixen desnutrició canvien la seva actitud cap al joc. No en tenen ganes, els falten nutrients”, recalca. “Estar ingressats també els afecta al vincle amb la família. Per això cal treballar molt la relació amb els cuidadors”, afegeix.

A diferència de la desnutrició aguda, “que si no es talla a temps [la pèrdua de pes] produeix una mortalitat alta”, la fam crònica –aquella prolongada en el temps i “menys notòria”– comporta “problemes de memòria” i afecta l’autoestima, també a llarg termini, en la vida adulta, segons resumeix l’experta de MSF.

Una de les seqüeles més nocives de patir fam durant la infància es dóna en l’aprenentatge, a causa de circumstàncies socials tan bàsiques com no anar a l’escola, com al propi desenvolupament del cervell, i amb ell, la capacitat intel·lectual. Per exemple, s’estima que la manca de micronutrients com el iode pot traduir-se en un coeficient d’intel·ligència menor, segons explica el Programa Mundial d’Aliments en el seu informe sobre la fam i l’aprenentatge.

Un món amb quatre emergències alimentàries

Les alarmes es disparen a Somàlia quan s’han complert dos mesos des de la declaració oficial de fam al Sudan del Sud, sumit en una guerra civil des de 2013 que ha deixat més de 1,8 milions de refugiats, dels quals un milió són infants, segons UNICEF.

Les ONG també adverteixen de la situació de la conca del llac Txad, assotada per la guerra contra Boko Haram, on la fam afecta més de set milions de persones a Nigèria, Níger, el Txad i Camerun. Al Iemen, dos anys de guerra han desencadenat “la pitjor crisi humanitària al món”. Segons el Programa Mundial d’Aliments, en aquest país àrab ja hi ha gairebé 2,2 milions de nens desnodrits, 500.000 dels quals en situació greu.

Es tracta d’una cursa contrarellotge. La resposta humanitària, segons les organitzacions que treballen en aquests països i l’ONU, ha d’arribar abans que sigui massa tard. Però, si en alguna cosa insisteixen ONG especialitzades com Acció contra la Fam, és que “aquestes greus crisis alimentàries són causades per l’home i no producte d’una fatalitat”.

Aquest és un reportatge publicat a eldiario.es