La UB, a judici per les condicions laborals dels professors associats

La Plataforma de Professors Associats de la CGT porta a judici la Universitat de Barcelona pel greuge comparatiu en el còmput d'hores que hi ha entre professors fixes i associats. Demanen regular les condicions dels associats, un salari digne i més estabilitat laboral.

Sònia Calvó
 
 
 

L’edifici històric de la UB a la Plaça Universitat / CC by-sa Xavier Caballé (Wikimedia Commons)

A la majoria de les facultats espanyoles hi ha hagut protestes per les condicions laborals amb què exerceixen des de fa anys professors associats. Aquest conflicte pren un camí inèdit amb la celebració aquest dijous d’un judici contra la Universitat de Barcelona per una denúncia de la sectorial del sindicat CGT. El que demanen és solucionar el greuge comparatiu que hi ha entre professors fixes o amb jornada completa i els associats i regular les condicions d’aquests últims. Es queixen que, segons el contracte dels associats, se’ls acaba reconeixent menys hores per fer la mateixa feina. També exigeixen un salari digne i més estabilitat laboral.

A la UB, el Personal Docent i Investigador (PDI) associat computa menys hores que els PDI que són fixes o tenen jornada completa. Aquest còmput són les hores de docència que la universitat reconeix als professors. Actualment, un associat de la UB compta amb un total d’hores per preparar i avaluar els seus estudiants. Aquestes hores van en funció de les classes que té, però no dels alumnes que hi ha a cada classe. En el cas del PDI fix, sí que se li compta també el volum d’alumnat. Així, es pot donar el cas que un professor associat tingui les mateixes classes que un fix, però a aquest últim se li reconeguin més hores de preparació si és que es tracta d’una classe multitudinària.

Aquesta diferència en funció del nombre d’alumnes és el que, des de la CGT, valoren com a greuge comparatiu. “La UB invisibilitza la feina efectiva dels associats per adequar el còmput fraudulent a les hores que apareixen en el contracte”, afirmen des de la CGT en un comunicat.

“Fa dos anys que vam començar les negociacions, però no estan anant bé i no estem obtenint uns bons resultats”, expliquen des de la CGT. El juny va haver-hi una taula de conciliació, però la UB no s’hi va presentar. Per això han decidit tirar endavant amb el judici, previst per aquest dijous.

El nombre de professors associats a la UB ha anat augmentant al llarg dels últims anys, passant del 38% del total de la plantilla l’any 2014 (2.230 persones) al 44% el 2016 (2.749 persones). Aquest augment segueix la tendència general de la plantilla universitària catalana. Segons l’últim informe de l’Observatori del Sistema Universitari, el gruix ja no està format per personal funcionari; ha passat del 52% el 2005 al 37% el 2015. Des de l’Observatori avisen de “l’ús inadequat” que s’està fent de la figura del professor associat. Recorden que l’ús inicial d’aquesta figura havia de ser per gent que ja tenia una altra feina fora de la universitat, “no per fer contractes més barats i que suposin una despesa menor” pel centre.

No és la primera vegada que es viu una situació similar al món universitari. Els treballadors associats de la UAB van denunciar la mateixa situació posant una queixa a Inspecció de Treball. I els van donar la raó.

Un cas similar al de la universitat de Sevilla, la Universidad Pablo de Olavide, on va haver-hi la primera sentència judicial de la comunitat autònoma favorable als professors universitaris associats. La denúncia d’un exprofessor contra la Universidad Pablo de Olavide va aconseguir, a més, que els associats no necessitin acreditar vinculació contractual activa per exercir la seva funció. A València, el col·lectiu de professors associats de la Universitat de València van denunciar davant el Parlament Europeu les precàries condicions laborals que pateixen.