Un de cada quatre alumnes té dificultats per resoldre problemes quotidians

La part de l'informe PISA sobre avaluació de problemes de la vida quotidiana revela que un 24% dels joves catalans de 15 anys no seria capaç de programar un climatitzador nou o de trobar la millor combinació de transport en una ciutat desconeguda.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Edu Bayer.

Foto: Edu Bayer.

Escollir la millor combinació de transports en una ciutat desconeguda o programar el nou aparell climatitzador de casa són dues tasques (fes el test aquí) que comportarien serioses dificultats a un de cada quatre estudiants catalans -en concret, per a un 24%. L’informe PISA ha situat els alumnes de 15 anys de Catalunya per sota de la mitjana de la OCDE pel que fa a la resolució de problemes de la vida quotidiana, relacionats amb les matemàtiques i amb la lectura per ordinador.

Els alumnes catalans, amb de 488 punts, queden per sota de la mitjana global, que se situa en 500 punts. En el cas del conjunt d’Espanya, els resultats obtinguts són de 477 punts. Aquesta és la primera vegada que la macroevaluació de PISA té en compte aspectes més pràctics de l’aprenentatge, més enllà de la memorística. Però tampoc en aquest cas les conclusions són del tot satisfactòries.

Un 24% estudiants catalans, per tant, es troba per sota del nivell 2 que assenyala l’informe, fet que suposa que només saben resoldre problemes elementals ubicats en contextos amb els quals estiguin familiaritzats. En el cas d’Espanya, per sota d’aquest llindar s’hi trobaria el 28% dels estudiants avaluats, mentre que la mitjana de l’OCDE se situa en el 21%.

Si s’observa el rànking de països, tot i que alguns experts ho desaconsellen per donar una imatge distorsionada de la situació de cadascú, Catalunya quedaria en la 24 posició, prop de països com Portugal, Suècia, Eslovàquia o Polònia. Al capdavant de la llista, s’hi col·locarien països com Singapur o Corea del Sud.

Els resultats que aconsegueixen els alumnes catalans o espanyols pel que fa a resolució de problemes, en aquesta nova vessant avaluativa de PISA, estan en consonància amb els obtinguts en les tradicionals proves de competències de matemàtiques, lectura o ciència. En la part de l’informe presentada al desembre es mostrava com en aquestes matèries la mitjana espanyola quedava al voltant de 10 punts -més o menys en funció de l’assignatura- per sota de la mitjana de l’OCDE.

Pel que fa als alumnes amb majors habilitats per a resoldre els problemes plantejats, els alumnes catalans tornen a ubicar-se lleugerament per sota de la mitjana global però encara per sobre de l’espanyola. Un de cada 10 estudiants de 15 anys -el 9,7%, concretament- és capaç de trobar la llum amb rapidesa en plantejaments complexos -a l’OCDE el percentatge es troba en l’11,4% i a Espanya, en el 7,8%.

L’entorn socioeconòmic, menys determinant

En estudis anteriors de PISA, l’entorn socioeconòmic i cultural dels joves avaluats tenia una incidència molt marcada en els seus resultats. Però aquesta vegada, quan es tenen en compte les seves habilitats per a solucionar problemes, el context social dels alumnes esdevé menys determinant.

Segons apunta l’informe, la variabilitat observada pel que fa a la incidència de l’entorn és del 7,9% en aquesta vessant de l’estudi, mentre que en l’anterior era superior tant en les competències de matemàtiques (15,7%), com en les de lectura (12%) i ciència (13,2%). Així i tot, en aquest aspecte Espanya quedaria per sobre de la mitjana de l’OCDE (10%).

“La relació entre diferències socioeconòmiques i el rendiment en relació de problemes reflecteix principalment un desavantatge acadèmic general, però no un desavantatge vinculat específicament a la pròpia resolució dels problemes”, sentencia l’informe.

La condició d’immigrant, més determinant a Catalunya

A molts dels països analitzats, els fills de famílies nouvingudes tendeixen a presentar més risc d’obtenir pitjors resultats. Però aquesta bretxa és especialment significativa a Catalunya: la diferència entre fills d’immigrants i de nadius és de 61 punts, mentre que la mitjana de la resta de països és de 43 punts.

En aquest aspecte, Catalunya presenta pitjors resultats que el conjunt de l’Estat espanyol, on la diferència es redueix fins a 39 punts, tot i que en comunitats autònomes com el País Basc o la comunitat de Madrid els resultats són similars als catalans: 65 i 69 punts, respectivament.

El motiu: “situacions socioculturals complexes”

En una breu compareixença davant els periodistes, el departament d’Ensenyament, representat pel secretari general de Polítiques Educatives Joan Mateo, ha atribuït els resultats discrets dels alumnes catalans a les “situacions socioculturals molt complexes” que es donen en diversos centres educatius del país. A diferència d’altres països, sosté Mateo, Catalunya té “contingents de persones” en aquesta situació econòmicament desfavorida.

“El sistema ha demostrat que estem gairebé com la immensa majoria de països, però tenim la responsabilitat d’un conjunt d’alumnes que estan molt desplaçats de la mitjana del sistema”, ha argumentat. Per revertir aquesta situació, Mateo ha assegurat que el departament treballa per aplicar “competències transversals”, com podrien ser la música o l’art, per fomentar la creativitat entre els alumnes catalans.

El PP, convençut que la LOMCE és el camí

En la presentació a Madrid dels resultats, la secretaria d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, ha afirmat que el sistema escolar necessita un “canvi radical” de metodologia, que permeti a l’alumne no tan sols memoritzar els continguts impartits, sinó posar-los a la pràctica a l’hora de resoldre tasques complicades de situacions reals. Aquest “canvi de les regles del joc” vindria, segons Gomendio, de la mà la reforma educativa que prepara el seu partit, la denominada llei Wert.

“És importantíssim que el professorat lideri el canvi real a totes les aules”, ha assegurat. Un fenomen que, segons diu, vindrà facilitat pel marc que crearà la LOMCE. Gomendio ha afirmat que fins ara tot l’èmfasi es posava en l’aspecte memorístic, sense desenvolupar aspectes com la resolució de problemes o el pensament crític i creatiu, allò que més “valora el mercat”, segons la secretaria d’Estat.