Un estiu lliure de deures escolars

La federació d'Ampes Ceapa, que representa tres milions de famílies, comença una campanya perquè no es posin tasques a cap nen durant tota l'època estival

Daniel Sánchez Caballero
 
 

Fer els deures es converteix per a molts nens en una tasca tediosa que fomenta el rebuig cap al col·legi \ Foto: Cayusa

Deures a l’estiu: ajuden o molesten? \ Foto: Cayusa

Nova batalla en la guerra iniciada per federació estatal d’AMPA (la Ceapa) contra els deures. Les associacions de pares de l’escola pública han donat un pas més enllà en la seva lluita contra la feina escolar a casa i, a punt d’acabar el curs escolar, han arrencat una campanya perquè els centres no posin deures als seus alumnes.

“Les vacances d’estiu han de ser un temps lliure per a tota la comunitat educativa, no només per al professorat. Exigim que els nens disposin de temps lliure, i que la vida familiar no estigui condicionada per les activitats curriculars”, sosté Jesús Salido, president de la Ceapa. “Cada dia rebem més trucades de famílies denunciant la situació que la sobrecàrrega de deures els genera a casa seva”, assegura. “A més, nosaltres no anem a l’oficina per no perdre l’hàbit, aquest argument no és positiu ni pedagògic”, afegeix.

No totes les famílies pensen igual. Pedro José Caballero, president de la federació de pares catòlics Concapa, afirma que “els deures no s’han d’eliminar. Partint que l’estiu és molt llarg i als nens no només cal ocupar-los el temps en espais lúdics sinó també alguns d’educatiu. D’acord amb el nivell i el nen, se’ls hauria de posar una sèrie de deures o compromisos educatius perquè no perdin allò assimilat durant el curs”, opina.

I a més del dia a dia de les famílies hi ha la literatura científica. Diuen els estudis, d’una banda, que amb dos mesos d’inactivitat es desaprèn, es perden una mica els coneixements adquirits durant el curs. I també que durant aquesta època els fills de les famílies amb més recursos aprofitaran per fer activitats (campaments d’estiu, etc.), de manera que augmentarà la bretxa ja existent, amb caràcter general, entre ells i els alumnes més desfavorits socioeconòmicament. Una cosa similar al que passa amb els deures: els nens amb diners tenen més facilitat per fer-los, bé perquè els seus pares poden ajudar-los, bé perquè poden pagar-los acadèmies. Resultat: augment de la desigualtat. Finalment, l’estadística assegura que Espanya és un dels països on més deures posen durant el curs, segons l’OCDE: sis hores de mitjana setmanals.

“Treure’ls és fer el mateix però a l’inrevés”

Óscar González, mestre de Primària i autor d’un bloc sobre educació, concedeix que durant el curs escolar molts nens tenen sobrecàrrega de deures. Però matisa que “l’estiu és una etapa en què el nen ha de descansar, però no descuidar els hàbits”. Aquest educador creu que l’ideal seria que els professors programessin algunes tasques per a cada menor en funció de la seva edat i el nivell. “No necessita el mateix un alumne de tot excel·lents que un de tot suspensos”, sosté. “Si els traiem els deures del tot estem fent el mateix [en referència a la sobrecàrrega], però a l’inrevés”, conclou.

Assegura González que els nens “a vegades obliden coses del primer trimestre al tercer. Imagina llavors dos mesos sense tocar un llibre”. I posa l’exemple de segon de Primària, on ell hi fa classe. “Estan aprenent les taules de multiplicar. Si no les miren a l’estiu se’ls hauran oblidat completament”, afirma. La qüestió en el seu cas és, més que deures sí o no, quin tipus de tasques han de realitzar els alumnes durant aquest període.

Caballero, de Concapa, defensor dels deures, és partidari de fomentar els aspectes com la lectura, la redacció o els idiomes. “Només amb activitats lúdiques no acaben de desenvolupar la ment”, opina. I assegura que els nois que no fan res en tot l’estiu comencen el curs amb un retard que poden acabar arrossegant tot l’any. Ell parla de mitja hora al dia de certes feines, per exemple els típics llibres de vacances d’estiu.

Pel que fa als temps, molts pedagogs defensen la regla dels deu minuts. Fins a tercer de primària es posa mitja hora de feina. I des d’aquí, deu minuts més per curs fins a sisè, que arribarien a l’hora diària.

Això, els que hi estan a favor. Uns altres creuen que l’estiu és una època d’esbarjo, de relacionar-se, socialitzar o aprendre altres coses. “Fins als 8 o 9 anys amb llegir un llibre, practicar esport i jugar n’hi ha prou”, defensa Lourdes Mantilla, psicòloga clínica, del web solohijos.com. Per als més grans, si hi ha hagut algun suspens o problema, proposa alguna activitat de repàs, però “sense marcar horaris inflexibles ni unes normes massa estrictes. Una mala nota ja és un càstig en si mateixa”.

Deures ¿il·legals? i recuperacions

A més, Ceapa ha presentat al Ministeri d’Educació un document adreçat al futur ministre en el qual qüestiona “l’obligatorietat de realitzar activitats curriculars fora de l’horari lectiu”. La federació d’AMPA assegura que en cap lloc posa que els nens hagin de fer deures i per tant no s’incompliria cap norma si no es fan. “¿De quina manera se’ls pot sancionar? ¿Quina base legal sustenta que un docent valori negativament la no realització d’una tasca fora de l’horari lectiu?”, es pregunten en el text.

La Ceapa opina que això és “una ingerència” en la vida privada de les famílies perquè el centre no pot exigir que es facin tasques fora de l’horari lectiu perquè les seves competències acaben en el mateix moment en què ho fa la jornada escolar. Les famílies atribueixen la proliferació de deures a com de carregat està el currículum, encara que aquest ja és un altre debat. O, més probablement, l’inici d’aquest.

Finalment, la federació reclama també que per a Secundària que s’avancin els exàmens de recuperació de setembre a juny perquè aquests no interfereixin en les vacances. Aquesta mesura està inclosa en la reforma del calendari escolar que ha aprovat Cantàbria ja per al proper curs.

Aquest és un article publicat a eldiario.es