Un estudi sobre 1,3 milions de nens posa fi a la falsa relació entre vacunes i autisme

Un equip d'investigadors de la Universitat de Sidney ha repassat tots i cadascun dels treballs científics sobre el possible nexe entre la vacunació de nens i l'aparició de trastorns de l'espectre autista.

Javier Salas - Materia
 
 
 

Un nen plora al rebre una vacuna a Mongòlia. / World Bank

Un nen plora al rebre una vacuna a Mongòlia. / World Bank

Aquest article ha estat publicat a Materia

És una cosa que ja se sabia, però una revisió de tot el que s’ha publicat sobre l’assumpte dona per tancada definitivament la falsa relació entre vacunes i autisme. Un equip d’investigadors de la Universitat de Sidney ha repassat tots i cadascun dels treballs científics sobre el possible nexe entre la vacunació de nens i l’aparició de trastorns de l’espectre autista. En total, han revisat més d’un miler d’estudis, i després de posar el focus en els més robustos i complets, la conclusió és diàfana: “Aquest metanàlisi no proporciona cap evidència d’una relació entre les vacunes i l’autisme o els trastorns de l’espectre de l’autista i, per tant, defensa que es continuï amb els programes d’immunització d’acord amb les directrius nacionals”.

Aquest tipus d’estudis, denominats metaanàlisi, se centren a revisar la metodologia, la qualitat i les conclusions de tots els treballs realitzats sobre un tema, per intentar fer-ne una fotografia més àmplia. Després de repassar tots els números aportats per aquests estudis científics de qualitat, i descartar els esbiaixats o poc fiables, el resultat mostra que entre els grups de nens vacunats el risc d’autisme seria fins i tot inferior.

L’equip liderat per Guy Eslick es va centrar en una desena d’estudis, cinc d’ells sobre grans poblacions de nens i cinc de casos de control, per extreure les conclusions quantitatives. Tots aquests estudis abasten gairebé 1,3 milions de nens al Regne Unit, Japó, Polònia, Dinamarca i els EUA i la robustesa de les seves anàlisis es basa en que de mitjana van seguir els grups estudiats durant més de vuit anys després de la immunització. Els resultats són tan concloents com segueixen:

  • No hi ha relació entre vacunació i autisme.
  • No hi ha relació entre vacunació i trastorn de l’espectre autista.
  • No hi ha relació entre autisme o trastorn de l’espectre autista i la vacuna triple vírica [xarampió, galteres i rubèola].
  • No hi ha relació entre autisme o trastorn de l’espectre autista i timerosal [un conservant de vacunes derivat del mercuri].
  • No hi ha relació entre autisme o trastorn de l’espectre autista i el mercuri [agent al qual els antivacunes acusen de provocar autisme].
  • Els resultats d’aquesta metaanàlisi suggereixen que les vacunes no estan associades amb el desenvolupament d’autisme o trastorn de l’espectre autista.

Són conclusions que les organitzacions mèdiques de tot el món ja coneixien però Eslick i el seu equip vénen a desmuntar definitivament, amb un torrent massiu de dades, la faula sobre la qual han cavalcat els nocius moviments antivacunes des que el 1998 el doctor Andrew Wakefield publiqués un estudi “deshonest i irresponsable” que relaciona vacunes i autisme amb l’únic objectiu de fer-se ric.

El seu treball va ser retractat i desmuntat, però les conseqüències d’aquest fals nexe entre les vacunes i el trastorn perviuen encara. A partir de 1998, el nombre de vacunacions en els països desenvolupats es va desplomar notablement i encara avui no s’han recuperat les taxes d’immunització prèvies al frau de Wakefield, ja que els moviments antivacunació van aconseguir assentar aquesta por infundada en l’imaginari col·lectiu.

En un cas molt peculiar dins de la literatura científica, el mateix Eslick conclou aquest estudi, que es publica a Vaccine, amb un epíleg en primera persona en què expressa les seves preocupacions com a pare:

Com epidemiòleg em crec les dades que es presenten en aquesta metaanàlisi. No obstant això, com a pare de tres fills tinc certa comprensió amb els temors associats a les reaccions i efectes de les vacunes. Els meus dos primers fills van patir brots febrils després de la vacunació rutinària, un d’ells greu. Aquests casos no em van impedir vacunar el meu tercer fill, i no obstant això, em van portar a prendre algunes mesures preventives per reduir el risc d’efectes adversos similars. El vaig vacunar al matí, així estàvem preparats per a qualsevol reacció adversa durant el dia i també li vaig donar al meu fill una dosi de paracetamol mitja hora abans que se’l vacunés per reduir la febre que pot aparèixer després de la injecció. Com a pare conec els meus fills millor que ningú i atribueixo les seves reaccions a l’augment de la temperatura corporal per efecte de la vacunació. Per als pares que noten un canvi significatiu en el comportament dels seus fills després d’una vacunació, els animo a informar immediatament el seu metge de família.

Com bé explica Eslick, la vacunació és un mètode d’immunització que pot tenir efectes secundaris. Però segueix sent la millor manera de combatre terribles malalties que causaven dolorosos patiments i morts. I, com veiem, podem estar segurs entre aquests efectes no hi ha l’autisme.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*