Un informe europeu constata la relació directa entre educació inclusiva i inclusió social

L’Agència Europea per les Necessitats Educatives Especials acaba de publicar un informe en el qual conclou que les persones amb discapacitat que han rebut una educació inclusiva tenen més possibilitats de tenir una vida autònoma que aquelles que han estat escolaritzades en centres segregats.

Víctor Saura
 
 
 

Un jove amb síndrome de Down fent pràctiques de cambrer en un restaurant de la Plaça Reial, gràcies al treball amb suport d’Aura Fundació | Foto: Aura Fundació

L’Agència Europea per les Necessitats Educatives Especials i la Inclusió Educativa ha revisat al voltant de 200 estudis i articles publicats en els darrers anys a Europa i països com els Estats Units i Austràlia en els quals s’aborda la qüestió de la inclusió social de les persones amb discapacitat i la relació que aquest procés d’inclusió té amb el tipus d’educació que han rebut. A partir d’aquí, ha publicat un informe –que té una versió llarga de 81 pàgines, i una resumida de 16 disponible en espanyol– on conclou que les persones amb discapacitat que reben una educació inclusiva tenen més possibilitats de tenir una vida més autònoma en els àmbits social, laboral i familiar.

Aquesta agència és un organisme independent amb seu a Dinamarca que rep finançament de la Comissió Europea i que està format per representants governamentals de 31 països (que són tots els de la UE, menys Romania, més Suïssa, Noruega, Islàndia i Sèrbia).  La voluntat d’informes com aquest és que els responsables de les polítiques públiques dels diferents països tinguin més elements de judici a l’hora de definir-les.

En concret, l’informe s’ha volgut fixar en tots els estudis que tractin de donar resposta a aquests dos interrogants. 1) Quina relació existeix entre l’educació inclusiva i la inclusió social? 2) Què diuen les investigacions actuals sobre el potencial que té l’educació inclusiva com a eina per promoure la inclusió social?

La segregació escolar minimitza les oportunitats d’inclusió social

“Les proves de les investigacions aportades en la revisió –es llegeix a l’informe– suggereixen que assistir a centres segregats minimitza les oportunitats d’inclusió social tant a curt termini (durant el període en el qual els nens amb discapacitat van a l’escola) com a llarg termini (després de graduar-se a centres de secundària). El fet d’assistir a un centre especial es relaciona amb baixes qualificacions acadèmiques i professionals, feines a tallers protegits, dependència econòmica, menors oportunitats per dur una vida independent i escasses xarxes socials després de la graduació”.

L’informe es fixa especialment en la relació amb el món laboral i amb la vida en comunitat, i conclou que una educació inclusiva augmenta les probabilitats de la persona de trobar una sortida en el mercat laboral ordinari, ja sigui en la modalitat de treball amb suport, una feina oberta o fins i tot l’activitat autònoma, mentre que l’educació en un centre segregat condueix a un tipus de treball en un taller protegit, la qual cosa “probablement contribueixi més a l’aïllament que a la inclusió social” de la persona amb discapacitat.

El mateix passa en l’àmbit de la vida independent. Una educació inclusiva “augmenta les oportunitats de dur una vida independent”, si bé aquesta no depèn únicament d’aquest factor, sinó que hi influeixen també les polítiques de benestar social. L’informe esmenta que aquesst impacte de l’educació inclusiva sobre la capacitat de la persona de tenir una vida independent s’afebleix a mesura que passa el temps des de la seva graduació. I diu també que els joves amb discapacitat que van a centres segregats “tenen menys probabilitats de crear amistats i xarxes socials en la seva vida adulta”.

La participació és l’aspecte clau de l’educació inclusiva

Un altre aspecte en el que també incideixen les conclusions presentades per aquesta agència és que el concepte d’educació inclusiva no és equivalent a escolarització en un centre ordinari. I posa molt l’èmfasi en la participació com a termòmetre de la inclusió. “Les polítiques que consideren l’educació inclusiva com a mera assignació a un centre escolar ordinari obstaculitzen la participació de l’alumnat amb discapacitat i, per tant, no condueixen a la inclusió social”, diu l’informe. “Perquè l’educació inclusiva tingui impacte en la inclusió social és necessari garantir, a través de les polítiques i les pràctiques, que l’alumnat amb discapacitat participi en igualtat de condicions que l’alumnat sense discapacitat en tots els aspectes del sistema escolar”, afegeix.

Entre les desenes de referències citades a la bibliografia només n’hi ha tres espanyoles. L’estudi INCLUD-ED (Successful Educational Actions for Inclusion and Social Cohesion in Europe), coordinat pel catedràtic de la UB Ramon Flecha en col·laboració amb diverses altres universitats europees i publicat l’any 2015 per Springer, i dos articles publicats a les revistes International Journal of Inclusive Education i Journal of Intellectual and Developmental Disability per les professores de la Universitat de Girona Maria Pallisera, Judit Fullana i Montserrat Vila.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*