Un manifest demana acabar amb la discriminació contra les dones en la ciència

Menys del 20% de llocs de responsabilitat en ciència a Espanya estan ocupats per dones, tot i que en una institució com el CSIC les becàries suposen el 60%

Agència SINC
 
 
 

La biòloga Selena Giménez-Ibáñez amb el lema del manifest. / L'Oréal-UNESCO

La biòloga Selena Giménez-Ibáñez amb el lema del manifest. / L’Oréal-UNESCO

“Perquè el món necessita ciència i la ciència necessita dones, és el moment d’anar més enllà per aconseguir que elles puguin, en igualtat de condicions, dedicar-se a la recerca”. Així arrencava el manifest Canvia les Xifres, impulsat pel programa L’Oréal-UNESCO For Women in Science amb motiu del seu 15è aniversari a Espanya.

L’acte, organitzat a la seu del CSIC a Madrid, va comptar amb la presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes i Carmen Vela, secretària d’Estat d’R+D+I, que van donar suport públicament el manifest.

El document defensa la necessitat d’escurçar les distàncies entre homes i dones en la ciència i que la societat reconegui de forma pública l’aportació de les científiques al progrés de la humanitat. A més, pretén servir de precedent per a donar un tomb a les xifres, lluitar contra prejudicis i obrir noves oportunitats per a les dones, van assenyalar els organitzadors.

Menys del 20% dels llocs directius

Només el 30% dels investigadors del món són dones i únicament el 3% de premis Nobel científics han estat atorgats a dones. A Espanya, menys del 20% dels llocs directius en la carrera científica estan ocupats investigadores.

En aquesta línia, Flora de Pablo, professora d’investigació del CSIC, assenyalava, en un vídeo mostrat durant la presentació, que en la seva institució –que és el major organisme d’investigació d’Espanya– “té un 60% de becàries, però solament un 25% d’elles arriba a llocs de responsabilitat”

Ahir una representació d’algunes de les científiques espanyoles més prestigioses, entre elles, la bioquímica Margarita Salas i la directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, María Blasco, es van sumar a aquesta iniciativa per acabar amb aquests desequilibris. “Si les dones no fem un pas, això no canviarà”, va dir Blasco.

Altres joves com Selena Giménez-Ibáñez, una biòloga especialitzada en la relació entre les plantes i els patògens que les ataquen, va manifestar el seu desig que deixés de veure a les científiques com ‘rareses’.

Les principals demandes del manifest es resumeixen en sis punts: la necessitat de donar visibilitat a la tasca de les científiques i posar en valor la seva aportació clau per a l’avenç de la ciència i de la societat; donar a conèixer el seu treball perquè tingui més presència en mitjans. A més, reconèixer-les en els premis científics, en els quals estan infrarepresentades –només en reben el 18%–; afavorir la seva presència en llocs de primer nivell en recerca; ajudar-les perquè puguin avançar en la seva carrera investigadora, i incentivar les vocacions científiques i l’interès per la ciència des de nenes.

Beques de recerca 2015

Coincidint amb el llançament del manifest, ahir es van lliurar també les bosses d’investigació 2015 que doten amb 15.000 euros a cinc científiques espanyoles amb projectes d’investigació en laboratoris espanyols.

En els últims deu anys, han donat suport a 47 científiques espanyoles amb un total de 815.000 euros, alternant els camps d’especialització de les beques entre les ciències de la vida i les ciències de la matèria.

En aquesta edició, les premiades han estat les investigadores Verónica Ayllón (especialitzada en leucèmia infantil); María José Bústia (teràpies per curar la infecció per VIH); Laura Masgrau (utilització de nanopartícules per curar el càncer colorectal); Maria Mittlebrunn (biologia molecular per lluitar contra l’envelliment); i Marta Navarrete (sobre el paper que juguen els astròcits -les cèl·lules més abundants del sistema nerviós central- en els processos de memòria i aprenentatge).

Aquest és un article publicat a Agència SINC