PRIMÍCIA

Un nou decret sobre les necessitats educatives especials marca el ‘ser o no ser’ de l’escola inclusiva

Ensenyament obre la redacció de l’esborrany a la participació dels agents socials, a la vegada que pren tota mena de cauteles per evitar filtracions. Serà el tercer decret en trenta anys; els anteriors són del 1997 i 1984.

Víctor Saura
 
 
 

Pels seus companys, no hi ha dubte que la Bea forma part del grup / ENRIC CATALÀ

Pels seus companys, no hi ha dubte que la Bea forma part del grup / ENRIC CATALÀ

El model d’escola inclusiva a Catalunya passarà una prova de foc els propers mesos. El departament d’Ensenyament ha iniciat els tràmits per a elaborar un nou decret que regularà l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), i que s’hauria de convertir en la palanca que promogués tots els canvis necessaris per que el sistema educatiu català esdevingui veritablement inclusiu. El decret s’ha obert a la participació de moltes entitats socials, però la cautela és tan extrema que cap no l’ha pogut llegir fins ara en la seva integritat, segons han confirmat diverses d’aquestes entitats a El Diari de l’Educació.

En les darreres setmanes, representants d’un munt d’entitats del món de la discapacitat, de les famílies o dels sindicats estan desfilant pel departament d’Ensenyament per dir la seva sobre el nou decret, que en cada visita agafa un nou matís. De moment, amb les màximes reserves per evitar que hi hagi trenta versions circulant del que per ara és només un esborrany. Ningú no el veu sencer, en alguna ocasió els interlocutors han rebut una explicació sobre el seu contingut, en alguna altra han tingut un temps limitat per llegir alguna de les cinc parts en què està dividit l’articulat. A partir d’aquí, els interlocutors han fet les observacions que els ha semblat convenients i les funcionàries del Servei d’Atenció a la Diversitat i la Inclusió han pres nota. Però d’allà no surt ni una fotocòpia, ni tampoc una foto feta furtivament amb el mòbil.

El decret és una iniciativa de la nova directora d’Educació Infantil i Primària, Carme Ortoll, nomenada per la consellera Irene Rigau a finals del curs passat, en substitució d’Alba Espot. En les seves intervencions davant dels representants socials, Ortoll ha defensat amb entusiasme l’escola inclusiva i ha argumentat la necessitat del decret perquè l’anterior (el 299/97) té més de 17 anys i cal una nova normativa que harmonitzi tot el que s’ha fet des d’aleshores en aquest àmbit, com dos plans directors (2003 i 2010), la creació de les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) o la mateixa Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009 i que recull el principi d’escola inclusiva com un dels eixos del sistema educatiu català.

Trenta anys enrere

El decret 299/97 va ser una revisió i actualització del decret 117/1984 sobre l’ordenació de l’Educació Especial per la seva integració en el sistema educatiu ordinari, que encara avui és vigent. El primer que a l’Estat espanyol definia l’educació especial no com un subsistema educatiu sinó com un “conjunt de mitjans d’ordre personal, tècnic i material posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari perquè aquest doni ple compliment al dret constitucional d’aquest ciutadans a l’educació”. En conseqüència, tant en aquest decret com en el 299/1997 s’establia que l’escolarització dels alumnes amb NEE havia de fer-se preferentment en els centres ordinaris i només de forma excepcional, en centres d’educació especial.

Aquesta excepcionalitat es limitava a dos supòsits: que la “gravetat de la minusvalidesa” fes imprescindible l’escolarització en un centre d’educació especial o que els centres ordinaris més propers a l’alumne no disposessin dels recursos necessaris. Òbviament, aquest segon supòsit havia de ser temporal, però trenta anys després la manca de recursos (o la seva indeguda utilització) encara serveix d’argument per derivar alumnes amb discapacitat cap a la xarxa de centres d’educació especial.

Llums i ombres

Pel que fa al contingut específic del nou decret, que substituirà els dos anteriors, es fa difícil anticipar res davant d’un redactat tan secret i canviant. Tampoc hi ha un calendari precís per a la seva tramitació, o almenys no es comunica als representants socials, però sembla que la intenció és que vegi la llum abans que es tanqui la legislatura.

Entre les persones que han participat en aquesta roda de consultes hi ha opinions per a tots els gustos, en funció del fragment que han tingut a les mans, o de les explicacions que han rebut, o naturalment dels interessos propis de l’entitat social que representen. En general, hi ha la sensació positiva que el Departament té voluntat real d’escoltar tots els punts de vista i que s’ha posat les piles després d’anys de passivitat (conseqüència de la qual en els darrers cursos havia baixat el percentatge d’alumnes amb NEE escolaritzats en centres ordinaris); però a la vegada la impressió també més estesa és que malgrat les bones paraules de la directora general el nou decret no alterarà gaire l’statu quo actual.

Gràfica que recull el nombre d'alumnes amb NEE en centres ordinaris. (Plataforma Escola Inclusiva)

Gràfica que recull el nombre d’alumnes amb NEE en centres ordinaris. (Plataforma Escola Inclusiva)

En aquests moments a Catalunya hi ha uns 18.000 alumnes amb NEE, amb un ventall de necessitats pedagògiques molt variades atès que aquest univers el formen infants i joves amb discapacitat intel·lectual, motriu, sensorial, amb malalties mentals o pluridiscapacitats. D’aquests 18.000 aproximadament 7.000 (39%) estan escolaritzats en 105 centres d’educació especial, i els restants 11.000 (61%) es reparteixen per tota la xarxa de centres ordinaris (la majoria centres públics). De la situació d’aquests 11.000 poca cosa se’n sap. Sovint la seva “inclusió” és més aparent que real, ja que les USEE, que van ser concebudes com a unitats de recursos (docents, educadors, vetlladores) per facilitar el procés d’integració a l’aula ordinària, en alguns o molts casos s’han acabat convertint de facto en aules d’educació especial incrustades en els centres ordinaris. A banda, una petita part dels computats com a alumnes integrats en realitat fan escolarització compartida, la qual cosa vol dir que uns dies a la setmana assisteixen al centre ordinari i uns altres a un centre d’educació especial.

Segons diverses fonts, el nou decret consagra aquest triple model d’escolarització (ordinària amb USEE, compartida i especial), i no aposta per la reconversió progressiva dels centres especials en centres de recursos que facilitin l’escolarització dels alumnes amb NEE a l’escola ordinària (principal reivindicació de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva). Altres fonts alerten que l’esborrany, en el seu redactat actual, augmenta el nombre d’alumnes de les USEE, que ara atenen (o acullen, segons com es facin servir) 8-10 alumnes, i que podrien passar a tenir-ne fins a 14 sense que això impliqui un augment dels recursos humans i materials destinats a aquestes unitats.

Altres cavalls de batalla, que ara per ara no recull l’esborrany, tenen a veure amb la transparència i continguts dels Plans Individuals (PI), ja que els representants socials demanen que continguin amb tot el detall possible les adaptacions curriculars i els recursos que necessita l’alumne amb NEE, i sobretot que quedi ben clar que la darrera paraula sobre la decisió d’escolaritzar un infant en un o altre tipus de centre la té la família i no l’administració; és a dir, l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic).