Un poema per la Bea: “Quan estem tristos ens consoles”

Dos companys d'una alumna amb una discapacitat intel·lectual severa que ha acabat 6è a la mateixa escola ordinària on va començar P-3 li han dedicat un poema ple de tendresa i sentiment. Ella no pot parlar, però això no ha impedit la creació de forts vincles afectius entre tots tres.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

La Bea a classe, al CEIP Lavínia / ENRIC CATALÀ

El 3 de desembre de 2014, coincidint amb el Dia Mundial de la Discapacitat, aquest diari va publicar un reportatge sobre la Beatriz, una nena amb síndrome d’Angelman que estava escolaritzada al CEIP Lavínia, al barri de Les Corts de Barcelona. La repercussió de l’article va ser espectacular: més de 10.000 lectures en dos dies, un rècord aleshores per un digital sobre educació que encara no havia arribat al seu primer any de vida.

Tres anys i mig després, la Beatriz acaba de tancar la seva etapa a l’escola Lavínia. Aquest curs ha finalitzat Sisè, un moment molt intens i emotiu per tots els alumnes, però molt especialment per aquells qui han conviscut durant nou anys sota el mateix sostre i que saben que a partir del curs que ve, com diuen els Gossos, res tornarà a ser igual. A partir de setembre, la Bea anirà al centre d’educació especial Paideia, també a Les Corts, mentre que la major part dels seus companys ho faran als instituts Les Corts i Joan Boscà.

No és un comiat definitiu, perquè els records, i el barri, els seguiran unint. Però abans de tancar aquest cicle, la Mireia i el Pol, dos companys de la Bea des de P-3, li han escrit el poema que reproduïm a continuació (amb el permís dels seus pares), pel seu valor com a mostra i testimoni del model d’escola inclusiva. “A vegades la gent no s’adona que tu ets bona persona que es preocupa pels demés i ens accepta tal i com som”, li diu la Mireia. “Justament això et fa més humana que qualsevol de nosaltres”, afegeix el Pol.


2 Comentaris on Un poema per la Bea: “Quan estem tristos ens consoles”

  1. Maria Paczkowski // 30/06/2018 a les 12:07 // Respon

    Bon dia Diari de l’Educació:

    Gràcies per visibilitzar aquesta realitat.
    També dir que la veritable lliçó, una altra vegada, la fan els nanos que han sigut capaços d’escriure una realitat amb la saviesa del cor, posant en evidència les mancances/limitacions d’un sistema…
    TASCA: Mestres, institucions, educació, cultura hem de continuar pensant sobre com treballar la inclusió dintre de la nostra societat. Serem capaços d’incloure la diferència al llarg de la vida i de la formacions de les persones, per aprendre entre tots amb normalitat, incorporar valors; al cap i a la fi, per ser més humans i més savis com ho transmet amb tendresa aquest poema?.
    Bea, tens la sort de tenir uns amics fantàstics. Una abraçada i gràcies per ser com ets.

    Prof. Maria Paczkowski
    Twitter: @art_educ

  2. Noemí Santiveri // 06/07/2018 a les 8:56 // Respon

    És molt tendre i mostra que les diferències no són les que ens separen, és el sistema. Desitjo el millor per la Bea. I abraçades per tots.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*