Un projecte educatiu que aculli tothom de manera equitativa

A l'escola s'hi apleguen nenes i nens de diferents cultures, alumnat amb diferents situacions físiques i psíquiques, i totes les criatures troben el seu espai i totes són ateses segons les seves necessitats.

Victòria Campi
 
 

Darrerament es presenten força projectes innovadors a diferents escoles del nostre país. Alguns més mediàtics que d’altres. Uns volen només canviar i d’altres volen transformar l’escola. També hi ha escoles una mica anònimes que estan duent a la pràctica projectes educatius molt eficaços cara als objectius de l’ensenyament: ajudar l’educació, en sentit ampli, de totes les criatures que s’apleguen al centre escolar, tot comptant amb les seves famílies. Projectes encaminats a transformar les persones perquè aquestes puguin transformar la societat.

Un centre que treballi amb aquesta perspectiva tindrà en compte els objectius esmentats en el seu treball quotidià. L’educació dels infants ha de ser integral, ha de contemplar els aspectes físics, emocionals i relacionals de les nenes i els nens. A tall d’exemples, podem comentar alguns aspectes que poden semblar menors però que són bàsics per aconseguir que tothom se senti acollit i respectat, i que des de l’escola Calderón estem potenciant.

La relació amb les famílies ha de ser oberta. A les hores d’entrada i sortida va molt bé que sempre hi hagi una persona de l’equip directiu per rebre i acomiadar infants i familiars. A l’època de les preinscripcions, a més de fer la jornada de portes obertes, és important que les famílies que ho desitgin puguin visitar l’escola en hores lectives, puguin passejar i veure l’activitat quotidiana de l’alumnat. L’escola no té res a amagar: els infants són de les seves famílies, que tenen tot el dret a saber què es fa amb ells i elles quan estan a les aules o al pati.

Si el claustre treballa en equip, una condició bàsica és que faci formació en equip. No només formació instructiva -per dir-ho així- per augmentar els seus coneixements didàctics, parlem de formació personal, reflexionar en conjunt, ajudats per una persona aliena al centre, sobre aspectes que els interessin en el seu dia a dia amb l’alumnat. Emocions, conflictes, relacions entre mestres, entre mestres i alumnat, com ajudar el creixement maduratiu dels infants, com treballar les tutories individuals i grupals, etcètera. Una formació que ajuda a viure la tasca a l’escola amb confiança i seguretat. L’alumnat en rep els beneficis i pot viure els seus aprenentatges, el seu procés maduratiu amb la tranquil·litat que li reporta l’ambient que s’aconsegueix entre el claustre i dins l’escola.

Les criatures s’han de sentir acollides i estimades. Hem de vetllar pel seu comportament i per les seves actituds, però tenint en compte els aspectes positius abans que els negatius. Nens i nenes poden tenir actuacions incorrectes, però sempre són bones persones. Les normes de convivència han de ser consensuades, i les responsabilitats dels actes, proporcionals. No és educatiu expulsar criatures de l’aula o, encara menys, del centre escolar. Les famílies expulsen els seus infants de casa quan es porten malament, encara que en facin alguna de grossa?

Si intentem una educació integral tindrem en compte també l’alimentació. Per exemple, a l’escola no es poden portar llaminadures. Els esmorzars o les celebracions d’aniversaris han de ser coherents amb l’alimentació que convé als infants. Per assegurar-ho caldrà tenir a punt fruita per bescanviar amb la llaminadura o el donut que porti alguna vegada l’infant. Evidentment tots els criteris de l’escola s’han d’explicar des del primer dia, des de les jornades de portes obertes. Així cap família es podrà sorprendre de l’aplicació de la norma de manera rigorosa i afectuosa alhora.

No es pot oblidar que l’escola està immersa en l’entorn on s’ubica el centre. La coordinació amb altres serveis (sanitaris o socials), amb institucions, amb associacions del seu barri ha de ser quelcom habitual. Les criatures surten de l’escola, visiten altres indrets, participen a activitats conjuntes del barri, del poble o de la ciutat. Evidentment la coordinació comença dins del centre: associació de mares i pares, persones que treballen al menjador, que fan la neteja… han de mantenir una relació cordial i col·laborativa amb el claustre de mestres, i a revés, esclar, per part del claustre amb totes elles. L’alumnat hi participarà a partir d’assemblees de classe i de delegats i delegades en els àmbits de les seves competències, que poden ser moltes.

Un projecte d’aquesta mena implica una atenció contínua al seu alumnat: a tots els nens i nenes que s’apleguen a l’escola. Les classes que es fan, les activitats escolars i extraescolars que s’organitzen tenen sempre en compte tot l’alumnat, amb totes les seves diferències, amb tots els avantatges o desavantatges per aprendre. A l’escola s’hi apleguen nenes i nens de diferents cultures, alumnat amb diferents situacions físiques i psíquiques, i totes les criatures troben el seu espai i totes hi són ateses segons les seves necessitats. Cap criatura quedarà fora d’una activitat –incloses les colònies- per motius econòmics[i], de capacitat física, culturals o socials. Les diferències que tenen totes les persones no s’han de convertir en desigualtats. L’escola ha de posar el seu gra de sorra per evitar-ho. És una utopia, però tota utopia serveix per caminar, com va escriure Galeano fa uns quants anys, i ens ajuda a no anar en sentit equivocat.

L’atenció a totes les criatures de manera equitativa és una idea que entusiasmarà força a tota comunitat educativa que ho dugui a la pràctica.

[i]  Es pot aconseguir que la quota que aporten les famílies per a totes les despeses sigui d’uns 110 euros per curs.

Victòria Campi
Sobre Victòria Campi

Victòria Campi (Barcelona, 1952). Mestra des dels 17 anys. Va treballar amb l’equip de mestres de la primera escola que va obrir al barri de La Mina de sant Adrià de Besòs (gener 1975). Va dirigir l’escola Antaviana, fusió de Pla de Fornells i Ton i Guida, al barri de Roquetes (1995-2002). Actualment és directora, des del 2002, de l’escola Calderón, al barri del Turó de la Peira (Nou Barris, Barcelona). Com a mestra sempre ha col·laborat amb les entitats de l’entorn (associació de veïns, ateneu, centre cívic…) Més articles