‘Un pueblo y su rey’ i ‘Identidad borrada’

Dues pel·lícules que tenen en comú que parlen sobre conquestes socials, guillotines i autoguillotines. Una històrica i una actual. Les recomanacions d’en Cela per aquests dies.

Jaume Cela
 
 

‘Un pueblo y su rey’

Coincideixen en el temps dues obres artístiques que s’inscriuen en el mateix període històric: els inicis de la revolució francesa i totes dues aporten la mirada de les classes socials més populars i de les dones.

Parlo del llibre d’Éric Vuillard titulat 14 de juliol, una narració coral molt ben documentada i que reivindica, al costat de la gran història, les petites vivències de les persones que van sortir al carrer per fer la revolució.

I parlo de la pel·lícula Un pueblo y su rey, dirigida per Pierre Schoeller, que també mostra el paper de les classes populars, sobretot de les dones, al costat dels grans discursos parlamentaris que van acabar portant al rei, a bona part de la noblesa i a uns quants revolucionaris a la guillotina.

Escenes èpiques, al costat d’escenes ben íntimes configuren un teixit difícil d’oblidar. Escoltar els discursos sobre si el rei havia de perdre el coll o abdicar i poder viure tranquil·lament la resta de la seva vida ens dóna molta informació i molt valuosa sobre uns dels moments més destacats de la història de la humanitat.

L’escena inicial de la pel·lícula, tot un rei rentant els peus d’un grupet de nens provinents dels sectors més abandonats del país, ja ens dóna una imatge de per on aniran els trets, que n’hi ha uns quants.

I començar el llibre descrivint una folie també ens dóna claus per entendre l’època.

Doncs ja ho sabeu. Comenceu pel llibre o per la pel·lícula, tant se val, però no perdeu l’oportunitat de gaudir de les dues obres en paral·lel.


‘Identidad borrada’

Fa dies vaig llegir que l’església catòlica considerava que l’homosexualitat no es curava. No es cura perquè no és cap malaltia. Ni cap vici ni hauria de ser pecat expressar l’amor entre persones del mateix sexe. També llegia que es fan cursets perquè les persones homosexuals puguin viure la seva condició sense… la veritat és que no em puc imaginar els punts de configuren un curset d’aquesta mena i si arribo a imaginar alguna cosa em vénen esgarrifances.

S’acaba d’estrenar Identidad borrada, dirigida per Joel Edgerton, el qual, a més, interpreta el paper d’un  terapeuta sense titulació que lluita castigant els altres contra la seva condició i contra la condició que ell s’autoreprimeix.

La pel·lícula ens narra el cas d’un noi, fill d’una família molt religiosa (el seu pare és pastor), que confessa que se sent atret pels homes i el porten a un centre amb la intenció que l’ajudi a superar aquest problema.

La teràpia només servirà perquè el noi acabi acceptant la seva condició i gaudint-la plenament. Una mena de justícia poètica.

La història té una qualitat molt destacada: no carrega les tintes més del que és necessari per mostrar aquesta tendència encara existent de considerar que aquelles persones que no són com jo penso que han de ser necessiten suports mèdics, fàrmacs de tota mena i avall que fa baixada.

S’ha avançat molt, però encara ens queda molt camí per recórrer i convé no oblidar que hi ha uns quants indrets d’aquest món on ser homosexual o tenir-ne algunes pràctiques et pot costar la vida.

I les teràpies conductistes ja haurien de formar part de la història.

12 Comentaris on ‘Un pueblo y su rey’ i ‘Identidad borrada’

  1. Jesús, Maria i Josep // 14/04/2019 a les 8:42 // Respon

    Ara entenc el darrer article que, junt amb el Sr. Palou, ha publicat a l’Ara. Ocupat com està en comentar i aconsellar pel·liculetes, no ha tingut temps “d’entrar en el debat” del paper clau de la concertada en la segregació educativa, i fins i tot ha oblidat recordar que les entitats que no han signat el pacte contra la segregació són majoritàries en el seu àmbit (el sindicat majoritari, per exemple). Això sí, li ha sobrat temps per lloar una iniciativa insuficient pensada per a la galeria sense qüestionar-la gens ni mica.

    Ara si vol torni’m a convidar al congrés de l’educació pública, però no oblidi, per una banda, que la segregació escolar no és una casualitat, sinó que té una causalitat relacionada amb certes polítiques educatives que no s’han tocat ni qüestionat. Per altra, que se’ls veu el plumeru a quilòmetres.

    Gràcies per la recomanació (de les pel·lícules, dic).

  2. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 15/04/2019 a les 10:02 // Respon

    Falta el bou i la mula

    • Jesús, Maria, Josep, el bou i la mula // 15/04/2019 a les 10:04 // Respon

      L’àngel no… Ja el tenim a vostè! Salut i bona Setmana Santa!

  3. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 15/04/2019 a les 10:15 // Respon

    Gràcies per la floreta. Vostè deu ser el pastoret que opina amagadet quan els altres es mullen. I sobre el Congrés anem fent, les coses van a poc a poc i encara no renuncio que un dimoniet com vostè vingui a destarotar la cort angelical de la que formo part. Bona i santa setmana i sobretot no perdem el bon humor.

  4. Jesús, Maria, Josep, el bou, la mula i els pastors // 15/04/2019 a les 13:11 // Respon

    Quan s’està rentant la cara al poder, és fàcil donar la cara. Quan s’està tocant els collons, l’experiència em demostra que potser l’anonimat és millor opció. El Departament i el Consorci està ple de trepes envejosos plens de males intencions. Aquí no importa gaire l’escola, importen les trajectòries i tapar els efectes de certes polítiques. I ambdós objectius es retroalimenten.
    Pel que fa a vostè, mullar-se es mulla ben poc, certament. L’articulet de l’Ara d’aquest dissabte n’és un clar exemple.
    Apa! Vagi bé!

  5. Jaume Cela Ollé Jaume Cela i Ollé // 15/04/2019 a les 13:33 // Respon

    Em preocupa veure la seva seguretat, aquest creure,s que només vostè toca els collons al poder, però no puc opinar sobre la intensitat dels tocaments perquè no conec la seva trajectòria, però cregui,m el que ara li diré: puc estar equivocat, però l,escola i l,educació m,importen moltíssim. I el que vam escriure a l,Ara no és un articulet, és un article que potser hauria de rellegir amb una mica de modèstia, sense creure que només vosté i la cort del pessebre té la raó. Si una cosa m,ha ensenyat la vida és pensar que no tinc la veritat en exclusiva en cap cosa.

  6. Desembre congelat // 15/04/2019 a les 13:48 // Respon

    En cap moment he dit que jo la tinga. Però no em dirà que a l’Ara vostè qüestiona res: passa per sobre de la polèmica de la FAPAC, la CUP i la USTEC, que posen el dit en la nafra, i es dedica a lloar el pacte. Literalment: «La nostra pretensió és donar rellevància a un pacte…». Ara, vagi de torracollons on pertoqui, que aquí, al pessebre, ningú se’l creu.

    • Víctor Saura // 15/04/2019 a les 18:37 // Respon

      Benvolgut lector. El debat és molt benvingut, però cal evitar les expressions grolleres o ofensives. Altrament haurem d’esborrar els comentaris. Gràcies.

  7. Vostè apela moltes vegades a com li importa l’escola pública. Jo li dic que les bones intencions omplin l’infern: no són garantia de res.

  8. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 15/04/2019 a les 14:44 // Respon

    Ningú se,l creu! Quina contundència! Tampoc el va firmar, per exemple, Ciutadans ni el PP.

  9. Gran argument. Compara la FAPAC i la USTEC i el seu compromís amb la pública amb el que (no) tenen C’s (n)i el PP? És per saber-ho.

  10. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 15/04/2019 a les 19:20 // Respon

    Si no li sap greu ho deixem aquí, si un dia vol fer un cafè com li vaig proposar una vegada pago jo i parlarem de tot l,estonaque faci falta. Respecto massa el sindicat Ustec i la Fapacp per acceptar la interpretació esbiaxada del meu comentari.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*