Un Sant Jordi solidari al Raval contra l’analfabetisme i els murs lingüístics

Una entitat del cèntric barri de Barcelona impulsa Recicla Cultura, una campanya de venda de llibres reutilitzats per finançar els seus cursos de formació per a adults sense coneixements de català o castellà i sense recursos

Pau Rodríguez
 
 
 

La parada Recicla Cultura de la Fundació Serveis Solidaris, a la Rambla del Raval de Barcelona. /Enric Català

La parada Recicla Cultura de la Fundació Serveis Solidaris, a la Rambla del Raval de Barcelona. /Enric Català

Cultura a canvi de cultura al Raval de Barcelona. Comprar un llibre a preu raonablement més barat, que anteriorment algú ha donat, perquè una entitat solidària del barri pugui dur a terme un projecte de cursos d’alfabetització d’adults al Raval, una de les zones més llastrades per la pobresa a la ciutat i on el català i el castellà són un impediment per a molts dels seus habitants, d’origen immigrant.

Aquesta és ja la tercera edició del projecte Recicla Cultura, una iniciativa de la Fundació Serveis Solidaris que amb els fons que recapta durant la venda el dia de Sant Jordi finança bona part de la formació bàsica de fins a 2.000 veïns del Raval durant tot l’any. “Persones que pels seus baixos ingressos no podrien accedir a aquesta educació i que, per tant, tindrien més barreres per a la seva inclusió”, explica Ester, una de les formadores que ahir venia a peu de Rambla-del Raval-els llibres reutilitzats.

En total, la campanya Recicla Cultura rep uns 20.000 llibres, tant dels punts de recollida –van començar amb nou i ara en tenen 80– com de les desenes d’entitats, universitats, escoles, empreses i editorials que col·laboren amb el projecte. En total, calculen que participen amb donacions fins a 50.000 persones.

“Abans els cursos ja funcionaven però faltaven molts recursos i sensibilitzar més a la gent. Llavors vam veure que com la lectura i l’escriptura eren la base del projecte, havíem de fer alguna cosa per Sant Jordi. I muntem aquesta campanya que té el valor afegit de que els lectors estan ajudant a crear nous lectors”, explica Albert Francolí, coordinador de Recicla Cultura. Un gest ple de simbologia i alhora real, reflexiona.

No val qualsevol llibre

En aquesta fundació tenen clar que, per sostenir la seva tasca solidària al barri, durant el dia de Sant Jordi han de vendre sí o sí. “Encara que els posis a un preu molt barat –valen entre 1 i 5 euros–, si els llibres ningú els coneix o són dolents, no els vendrem”, apunta Ester. Així doncs, les setmanes prèvies a la diada realitzen una tasca de selecció de títols amb criteris comercials amb l’ajuda d’una experta bibliotecària. En la seva parada ahir es podien trobar supervendes recents com Victus –el llibre en català més venut l’any passat.

“En les edicions anteriors ens va passar que acumulàvem massa llibres que després no veníem”, relata Ester. “L’Enciclopèdia Catalana està molt bé, però no la vendrem, i per tant no arribarem al tercer pas del procés, que és finançar l’alfabetització”, exemplifica Albert Francolí.

Cursos per a adults sense recursos

Al cor del Raval, aquesta entitat imparteix 35 cursos de formació bàsica al llarg de tot l’any, que inclouen l’alfabetització i l’aprenentatge de català i castellà. “Donem formació tant a la gent que no ha estudiat mai, i que fins i tot no sap llegir o escriure en el seu idioma, com a aquells que acabin d’arribar de fora i que encara que puguin tenir una formació completa en els seus països d’origen no tinguin recursos per pagar unes classes de castellà”, explica el coordinador Francolí.

La seva tasca es dirigeix ​​sobretot a adults. La majoria té més de 30 anys i predominen els homes en una relació de 60 a 40% respecte de les dones. “Ens centrem en la formació d’adults perquè al Raval ja existeixen bastants entitats que treballen amb joves i nens”, explica Ester, com és el cas del Casal dels Infants.

“El perfil dels que van a les nostres classes és un reflex del barri on estem”, explica Francolí, que destaca dues comunitats d’origen per sobre de la resta –en total més de 70 nacionalitats–: d’una banda els originaris del Indostan ( Pakistan, Índia, Bangla Desh, Sri Lanka) i per un altre els àrabs (sobretot marroquins). Al barri prop del 50% de la població és d’origen estranger, segons estadístiques de la Generalitat.

Amb aquesta formació, conclou Francolí, no només se’ls ajuda a trencar les barreres lingüístiques, fonamentals per desenvolupar-se en la seva vida diària i ampliar les seves oportunitats laborals i socials, sinó que també els permet guanyar punts en el seu certificat d’arrelament, si és que no tenen permís de residència i l’han sol·licitat.