Una app i un videojoc per ajudar els nens amb síndrome de Down (o sense) a llegir i parlar millor

L’adquisició d’habilitats bàsiques és tot un repte per a les persones amb síndrome de Down. Avui se celebra el seu Dia Mundial, i per aquest motiu parlem de dos projectes que des de les tecnologies de l’educació tenen l’objectiu comú d’afavorir la seva inserció social per la via d’ajudar-los a millorar en aspectes tan quotidians i fonamentals com la lectura o la parla.

Víctor Saura
 
 
 

Dos infants amb síndrome de Down fent deures amb tauletes | Foto: Down Lleida

Pradia: misterio en la ciudad

El primer d’aquests projectes el desenvolupen des de fa tres anys investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Valladolid (UVA). Es tracta d’un videojoc, que ja es pot descarregar, i que se centra en la millora de la prosòdia de l’infant i  l’adolescent. La UAB ha dut a terme una anàlisi de les necessitats de millora prosòdica dels infants i adolescents amb síndrome de Down (després d’haver-ne enregistrat una bona mostra), i la UVA s’ha encarregat del desenvolupament informàtic del joc.

I què és la prosòdia? “La podem definir com el conjunt de fenòmens fònics que abasten més d’un fonema o segment. És a dir, aspectes com l’èmfasi, el ritme, l’entonació, la fluïdesa, la melodia, les pauses o la velocitat de parla”, explica Lourdes Aguilar, professora del departament de Filologia espanyola de la UAB i investigadora principal del projecte. “La major part d’infants amb síndrome de Down parlen i es fan entendre, però tenen tendència a fer moltes interrupcions o a no respectar la cadència de les frases, si els ajudem en aquests aspectes podran millorar la seva expressió oral amb tot el que això comporta”, afegeix.

El videojoc (que inicialment s’anava a dir “La piedra mágica”) està concebut com una eina de suport a l’aprenentatge que pot ser dirigida o autònoma, és a dir, l’infant pot jugar acompanyat d’un educador però també ho pot fer sol. Cada jugador té un avatar que representa un heroi que busca un amulet màgic que protegeix la ciutat, i per passar de nivell i seguir buscant (els escenaris són molt quotidians) només ho pot fer mitjançant la superació de proves de veu, mitjançant les quals, lògicament, es va treballant la prosòdia.

La iniciativa és fruit d’una recerca impulsada pel programa RecerCaixa, de l’Obra Social “la Caixa”, en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) (convocatòria 2013), i que posteriorment ha comptat també amb finançament de la Fundación BBVA (convocatòria 2015 d’ajuts a Equips de Recerca Científica en Humanitats Digitals.) Ara els investigadors volen portar-ho a més països i han presentat el projecte als programes Erasmus + de la Unió Europea, en associació amb universitats de França, Portugal, Itàlia, Irlanda i Bòsnia, a més a més de la col·laboració de les entitats Down Catalunya i Down Valladolid.

Jo també llegeixo (Yo también Leo)

El segon projecte és una APP desenvolupada per una dissenyadora gràfica, Gemma Fàbregas, amb la col·laboració de Capacitats 21, una entitat dedicada al tractament i prevenció d’addiccions i que fa uns anys ha obert també una línia d’atenció integral a menors amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Fa un parell d’anys Fàbregas va cursar el Màster d’Aplicacions Multimèdia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i el seu treball final de màster va ser el disseny d’aquesta APP. La universitat va premiar el treball, i això va fer que tant ella com la presidenta de Capacitats 21, Mari Anne Aimé, es llencessin a buscar finançament i aliances per convertir Yo también leo en realitat.

“La Mari Anne i jo som amigues, i un dia em va comentar que es passava hores fent fitxes amb la seva filla Martina per ensenyar-li a llegir, m’explicava les dificultats que tenia, i em va estranyar que no hi hagués cap aplicació que fiqués aquell mètode d’aprenentatge en un entorn multimèdia; d’aquí sorgeix tot”, comenta Fàbregas. Han entrat en contacte amb diverses institucions que han mostrat el seu interès pel projecte, però fins que res no s’acabi de concretar el que ara preparen és una campanya de crowdfunding que permeti tenir un prototip amb el qual abans de l’estiu els infants ja puguin provar l’aplicació.

La APP es basa en el mètode de lectura global, que consisteix a facilitar primer l’aprenentatge de paraules senceres, posteriorment de síl·labes i finalment de grafies. I segueix també algunes de les pautes pedagògiques del mètode de lectoescriptura de María Victoria Troncoso, professora de pedagogia terapèutica i presidenta de la Fundació Síndrome de Down de Cantàbria. El seu mètode ha acompanyat a diverses generacions d’infants amb síndrome de Down.

Yo También Leo, explica Fàbregas,  “s’adapta als diferents estadis de desenvolupament de la lectura”. “Per a l’etapa de prelectura –afegeix– compta amb diversos jocs que aguditzen les capacitats perceptives, més endavant s’introdueixen les lletres, però en primer lloc associant imatges a paraules senceres, a fi d’aprofitar la bona memòria visual que per norma general tenen els nens amb síndrome de Down. Més endavant els jocs introdueixen la divisió de les paraules en síl·labes i finalment en lletres, i al final l’infant acaba llegint frases senceres”.

L’aplicació permetrà escollir el tipus de lletra (lligada, de pal o d’imprempta) i l’idioma (castellà o català), però un dels aspectes que més ajudarà a connectar amb l’infant és que permetrà personalitzar les imatges, és a dir, en la majoria de jocs (de parelles, de selecció, de classificació, de reconeixement…) es podran usar fotografies afegides per l’usuari. Així, per exemple, si es parla d’una escola o d’una mestra, les fotos podran ser les de la mateixa escola i mestra del nen que està aprenent a llegir, o en un trencaclosques es podrà substituir la imatge de l’aplicació per la de foto del germà del menor. A més, per tal d’afavorir l’aprenentatge del infants, l’APP combina en tot moment estímuls visuals amb estímuls auditius.


I tu què saps de mi?

Amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, Down Catalunya ha volgut realitzar un experiment real: sortir al carrer amb una càmera i un micro per constatar fins a quin punt la ciutadania coneix o no les persones amb síndrome de Down. El resultat és que, malgrat els 30 anys que fa que es treballa per la inclusió social d’aquestes persones, encara en desconeixem molts aspectes. O sigui que no marxeu d’aquí pàgina sense abans visualitzar aquest vídeo de 2 minuts.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*