Una convocatòria de vaga controvertida

Els autors subscriuen tots els arguments sindicals de la vaga de dijous, excepte un: el punt on es demana la retirada del decret de plantilles: I preveuen que hi haurà mestres que no secundaran l’aturada per aquest motiu.

Núria Rodríguez Bodelón i Joan Domènech Francesch
 
 

Una vaga de docents i estudiants de 2013 / Carmen Secanella

Davant la convocatòria de vaga per al proper dijous 29 que proposen els sindicats USTEC·STEs, (IAC),  ASPEPC·SPS  i CGT Ensenyament, són molts els ensenyants que estan d’acord amb la necessitat de revertir les retallades pressupostàries i d’incrementar urgentment el finançament del sistema educatiu públic.  La reducció de ràtios és un dret dels alumnes a ser acompanyats  amb qualitat d’atenció, com ho és la recuperació dels horaris lectius que permetin coordinacions i treball d’equip als mestres i professors, o la necessitat d’augmentar el personal de suport a la docència per atendre la diversitat (recollint l’esperit del decret a la inclusió 150/2017). Estem igualment d’acord amb la proposta de recuperar el poder adquisitiu, després d’una suposada crisi que ha afectat sobretot als treballadors i treballadores de tots els sectors. Subscrivim aquests arguments i altres punts que s’apunten en el llistat reivindicatiu de la convocatòria.

Tanmateix n’hi ha un punt que no podem subscriure: aquell que es defineix com a “la selecció arbitrària de personal, que han malmès el funcionament democràtic dels centres.” És a dir, el decret de Plantilles.

La nostra experiència i la dels nostres companys o amics i amigues mestres, és que el decret de plantilles neix, com a resposta a una normativa caduca, burocratitzada i que no té en compte les necessitats pedagògiques de cadascun dels projectes de l’escola pública d’aquest país i amb el desig positiu de fer possible que els centres hi hagi continuïtat de projectes pedagògics que funcionen. Siguem sincers i no vulguem amagar una realitat evident: la burocràcia únicament basada en els drets del funcionariat, aliena a les necessitats pedagògiques dels centres educatius, ha estat i és un llast endèmic de l ‘escola pública. L’estabilitat en el lloc de treball no ha de ser l’excusa per no renovar en profunditat la funció pública garantint el dret a l’alumnat a una educació de qualitat i la continuïtat dels projectes educatius de les escoles.

Potser encara és un decret imperfecte i, en la seva aplicació, cal evitar la perversió o el mal ús d’atribucions. Però no podem proposar l’eliminació del decret, sense plantejar una alternativa més avançada i quedant-nos només amb l’aplicació del sistema anterior. Cal avançar en la qualitat de les plantilles i dels projectes i per això calen propostes decidides i valentes que trenquin amb privilegis tradicionals i corporatius del funcionariat. Avui som majoria els mestres que reivindiquem un sistema diferent de formació dels equips docents i estem convençuts que el decret de plantilles obre una via en aquest sentit. No volem que s’elimini el decret sinó que es millori i s’aprofundeixi en altres aspectes com superar l’ambigüitat de l’horari laboral, la regulació de la formació permanent o l’avaluació del professorat.

Cal ser molt conscients dels efectes d’aquesta proposta en el funcionament quotidià dels centres. Com també hauríem d’analitzar com repercuteixen altres mesures que poden ser parcialment positives com la reducció d’hores lectives i de coordinació per als majors de 55 anys. Si això no es fa en el marc d’un replantejament dels horaris del professorat i amb un augment efectiu de plantilles, no és una proposta sostenible, ja que al final la millora repercuteix en el propi centre i, directament, en la càrrega lectiva i no lectiva de la resta de l’equip que encara no arriba a aquesta edat. Les feines d’atenció a l’alumnat i de coordinació i gestió del centre s’han de realitzar igualment i fan que hagi d’augmentar la dedicació de la resta de l’equip o, simplement, s’han de deixar de fer.

Tota convocatòria ens suposa donar-li moltes voltes: una vaga és una eina potent, la més important mesura de força per aconseguir un objectiu. Ens consta que som molts els mestres i professors que no faran vaga el proper dijous pel fet de no subscriure aquest punt que exigeix la retirada del decret de plantilles.

Pensem que els sindicats que s’han manifestat a favor d’un model educatiu basat en els principis de l’Escola Pública han de poder oferir alternatives reals a les problemàtiques que els centres –i, per tant, l’alumnat– pateixen en l’actualitat. Cal analitzar quina és la realitat autèntica de l’aplicació del decret de plantilles als centres. Possiblement només arribin als sindicats convocants les informacions de mestres que han patit algun tipus d’injustícia, fruit d’una mala aplicació del decret. Cal pensar també en els centres que consideren que ha estat i és un petit guany en qualitat del seu funcionament. Segurament descobrirem una cara més amable i positiva de les possibilitats que permet una bona aplicació del decret de plantilles. I, entre tots, podrem millorar-lo per avançar sobretot en el respecte als drets de l’alumnat.

4 Comentaris on Una convocatòria de vaga controvertida

  1. Totalment en contra. El Decret de Plantilles és la cara privatitzadora de la contractació de personal. És la implementació de models de gestió privada als centres públics. És màniga ampla a actituds dèspotes i autoritàries. És la porta oberta a l’amiguisme i el nepotisme. És la discriminació per raons de gènere (de veritat creus que una dona embarassada te possibilitats d’aconseguir una feins via entrevista?). És l’eina dels equips directius a treure’s de sobre les veus crítiques i dissidents. És, en definitiva, un atac contra la funció pública. Contra l’objectivitat, la igualtat d’oportunitats i la transparència.

    Parles de l’estabilitat de les plantilles per poder garantir un projecte educatiiu. Doncs bé, el Departament té eines, des de concursos d’oposicions regulars amb accés diferenciat (ara tenim un 33% d’interins, 33% d’inestabilitat laboral), plans d’estabilitat, plans de consolidació, … Però no, ens volen competint entre tots i totes, ens volen que fem cas al cap per poder-nos guanyar el seu favor i tenir una proposta de continuītat. Us sona? “Ei X, vull perfilar aquesta plaça, tens aquest perfil?”, “No”, “Doncs intenta treure’t algun curs de X hores i et perfilaré la plaça”. La infravaloració de la formació continua per aquí, ja no et formes perquè vols millorar com a docent, sinó perquè el cap t’ofereix una feina al seu gust. I dic continua perqué el Govern va anihilar en un 100% la formació permanent docent.

    Aquells docents que avui pensen que aquest decret els beneficia, demà poden veure com els canvia l’ED i els perjudica. Però d’això es tracta, de deixar de pensar d’una maleida vegada de forma individual i plantejar les coses de forma col·lectiva. En benefici de tots i totes, inclús del centre.

    Conec direccions que es neguen a utilitzar les eines privatitzadores de la contractació, que defensen l’escola PÚBLICA. De la mateixa manera que conec a molts docents que faran aquesta vaga precisament contra el Decret de Plantilles, perquè volen que els centres públics tornin a ser democràtics.

  2. Totalment d’acord amb el Dani. De fet, aquests autors ja fa temps que tenen un discurs contra la funció pública força pervers, si bé que se’ns presenta disfressat de progressisme i de “drets de l’alumnat”. L’alumnat té dret a tenir un professorat plural, lliure a l’hora d’exercir la funció que l’administració li ha demanat sense haver d’estar sotmès al dictat d’un director. Però com què des d’alguns sectors s’aborda l’escola amb una lògica mercantilista, aquesta possibilitat que ens ofereix ser funcionaris molesta: per això ens denigren. Funcionari esdevé, doncs, sinònim de burocràcia, de malfaener i de escola “no innovadora”. Ens volen precaris, volen que acceptem que les escoles públiques esdevinguin els xiringuitos d’uns pocs. No volen que denunciem que els seus projectes pedagògics ratllen el desficaci i que només busquen la promoció de certs centres, la competició entre centres públics i la segregació de l’alumnat. Necessiten controlar-nos perquè no pugem alçar la veu lliurement davant del que molts tenen en ment: privatitzar. I el pitjor de tot és que van amb aquest discurs tan de “drets de l’alumnat” mentre es posen al servei dels bancs que financen els seus projectes. Cada vegada hi estic més enutjat.

  3. D’altra banda, deixant aquests temes a banda, al meu voltant he escoltat molts motius diferents per no fer tant la vaga de demà com la del dia 12: ai, és que aquests dies estem tan enfeinats amb el Nadal, és mal dia per fer vaga!, diuen alguns. Una mostra del nivell d’idiotesa en què hem arribat en el cos de mestres. Desesperant.

  4. El context: què volen dels mestres els grans poders dominants, i per què volen treure’ns les eines per resistir: https://www.elsaltodiario.com/educacion/educacion-entretenimiento-profesorado-proletario?fbclid=IwAR2vi0u90HrnX7rP5SWgwJj2w27hh8njEz1s-kIndaR3l2EB8ubEivf2Gh0

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*