Una prestació de 100 euros al mes per atacar la pobresa infantil

Un informe d'UNICEF simula quant costaria i quin impacte tindria sobre la pobresa infantil una prestació de 100 euros mensuals per les famílies en risc, una demanda que altres entitats ja han plantejat.

Pau Rodríguez
 
 
 

Retrat d'una família. /Foto: Eric Ward

Retrat d’una família. /Foto: Eric Ward

Es van acumulant els informes que alerten que l’impacte de la pobresa infantil a Espanya -i a Catalunya- és alarmant, agreujat en els darrers anys per la crisi econòmica i més estès que en la gran majoria de països europeus. El darrer estudi ha estat d’Unicef –avisa del retrocés d’una dècada en els ingressos de les famílies espanyoles-, que a Catalunya ha vingut acompanyat d’un document que, per combatre aquesta xacra, defensa una demanda concreta: una prestació mensual de 100 euros per a cada fill dins una família en risc de pobresa.

Una unitat familiar de dos pares i dos fills tindria dret de rebre la prestació, segons Unicef, si no arribés a uns ingressos de 1.560 euros mensuals. Aquesta política d’ajudes cobriria -fins a la seva majoria d’edat- un total de 383.620 infants catalans, i ajudaria a reduir la taxa de pobresa, segons els càlculs de l’aquesta organització, del 27,6 al 22%.

Aquesta sol·licitud no es nova, altres entitats han proposat ajudes a les famílies similars i fins i tot CiU va presentar una proposició de llei al Congrés per garantir aquests 100 euros mensuals, tot i que en la seva proposta aquest cost anava a càrrec del pressupost de la Seguretat Social. D’aquesta manera la federació nacionalista demanava al Govern central que augmentés la seva actual prestació en aquests casos: 291 euros anuals -és a dir, 24 euros al mes- per a les famílies en les quals els dos progenitors no obtinguin ingressos superiors a 11.519 euros bruts a l’any.

Aquesta mesura s’ha evidenciat irrisòria -si no insultant- davant un problema que afecta a un de cada tres infants, tal com han constatat les entitats, i per això han sorgit iniciatives com la d’Unicef, que en el seu cas a més a més es pren la molèstia de simular quin impacte tindria la prestació sobre l’Administració. Implementar els 100 euros mensuals suposaria a Catalunya una despesa de 460 milions d’euros.

És una aposta viable? “És evident la debilitat econòmica de Catalunya en temps de crisi i les restriccions pressupostàries, però davant això mantenir unes garanties de seguretat per a la infància no ha estat una prioritat, com sí que ha passat a altres països”, exposa Maria Truñó, responsable de polítiques d’infància d’Unicef Comitè Catalunya. “No hem d’oblidar que a Catalunya destinem el 0,9% del PIB a aquestes polítiques; mentre que la mitjana europea se situa en un 2,2%”, sentencia Truñó.

Les entitats socials assenyalen les retallades com un factor que ha mermat unes prestacions que tampoc mai van acabar de garantir una eradicació progressiva de la pobresa entre els nens i nenes. “Les polítiques d’ajudes a les famílies sempre han estat molt escasses en relació a altres països europeus, tota una contradicció amb la de col·lectius provida que hi ha a Espanya”, valora, no sense ironia, el sociòleg Xavier Martínez-Celorrio, que constata com, per exemple, “es prioritza les ajudes socials especialment als pensionistes”.

A aquest dèficit cal sumar-li les reduccions pressupostàries dels darrers anys. Tot i que el departament de Benestar Social i Família ha augmentat lleugerament aquest curs la partida d’ajudes a la família -de 15,93 a 16,25 milions d’euros-, el seu pressupost global ha caigut des del 2010 de 1.930 a 1.630 milions d’euros. Entre les retallades s’hi compten la retirada de la prestació econòmica universal per tots els naixements -durant els tres primers anys de vida del fill-, que va quedar substituïda poc a poc per un únic pagament de 650 euros l’any del naixement de la criatura, i de nou acotat a famílies per sota d’un cert llindar d’ingressos.

Un sistema que agrupi totes les prestacions

Entitats com Unicef consideren que la Generalitat de Catalunya “té molt marge -en paraules de Truñó- per augmentar les ajudes a la infància si es considera una prioritat”, però tot i així tampoc seria acurat posar el focus només sobre el departament de Benestar Social. Moltes prestacions per evitar els riscos de la infància venen d’altres àmbits del Govern -ajudes a l’habitatge des del departament de Territori i Sostenibilitat o beques menjador per part del departament d’Ensenyament, sense anar més lluny-, així com de les diputacions, consells comarcals o els municipis. I tot, en última instància, subjecte als pressupostos de l’Estat.

Xavier Martínez-Celorrio, que dóna suport a la proposta d’Unicef i que també ho considera viable en ser una qüestió de prioritats, no deixa de remarcar, per altra banda, que “el que falta és un sistema integrat per fer més coherents les ajudes, ja sigui en un marc espanyol o català, perquè ara ni les Administracions no saben ben bé quan rep en total cada família”, exposa el sociòleg. Consistiria en evitar que les famílies hagin d’anar recorrent administracions i institucions reclamant prestacions per diferents àmbits, i “personalitzar un servei de catàleg unificat amb un acompanyament de les famílies”, segons proposa Celorrio.

“Qualsevol iniciativa ajuda, però és insuficient”

“Com més temps passi i més es deteriori la situació dels infants més difícil serà revertir-la”, alerta Paco Estellés, coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT), que coordina les entitats en defensa dels drets de la infància dins la Taula del Tercer Sector. Per Estellés la mesura proposada per UNICEF seria una passa endavant, però caldria anar més enllà. “Qualsevol iniciativa ajuda, però és insuficient”, valora en relació als 100 euros mensuals.

Estellés alerta que el que pateixen avui els infants immersos en contextos de pobresa ho patiran probablement al llarg de la seva vida. “No hauran tingut suficients recursos educatius, ni hauran participat en activitats de socialització que són importantíssimes en el desenvolupaments dels nens i nenes”, afegeix el coordinador de la plataforma.

Una de les darreres propostes de a Taula del Tercer Sector davant la Generalitat, pel que fa a prestacions per combatre la pobresa infantil, ha estat la de crear urgentment una prestació de 465 euros mensuals per donar suport a les 34.000 famílies catalanes que es calcula que tenen fills o persones depenents a càrrec i no ingressen ni un euro.

Amb 100 o 200 euros al mes -segons els fills- no se solucionaria la vida d’aquestes famílies, sobretot les que han caigut en el pou profund de la pobresa severa, però sí que sortirien de la pobresa uns 80.000 infants, segons UNICEF. I a la resta els ajudaria, segons Truñó, “a fer front a despeses que ara no tenen prou cobertes, com l’alimentació, els materials escolars o aspectes de salut com la higiene bucodental, que no entra dins la seguretat social”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*