UNESCO: El 10% de la despesa mundial en educació primària es malgasta

Prop de 129 mil milions de dòlars destinats a educació primària arreu del món es desaprofiten en una escolarització de mala qualitat que no garanteix als alumnes les nocions bàsiques de lectura i matemàtiques.

Pau Rodríguez
 
 
 

Un grup de nenes juguen sota un paracaigudes en una escola de la Índia. / Joan Bichel Lindegaard.

Un grup de nenes juguen sota un paracaigudes en una escola de la Índia. / Joan Bichel Lindegaard.

Ja sigui perquè els mestres no estan prou capacitats, perquè els materials són inadequats, per les infraestructures insuficients o perquè no passen prou temps a l’escola. Fins a 250 milions d’infants de la població escolar mundial -en total, 650 milions- no estan adquirint les nocions més bàsiques de lectura i aritmètica, segons revela la UNESCO en el seu darrer informe de seguiment de l’Educació Per a Tothom de 2013-2014. Traduit en diners, això suposa un cost de 129 mil milions de dòlars malgastats, segons l’organisme. O el que és el mateix, el 10% de la inversió mundial en educació primària desaprofitat.

Aquesta “crisi de l’aprenentatge”, tal com l’anomena la UNESCO, afecta els països més desfavorits. Als països occidentals pràcticament tots els nens i nenes que arriben a quart curs de primària assoleixen els nivells mínims de lectura. En canvi, a l’Àsia Meridional i Occidental només un de cada tres infants que cursa fins a quart obté aquestes nocions. I la proporció és similar a l’Àfrica Subsahariana. Al final, menys de la meitat dels nens i nenes de 21 països adquiereixen els nivells mínims tot i ser escolaritzats.

Per combatre aquesta situació d’educació de mala qualitat, l’informe sosté que cal considerar “d’alta prioritat” la millora de l’aprenentatge i les polítiques nacionals d’educació. “Els plans d’educació han de fixar-se objectius i establir nivells de referència per després poder-ne exigir el cumpliment”, exposa el document.

Desigualtats internes: gènere, residència, pobresa

Les diferències entre els països del món, subjectes a la seva situació econòmica, són evidents a grans trets a l’informe. Però també és cert que hi ha altres variables que influeixen en aquesta educació de mala qualitat, i que es donen dins dels propis països. “Factors com la pobresa, les qüestions de gènere, el lloc de residència, l’idioma o l’ètnia fan augmentar les probabilitats d’alguns nens de rebre més suport de l’escola per millorar el seu aprenentatge”, assenyala l’informe.

La raó de gènere és una de les més alarmants. A Benin, per exemple, prop del 60% dels nens provinents de cases riques completen els estudis bàsics i adquireixen les competències necessàries. Això contrasta amb el 6% de nenes provinents de famílies sense recursos. Només 6 de cada 100 nenes pobres de Benin poden assolir nocions primàries d’aritmètica i lectura.

En la variable anterior hi influïa també la capacitat econòmica, sens dubte també fonamental dins els propis països. L’informe cita el cas d’El Salvador, on la bretxa entre pobres i rics també és clamorosa: el 84% dels alumnes de llars benestants adquireixen les competències bàsiques, per només un 42% dels de llars desfavorides econòmicament.

Però aquestes desigualtats no sols es fan evidents als països en vies de desenvolupament. Hi ha països com Nova Zelanda o els més rics de la regió dels Estats Àrabs, com Omán, que revelen a les seves escoles una gran desigualtat entre alumnes en funció de la seva situació econòmica. A Nova Zelanda, per exemple, dos de cada tres infants pobres no aconsegueix aprendre uns mínims, mentre que pràcticament tots els nens i nenes rics ho aconsegueixen.

Quatre anys d’escolarització com a mínim

Una altra vessant de l’exhaustiu informe de l’organisme internacional confirma que els infants han de passar almenys quatre anys a l’escola per assolir les competències de lectura i escriptura bàsiques. Per demostrar-ho, la UNESCO esrgimeix una dada demolidora: el 77% dels infants que han passat quatre anys o menys a l’escola no són capaços de llegir ni una sola frase sencera.

L’analfabetisme entre els joves, segons l’estudi, està “molt més extès del que sembla”. Una quarta part de la població juvenil mundial és analfabeta. El 40% de la població juvenil subsahariana no podria llegir una sola frase, i la situació és especialment extrema entre les dones joves de l’Àfrica Meridional i Occidental: el 60% pateixen d’analfabetisme.

Accés més fàcil, millor aprenentatge

“Alguns països han aconseguit incorporar més nens a l’escola i aconseguir que hi aprenguin”, sosté l’informe, “aquest és un equilibri particularment sorprenent atesa la major probabilitat de que els nous alumnes provinguin de llars marginades”.

L’organisme posa com a referent en aquest sentit Tanzània, que ha experimentat “grans progressos” des que l’any 2001 va suprimir les matrícules d’accés a l’ensenyament. Els nens i nenes que adquirien les competències bàsiques van passar del 19% al 36%, una xifra encara “inacceptable” segons la UNESCO, però que es tradueix en 1,5 milions d’infants formats amb un nivell bàsic. Un procés similar es va viure a Mèxic, quan després d’ampliar-se l’accés als estudis l’adquisió de coneixements mínims va passar d’un terç de la població escolar a la meitat, entre 2003 i 2009. En aquest cas, la millora va anar acompanyada de programes de protecció social per a famílies desfavorides, segons remarca l’informe.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*