Unicef ​​alerta que els nens han quedat fora de l’estratègia mundial contra la pobresa

La desnutrició crònica ha augmentat un 20% en els països més empobrits des de 1990, tot i les polítiques de desenvolupament a nivell mundial (ODM), segons Unicef

Laura Olías - eldiario.es
 
 
 

 Samar Barakat, de 11 anys, i la seva germana de 6, Rosol, al nord de Gaza, ham empitjorat al col·legi des de la mort del seu pare, l'estiu passat. / Unicef.

Samar Barakat, de 11 anys, i la seva germana de 6, Rosol, al nord de Gaza, ham empitjorat al col·legi des de la mort del seu pare, l’estiu passat. / Unicef.

Aquest és un article publicat a Desalambre

El lloc on es neix importa, però fins a quin punt? Unicef ho il·lustra en un informe. L’organització de les Nacions Unides especialitzada en els drets de la infància denuncia que “els nens més pobres del món continuen marginats dels progressos mundials”, en el seu balanç dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), que arriben a la seva fi el 2015. No totes les regions arriben igual a la meta: la desnutrició crònica, per exemple, ha augmentat un 20% en els països amb menors ingressos des de 1990. I encara que el matrimoni infantil s’ha reduït en les xifres globals, la bretxa entre els enllaços de les llars més riques i les més pobres s’ha incrementat.

Els ODM es van dissenyar l’any 2000 amb l’objectiu d’arribar a vuit metes per lluitar contra la pobresa fins a 2015. Tot i que les xifres totals parlen d’èxit en alguns dels reptes -com la reducció de l’extrema pobresa a la meitat-, Unicef ​​destaca en un informe que aquells als quals suposadament més anava destinada aquesta estratègia mundial s’han quedat enrere en els avenços. “Els ODM han ajudat a que el món aconseguís extraordinaris avenços en favor dels nens, però també ens ha mostrat a quants d’ells estem deixant marginats”, ha apuntat el director executiu d’UNICEF, Anthony Lake.

L’informe Progrés per a la Infància: Més enllà de les mitjanes ressalta algunes dades, amagades darrere de la mitjana. Les xifres totals ens parlen d’un descens del matrimoni infantil (que involucra menors de 18 anys): d’1 de cada 3 el 1990, a 1 de cada 4 en 2010. No obstant això, l’accés a les dades desagregades retraten grans diferències, que no han aconseguit millores a les llars més pobres. El 1990, el 19% de les nenes de les llars més riques es casaven tenint menys de 18 anys i el mateix passava pel 39% de les filles de les famílies més pobres. El 2015, la bretxa entre els dos llars s’ha disparat: un 41% de les nenes de les famílies amb menys recursos es veu lligada al matrimoni mentre que a les llars amb majors ingressos la xifra ha baixat fins al 10%.

Els ODM van fixar la reducció de la pobresa extrema a la meitat (entesa per les Nacions Unides com viure amb 1,25 dòlars al dia) com el seu primer objectiu. Tot i que l’estudi d’Unicef ​​reconeix l’èxit de complir amb el repte, centra la seva mirada en la meitat dels mil milions de persones que patien aquesta realitat en 2010: eren nens. L’ONU recorda que, a causa del creixement de la població, els països més pobres han vist reduir les seves taxes de pobresa extrema però el nombre total d’afectats és més gran que el 1990. Són les zones on menys ha millorat aquest índex, amb una reducció del 33%.

El descens de la desnutrició crònica (els nens que presenten un retard en el creixement per la seva edat), d’un 41% entre 1990 i 2015, també oculta una realitat molt desigual. La que veuen cada dia els nens que viuen en països de pocs recursos, on ha augmentat un 20% aquest tipus de desnutrició segons l’informe.

El sobrepès infantil en els nens amb menys de 5 anys, una altra manifestació de la malnutrició dels menors que no poden accedir a una dieta equilibrada i saludable, gairebé s’ha quadruplicat en els països empobrits des de 1990. En els de renda mitjana-alta, la seva incidència ha baixat un 20%.

Els avenços en educació, amb una reducció del 45% de nens sense escolaritzar a primària entre 1999 i 2012, també han quedat marcats per un dels motius que obliguen a un nombre sense precedents de persones a abandonar les seves llars: la guerra. L’informe destaca que la reducció del nombre de menors que no va al col·legi amb prou feines ha obtingut avanços des de 2007 i assenyala els conflictes armats com una de les causes que “eleven el percentatge en els últims anys”.

2030: nova meta del desenvolupament mundial

La disponibilitat de dades en l’actualitat, moltes inaccessibles als països en desenvolupament quan es van elaborar els ODM, suposen un avantatge a l’hora de dissenyar la nova estratègia mundial de desenvolupament. I una responsabilitat. Els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS) prendran el relleu dels ODM al setembre, amb la finalitat d’acabar amb la pobresa al món el 2030. Unicef ​​destaca que, si s’ignoren les mancances que han deixat de banda els nens més pobres del planeta, el desenvolupament no serà possible.

En el cas del matrimoni infantil, Unicef ​​indica que -amb la tendència actual i el creixement de població esperat- si el 2015 el nombre de nenes que van passar per l’altar va ascendir a 700 milions, el 2030 podrien ser “950 milions”.

En matèria educativa, les millores esperades per Unicef ​​per als països en desenvolupament són escasses en comparació amb els nivells actuals (amb 58 milions de nens sense escolaritzar a primària). La desnutrició crònica podria seguir afectant 119 milions de nens el 2030. Però això pot no ser així si s’actua a temps, indica l’estudi.

“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible representen una oportunitat per aplicar les lliçons que hem après i arribar als nens més necessitats. Esperem no haver d’avergonyir-nos-en per no haver-ho fet”, afirma Anthony Lake.