Les universitats catalanes i la recerca pública generen 15,7 milions d’euros cada dia

L'Associació Catalana d'Universitats Públiques presenta un informe on defensa que el sistema universitari català té un efecte positiu en l'activitat econòmica i genera un important impacte social. També asseguren que els graduats universitaris, comparat amb la resta de població tenen majors taxes d'ocupació, menys taxes d'inactivitat i els ha impactat menys la crisi econòmica

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Laboratori del Parc Científic de Barcelona / Raimon Solà (Agència Sinc)

El sistema universitari català té un efecte positiu en l’activitat econòmica i genera un important impacte social. Aquesta és una de les conclusions de l‘Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya que ha elaborat l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i que s’ha presentat avui en roda de premsa a l’auditori de la Pedrera. Amb aquest estudi han volgut demostrar que la universitat té una funció més enllà de l’acadèmica i que genera tota una sèrie d’activitats empresarials que té conseqüències en els llocs de treball i en l’àmbit social.

Des de l’ACUP asseguren que les universitats catalanes i la recerca pública generen 15,7 milions d’euros de facturació cada dia a Catalunya. Concretament, la universitat pública catalana genera 12,4 milions d’euros de facturació cada dia i la recerca 3,3. Amb aquestes dades, des de l’ACUP calculen que, el 2015, per cada 100 euros de despesa pública al sistema català d’universitats públiques es va produir un retorn de 402 euros al PIB de Catalunya. Actualment a Catalunya hi ha 8 universitats públiques i més de 80 entitats públiques d’R+D+I, com ara centres tecnològics o parcs científics i tecnològics.

Tot i la crisi econòmica, des de l’ACUP asseguren que el sistema universitari ha pogut resistir i generar uns efectes positius en la societat. Segons Josep A. Planell, vicepresident de  l’ACUP i rector de la UOC,  el sistema català està complint una funció social i “amb una bona estratègia de planificació i els recursos adients” l’impacte podria ser superior.

Més llocs de treball i més qualificats

En termes de llocs de treball, un dels autors de l’informe, Jordi Suriñach, ha constatat que el 2015 sistema universitari va generar prop de 45.000 llocs de treball a jornada completa. Una xifra que augmentaria fins a més de 60.300 si es té en compte el sistema de recerca públic. Això es traduiria en 2.081 milions d’euros en sous. Suriñach ha recordat que no es tracta únicament de llocs de treball vinculats directament a la universitat, sinó també a altres sectors o empreses que, si no fos pel sistema universitari, no existirien. És el cas, per exemple, d’empreses que ofereixen els serveis de reprografia o restauració, però també les vinculades als que generen els estudiants amb la seva mobilitat o l’habitatge.

Segons l’informe, els graduats universitaris, comparat amb la resta de població tenen majors taxes d’ocupació, menys taxes d’inactivitat, els ha impactat menys la crisi econòmica, es veuen menys afectats per l’atur de llarga durada, tenen menys estabilitat contractual i manifesten tenir menors posicions emprenedores però majors guanys comparats.

La contribució al PIB català de tot el sistema universitari i de recerca és de l’1,7%, 3.661 milions d’euros de PIB. També genera 1.746 milions en impostos, dels quals 1.200 provenen de les universitats , per part de les universitats i 627 del sistema de recerca públic. “La pròpia universitat, amb l’activitat que genera, aporta més que el finançament que rep per part de la Generalitat”, ha assegurat Suriñach. El pressupost per a educació universitaria el 2015 va ser de 826,5 milions d’euros .

El catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, i autor de l’estudi, Juan Antonio Duro, ha volgut recordar que el sistema universitari català, l’any 1950 tenia una única universitat, la Universitat de Barcelona, on només “les elits, un 6% de la població” hi podia assistir. En canvi, actualment, segons Duro, el 44% de la població pot tenir accés a la universitat, un fet que valora com a “gran impacte social”. Duro també ha recordat que segons els objectius de l’ONU pel 2030, l’accés a l’educació superior es situa en el quart objectiu.