Les universitats espanyoles fa quatre anys que estan estancades en R+D: la despesa està per sota de 2012

Les universitats han de suplir amb fons propis i amb ajudes de fora, especialment de la UE, la caiguda del finançament públic a Espanya

Daniel Sánchez Caballero
 
 

Laboratori del Parc Científic de Barcelona. / Raimon Solà (Agència Sinc)

La despesa total en R+D en el conjunt d’universitats espanyoles està per sota del nivell de 2012. El 2015, últimes dades disponibles i ofertes el matí de dijous a la Conferència de Rectors (CRUE), el conjunt de centres van invertir 3.373.000 d’euros en recerca i desenvolupament. La xifra suposa una lleugera pujada respecte a l’any anterior –un 5,8% més–, però segueix una mica per sota del que hi havia a 2012 (3.381.000 d’euros). La despesa en R+D suposa un 36% dels pressupostos dels centres.

Els rectors creuen que el sistema de recerca espanyol és “sòlid i capaç de resistir les tensions que ha patit la universitat” per la crisi i les retallades, segons va explicar José Carlos Gómez, president de la comissió sectorial d’R+D+I de la CRUE, que va ser l’encarregat de presentar l’informe. “Però les tensions s’aguanten durant un temps, i per això demanem estabilitat, per no estar a l’atzar del Govern de torn”, ha advertit, i ha demanat als governants coherència. “Es parla molt de la importància de la R+D, però no sempre van de la mà el discurs i els fets”, va explicar el rector de la Universitat de Còrdova.

Gómez va alertar també que la falta de pressupostos de l’Estat està provocant que molts projectes d’investigació s’estiguin endarrerint en la seva convocatòria, el que està generant inquietud i amenaça amb fer malbé tot l’any. “Si no surten abans de l’estiu, tindrem un problema”, ha sostingut, i ha citat en concret el cas de l’Agència Estatal d’Investigació, una entitat de nova creació que ha de servir per ordenar, estabilitzar i liderar la investigació a Espanya i la plena implementació de la qual està pendent dels Pressupostos.

Buscar-se la vida

En els anys de crisi, les universitats han vist com les administracions, principalment les comunitats autònomes, han rebaixat el finançament dels projectes de recerca i també els pressupostos propis dels centres. El mateix ha passat amb el finançament de projectes per part de les empreses. Per tot això, han explicat els rectors, les universitats han intentat suplir aquesta caiguda i mantenir el nivell investigador amb fons propis i buscant-se la vida en convocatòries de projectes europeus.“La situació ha estat dramàtica en alguns casos”, sostenen des de la CRUE.

¿S’han sentit abandonades les universitats per l’administració durant la crisi? “Hem fet el mateix que qualsevol família espanyola, buscar-nos la vida. Ens hem sentit tan abandonades [per l’Estat] com qualsevol família durant la crisi”, va respondre Gómez.

Manuel Pingarrón, secretari de la comissió sectorial de la CRUE, va afegir que “la classe mitjana investigadora [la qual dóna compte de la qualitat del sector d’un país] ha patit realment durant la crisi. S’han perdut grups de recerca o han perdut molt finançament i ha estat la universitat la que els ha mantingut en marxa”, ha explicat. “Hem complert un paper que no ens tocava”, li ha retret a l’administració el seu desistiment de funcions.

Plantilles envellides

Una de les qüestions que més preocupa la CRUE és la situació de les plantilles investigadores. D’una banda, diuen les dades que, tot i que hi ha més personal docent investigador (PDI) el 2015 que el 2014 (ha passat de 101.174 a 110.022 persones en total), n’hi ha menys que es dediquen a la investigació (46.332 el 2014, 44.014 el 2015).

De l’altra, als rectors els inquieta l’envelliment de les plantilles. “L’edat mitjana del personal universitari és molt alta”, va valorar Pingarrón. La taxa de reposició del 10% durant la crisi, que de facto era un 0%, al costat de les escasses possibilitats que s’han donat als investigadors joves han influït en aquesta situació, explica la CRUE. “No ens val amb una taxa de reposició del 100%, hem perdut moltíssims investigadors i personal d’administració i serveis (PAS)”, lamenta Gómez.

Tampoc ha ajudat a les plantilles que hagi coincidit la crisi amb la implantació de l’espai europeu d’educació superior, el pla Bolonya. Davant els canvis que es veien venir i el més que previsible empitjorament de les condicions laborals, molts professors i investigadors de seixanta-pocs anys van optar per prejubilar-se, explica Gómez. A la Universitat de Còrdova, que ell dirigeix, es van perdre 200 professors dels 800 que hi havia, un 25%. El dany va ser quantitatiu, però també qualitatiu. Se’m van anar els líders, lamenta Pingarrón, els que són més difícils de substituir.

Per això “són absolutament necessàries polítiques de retorn de molts joves investigadors” que se’n van anar a l’estranger, sostenia Pingarrón. “El problema no és que se’n vagin, això està molt bé”, ha matisat Gómez, “però volem que tornin en les condicions que ells vulguin, no de qualsevol manera”, ha afegit.

Però el problema ve des de més avall encara. La universitat té molts doctorands, estudiants de tesi, investigant –i en ocasions fent classe– sense cap tipus d’ingrés per l’escassetat de les beques públiques (encara que ara tenen la forma jurídica de contracte, sempre han estat beques). Per a la CRUE aquesta situació és insostenible. “Els doctorands sense cobrar no haurien d’existir”, concedeix Gómez. La CRUE veu una possible solució a aquest tema en els projectes col·laboratius amb les empreses, una possible solució perquè els doctorands puguin fer les seves tesis.

Els rectors insten, exigeixen al Govern que faci un pas endavant en matèria de recerca. Perquè, com diu el seu president, Segundo Píriz, “no és que els països rics inverteixin més en investigació, és que els països que més inverteixen en recerca són els més rics”. Espanya està en el lloc 30 en inversió en recerca respecte al PIB, però és el 9è país amb més producció científica, presumeix la CRUE. “El sistema d’R+D és sòlid”, tanquen els rectors. Tot i la administració?

Aquest és un article publicat a eldiario.es