ENTREVISTA

Vicent Marzà: “Al País Valencià no s’ha cuidat l’escola pública; se l’ha degradat”

Entrevista al conseller d'Educació de la Generalitat valenciana: "Hem de recuperar el debat pedagògic, durant massa temps al País Valencià no s'ha parlat d'educació"

Pau Rodríguez
 
 
 

Vicent Marzà

Vicent Marzà

Ara fa un any Vicent Marzà s’incorporava després de les vacances com a mestre a l’escola Gaetà Huguet, de Castelló de la Plana. Un curs després, i havent passat unes eleccions que han posat de cap per avall el País Valencià, Marzà ens rep al seu ampulós –coses de l’herència rebuda– despatx de conseller d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat valenciana. Amb un somriure explica que aquests primers mesos la conselleria l’ha “segrestat”: “és que hi ha molta feina per fer”, assegura. I no han perdut el temps: aquest estiu s’han afanyat a aprovar mesures com el desplegament d’un currículum que esquiva alguns preceptes de la LOMCE, la retirada de l’obligació d’oferir classes en castellà en el programa d’immersió o el programa de gratuïtat dels llibres de text.

En el darrer article al seu blog –en plena campanya electoral amb Compromís– Marzà contraposava el seu model al del PP amb l’exemple del flamant i fantasmagòric aeroport de Castelló, que conviu a escassos metres amb el centre educatiu El Trescaire, en espai en barracots malgrat ser pioner en la innovació educativa. “Al costat de la prioritat de despesa d’uns governants ineptes […] hi ha l’exemple de la feina ben feta del dia a dia durant anys. Aquesta és la via per recuperar el nostre orgull”, escrivia. Anem a veure fins on han arribat de moment.

Ens estem apropant al País Valencià d’El Trescaire?

Fem passos cap a aquest nou País Valencià, deixant enrere la comunitat de la corrupció i el balafiament. Entrem amb moltes ganes i s’està notant.

Quines són les prioritats de la conselleria en matèria educativa?

En primer lloc, recuperar el debat pedagògic. Durant massa temps no s’ha parlat d’educació, sino que s’han llançat bombes de fum per manejar l’opinió pública. Volem tornar al debat pedagògic, tenim experiències precioses d’escoles innovadores i de qualitat que no es coneixen. Un altre repte és aconseguir que tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin els mateixos criteris d’admissió i funcionament: que tinguem una escola d’una única velocitat. En tercer lloc, que l’escola al País Valencià torni a ser motor de cohesió, perquè fins ara l’escola magnificava les desigualtats. I per últim, la llengua: al nostre país s’ha utilitzat la llengua com una arma de destrucció i no com un avantatge per aprendre a millorar altres llengües.

Comencem, doncs, per la llengua. Es plantegen derogar el decret de plurilingüisme i elaborar-ne un de propi? Si és així, quin?

Volem un diàleg amb la comunitat educativa i experts per construir el model òptim d’acord amb les necessitats socials i lingüístiques del país. També d’acord amb la formació i capacitat del professorat. Primer hem de fer aquest debat, amb criteris pedagògics, i a partir d’aquí desenvolupar un programa en forma de decret o dins una llei valenciana d’educació.

Però més enllà de fomentar el debat deuen partir amb unes bases, no?

L’objectiu és que de forma veritable i avaluable els nostres alumnes puguin utilitzar en tots els registres les dues llengües oficials, a més de dominar-ne una primera llengua d’estrangera i tenir coneixements d’una segona. Aquest és l’objectiu, veurem quina és la millor manera d’arribar-hi. I pel que hem vist, això passa per potenciar la realitat del valencià.

Fins ara no se sabia si els alumnes de les línees en valencià i castellà adquirien els mateix domini d’ambdues llengües. Faran públics els resultats?

Sí, i tota la societat les coneixerà. La voluntat de la conselleria és ser transparents amb totes les dades de què disposem. És imprescindible per a un debat públic i honest.

Un procés de debat sobre el model lingüístic serà llarg. No preveuen mesures a curt termini en aquest sentit? Per exemple, hi ha moltes zones del país on no s’oferten prou places en valencià d’acord amb la demanda.

Sí que en preveiem. Hem fet passos. L’anterior Govern va regular per obligar a fer una matèria no lingüística en castellà en els programes d’immersió. Això ho hem suprimit.

Just abans de les eleccions Escola Valenciana va presentar un document, L’escola que volem, on entre altres qüestions es reclamava que el valencià fos la llengua central en el sistema educatiu. El tindran en compte?

És una de les reflexions més ben fetes al nostre país en aquest sentit. Tindrem en compte el document, però no serà l’únic. Cal que hi hagi un gran debat. El model de L’escola que volem ens agrada, però s’ha de debatre amb la resta de la comunitat educativa, juntament amb l’aportació d’estudis acadèmics sobre l’efectivitat d’un o altre model.

Una de les altres prioritats citades per vostè es referia a la concertada. S’ha afavorit en excés l’escola concertada al País Valencià?

Sí, en la mesura que no se li han demanat els mateixos criteris que a la pública. Només cal veure la quantitat d’unitats concertades que han augmentat els darrers anys. Són dades objectives. I sobretot: no s’ha cuidat ni recolzat la pública, se l’ha degradat. Que els criteris no fossin els mateixos en la matriculació, o l’arranjament, ha provocat que es concertessin més unitats privades al mateix temps que se’n suprimien de públiques.

El districte únic o la possibilitat de cedir sòl públic per a aquests centres també ho ha fomentat. Ho revisaran?

Divendres ja vam portar al Consell l’anulació de l’acord pel qual es fa possible la cessió de sòl públic per a la construcció de centres concertats. No ens agradava. Ja s’ha cedit prou sòl públic per a negocis privats a casa nostra.

També revisaran els concerts als centres que segreguen segons el sexe?

La LOMCE blinda aquestes pràctiques. No ens agrada, però farem el que haguem de fer i parlant amb aquests centres. Anirem de cara a explicar-los que no ens agrada el seu model d’escolaritat i que haurem de mirar com actuar. Se’ns titlla de que anem contra la concertada, però no és així. Hi ha centres concertats que fan una feina social espectacular. Aquests no tindran cap problema. Però el que no pot ser és que no estiguem gestionant bé els fons públics.

Amb tot, no m’ha dit si els els retiraran o no.

S’haurà d’estudiar. És una possibilitat, si la llei ho permet.

Vicent Marzà

Vicent Marzà

Parlem de la LOMCE. Com va anar la reunió sectorial amb els consellers i el nou Ministre d’Educació?

El ministre intenta dir bones paraules, adopta bones actituds, però és que l’educació, a ell, se li pressuposa. No ens calen bones paraules sinó fets, i de moment no n’hem vist. Li vam demanar que derogués la LOMCE, que aturés el calendari d’aplicació, que abans de parlar de llibres blancs d’educació derogués el decret de retallades del 2012, aquell que permet, entre altres coses, que no se substitueixin mestres fins al cap de 10 dies. Però res. Cap moviment. Igual que Wert.

Quin marge tenen per esquivar la llei?

La nostra dificultat és que l’anterior Govern havia regulat més que altres territoris. El decret de currículums ja estava fet, i anava al màxim amb la LOMCE. Administrativament era impossible fer-ne un de nou, perquè no l’haguéssim tingut abans de quatre o cinc mesos. Haguéssim generat caos. Però l’hem modificat per la via d’urgència per canviar qüestions pedagògiques clau. A Primer de Batxillerat tindran quatre hores setmanals d’assignatures troncals quan se’n preveien tres. També hem donat prioritat als programes de millora de l’aprenentatge per als que tenen dificultats per seguir l’escolaritat ordinària. Abans feien fins a Tercer d’ESO i s’havien de reincorporar a Quart per treure’s el graduat. Ara ho hem allargat fins aquest curs. A Primària hem donat la possibilitat de tornar als horaris de classe d’una hora [eren de 45 minuts]. Hem arribat fins on hem pogut a l’hora de reduir els aspectes més nocius de la llei.

Això no ha evitat que els arribés la primera crítica. El sindicat STEPV, del qual vostè ha estat membre, considera aquestes mesures “insuficients”.

Sí, però la realitat és que quan vam portar el decret al Consell Escolar, on hi ha els sindicats, es va aprovar per majoria. Van fer les seves propostes i algunes les vam acceptar. A nosaltres també ens agradaria arribar més lluny!

Hi ha altres aspectes de la nova llei en els quals no han incidit. Per exemple, la pèrdua de pes de les famílies als consells escolars.

És que volem fer una nova llei dels consells escolars per fomentar la participació real de les famílies, amb més capacitat de decisisó.

Com és la relació amb la resta d’autonomies?

En la primera conferència ens vam sentir molt còmodes. Es va evidenciar que hi ha 12 territoris que no estem d’acord amb la llei. A més, compartim bona part de la visió de l’educació a llarg termini.

Han pensat també en fer un front comú per la llengua?

No. Però per fi hem tractat amb normalitat allò que fins ara no es feia. Hem demanat al ministre que retirés la disposició adicional cinquena [que preveu que les autonomies que no tinguin el castellà com a llengua vehicular abonin 6000 euros anuals a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en aquesta llengua]. Ho hem demanat amb tota la contundència i fins i tot alguns territoris que no tenen llengua pròpia s’hi han sumat. Estan canviant les coses.

Si no canvien molt les coses, la LOMCE preveu que al maig es passin les proves externes de Sisè de Primària. La seva conselleria les passarà?

Demanarem que les proves no siguin censals, sinó mostrals.

Com PISA.

Es pot fer una mostra que no repercuteixi en la qualificació ni en la titulació de l’alumnat.

El País Valencià ha estat la comunitat que més ha retallat en educació en els últims anys. Com han trobat la caixa?

Fatal. Sota mínims i més. No només ha patit el personal sinó que tenim un dèficit important en infraestructures. Moltíssimes escoles en barracots. Volem posar-hi solució, però amb els recursos que tenim no podrem fer-ho en l’actual legislatura. Treballarem per millorar les condicions dels docents: baixar ràtios, hores lectives, substituir amb rapidesa. Dignificar de veritat seva tasca. Però ho haurem de fer de forma progressiva perquè amb els recursos que tenim ara no podem.

Dins aquesta progressivitat, quina seria la prioritat?

Les qüestions que conjuguen precarietat laboral i qualitat educativa són les prioritàries. En són un exemple les ràtios altres o les substitucions que no es cobreixen fins al cap de deu dies.

Al llarg de l’entrevista ha reiterat que vol fomentar el debat pedagògic. Com ho pensa fer?

Amb mirada oberta i coneixement de la complexitat de perspectives pedagògiques que conviuen al sistema. Volem posar damunt la taula el que es fa a les escoles, experiències de projectes educatius d’arreu del món: generar reflexions, espais, grups de treball per a la innovació i la qualitat que estiguin en el dia a dia dels centres. La institució ha de liderar el foment del debat, però han de ser els docents els que determinin com repensar-se.

Com portarà el debat a la pràctica? Una de les grans queixes de la comunitat educativa els darrers anys és que se l’ha ningunejada.

Normalitzant les relacions amb tots els ens educatius. A més de reunir-nos amb sindicats, famílies i alumnes -organismes amb els quals hi ha meses establertes-, ens hem trobat amb tots els equips directius del País Valencià en formats oberts. I els hem escoltat. Això no serà una excepció. Són ells els que ens han de dir quines mesures calen, per on s’ha d’anar. Estem generant aquests espais de diàleg de forma transversal. Falta horitzontalitat!

Què entén per un centre innovador?

El que té pràctiques de formació permanent potents, que té molta relació amb l’entorn i hi treballa en xarxa, el que està obert als canvis i no li fa por practicar noves experiències. Al País Valencià tenim moltes experiències boniques.

Fomentar això implica fer política a llarg termini. No és habitual. Vostè acaba d’arribar, però ben aviat li començaran a demanar resultats.

Ja ho fan ara! Però tenim la paciència d’aquell que ensenya. No tot es fa en un dia. Estem convençuts que cal canviar les coses. No hem vingut aquí a pensar en les següents eleccions. Jo sóc mestre, funcionari, i estar aquí és una forma més de fer funció pública. Quan acabem, ens en tornarem a l’escola. Però mentrestant tots els canvis en profunditat els farem.

Com ha viscut a nivell personal el pas de l’aula a la conselleria?

Causa molta impressió. Fins ara quan havia estat a la conselleria era a fora manifestant-me. La valoració és molt positiva. Quan fas un equip potent –tots els de l’equip de Govern hem estat en centres fins fa no res!– generes molta il·lusió.

Ha parlat amb els col·legues del Gaetà Huguet?

He tingut poc temps per a l’esfera privada en general. La conselleria et segresta. Però en les assemblees que comentava abans hi he vist molta gent coneguda, molt il·lusionats.

Algun alumne?

Sí, me’n vaig trobar unes! Durant la campanya electoral els alumnes demanaven als seus pares que no ens votessin, perquè volien que seguís a l’escola [riu]. Però estan contents, em veuen a la premsa. És curiós, perquè alguna nit he somniat amb els alumnes. M’agrada la feina que faig, és així.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*