Violències invisibles

L’assetjament i el ciberassetjament tenen cada vegada més una presència significativa entre infants i joves. Ambdues formes de violència entre iguals marquen profundament i desencadenen patiments

Núria Terés i Bonet
 
 
 

En la nostra societat en suposada pau cada vegada hi ha més models i tipus de violències. Els espais escolars generen i es fan ressò de moltes situacions de violència entre adolescents. Algunes d’elles són ben visibles i acaparen gran part del temps d’educadors i professorat. Però també existeixen violències invisibles que sovint passen desapercebudes i que poden tenir conseqüències nefastes.

L’assetjament i el ciberassetjament tenen cada vegada més una presència significativa entre infants i joves. Ambdues formes de violència entre iguals marquen profundament i desencadenen alguns patiments que porten a alguns adolescents a tenir problemes de salut mental i acudir als Centres de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) i als Hospitals de Dia. Concretament el ciberassetjament està deixant una petjada important en alguns nois i noies. Molt patiment es va quedant amagat, invisibilitzat i circumscrit en l’àmbit de la pròpia habitació! La depressió, l’abandonament escolar, l’absentisme per por… acaben marcant la vida social i generant desconnexions de l’entorn normalitzat d’aquests joves.

Segons l’informe Jo a això no jugo de Save the children, un 6.9% d’estudiants es considera víctima de ciberassetjament. Un 3.3% són ciberassetjadors. Gairebé el doble de víctimes són noies, mentre que són més els nois ciberasetjadors que les noies.

Es dóna dins i fora de l’àmbit escolar. L’escola no sempre n’és l’origen, però molt sovint pot ser l’entorn de solució.

Insults, desqualificacions, amenaces, rumors, mentides, són produïdes pels ciberassetjadors cap a les víctimes, per motius diversos –aspecte físic, per ser molestades, perquè els tenen mania, per l’orientació sexual, el color pell, la cultura i la religió–. Uns i altres amb poca autoestima i empatia.

Per això és molt important treballar l’educació emocional als centres educatius, les habilitats socials i les relacions interpersonals. Però necessitem estar més temps amb els nois i noies a través d’un currículum menys compartimentat i que ens permeti conèixer-los i acompanyar-los mentre aprenen.

L’acció tutorial a través dels tutors de l’aula esdevé imprescindible per fer un bon seguiment i detectar algunes d’aquestes situacions de violència invisible. També és una tasca fonamental per facilitar el retorn de les víctimes que sovint necessiten entorns segurs i de confiança per refer relacions i aprenentatges.

Núria Terés i Bonet
Sobre Núria Terés i Bonet

Biòloga i professora de Secundària. Actualment treballo amb adolescents amb trastorns mentals. Contacte: Twitter | Més articles