‘Volem ser’, carta oberta de les ampas d’escoles cristianes

No som una anomalia. No som segregadors. No som uns empestats. No som subsidiaris. No som el problema de l'escola pública. El president de la confederació d'ampas d'escoles cristianes llença una contundent carta oberta.

Josep Maria Romagosa
 
 

Davant dels que s’atribueixen la representativitat de la comunitat educativa de Catalunya i la defensen des d’un dogmatisme excloent, les famílies de l’escola cristiana, que representem més de 250.000 alumnes, no podem restar impassibles.

No som una anomalia

Tenim molt clar que les nostres escoles, des de la iniciativa privada amb vocació social, no són negocis mercantils. Ho demostra la seva trajectòria, en molts casos més que centenària, i ho ratifiquen les dades: segons IDESCAT, la totalitat d’ingressos de l’escola concertada religiosa de Catalunya l’any 2015 va ser de €1.271 milions, mentre que la globalitat de despeses va ser de €1.284 milions; em sembla que queda clar que això no és un negoci.

No som segregadors

Al contrari, ens sentim discriminats. Avui, aquí, aquestes xifres només poden ser realitat amb la contribució de les famílies. No es compleix allò que estableix la Llei d’Educació de Catalunya en el sentit que tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i d’una dotació de recursos adequada en un marc, avui falsejat, d’universalització de l’educació gratuïta; i això obliga les famílies a realitzar contribucions per sostenir el funcionament de les escoles tot perjudicant el desitjat principi d’equitat que requereix d’un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Així, doncs, les famílies en som víctimes: amb els nostres impostos i els nostres recursos contribuïm al sosteniment del sistema (tant públic com concertat) i, a sobre, hem de contribuir al sosteniment de les nostres escoles. No sé si això és un pagament duplicat; el que sí que estic convençut és que és una discriminació flagrant.

No som uns empestats

Creiem en la formació integral de la persona, que inclou la seva dimensió transcendent. Considerem la interioritat i l’espiritualitat una dimensió fonamental de la persona i element clau en els seus processos de creixement i de maduració. No tenim cap monopoli ni veritat absoluta; només el nostre convenciment i la nostra fe. El rol educatiu de l’escola ha anat augmentant. Es vol formar per saber, però també reclamem la contribució a SER. I això, que no pot ser neutre ni homogeni, sembla topar amb aquells que encara viuen marcats per tòpics massa antics que els situen al terreny del nacionalcatolicisme i obliden el paper decisiu de l’escola cristiana en l’impuls educatiu de la transició i de la consolidació democràtica i la seva contribució al bastiment d’una escola catalana diversa i inclusiva; topa amb aquells que no tenen la més mínima idea de com es treballa aquest aspecte a les escoles cristianes. La imposició està més que superada. Avui es treballa des de la proposta i l’acompanyament, donant una importància clau al creixement integral de la persona. I les famílies ens sentim molt còmodes i agraïdes amb el compromís de mestres i professors, i de les institucions, sense els quals això no seria possible.

I no em val l’argument de la laïcitat o l’aconfessionalitat de l’Estat. Una laïcitat no ha de ser restrictiva ni excloent, sinó oberta a la diversitat. L’aconfessionalitat de l’Estat mai no pot implicar l’aconfessionalitat obligatòria de les persones. Al contrari, entenc que implica una neutralitat activa, posant-se a disposició dels ciutadans en la garantia dels seus drets i reconeixent, en aquest cas, la importància que pot tenir la vivència d’aquella dimensió espiritual, protegint la llibertat religiosa i de consciència.

No som subsidiaris

Estem convençuts que l’Administració no pot pretendre controlar-ho tot, amb un model on només allò públic és bo i està ben gestionat, menyspreant el valor social de la iniciativa privada. No creiem que l’Administració hagi de monopolitzar l’educació ni penalitzar les iniciatives que sumen; creiem en una Administració que fomenta i aprofita la riquesa de les iniciatives de la seva gent i del seu teixit social, que, a partir de la seva singularitat, doten el conjunt, la comunitat, d’una pluralitat que l’enriqueix.

No som el problema de l’escola pública

Al contrari, cada vegada és més clar que els obsessionats a atacar l’escola concertada en general, i l’escola cristiana en particular, sense ni tan sols conèixer-la i des de plantejaments dogmàtics, radicals i a la contra, van esdevenint un autèntic problema per a la mateixa escola pública. Parlem sovint de treure l’educació del joc polític partidista i de donar estabilitat a la normativa educativa. A Catalunya, amb molts esforços i amb bona voluntat de tothom, això es va aconseguir i es va plasmar a la LEC. Molt probablement, superada una situació de crisi econòmica, un dels reptes del nou govern serà augmentar la dotació per a educació. I l’escola concertada no en pot quedar al marge i n’ha de ser partícip. Al nou conseller li volem oferir mà estesa: cal que tots plegats ens posem a treballar pel desenvolupament del Servei d’Educació de Catalunya i ens deixem de polèmiques estèrils que hauríem d’haver superat.

Les famílies de l’escola cristiana som gent compromesa amb l’educació, implicats a fer créixer l’escola catalana. Som força il·lusió per esdevenir pedra angular en la construcció d’una societat plural i democràtica; som força confiança per seguir creixent i progressant de manera oberta, acollidora i transparent; som força compromís per una educació de qualitat en un marc de llibertat, pluralitat i equitat com a elements garants de la igualtat d’oportunitats.

Josep Maria Romagosa
About Josep Maria Romagosa

President de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC) More Posts

16 Comentaris on ‘Volem ser’, carta oberta de les ampas d’escoles cristianes

  1. Josep Maria Turuguet Salgado Josep Maria Turuguet Salgado // 11/07/2018 a les 8:19 // Respon

    No entenc que pugui haver uns valors i una “visió del món” cristiana que pugui ser diferent o millor que un humanisme laic ben entès. Aleshores, l’únic diferencial és una “revelació” que no és ni demostrable ni globalitzadora. No hi ha res en el cristianisme que pugui fer millor a una persona i no ho pugui fer un coneixement conscient de la Humanitat amb tota la seva experiència històrica. Per tant, immergir-se en una “cultura confessional” no contribueix a crear un món més unit sino al revés. La diversitat la porten les persones incorporada, no depèn de doctrines (a veure qui va inventar els dogmes) que venen d’èpoques en què diferents “humanitats” es desconeixien. Per tant crec que tot això que diu ve de l’autoengany i de l’interès per no perdre una situació particularista en el món.

    • Llavors, tu Josep Maria, vols convencer-nos que la diversitat és incompatible amb la unitat de la humanitat. Ho trobo un dogma molt ‘confessional’ també…

  2. Josep Maria Turuguet Salgado Josep Maria Turuguet Salgado // 11/07/2018 a les 8:43 // Respon

    De fet, si lluiten per un món unit en uns valors, haurien de lluitar per l’escola pública, perquè sigui la millor possible i faci sortir en cada individu els valors de la humanitat bona. Creant els seus “a parts” només fan que dividir la “visió del món” de les poblacions futures.

    • Un món unit en uns valors, entre ells el respecte a qui pensa diferent. Això també uneix. I, de la mateixa manera que s’ha de respectar l’escola pública i laica que demana una part de la societat, també cal respectar l’escola concertada i cristiana que demana una altra part de la societat. Amb la tranquil·litat que, si deixés d’haver demanda, el concert desapareixeria.

  3. ENRIC VIDAL // 11/07/2018 a les 12:00 // Respon

    Molt bon article!! Alguns sectors de la comunitat educativa haurien de dedicar tota una escola d’estiu per entendre el que aquest article traspua per tots costats: un gran respecte a la diversitat real i a la llibertat.

  4. Concepció // 11/07/2018 a les 13:29 // Respon

    Excel·lent article !! Molt agraïda per la gran tasca, dedicació, esforç…que durant tants anys i superant tants reptes i entrebancs, han oferit i ofereixen les escoles cristianes..
    Un gran bé per a tots, per a la llibertat dels pares,de tantes famílies i per al sistema educatiu en general..És una gran ajuda també cap a l’escola pública.250.000 alumnes són molts…Com gestionarien tants alumnes si avui per demà passessin tots a la pública? A on quedaria la llibertat dels pares per escollir l’educació pels nostres fills? I podríem fer una llarga llista.
    Són un gran bé per a tots i també per a la pública. No menyspreem l’escola pública, però també SOM !!!
    Sumem, no restem..Gràcies..

    • Com gestionarien 1/4 de milió de nanos? Molt fàcil: nacionalitzant les escoles concertades. Els professors i el manteniment dels edificis ja els paga l’admó publica. Només caldria pagar el lloguer als propietaris dels edificis i anar-los comprant poc a poc.
      Sóc cristiana, practicant i activa. També sóc professora, i he treballat a la concertada i he vist coses que ningú no ensenya als pares. Per això ara treballo a la pública i per això ara els meus fills van a la pública.

      • Roser:
        1. Ja ho dius tu, d’entrada la titularitat dels edificis son privades. Aixó vol dir que son ells qui decideixen què fer amb els edificis. Si fer ensenyança privada o vendre a l’administració. Així, doncs, probablement caldria construir unes quantes escoles. Amb el seu cost, esclar.
        2. No es veritat que l’administració pagui el manteniment de les instal·lacions. Només paga els professors. Per tant, el cost de fer públiques totes les escoles concertades seria altíssim.
        3. A la pregunta de la llibertat dels pares per escollir l’educació dels nostres fills no contestes. Clar. Si la concertada desapareix, només podran triar una educació diferent les famílies riques que es podran permetre una educació privada.

        • Això que diu en el punt 2 ÉS TOTALMENT FALS: “2. No es veritat que l’administració pagui el manteniment de les instal·lacions. Només paga els professors.”
          A l’apartat g) de l’article 15.3 del decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius hi ha “altres despeses”.
          A tall d’exemple i amb dades reals, les dues escoles concertades del meu poble es van endur 313.000 euros per aquest concepte només l’any 2015.

  5. L’escola concertada, sigui cristiana o no, tendeix a segregar als nens i nenes per origen socio-cultural. La major part de canalla d’origen immigrant, gràcies als filtres econòmics (transport escolar, ajuts a les Fundacions que sustenten aquestes escoles) acaben a la pública, i això és una realitat evident. Crec que en aquesta carta hi ha una gran part d’hipocresia.

    • Jaume, tu coneixes perfectament la segregació que hi ha a l’escola pública. Passeja’t per les públiques de cada barri, i veuràs com hi ha públiques d’elit i públiques de segona i tercera… Crec que en el que dius sí que hi ha una gran part d’hipocresia.

      • En quantes escoles d’elit has estat? Jo he treballat en una. No era religiosa (aquestes son concertades, les d’elit solen ser directament privades). He corregut diversos centres públics al llarg de la meva vida professional: no n’hi havia cap d’elit. Amb més o menys immigració sí, ďelit, cap ni un

      • Les famílies que no volen nens immigrants o de nivel socio-econòmic baix se’n van directament a la concertada. Això és una evidència com una casa de pagès. I de públiques n’hi ha amb major o menor percentatge d’immigrants, depenent del barri. Crec que a Olot això ho han solventat molt bé, amb implicació real dels centres (concertats i públics) i de l’Ajuntament. Als demés llocs com Lleida, on visc jo, això és un miratge. Escoles convertides en autèntics ghettos. La concertada ni ajuda ni s’implica.

  6. Analitzant els comentaris veig el següent: els partidaris de l’escola pública volen una escola única i la desaparició de la diversitat escolar. Els representants de la privada aposten per la pluralitat escolar i accepten la diversitat. Em quedo amb la llibertat; no vull que la concertada es converteixi en una escola-presa política.

    • La diversitat escolar pot existir igualment sense necessitat que els pares paguin de més. Curiosament, això passa sistemàticament en l’escola concertada (religiosa o no). La titularitat del centre educatiu importa.

  7. Eva Cumbreño Barreales // 12/11/2018 a les 19:46 // Respon

    Los conciertos no cubren los costes, luego los padres han de pagar, luego los niños pobres no van a la concertada,y los políticos que no quieren aumentar los conciertos la atacan porque cobran a los padres.Como se llama esto? Hipocresía?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*