Wert rectifica i rescata de la incertesa els alumnes d’FP bàsica

Els estudiants que s'acollissin a aquesta modalitat no podien optar a obtenir el títol d'ESO, ja que aquesta revàlida no entra en vigor fins 2017. El ministre anuncia que modificarà el desenvolupament de la seva reforma amb "una norma transitòria"

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Ministro de Educación, José Ignacio Wert (Foto: ministerio de Educación)

Ministro de Educación, José Ignacio Wert (Foto: ministerio de Educación)

Aquest és un article publicat a eldiario.es

“No hi ha cap problema”. Amb aquestes paraules ha tancat la polèmica el ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Ha assegurat aquest dimecres que modificarà el desenvolupament de la nova FP Bàsica per no deixar als llimbs els estudiants que optessin per aquest ‘itinerari’ a partir del pròxim curs, ja que aquesta modalitat és de les novetats de la LOMCE que es posa en marxa ja al setembre.

El problema residia en que es deixava sense opció d’obtenir l’ESO a aquells alumnes que un cop finalitzada la FP Bàsica no volguessin seguir cap a la FP de Grau Mitjà, sinó tan sols acabar l’escolarització obligatòria. Per a això, la LOMCE preveu que els estudiants puguin presentar-se a un examen. Però aquesta revàlida no estarà implementada fins al curs 2017-2018. Amb la qual cosa els alumnes que acabaven l’any vinent la FP bàsica es quedaven un curs sencer bloquejats, sense poder accedir a aquesta possibilitat.

Wert ha respost la diputada d’Izquierda Plural Caritat García Álvarez durant una interpel·lació urgent al Congrés rebaixant la gravetat de l’assumpte. “Es pot solucionar perfectament mitjançant una norma de dret transitori”, ha dit el ministre, que ha rebutjat el “suposat llimb” en què es poden trobar aquests estudiants.

Segons Wert, “el més lògic” és que la major part dels alumnes d’FP bàsica, que la poden iniciar entre els 15 i 17 anys i en educació d’adults a partir dels 17, es graduïn en aquest cicle “i segueixin automàticament” l’itinerari de la FP de Grau Mitjà, si no consideren aquest tipus de formació “com a etapa finalista”.

El ministre ha explicat que l’FP bàsica, un “canvi qualitatiu” que incorpora la LOMCE, és “un itinerari acadèmic susceptible de continuïtat, no finalista necessàriament, que permetrà rescatar de la maledicció de l’abandonament escolar primerenc a una part significativa dels nostres joves”.

El titular d’educació ha admès que s’està treballant a un ritme molt ràpid i molt exigent en l’elaboració dels reials decrets d’implantació i avaluació del currículum bàsic de l’educació primària i la Formació Professional Bàsica, que es posaran en marxa en el pròxim curs.

I ho ha justificat dient que “ens enfrontem a un problema molt exigent i perquè és la nostra responsabilitat donar la resposta sobretot al problema de l’abandonament escolar primerenc”, alhora que ha demanat a Izquierda Plural que deixi de jugar “i es posin de veritat a col·laborar per millorar l’educació d’aquest país”. La diputada ha criticat que la LOMCE “retrotreu al passat, al més enllà i porta els alumnes al coneixement restrictiu”.

“No vol ciutadans crítics, vol borreguets que vagin per on vostè els marca; vostè vol que coneguin l’holocaust jueu, però no l’holocaust espanyol”, ha dit en referència al franquisme.

L’aparició de l’FP Bàsica en la reforma educativa ha estat criticada per professors, sindicats i associacions de pares, ja que la identifiquen amb un artefacte per baixar les estadístiques, les altes xifres d’abandonament escolar d’Espanya. Aquest nou cicle passarà a estar situat a la mateixa categoria internacional que l’FP de Grau Mitjà i el Batxillerat. Per tant, deixa de comptar com a abandonament escolar primerenc. La idea del ministre és aconseguir amb aquesta mesura una taxa bruta de graduació del 12,5%, és a dir, un 12,5% menys d’abandonament.

Dimitirà “immediatament” si el TC declara inconstitucional la LOMCE

Així ho ha indicat el titular d’Educació als mitjans, als passadissos del Congrés dels Diputats, després de ser preguntat pels cinc recursos presentats davant l’alt tribunal la setmana passada pel PSOE i quatre comunitats autònomes -Catalunya, Andalusia, Astúries i Canàries-.

Encara que el ministre reconeix que no ha llegit tots aquests recursos, i que es tracta d'”un dret dels qui tenen la legitimació” per fer-ho, també ha demanat una “actitud més constructiva i col·laboradora” per millorar l’educació d’Espanya.

Wert s’ha mostrat “tranquil” i “convençut” que la normativa no té causa d’inconstitucionalitat i que el Consell d’Estat no ha fet cap observació, “ni tan sols accidental”, sobre una possible invasió de competències, en una matèria que, segons ha reconegut, “és delicada”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*