Els ‘youtubers’ LGTBI reivindiquen la diversitat: “No vull que siguem invisibles mai més”

La visibilitat que dóna la plataforma té una doble cara: pot exposar els creadors de continguts a amenaces i insults homòfobs a les xarxes socials

Marta Barandela
 
 

Les responsables del canal Devermut

Al juny, YouTube va superar la barrera dels 1.500 milions d’espectadors únics al mes. Cada dia s’hi pugen milers de continguts, des d’entrevistes o conferències a tutorials i blogs. I, entremig, en canals com The Tripletz, Spanish Queens, Devermut, Koala Rabioso o Alejandro PE, es parla de transsexualitat, de sortir de l’armari, d’assetjament a les aules, d’activisme, de sèries o de literatura amb personatges LGTBI.

Quan Alba Vidal  -a Internet, Koala Rabioso- era adolescent, pensava que no hi havia gent com ella. Ni estaven al seu voltant ni ningú en parlava. D’aquí la importància de trobar eines que permetin mostrar la diversitat: “És molt important que hi hagi gent que ajudi a visibilitzar-nos. De jove mai vaig tenir un referent, per tant ni tan sols pensava que existia gent com jo. No hi havia Internet i al meu poble ningú en parlava. Així que era una realitat que ni tan sols era real per a mi”, reflexiona Vidal, la realitzadora audiovisual responsable de la cadena Koala Rabioso i KoalaVlogs.

El seu primer canal compta amb més de 4,8 milions de visualitzacions en total i, el segon, en el qual mostra vídeos del seu dia a dia o dels seus viatges, amb 13,5 milions. Vidal valora que es faci visible i normalitzi la diversitat “ja sigui a través de vlogs simples en els quals fem vida normal o vlogs complexos d’activisme LGTBI més directe”. “Cada dia m’escriu gent agraint la tasca que fem, perquè simplement els fem veure que no són monstres, que no són estranys. O almenys que ‘ser estrany’ no és dolent! Que és el més natural del món, que és només una realitat més dins de la societat i els fem visibles”.

Vidal i Penadas participen al costat de Daniel Valero (Tigrillo) a Spanish Queens, un canal amb 19,1  milions de visualitzacions en el qual s’hi poden veure des de gags humorístics fins a recomanacions de llibres. El seu company Daniel Valero assenyala que els ‘YouTubers’ són una representació LGTBI “per a gent d’11, 12, 13 anys que sap que són LGTBI”. “Quan jo tenia 15 anys no havia vist una persona gai en tota la meva vida perquè no sortien ni al cinema ni a la televisió. Si sortien era completament de forma paròdica”, expressa.

Valero planteja el gran canvi que suposa per a qualsevol adolescent veure que entre els YouTubers més mediàtics hi ha persones LGTBI i el seu possible efecte en l’assetjament escolar homòfob. Ho exemplifica amb YellowMellow, amb més d’un milió i mig de subscriptors i més de 130 milions de visualitzacions al seu canal principal: “Comptem amb que hi haurà milers de nenes d’11, 12 anys que no hauran de viure amagats ni patiran el mateix bullying que patien fa deu anys. Perquè potser la nena que té al costat, que és cisheterosexual [persona heterosexual que es reconeix amb el sexe que li van assignar en néixer], és superfan de Yellow Mellow i no té cap problema a admirar una lesbiana. Llavors, per què no hauria d’acceptar la del seu costat?”, argumenta.

A Espanya, les dades més recents que hi ha sobre l’assetjament escolar homòfòb apunten que el 3,2% dels nens i nenes que han patit assetjament n’identifiquen la seva orientació sexual com la causa, segons un estudi de l’ONG Save the Children. L’enquesta de l’ONG, feta el 2016, revela també que un 4,2% dels menors que han patit ciberassetjament consideren que han estat víctimes per la seva orientació sexual.

“Un hetero no veurà una sèrie sencera per veure un petó”

Ara, en un món en què ens hem acostumat a buscar a Internet tot allò sobre el que tenim dubtes, és més fàcil accedir al contingut on el col·lectiu LGTBI estigui representat. Però tots coincideixen en la pervivència d’una gran llacuna, especialment en el cas de les persones trans: la cultura.

“Al canal intentem recomanar referents culturals de temàtiques relacionades amb el moviment LGTBI, feminisme, gènere, sociologia, filosofia, història…”, comenta Alba Vidal, per a qui aquesta classe de vídeos són importants per “debatre i avançar” i poder comprendre “d’on venim, com hem arribat fins aquí i conèixer com funciona la societat”.

“Tota aquesta informació és útil si la traslladem a l’adolescència, perquè és en aquesta època quan es comencen a despertar tots aquests dubtes i sentiments si formes part del col·lectiu LGTBI i necessites trobar respostes. De manera que facilitar aquesta informació als joves em sembla donar-los aquestes eines que poden estar necessitant perquè puguin arribar a les respostes que busquen”, reflexiona.

“Els qui som del col·lectiu LGTBI, una de les mancances més grans que hem patit ha estat això. Mai teníem històries d’amor entre noies o entre nois, o no hi havia transsexuals i intersexuals…”, contesta la Marta, responsable amb la Sara de Devermut, un canal creat per la parella el 2016 i en el qual fan videoblogs, s’hi parla de cinema i sèries o es fan xerrades disteses a càmera amb una persona convidada sobre diversos temes d’actualitat.

“Transsexuals i intersexuals segueix sense haver-n’hi”, intervé la Sara. La Marta assenyala que, encara que pugui semblar “una tonteria”, la televisió, el cinema i la literatura situen “la guia de la normalitat”: “Hi ha un patró súper repetit: les lesbianes som capaces d’empassar-nos una sèrie sencera només perquè sabem que hi ha un petó entre dues noies a la tercera temporada, capítol 10”. “Un hetero no veurà una sèrie sencera per veure un petó. Perquè petons n’hi ha a tot arreu”, incideix la Sara.

YouTube com a plataforma per a l’activisme

Al març d’aquest any, YouTube va haver de rectificar després de donar-se a conèixer que amb el Mode Restringit (un filtre per evitar que els més petits accedeixin al contingut violent) desapareixien vídeos amb paraules i etiquetes com “gai” o “LGTB”. “Em sembla bastant curiós que quan puges un vídeo on posa la paraula lesbiana, gai o LGTBI, YouTube et veta la monetització en molts països”, critica la Sara. “La monetització és ridícula, parlem de res, de xifres ridícules, però que se segueixi vetant fa tanta pena… Que perquè posis ‘com sortir de l’armari si sóc gai’ ja t’estiguin vetant per a moltes marques de publicitat em sembla ridícul”.

Arran de la polèmica pel filtre parental, YouTube va emetre un comunicat en el qual van assenyalar que estaven “orgullosos” de representar veus LGTBI  i explicaven que estaven treballant per solucionar els problemes amb el filtre. Malgrat això, Alba Vidal coincideix amb la visió de les creadores de Devermut: “Al Mode Restringit òbviament no apareix tot aquest contingut catalogat com ‘sensible’. Diuen que ho estan arreglant i que és un error de l’algoritme, però la realitat és que de 160.000 subscriptors que hi ha a Spanish Queens, no arriben a poder veure’ns ni un 10% des de fa temps”, comenta Vidal. El canal es troba aturat i explica que no està clar que el reprenguin en el futur.

Segons l’opinió de Vidal, la plataforma va ser “molt potent en el seu moment” però ara no és “tan lliure” com abans perquè el contingut LGTBI no és “adequat per anunciants”: “Els anunciants que posen la seva publicitat volen assegurar-se, en la seva immensa majoria, que la seva marca i contingut no es relacionarà amb temes polèmics com pot ser la política, el terrorisme, les drogues o… el contingut LGTBI. Sí, està tot dins el mateix sac per ells”, apunta. “No som adequats. Però després bé que fan servir la bandera LGTBI al seu logo sempre que poden. Molts creadors LGTBI han tingut problemes i molts altres han hagut de deixar la plataforma perquè s’han cansat. És molt frustrant”.

Exposició a delictes d’odi

La visibilitat que dóna la plataforma té una doble cara: exposa els creadors de contingut a amenaces i insults homòfobs a les xarxes socials. Valero ha denunciat delictes d’odi per amenaces de mort: “He tingut vídeos que s’han viralitzat una mica i la majoria dels comentaris eren homòfobs. Eren ‘marieta, tan de bo et moris’. Fins al punt que he arribat a denunciar delictes d’odi per amenaces de mort”, explica.

“Sempre que t’exposes i dónes la cara t’insultaran i amenaçaran. I més si parles i et mulles com ho faig jo”, coincideix Alba Vidal, alhora que assenyala que “són persones covardes que es creixen darrere d’una pantalla”. La ‘youtuber’ recorda un dels primers missatges que va rebre: “Posava ‘Joventuts hitlerianes anem a per tu’. Doncs ok, molt bé, gràcies. La realitat és que al carrer mai ningú (ningú en 5 anys!) m’ha dit una mala paraula”.

Per Valero, ser ‘youtuber’ del col·lectiu LGTBI és “difícil de portar” per la càrrega que suposa “saber que hi ha centenars de persones que en el seu dia a dia estan desitjant-te la mort”. Incideix que passa el mateix amb les creadores pel fet de ser dones: “Simplement és el trasllat del que és la nostra societat a un lloc on poden dir el que pensen sense por a que els clavin una bufetada perquè estan darrere d’un avatar”. Malgrat això, insisteixen en la necessitat de continuar ocupant cada vegada més espais. Ho resumeix Vidal: “No vull que siguem invisibles mai més”.

Aquest és un article publicat a eldiario.es