{"id":1062,"date":"2022-09-13T21:19:53","date_gmt":"2022-09-13T21:19:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/?p=1062"},"modified":"2022-09-13T21:19:53","modified_gmt":"2022-09-13T21:19:53","slug":"a-la-pau-per-leducacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2022\/09\/13\/a-la-pau-per-leducacio\/","title":{"rendered":"A la pau per l\u2019educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

La meva generaci\u00f3, des de la nostra joventut, sabem com \u00e9s de relatiu aix\u00f2 de construir unes relacions socials pac\u00edfiques entre les persones, els pobles i les nacions: els mateixos que, amb el Profeta (Isaies 9, 5-6) anunciaven al \u201cPrincep de la Pau\u201d i ens ensenyaven aquella benauran\u00e7a que proclamava \u201cfeli\u00e7os els qui treballen per la pau: D\u00e9u els anomenar\u00e0 fills seus\u201d (Mt. 5,9), havien bene\u00eft com a croada<\/em> una guerra civil i s\u2019havien comportat com a vencedors d\u2019una male\u00efda confrontaci\u00f3 fratricida. Ben aviat v\u00e0rem aprendre all\u00f2 que llegir\u00edem a l\u2019Escriptura, respecte de la secta dels fariseus: una cosa \u00e9s el que prediquen i una altra el que fan. Com \u00e9s ben sabut, els guardians de l\u2019ortod\u00f2xia s\u00f3n els m\u00e9s perillosos enemics de les religions. El cas del Patriarca de Moscou \u00e9s, avui, ben il\u00b7lustratiu.<\/p>\n

Passats els anys, al reflexionar sobre la pau com a valor i comprom\u00eds c\u00edvic, com a deure<\/em> moral (tamb\u00e9 religi\u00f3s pels creients), segueixo pensant que totes les guerres son fru\u00eft de la voluntat de domini i de l\u2019afany de poder sobre altres; que portar els pobles a la destrucci\u00f3 de la guerra \u00e9s una bogeria, una cosa de ments malaltes, cruels i perverses. Les guerres nodreixen en els cors de les persones els sentiments m\u00e9s baixos i bestials, son cosa de gent que t\u00e9 el poder i dels qui en treuen profit. Per als pobles s\u00f3n funestes i absurdes. Ja els cl\u00e0ssics grecs ho havien vist i descrit aix\u00ed, des del mite d\u2019Ares i la titanom\u00e0quia<\/em> fins a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. \u00c9s m\u00e9s, d\u2019ells hav\u00edem apr\u00e8s que, en darrera inst\u00e0ncia, la pau \u00e9s un problema\u00a0d’\u00edndole\u00a0educativa, de paideia<\/em>.<\/strong> Amb l\u2019enyorat amic Josep Ituarte i Mata, diria que \u201csi hi ha un cam\u00ed possible per construir la pau, aquest passa, indefugiblement, per l\u2019educaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

El 1795 Emmanuel Kant escrivia La pau perp\u00e8tua<\/em>. Reconeixia que era \u201cuna idea irrealitzable\u201d, per\u00f2 que, alhora, era \u201cun imperatiu de la ra\u00f3\u201d: s\u2019havia de buscar la manera de fer real un pactum pacis<\/em> per \u201cacabar amb totes les guerres per sempre\u201d. La pau, deia, \u201cs’instaura\u201d, \u201c\u00e9s una conquesta humana\u201d.<\/p>\n

Avui hem de continuar repetint fins a la sacietat que s’educa en i per a la pau, fomentant el respecte a la dignitat personal i col\u00b7lectiva, creant condicions per una forma de vida digna, solid\u00e0ria i fraterna per a tothom<\/strong>. Com escrivia Joan XXIII a la Pacem in Terris<\/em> (1963), els \u00e9ssers humans \u201chan nascut per conviure i obrar els uns en b\u00e9 dels altres\u201d. No som, per\u00f2, ingenus: l\u2019afany de poder i de dominaci\u00f3 estan profundament arrelats al cor dels humans. Son passions que cal abordar cr\u00edticament, sentiments que cal superar, mitjan\u00e7ant una educaci\u00f3 ciutadana i democr\u00e0tica, que no temi abordar els conflictes reals existents i parlar d\u2019ells, des del di\u00e0leg, parlar de tot sense tab\u00fas, cercant l\u2019entesa en les petites coses de la vida quotidiana, trepitjant a terra, contrastant els variad\u00edssims interessos contraris i contradictoris, molt sovint tamb\u00e9 leg\u00edtims i comprensibles, per acabar establint ponts d\u2019entesa i de comuni\u00f3. Tenim al davant una tasca immensa a fer.<\/p>\n

Vista aix\u00ed la q\u00fcesti\u00f3, no ens falten, ara i aqu\u00ed, motius per a la perplexitat.<\/p>\n

Mentre proclamem i mantenim el valor de la pau, ens enfrontem \u201ca la nostra incapacitat de coexistir en pau\u201d. En paraules de Manuel Castells, el nostre \u00e9s \u201ctemps de tornar a l\u2019arrel: recon\u00e8ixer la nostra humanitat comuna i gestionar-la des de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic\u201d[1]<\/a>. La pau nom\u00e9s es pot assentar damunt la confian\u00e7a rec\u00edproca, desarmant els esperits amb l\u2019esfor\u00e7 sincer inspirat en l\u2019ideal, ut\u00f2pic si voleu, de la ra\u00f3 raonable i del seu imperatiu moral.<\/strong> Aquesta via, pensem, no \u00e9s altra que la del cam\u00ed de l\u2019educaci\u00f3. Els educadors\u00a0 sempre hem sabut qu\u00e8 era el que hav\u00edem de fer al respecte: treballar per tal que el m\u00e0xim nombre de persones segueixin els dictats de la ra\u00f3 i la seva consci\u00e8ncia.<\/p>\n

La consci\u00e8ncia dels problemes de la guerra, en la seva dimensi\u00f3 global i m\u00e9s geopol\u00edtica, no pot eximir-nos d\u2019assumir les responsabilitats personals, individuals i grupals que tots i cadasc\u00fa tenim. La paideia<\/em> \u00e9s obra col\u00b7lectiva de tota la polis<\/em>.<\/strong><\/p>\n

Per m\u00e9s que recelem \u2013com ho fem, i a m\u00e9s d\u2019entrada i de sortida\u2013<\/em> de l\u2019OTAN; per molt que condemnem \u2013com ho fem\u2013 tota invasi\u00f3, en nom de d\u2019idees com la d\u2019espai o \u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia imperialista; per m\u00e9s que compartim \u2013com ho fem\u2013 la idea del leg\u00edtim dret a la defensa contra l\u2019invasor i l\u2019opressor\u2026\u00a0 no podem defugir de fer-nos preguntes com aquestes:<\/p>\n