Entenem l\u2019algoritme com a \u201cconjunt de regles per a resoldre un problema en un nombre finit de passos\u201d. Aix\u00ed, parlem d\u2019una construcci\u00f3 programada per facilitar l\u2019elecci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de les dades d\u2019aprenentatge, de manera que es pugui predir la conducta dels usuaris dels dispositius tecnol\u00f2gics digitals. Els algoritmes s\u00f3n sistemes automatitzats complexes amb capacitat de modelitzar el m\u00f3n social; tenen opacitat i els biaixos dels seus dissenyadors o dels seus finan\u00e7adors.<\/p>\n
La realitat, tanmateix, en la seva complexitat, \u00e9s, sortosament, irreductible als algoritmes, que poden ser utilitzats de molt distintes formes, per exemple en la creaci\u00f3 de protocols que ajudin a reduir o prevenir agressions per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, com se n\u2019ha adonat recentment algun jutjat de Catalunya.<\/p>\n
A l\u2019obra Vigilar i castigar<\/em> (1975), Michel Foucault parlava de les mesures de confinament, del sistema de registre constant i centralitzat<\/strong> que s\u2019aplicava quan es declarava la pesta en una ciutat.\u00a0 Era \u201cla ciutat en estat de pesta (\u2026); un disseny de coercions subtils per a una societat futura\u201d. Som, conclou, \u201cmolt menys grecs del que creiem. No estem ni sobre les grades ni sobre l\u2019escena, sin\u00f3 en una m\u00e0quina pan\u00f2ptica<\/em>, dominats pels seus efectes de poder, que continuem nosaltres mateixos, ja que som un dels seus engranatges (\u2026) Les Llums, que inventaren las llibertats, inventaren tamb\u00e9 les disciplines\u201d i el control.<\/p>\n Efectivament, els algoritmes permeten avui fer el mateix que feien aquells registres del XVIII: els algoritmes ,<\/strong> en paraules de Shoshana Zuboff, son l\u2019instrument per excel\u00b7l\u00e8ncia del \u201cpoder instrumentari en el capitalisme de la vigil\u00e0ncia\u201d[1]<\/a><\/strong> i \u201cplantegen seriosos interrogants tamb\u00e9 per l\u2019 educaci\u00f3 dels infants i adolescents\u201d<\/strong> en una societat monitoritzada i modelada des de les xarxes socials, a trav\u00e9s de dispositius connectats i actius en la xarxa, pels quals es paga un elevat cost emocional.<\/p>\n Aquest llibre ens permet constatar l\u2019enorme actualitat de vell conductisme i la incid\u00e8ncia de pensadors com Skinner, dissenyador d\u2019una \u201cnova f\u00edsica social\u201d, enfrontada als principis il\u00b7lustrats de llibertat, autonomia personal i dignitat individual, de la qual es deduiria que l\u2019individu aut\u00f2nom no seria m\u00e9s que \u201cuna incid\u00e8ncia estad\u00edstica passatgera\u201d, en expressi\u00f3 de Pentdal. Un repte de primera magnitud pel raonament moral i epistemol\u00f2gic:<\/strong> l\u2019acci\u00f3 no estaria en el nostre cap, sin\u00f3, principalment<\/em>, en les xarxes socials i en el teixit social que ens envolta. Aquest \u00e9s un debat amb connotacions cl\u00e0ssiques, abordat ja a finals dels anys setanta[2]<\/a>.<\/p>\n En aquest marc, les grans corporacions de les tecnologies digitals han gaudit d\u2019oportunitats i possibilitats ben aprofitades d\u2019actuaci\u00f3: sense control, sense l\u00edmits, contra tota visi\u00f3 cr\u00edtica i \u00e8tica, i supeditant-lo tot al m\u00e0rqueting. Un nou liberalisme digital <\/em><\/strong>esdevindria \u201cportaveu pol\u00edtic d\u2019un fort determinisme comercial\u201d<\/strong>[3]<\/a>.<\/p>\n La desigualtat econ\u00f2mica i la polaritzaci\u00f3 social estan creixent molt, tant a nivell mundial com estatal, i no fan sin\u00f3 anunciar una espiral descendent d\u2019exclusi\u00f3 social<\/strong>, que la pand\u00e8mia de la covid no ha fet m\u00e9s que agreujar. Es calcula que la bretxa digital deixa fora un 35% de la poblaci\u00f3, de persones i llars vulnerables.<\/p>\n La tecnologia, per altra banda, ha incrementat la productivitat, ha millorat el treball i el benestar, a la vegada que ha plantejat reptes imprevistos per als quals no est\u00e0vem preparats, que demanen un replantejament a fons de la noci\u00f3 mateixa de treball<\/strong>.<\/p>\n Avui la cultura est\u00e0 vindicant la seva autonomia, obrint pas a noves possibilitats d\u2019acci\u00f3 i transformaci\u00f3 de la vida col\u00b7lectiva, en un llarg per\u00edode d\u2019entropia social i d\u2019aparent desordre. En els nostres dies \u201cla cultura<\/strong> tendeix a abstreure\u2019s de la hist\u00f2ria i la geografia, quedant sotmesa a un hipertext audiovisual digital:<\/strong> crear imatges, crear codis culturals \u00e9s tenir poder. \u00c9s l\u2019autonomia de la cultura respecte de les bases materials de l\u2019exist\u00e8ncia. La informaci\u00f3 \u00e9s \u201cfil b\u00e0sic o ingredient clau de la nostra actual organitzaci\u00f3 social\u201d, en paraules de Manuel Castells[4]<\/a>.<\/p>\n Jeremy Rifkin \u00a0parla en la seva darrera obra de la revoluci\u00f3 que uneix el planeta \u201ccom un gran cervell digital\u201d en una \u201cnova era de la resili\u00e8ncia\u201d: ens endinsem en l\u2019era de la infraestructura de la tercera revoluci\u00f3 industrial<\/strong>: de la internet de la comunicaci\u00f3 i l\u2019energia, de la mobilitat i de les coses[5]<\/a>.<\/p>\n Francesc Torralba acaba de publicar un interessant assaig sobre l\u2019\u00e8tica algor\u00edtmica[6]<\/a>, al qual voldria remetre al lector, tot destacant algunes de les seves idees. Com diu l\u2019autor, \u201c\u00e9s necessari sacsejar el lector amb una pila d\u2019interrogants\u201d, la resposta dels quals no es troba en els savis del passat, encara que ens hi inspirem. La nova tecno\u00e8tica global que necessitem va m\u00e9s enll\u00e0 de les tradicions humanistes il\u00b7lustrades i ha de comptar amb tradicions humanistes orientals, americanes i africanes: el primer repte \u00e9s, doncs, el de la possibilitat mateixa d\u2019una \u00e8tica global<\/em> per una tecnologia humanista i inclusiva, al servei de totes les persones.<\/p>\n Una cosa \u00e9s l\u2019\u00e8tica de la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial, m\u00e9s macro i amb perspectiva descendent, i una altra l\u2019\u00e8tica algor\u00edtmica, m\u00e9s focalitzada en el detall i m\u00e9s micro. Mentre la primera s\u2019interessa per l\u2019esser hum\u00e0 i les seves relacions amb les m\u00e0quines, la segona ho fa pel funcionament intern de les m\u00e0quines. L\u2019\u00e8tica algor\u00edtmica \u201cexplora i mira de resoldre el conjunt de q\u00fcestions que afloren arran de la programaci\u00f3 d\u2019un algoritme\u201d. Els algoritmes no s\u00f3n neutres, estan farcits de judicis de valor, \u201chan enva\u00eft l\u2019espai p\u00fablic i el privat\u201d i plantegen serioses q\u00fcestions \u00e8tiques en la seva governan\u00e7a.<\/p>\n Al llarg del seu llibre Torralba planteja la utilitat i conveni\u00e8ncia de crear Comit\u00e8s d\u2019\u00c8tica interdisciplinars, independents i plurals en les organitzacions. Comit\u00e8s que vetllin pel respecte als principis i valors que proclamen i les inspiren (principis com ara fer el b\u00e9, no causar mal, autonomia de les persones, la no discriminaci\u00f3, la transpar\u00e8ncia i valors com\u00a0 el respecte, la just\u00edcia, la protecci\u00f3 de dades…)<\/p>\n Per altra banda, a Catalunya s\u2019ha pres alguna iniciativa que considerem ben significativa.<\/em> El mes de juny del 2020 es feia p\u00fablica la not\u00edcia que la Conselleria de Pol\u00edtiques Digitals i Administraci\u00f3 P\u00fablica i la Universitat de Girona havien creat l\u2019Observatori d’\u00c8tica en Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial de Catalunya, per tal de promoure una intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e8tica, mereixedora de confian\u00e7a, d\u2019estudiar les conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e8tiques i legals, i analitzar els riscos i oportunitats de la seva implantaci\u00f3\u00a0 en la vida quotidiana.<\/p>\n I, per acabar, una expl\u00edcita refer\u00e8ncia al F\u00f2rum dels Drets Digitals, celebrat a la seu de Fundesplai (El Prat del\u00a0 Llobregat) el maig del\u00a0 2022, en el qual es van defensar un seguit de drets digitals i es van formular alguns compromisos per tal d\u2019avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 de societats en les quals la digitalitzaci\u00f3 estigui centrada en la millora de la vida de les persones.<\/p>\n Es tracta de drets i compromisos com l\u2019accessibilitat universal; la connectivitat en el medi rural, per superar la bretxa d\u2019acc\u00e9s i la despoblaci\u00f3; l\u2019\u00fas cr\u00edtic i responsable de la tecnologia; l\u2019educaci\u00f3 digital per la inclusi\u00f3 social de grups en situaci\u00f3 de vulnerabilitat; el desenvolupament d\u2019itineraris formatius en compet\u00e8ncies digitals, al llarg de la vida, per millorar l\u2019ocupabilitat; el protagonisme de les dones en la superaci\u00f3 de la bretxa de g\u00e8nere; l\u2019educaci\u00f3 per al bon \u00fas de les tecnologies digitals, en les etapes de la inf\u00e0ncia i la joventut i en les persones grans, de manera que tamb\u00e9 elles siguin part\u00edcips i benefici\u00e0ries; la protecci\u00f3 del\u00a0 medi ambient, aprofitant el potencial innovador de les tecnologies; els aven\u00e7os de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el tractament de dades cap al b\u00e9 com\u00fa, amb principis \u00e8tics i sense biaixos; una nova governan\u00e7a d\u2019internet i la participaci\u00f3 en democr\u00e0cia[7]<\/a>.<\/p>\n Vivim immersos en una era de transformaci\u00f3 digital. Com recordava en Gen\u00eds Roca en el mateix f\u00f2rum, \u201cara internet no \u00e9s un espai de continguts, \u00e9s un espai d\u2019activitat i de mobilitzaci\u00f3 que ens permet actuar i reclamar els nostres drets i garanties. Estar connectades i connectats a la xarxa ens dona el poder i la tecnologia, que \u00e9s la nostra eina per <\/strong>lluitar i assolir els nostres drets digitals\u201d.<\/strong><\/p>\n [1]<\/a> \u00a0Shoshana Zuboff. El capitalisme de la vigil\u00e0ncia, <\/em>Paid\u00f3s, 2020<\/p>\n [2]<\/a> Salvador Giner, Societat Masa: cr\u00edtica del pensament conservador, <\/em>Edicions 62, 1979<\/p>\n [3]<\/a> \u00c8ric Sandin, La siliconizaci\u00f3n del mundo. La irresistible expansi\u00f3n del liberalismo digital, <\/em>Caja Negra Editora, Buenos Aires, 2018<\/p>\n [4]<\/a> Manuel Castells, L\u2019Era de la Informaci\u00f3. La societat xarxa<\/em>. Vol.1. Barcelona, UOC, 2003<\/p>\n [5]<\/a> Jeremy Rifkin, La era de la resili\u00e8ncia,<\/em> Paid\u00f3s, 2022<\/p>\n [6]<\/a> Francesc Torralba, L\u2019\u00e8tica algor\u00edtmica, <\/em>Edicions 62, 2022<\/p>\n2. La q\u00fcesti\u00f3 social de la Societat Digital <\/strong><\/h5>\n
3. Els algoritmes s\u00f3n, tamb\u00e9, una q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica<\/strong><\/h5>\n
4. Drets Digitals i compromisos col\u00b7lectius<\/strong><\/h5>\n
\n