L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica mai ha deixat de repensar-se. Podr\u00edem entendre la seva hist\u00f2ria com un esfor\u00e7 per actualitzar-se i per fer front amb millors eines als diferents obstacles amb qu\u00e8 s\u2019ha trobat, o que li han posat. Els encerts de l\u2019escola democr\u00e0tica sovint han estat respostes apropiades a les imposicions m\u00e9s retr\u00f2grades de la tradici\u00f3 i als interessos de certs grups socials. Pressions de tota mena que ofegaven i ofeguen la voluntat de fer una escola oberta a la participaci\u00f3 de la societat i dels implicats, respectuosa amb el dret a una educaci\u00f3 igualit\u00e0ria, sense discriminacions ni segregaci\u00f3, i atenta a desenvolupar les capacitats per viure una vida plena i participar com a ciutad\u00e0 en la recerca del b\u00e9 com\u00fa. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha estat ben ocupada a reinventar-se per preservar aquest horitz\u00f3.<\/p>\n
La hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica\u00a0 \u2013i dels moviments, associacions i grups que l\u2019han impulsada\u2013 \u00e9s una hist\u00f2ria, encara en curs, que l\u2019ha enfrontat a m\u00faltiples barreres i impediments, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019esfor\u00e7 per trobar solucions que han quedat entre les millors aportacions a la pedagogia. \u00c9s com si l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica estigu\u00e9s feta de capes successives, que s\u2019han acumulat i l\u2019han enriquit. Les noves aportacions no esborren les anteriors, s\u2019hi afegeixen, tot bastint una proposta cada vegada m\u00e9s rica.<\/p>\n
Per\u00f2 l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha afegit capes perqu\u00e8 el seu envelliment ho feia necessari. Envelleix pel desgast natural de les propostes i envelleix cada vegada que es modifiquen les condicions socials i pol\u00edtiques que l\u2019envolten. Aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 passant des de fa un temps, tot ha canviat tant que es fa imprescindible afegir noves capes de sentit a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica. A continuaci\u00f3, recordarem alguns dels seus passos m\u00e9s rellevants, veurem despr\u00e9s quines s\u00f3n avui les circumst\u00e0ncies que l\u2019han fet envellir i acabarem esbossant per on podria anar una nova capa de sentit per respondre als reptes i atacs a qu\u00e8 avui est\u00e0 sotmesa. De tota manera, nom\u00e9s parlarem d\u2019una part de l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica, d\u2019una entre totes les vessants que la configuren.<\/p>\n
L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica es va dibuixar sobre el fons del que hem anomenat pedagogia tradicional<\/em>, una proposta destinada a ensinistrar s\u00fabdits disciplinats, a qui no es permet pensar per si mateixos i que tan sols reben una pobra instrucci\u00f3 memor\u00edstica. Davant d\u2019aquest panorama, la Il\u00b7lustraci\u00f3<\/em> va obrir el cam\u00ed a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica amb la defensa de l\u2019autonomia de la ra\u00f3 davant del dogmatisme i l\u2019adoctrinament. No \u00e9s acceptable que alg\u00fa pensi per tu, tothom est\u00e0 capacitat per usar la ra\u00f3 i produir nou coneixement i orientar-se moralment. Aqu\u00ed neix una educaci\u00f3 laica, que ha tingut diferents concrecions, per\u00f2 que ha defensat la neutralitat del sistema educatiu, la llibertat de consci\u00e8ncia i la igualtat de tracte a tot l\u2019alumnat, siguin quines siguin les seves conviccions.<\/p>\n La Il\u00b7lustraci\u00f3 va obrir el cam\u00ed a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica amb la defensa de l\u2019autonomia de la ra\u00f3 davant del dogmatisme i l\u2019adoctrinament<\/p><\/blockquote>\n No \u00e9s, per\u00f2, fins a l\u2019arribada del moviment de l\u2019Escola Nova<\/em> i la Pedagogia activa<\/em> que es comen\u00e7a de veritat a ensenyar l\u2019alumnat a pensar per si mateix. Per aconseguir-ho es descarten les classes magistrals, es col\u00b7loca l\u2019alumnat en el centre del proc\u00e9s \u2013amb la seva experi\u00e8ncia i els seus interessos\u2013 i s\u2019afirma que no s\u2019apr\u00e8n escoltant passivament, sin\u00f3 implicar-se en activitats de tota mena: s\u2019apr\u00e8n fent i reflexionant. I aquest procedir s\u2019aplica a l\u2019\u00e8tica que dona valor a la consci\u00e8ncia moral i l\u2019autogovern escolar, a l\u2019est\u00e8tica que situa la bellesa en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019experi\u00e8ncia personal i la lliure expressi\u00f3, i a la veritat que, sense menystenir el coneixement disciplinar, acosta l\u2019alumnat a un m\u00e8tode per produir nou coneixement, i que a l\u2019escola es concreta en els projectes i altres activitats de recerca.<\/p>\n Fins aqu\u00ed una primera onada en la configuraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica, a partir d\u2019aquest moment trobem noves aportacions que es basen en la sospita que existeix algun element, a vegades poc visible, que impedeix assolir plenament la proposta d\u2019autonomia \u00e8tica, est\u00e8tica i cient\u00edfica. La primera d\u2019aquestes aportacions la va fer la pedagogia socialista<\/em>, que afirmava que ning\u00fa no pensa per si mateix, sin\u00f3 que sempre es pensa des d\u2019uns interessos econ\u00f2mics particulars, una posici\u00f3 de classe, que en el fons est\u00e0 pensant per tu. En el lloc d\u2019una ra\u00f3 transparent i aut\u00f2noma trobem l\u2019ombra de les desigualtats econ\u00f2miques. La tasca, doncs, de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s lluitar contra les desigualtats. Ho varen fer defensant una xarxa escolar p\u00fablica, gratu\u00efta i \u00fanica, impulsant la combinaci\u00f3 del treball manual i l\u2019intel\u00b7lectual, i promovent la participaci\u00f3 en la vida de la col\u00b7lectivitat.<\/p>\n La segona sospita va ser protagonitzada per les pedagogies antiautorit\u00e0ries<\/em>, que afirmaven que no era possible pensar per si mateix i portar una vida feli\u00e7 mantenint els nivells de repressi\u00f3 personal i d\u2019autoritarisme familiar i escolar que imperaven en les societats avan\u00e7ades. L\u2019exc\u00e9s de repressi\u00f3 desf\u00e0 les possibilitats de viure una vida aut\u00f2noma i aut\u00e8ntica. La soluci\u00f3 nom\u00e9s podia venir de convertir la llibertat en finalitat i en m\u00e8tode de l\u2019educaci\u00f3. Per aconseguir-ho calia limitar l\u2019autoritat dels adults i incrementar tant com fos possible la participaci\u00f3 dels nois i noies en la vida escolar. Aix\u00ed es crear\u00e0 un clima de conviv\u00e8ncia que far\u00e0 possible l\u2019expressi\u00f3 genu\u00efna de tothom.<\/p>\n M\u00e9s endavant, la pedagogia cr\u00edtica<\/em> insisteix que darrere la manera de pensar de cada persona, aix\u00ed com tamb\u00e9 en l\u2019organitzaci\u00f3 del sistema escolar i el curr\u00edculum, hi trobem sempre el poder, l\u2019economia i les ideologies impregnant-ho tot i donant-li forma. Una influ\u00e8ncia que s\u2019ha de contrarestar amb processos de presa de consci\u00e8ncia que ajudin a apropar-se cr\u00edticament a la realitat i que obrin espais d\u2019acci\u00f3 transformadora.<\/p>\n Finalment, les pedagogies del reconeixement<\/em> engloben una variada gamma de propostes que lluiten contra la invisibilitat, el menyspreu i la viol\u00e8ncia que es pateix a causa del no reconeixement d\u2019alguna de les m\u00faltiples difer\u00e8ncies que manifesten els \u00e9ssers humans. Proposen que el respecte i la igualtat en el tracte es treballin en educaci\u00f3 per mitj\u00e0 de xarxes escolars que no discriminin, incorporant en el curr\u00edculum continguts que ajudin a con\u00e8ixer i empatitzar amb tothom, creant un clima escolar que eviti l\u2019aparici\u00f3 de conductes basades en prejudicis i defensant el valor de la igualtat de tots els \u00e9ssers humans.<\/p>\n Sense ser un panorama complet, ens mostra prou clarament l\u2019esfor\u00e7 de l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica per oferir una formaci\u00f3 que apoderi l\u2019alumnat i permeti aprendre a pensar i actuar amb autonomia, que obri els ulls a les forces \u2013sovint ocultes\u2013 que limiten el seu desenvolupament, i que ensenyi a valorar les difer\u00e8ncies com un avantatge col\u00b7lectiu i no com un motiu de menyspreu. En definitiva, que davant tot all\u00f2 que limita, impulsi una educaci\u00f3 que promogui un complet desenvolupament com a persona i com a ciutad\u00e0.<\/p>\n Les coses, per\u00f2, han canviat de forma notable i avui ens trobem en una situaci\u00f3 que ens obliga a repensar l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica i afegir noves idees al que ja tenim. Ho hem de fer perqu\u00e8 on hav\u00edem patit un govern de la societat \u2013i de l\u2019educaci\u00f3\u2013 basat en l\u2019exercici del poder disciplinari \u2013autoritat, repressi\u00f3, adoctrinament i baix nivell de formaci\u00f3\u2013 ara tenim una forma de govern basada en l\u2019exercici de la llibertat individual, la meritocr\u00e0cia i l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic atorgat pel mercat. Una l\u00f2gica del tot diferent que demana a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica una reacci\u00f3 per mantenir els seus horitzons de valor. Per\u00f2 anem a passos i mirem, ni que sigui per sobre, el que ha passat.<\/p>\n Les idees que han inspirat aquest canvi es van comen\u00e7ar a aplicar a mitjans dels anys setanta amb el nom de neoliberalisme i amb la figura de Margaret Thatcher com una de les primeres i m\u00e9s representatives impulsores. La seva frase, tantes vegades citada, \u201dL\u2019economia \u00e9s el m\u00e8tode, per\u00f2 l\u2019objectiu \u00e9s canviar l\u2019\u00e0nima\u201d, malauradament va anticipar una part important del que ha vingut despr\u00e9s. S\u2019ha imposat una manera d\u2019entendre la naturalesa humana, l\u2019economia i la societat que ha transformat les formes de vida, els valors i els mateixos essers humanes. Ha estat una for\u00e7a educativa \u2013o millor destructiva\u2013 sense precedents.<\/p>\n On hav\u00edem patit un govern de la societat \u2013i de l\u2019educaci\u00f3\u2013 basat en l\u2019exercici del poder disciplinari, ara tenim una forma de govern basada en l\u2019exercici de la llibertat individual, la meritocr\u00e0cia i l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic<\/p><\/blockquote>\n S\u2019han imposat com a principis rectors de la vida humana conviccions com les seg\u00fcents: la societat en realitat no existeix, \u00fanicament trobem individus a\u00efllats que prenen decisions per satisfer els seus interessos particulars; individus motivats en exclusiva per la voluntat de maximitzar els seus beneficis i guanys; per aconseguir-ho s\u2019esfor\u00e7aran i, pel damunt de tot, competiran en qualsevol situaci\u00f3, sigui econ\u00f2mica, social o educativa; i ho faran recolzats en la m\u00e0xima llibertat per emprendre i per decidir en benefici propi davant qualsevol situaci\u00f3; el resultat de la seva activitat ser\u00e0 jutjat exclusivament per l\u2019\u00e8xit obtingut en el mercat; i, finalment, les desigualtats que aquest r\u00e8gim acaba generant s\u2019interpretaran com a desitjables en la mesura que s\u00f3n una justa recompensa a l\u2019esfor\u00e7 i un esper\u00f3 per aquells que encara no han assolit l\u2019\u00e8xit. Aquests principis de funcionament i criteris d\u2019avaluaci\u00f3 produeixen una veritable educaci\u00f3 informal per a tota la societat: s\u2019ha creat l\u2019homo economicus<\/em>.<\/p>\n Una ideologia que tamb\u00e9 ha arribat a l\u2019escola; una instituci\u00f3 que molts han volgut transformar en una empresa. Sense cap voluntat d\u2019exhaustivitat, podem citar els intents de privatitzar l\u2019ensenyament, de crear xarxes escolars diferenciadores, de promoure una gesti\u00f3 dels centres basada en la reducci\u00f3 de costos, de mesurar la qualitat amb r\u00e0nquings, de considerar l\u2019alumnat com a clients ocupats en adquirir capital hum\u00e0, de promoure un r\u00e8gim educatiu meritocr\u00e0tic, de disminuir el paper de les humanitats i de menystenir l\u2019educaci\u00f3 en valors i per a la ciutadania. Un conjunt de mesures tendents a prioritzar la formaci\u00f3 de treballadors rendibles m\u00e9s que no pas \u00e9ssers humans i ciutadans de societats democr\u00e0tiques.<\/p>\n Tants anys buscant exclusivament el benefici econ\u00f2mic, implantant un estil de vida egoista i materialista, multiplicant el consum, eliminant el debat p\u00fablic i oblidant els m\u00e9s m\u00ednims requisits \u00e8tics, han acabat per passar factura. Avui parlem de crisi sist\u00e8mica per destacar que no es tracta d\u2019un aspecte que no funciona prou b\u00e9, sin\u00f3 que hi ha problemes greus arreu. Per exemple, la crisi ecol\u00f2gica i el canvi clim\u00e0tic obliguen a modificar de dalt a baix la nostra manera de viure, la desigualtat \u2013que provoca tota mena de malestars\u2013 no deixa de cr\u00e9ixer i desfer la societat, la precaritzaci\u00f3 i sovint la humiliaci\u00f3 de la joventut els deixa a ells i al conjunt de la societat sense futur i, finalment, la manipulaci\u00f3 del ressentiment que tot aix\u00f2 est\u00e0 produint ha fet cr\u00e9ixer una onada antidemocr\u00e0tica de conseq\u00fc\u00e8ncies dif\u00edcils de predir i, en qualsevol cas, molt negatives.<\/p>\n Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, qu\u00e8 ha de fer avui l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica? Sabem de fa temps que l\u2019educaci\u00f3 no pot solucionar problemes que han d\u2019estar en mans de la ciutadania i de la pol\u00edtica, per\u00f2 sabem tamb\u00e9 que l\u2019educaci\u00f3 t\u00e9 una part de responsabilitat en aquesta tasca col\u00b7lectiva i una responsabilitat que li \u00e9s pr\u00f2pia: pensar quin tipus d\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha de contribuir a formar.<\/p>\n S\u2019ha dit que les crisis provoquen tamb\u00e9 l\u2019aparici\u00f3 de les forces i les propostes que s\u2019hi enfronten. Si rastregem diferents \u00e0mbits de coneixement i experi\u00e8ncies c\u00edviques que apliquen una l\u00f2gica antag\u00f2nica a l\u2019acci\u00f3 calculadora i competitiva del neoliberalisme, trobarem un panorama realment molt ric d\u2019accions fetes en com\u00fa.<\/p>\n Posem alguns exemples: en biologia, la creaci\u00f3 de nous teixits, \u00f2rgans i organismes per acci\u00f3 simbi\u00f2tica; en psicologia evolutiva, la intencionalitat compartida i la cooperaci\u00f3 com a base dels processos d\u2019hominitzaci\u00f3; en el pensament feminista, la cura en les relacions interpersonals i en les institucions com a base de la conviv\u00e8ncia; en antropologia, la demostraci\u00f3 que els \u00e9ssers humans tamb\u00e9 es mouen per la voluntat de donar; en economia, les minucioses descripcions sobre com beneficiar-se col\u00b7lectivament dels b\u00e9ns comuns sense malmetre\u2019ls; en pol\u00edtica, la implicaci\u00f3 de la ciutadania de base en els problemes que afecten la col\u00b7lectivitat; en filosofia, el comprom\u00eds i la proximitat com a maneres de refer el m\u00f3n que ens \u00e9s com\u00fa. I aix\u00ed encara amb altres aportacions que no citem o simplement que desconeixem.<\/p>\n El que compartim, el que fem junts, la cooperaci\u00f3 i la democr\u00e0cia deliberativa formen un panorama que ens permet afirmar que davant la l\u00f2gica individualista, competitiva i interessada, podem oposar la voluntat d\u2019actuar conjuntament per enfrontar-se a les dificultats, i per fer-ho en benefici de la comunitat. Hi ha espai per l\u2019homo cooperants<\/em>.<\/p>\n Davant de la l\u00f2gica individualista, competitiva i interessada, podem oposar la voluntat d\u2019actuar conjuntament per enfrontar-se a les dificultats, i per fer-ho en benefici de la comunitat<\/p><\/blockquote>\n Aquesta mateixa tend\u00e8ncia tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 donant en el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3. Des de fa un temps augmenten les experi\u00e8ncies d\u2019acci\u00f3 comuna per fer front a reptes i dificultats. Experi\u00e8ncies com les mentories entre iguals, que permeten ajudar en all\u00f2 que uns dominen millor que els altres; la ci\u00e8ncia ciutadana, que en molts casos promou que l\u2019alumnat participi en diferents moments d\u2019una recerca, difongui els resultats i impulsi projectes per millorar el que han investigat; les activitats solid\u00e0ries i de cooperaci\u00f3, que tot defensant els Drets Humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, realitzen intervencions d\u2019ajuda a persones en situaci\u00f3 vulnerable o v\u00edctimes d\u2019injust\u00edcia; la promoci\u00f3 del patrimoni cultural, que implica l\u2019alumnat en el coneixement, la preservaci\u00f3 i la difusi\u00f3 d\u2019obres i b\u00e8ns culturals; les propostes intergeneracionals de tota mena, que vinculem persones de diferent edat i promouen que els joves ajudin els grans i alhora rebin un retorn positiu per part dels receptors; els consells d\u2019infants, veritables escoles de democr\u00e0cia deliberativa i de ciutadania activa; o les activitats mediambientals, que impliquen els joves en la defensa del patrimoni natural. Un seguit de propostes que compateixen amb l\u2019aprenentatge servei una mateixa l\u00f2gica: enfrontar-se a problemes reals que afecten la societat, aplicar cooperativament un projecte d\u2019intervenci\u00f3 pensat per pal\u00b7liar el problema inicial i produir un b\u00e9 en benefici de la comunitat. Un conjunt d\u2019experi\u00e8ncies impregnades de valors com el comprom\u00eds, la cooperaci\u00f3, la solidaritat, la cura i l\u2019altruisme, per citar-ne alguns de ben representatius.<\/p>\n Les experi\u00e8ncies anteriors i altres de semblants, que apareixen una mica per tot arreu, apunten en direcci\u00f3 al que pot ser una nova capa de sentit pedag\u00f2gic a afegir a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica. Una capa que permeti, per una part, contrarestar l\u2019individualisme competitiu i consumista i, per l\u2019altre, contribuir a transformar les formes de vida imperants, de manera que ajudin a superar la crisi de civilitzaci\u00f3 en qu\u00e8 estem immersos. A continuaci\u00f3, presentarem resumidament algunes idees que poden aportar canvis educatius rellevants.<\/p>\n De l\u2019individualisme competitiu de l\u2019homo economicus a l\u2019acci\u00f3 com\u00fa de l\u2019homo cooperants<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha de fer seu el principi antropol\u00f2gic que prioritza la cooperaci\u00f3 i l\u2019acci\u00f3 comuna com a dinamisme essencial del proc\u00e9s d\u2019evoluci\u00f3 humana i com a dinamisme insubstitu\u00efble en el proc\u00e9s de desenvolupament de cada nou individu. La cooperaci\u00f3 ens va permetre esdevenir humans i permet a cada nova generaci\u00f3 assegurar els processos de formaci\u00f3, socialitzaci\u00f3 i manteniment del nivell cultural assolit per la societat. Per tant, la cooperaci\u00f3 i l\u2019acci\u00f3 comuna han de ser alhora finalitat i metodologia educativa, si no ho fem aix\u00ed, estarem oblidant el principal motor de la vida i dels \u00e9ssers humans.<\/p>\n De l\u2019educaci\u00f3 com a do dels adults als joves a l\u2019educaci\u00f3 com a doble do, tamb\u00e9 dels joves a la comunitat<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha de fer seu el principi cultural de l\u2019omnipres\u00e8ncia del do i convertir-lo en un principi b\u00e0sic de l\u2019educaci\u00f3. El do s\u2019oposa a la convicci\u00f3 que els \u00e9ssers humans nom\u00e9s es mouen per inter\u00e8s i mostra que tamb\u00e9 ho fan per donar, un mecanisme que afavoreix la conviv\u00e8ncia. En l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3, sempre s\u2019ha acceptat que es tracta d\u2019un proc\u00e9s de donaci\u00f3 de la generaci\u00f3 dels adults a favor de la generaci\u00f3 dels joves. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed i seguir\u00e0 igual. Per\u00f2 l\u2019educaci\u00f3 no conclou fins que els joves inicien un proc\u00e9s de donaci\u00f3 i fan una aportaci\u00f3 substantiva en favor de la comunitat. En educaci\u00f3, el comprom\u00eds actiu i el servei a la comunitat \u00e9s la forma que pren el do en la generaci\u00f3 dels joves.<\/p>\n De preparar per a la vida a contribuir a canviar les formes de vida<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha d\u2019acceptar que avui educar per a la vida \u00e9s ajudar els nois i noies a qu\u00e8 contribueixin, ja des de l\u2019escola, a transformar la realitat, a intervenir de veritat per millorar el m\u00f3n. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha d\u2019entendre que una de les seves finalitats \u00e9s ensenyar a mirar la realitat, a convertir l\u2019actualitat en curr\u00edculum, a promoure la cr\u00edtica de tot all\u00f2 que no \u00e9s pot mantenir igual, per\u00f2 a m\u00e9s, i principalment, ha d\u2019impulsar el comprom\u00eds actiu de l\u2019alumnat per transformar el que no funciona. Detectar necessitats i convertir-les en reptes al damunt dels quals actuar \u00e9s la manera com els joves poden exercir la ciutadania activa durant el temps de la seva formaci\u00f3. Formar persones cr\u00edtiques es necessari, per\u00f2 no suficient: cal promoure des de l\u2019escola la implicaci\u00f3 activa en els problemes de la comunitat.<\/p>\n L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha d\u2019entendre que una de les seves finalitats \u00e9s promoure la cr\u00edtica de tot all\u00f2 que no es pot mantenir igual, per\u00f2, a m\u00e9s, i principalment, ha d\u2019impulsar el comprom\u00eds actiu de l\u2019alumnat<\/p><\/blockquote>\n De l\u2019activitat escolar a l\u2019activitat real en la comunitat<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019activisme pedag\u00f2gic i impulsar l\u2019activitat sobre els problemes reals de la comunitat. Per tant, es tracta d\u2019aprendre fent, per\u00f2 immersos en el m\u00f3n, all\u00e0 on es manifesten els temes problem\u00e0tics i sobre els quals s\u2019ha d\u2019intervenir. Aix\u00f2 significa detectar problemes i convertir-los en reptes intel\u00b7lectuals i pr\u00e0ctics, de manera que sigui possible estudiar-los i preparar plans d\u2019intervenci\u00f3, i despr\u00e9s avaluar la seva aplicaci\u00f3 i si s\u2019escau millorar-los. Un proc\u00e9s real i complet d\u2019aprenentatge significatiu que vincula coneixement, aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica i valors, com fan l\u2019aprenentatge servei i altres pr\u00e0ctiques educatives semblants. Una manera d\u2019impulsar projectes de recerca i dotar-los d\u2019\u00e0nima o voluntat d\u2019implantar valors.<\/p>\n De la reflexi\u00f3 a la presa de consci\u00e8ncia global<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica ha d\u2019aprofitar tot el saber sobre la reflexi\u00f3 com eina que acompanya a l\u2019acci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ha de ser capa\u00e7 d\u2019amplificar el seu abast i donar-li una dimensi\u00f3 que transcendeixi l\u2019experi\u00e8ncia immediata que han fet els aprenents i els projecti a una dimensi\u00f3 global, incorporant aspectes culturals, socials i pol\u00edtics. Es tracta que a partir de l\u2019experi\u00e8ncia personal, els nois i noies prenguin consci\u00e8ncia de la necessitat d\u2019avan\u00e7ar en direcci\u00f3 a la just\u00edcia global. Un tipus de reflexi\u00f3 que conv\u00e9 que sigui posterior a l\u2019experi\u00e8ncia personal d\u2019ajut a la comunitat i que parteixi de tot el que han vist, fet i viscut. Un cam\u00ed per imaginar el que encara no \u00e9s, per\u00f2 desitgem que esdevingui real.<\/p>\n Del pessimisme a la pedagogia de l\u2019esperan\u00e7a<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica no ha de deixar-se portar pel des\u00e0nim que impera en moments de crisi i de manca de sortides clares, sin\u00f3 que ha de cultivar una pedagogia de l\u2019esperan\u00e7a que, potser sense un horitz\u00f3 clar, aplegui totes les forces motivadores disponibles, vinguin de les tradicions de pensament, les creences o les conviccions que vinguin. En tot cas, cal destacar l\u2019aportaci\u00f3 motivadora de la mateixa acci\u00f3 comuna: la for\u00e7a que dona l\u2019activitat pr\u00e0ctica, la for\u00e7a que aporta la voluntat d\u2019ajudar, la for\u00e7a que genera la cooperaci\u00f3 i la for\u00e7a que transmet la celebraci\u00f3 dels resultats positius o de l\u2019esfor\u00e7 col\u00b7lectiu.<\/p>\n Dels centres docents als ecosistemes educatius locals<\/em><\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica no nom\u00e9s ha de mantenir vinculacions amb l\u2019entorn per completar i millorar la formaci\u00f3 de l\u2019alumnat, sin\u00f3 que ha d\u2019establir una mena de relaci\u00f3 de simbiosi que permeti l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un nou dispositiu docent format per la col\u00b7laboraci\u00f3 de les entitats socials i els centres educatius, aix\u00ed l\u2019alumnat podr\u00e0 realitzar intervencions socioeducatives en la realitat de manera solvent i \u00fatil a la comunitat. Es tracta, doncs, no \u00fanicament de mobilitzar les entitats socials i els centres, sin\u00f3 de donar-los una plataforma local que permeti la seva col\u00b7laboraci\u00f3, aix\u00ed com el sosteniment dels processos d\u2019intervenci\u00f3 en la realitat. Anem en direcci\u00f3 a un nou tipus d\u2019instituci\u00f3 formativa i a un nou concepte de sistema educatiu.<\/p>\n Les idees s\u00f3n eines per transformar la realitat, les idees pedag\u00f2giques tamb\u00e9, i les eines poden modificar-se per tal de ser m\u00e9s eficients. Per tant, aquest \u00e9s un treball inacabat i sotm\u00e8s a millores segures, per\u00f2 de moment vol ser un pas per oposar-se a la mercantilitzaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 i a la implantaci\u00f3 d\u2019una meritocr\u00e0cia educativa orientada\u00a0 per l\u2019inter\u00e8s i la competici\u00f3. Si ho aconseguim podrem dir que s\u2019ha aportat una nova capa de valor a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica[1]<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Si vols\u00a0llegir una mica m\u00e9s sobre aquestes q\u00fcestions: PUIG, J. (2021). Pedagog\u00eda de la acci\u00f3n com\u00fan<\/em>. Gra\u00f3. https:\/\/www.grao.com\/es\/producto\/pedagogia-de-la-accion-comun-cf055<\/a><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica mai ha deixat de repensar-se. Podr\u00edem entendre la seva hist\u00f2ria com un esfor\u00e7 per actualitzar-se i per fer front amb millors eines als diferents obstacles amb qu\u00e8 s\u2019ha trobat, o que li han posat. Els encerts de l\u2019escola democr\u00e0tica sovint han estat respostes apropiades a les imposicions m\u00e9s retr\u00f2grades de la tradici\u00f3 i<\/p>\n","protected":false},"author":73,"featured_media":1122,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[203],"tags":[97],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1117","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-comunitat","8":"tag-aprenentatge-servei"},"yoast_head":"\nHomo economicus<\/em>, crisi sist\u00e8mica i amenaces a la democr\u00e0cia<\/h3>\n
Homo cooperants<\/em> i \u201cnoves\u201d experi\u00e8ncies educatives<\/h3>\n
Com afegir una capa de sentit a l\u2019educaci\u00f3 democr\u00e0tica?<\/h3>\n