{"id":1523,"date":"2024-09-10T05:00:14","date_gmt":"2024-09-10T05:00:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/?p=1523"},"modified":"2024-09-10T05:00:14","modified_gmt":"2024-09-10T05:00:14","slug":"pluralisme-i-laicitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/","title":{"rendered":"Pluralisme i La\u00efcitat"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Dos escrits recents<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

    Amb la dist\u00e0ncia d\u2019un mes llegia dos recents escrits que m\u2019han fet pensar i veig profundament relacionats.<\/p>\n

    A La Vanguardia<\/em> (27.III.2024, p.24) escrivia l\u2019Enric Crous i Millet, expresident de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s, un aclaridor i valent article que titulava amb un interrogant: Involuci\u00f3 en les fundacions eclesials? <\/em>A l\u2019escrit es denuncia com \u201ccerts sectors conservadors, persones amb ambici\u00f3, que coneixen les febleses de la forma jur\u00eddica, s\u2019aprofiten d\u2019una jerarquia poc coneixedora de la realitat, per mirar de prendre les regnes d\u2019una entitat que dif\u00edcilment sabran gestionar\u201d. Estava parlant de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s: <\/em>\u201ces nomenen patrons que es considera seran cegament fidels\u201d. Alhora expressa com \u201centristeix contemplar desconfian\u00e7a envers persones capaces, que duen a terme les funcions pr\u00f2pies del c\u00e0rrec de manera impecable, altruista, cohesionats\u201d. Per a l\u2019Enric Crous, la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s<\/em> viuria avui una situaci\u00f3 que pot acabar \u201cposant en crisi una de mentalitat oberta que es veuen com un referent de catalanitat i discreta entitat amb valors clars, amb una identitat conciliar, inclusiva i amb m\u00e9s de 3.000 treballadors (…) intenten reconduir institucions acci\u00f3 social\u201d.<\/p>\n

    Aquell mateix mes es presentava a Barcelona una obra col\u00b7lectiva sobre Les escoles de treball social a Catalunya (1932 \u20132009).<\/em> (Publicacions del Col\u00b7legi Oficial de Treball Social, Barcelona, 2024). En ella (pp. 53- 124), es comenta la hist\u00f2ria i el lamentable final de l\u2019Escola de Treball Social de l\u2019ICESB, des de la destituci\u00f3 de l\u2019equip directiu (1994), fins a l\u2019adscripci\u00f3 a la Universitat Ramon Llull (1996) i la integraci\u00f3 i trasp\u00e0s a la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s (2001), en circumst\u00e0ncies i processos que, paradoxalment, recorden les paraules d\u2019Enric Crous.<\/p>\n

    En el cas de l\u2019ICESB van topar dues maneres d\u2019entendre la pres\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia en la societat, una defensora d\u2019un model respectu\u00f3s amb el pluralisme, i l\u2019altra partid\u00e0ria d\u2019entitats amb un cos disciplinat i uniforme de criteris morals i doctrinals, com va afirmar encertadament en Casimir Mart\u00ed (On va l\u2019ICESB?<\/em> La Vanguardia<\/em>, 20 de juny de 1994). La decisi\u00f3 seria pressa per l\u2019Arquebisbe de Barcelona, de manera autorit\u00e0ria, contra una instituci\u00f3 amb un esperit dialogant, que, sense perjudici de la seva identificaci\u00f3 cristiana, assumia el pluralisme al seu interior en les m\u00faltiples q\u00fcestions subjectes a la recerca lliure i que es manifestava oberta a la relaci\u00f3 amb tota mena de persones de bona voluntat, creients o no.<\/p>\n

    El binomi involuci\u00f3 \/ innovaci\u00f3<\/em> sembla ser, encara avui, un dilema definitori<\/p><\/blockquote>\n

    Fou, tamb\u00e9, similar el cas d\u2019Acci\u00f3 Social Popular <\/em>(A.S.P.) fundada el 1908 pel P. Palau, S.J., sota la tutela eclesi\u00e0stica i la protecci\u00f3 econ\u00f2mica del Marqu\u00e9s de Comillas (Albert Balcells: Els cat\u00f2lics i la la\u00efcitat a Catalunya. Una visi\u00f3 hist\u00f2rica del 1808 al 1979. <\/em>Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2022, pp. 139-140). \u00a0El jesu\u00efta acabaria \u201cdestinat\u201d a Buenos Aires (Argentina) i veuria intervinguda i recondu\u00efda l\u2019entitat. El \u201cVolksverein\u201d<\/em> espanyol havia nascut amb la voluntat de ser \u201cuna obra social oberta a nous panorames intel\u00b7lectuals\u201d. La Jerarquia eclesi\u00e0stica espanyola, per\u00f2, no va acceptar el model alemany de Catolicisme Social, que havia promogut la Companyia de Jes\u00fas a Barcelona (M. Revuelta Gonz\u00e1lez: La Compa\u00f1ia de Jes\u00fas en la Espa\u00f1a Contempor\u00e0nia<\/em>.\u00a0 Vol. II. Sal Terrae, Santander,1991, p.593, 983, 992). Van optar per \u201cl\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, <\/em>com organitzaci\u00f3 oficial\u201d, presidida pels bisbes, sotmesa a la disciplina i al dictat jer\u00e0rquic i de la Nunciatura, majorit\u00e0riament conservador quan no integrista, com seria amb el Nunci Ragonesi. \u201cEspa\u00f1a \u00e9s Espa\u00f1a. Visca el Catolicisme espanyol\u201d, escriuria, amb amarga ironia, Gabriel Palau el 1932, des de l\u2019Argentina, tot constatant que \u201cels dirigents de l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica i els de l\u2019Acci\u00f3 Social no s\u2019entenen\u201d. Aquell seria un significatiu precedent, a principis del segle XX.<\/p>\n

    El problema de fons, com\u00fa en els tres casos, seria el de la confrontaci\u00f3 de dos models oposats de catolicisme,<\/strong> dues maneres d\u2019entendre la seva relaci\u00f3 amb la societat catalana. Una confrontaci\u00f3 centrada, hist\u00f2ricament, en la pol\u00e8mica sobre la<\/strong> confessionalitat i el pluralisme<\/strong><\/em> dels cat\u00f2lics i de les seves obres socials i educatives. <\/em><\/p>\n

    Les difer\u00e8ncies s\u00f3n, per\u00f2, clares. El cas d\u2019ASP estava contextualitzat en el marc del Catolicisme Social Europeu del primer ter\u00e7 del segle XX i els altres dos, tan semblants, en <\/em>el lent i inacabat proc\u00e9s de recepci\u00f3 i implantaci\u00f3 de les noves orientacions del Concili Vatic\u00e0 II per a la relaci\u00f3 Esgl\u00e9sia-M\u00f3n.<\/p>\n

    El binomi involuci\u00f3 \/ innovaci\u00f3<\/em> sembla ser, encara avui, un dilema definitori. Potser cal reobrir aquest vell debat<\/em> en el marc del cinquantenari de la cloenda del Vatic\u00e0 II. <\/em><\/p>\n

    \u00a0<\/em><\/p>\n

      \n
    1. El punt d\u2019inflexi\u00f3<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

      En la seva Constituci\u00f3 Gaudium et Spes (GS),<\/em> el Concili Vatic\u00e0 II establia les bases d\u2019un nou enfocament de les relacions entre l\u2019Esgl\u00e9sia i el M\u00f3n,<\/em> redefinint la funci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n actual: \u201dordenada i constitu\u00efda com societat que avan\u00e7a al mateix ritme que la humanitat i passa pels mateixos avatars terrenals\u201d, \u201csense estar vinculada a cap forma particular de cultura humana, ni a cap sistema pol\u00edtic, econ\u00f2mic o social\u201d (GS, 40, 42).\u00a0 Era una visi\u00f3 centrada en un \u201cdi\u00e0leg sincer i prudent\u201d (n.21) i en una \u201caut\u00e8ntica fraternitat\u201d (n.37), que afirma \u201cl\u2019absolutament leg\u00edtima autonomia de les realitats terrestres\u201d, amb \u201cles seves pr\u00f2pies lleis i el seu propi valor, que l\u2019home ha d\u2019anar coneixent, emprant i sistematitzant paulatinament\u201d (nn.36, 41).<\/p>\n

      Efectivament, Gaudium et Spes <\/em>va canviar profundament la manera de considerar les relacions entre l\u2019espiritual i lo temporal. Se\u2019ns parlaria de \u201cla fam\u00edlia dels fills de D\u00e9u\u201d barrejats amb els homes, de vegades en situaci\u00f3 de di\u00e0spora i sempre en di\u00e0leg en mig del m\u00f3n. Yves Congar diria que aquests textos \u201cno tractaven de respondre al la\u00efcisme, com es va tractar de fer primordialment en el segle XIX, mitjan\u00e7ant el refor\u00e7ament del clericalisme, creant illots preservats i estructures confessionals enfront o al marge de les estructures socials comunes\u201d (L\u2019Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n d\u2019avui. <\/em>Vol.II.<\/u><\/em>Taurus, Madrid, 1970, 373-403). Des d\u2019aquesta nova perspectiva, la la\u00efcitat esdevindria \u201cun signe dels temps\u201d i el pluralisme un fet a respectar des del di\u00e0leg, \u201csense que ning\u00fa pugui invocar, a la seva manera, l\u2019autoritat de l\u2019Esgl\u00e9sia en el seu favor exclusiu\u201d (GS, n., 11,1; 4,2; 43,3).<\/p>\n

      Fins ac\u00ed l\u2019apunt de la lectura de Gaudium et Spes<\/em>. Al meu parer son dues les q\u00fcestions que han centrat el debat te\u00f2ric durant les darreres d\u00e8cades: la la\u00efcitat i el pluralisme. En la pr\u00e0ctica, la desaparici\u00f3 de l\u2019ICESB i els incidents de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s, <\/em>suara descrits, serien l\u2019expressi\u00f3 f\u00e0ctica d\u2019aquestes q\u00fcestions de fons.<\/p>\n

       <\/p>\n

        \n
      1. El debat sobre la la\u00efcitat a principis del segle XXI<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

        Comencem citant alguns fets remarcables dels debats a l\u2019entorn de la la\u00efcitat a Espanya.<\/p>\n

        L\u2019any 2002 es celebr\u00e0 a Barcelona el II Encuentro por la laicidad en Espa\u00f1a<\/em>, obrint-se el debat sobre els valors de la la\u00efcitat, els malentesos hist\u00f2rics interessats i la seva compatibilitat amb la religi\u00f3, en el marc d\u2019una societat democr\u00e0tica i sense privilegis.<\/p>\n

        No feia molt que Gregorio Peces Barba havia defensat la inseparabilitat de \u201cPluralisme i la\u00efcitat en la democr\u00e0cia\u201d i havia dit que \u201cla la\u00efcitat no suposa una acci\u00f3 de la democr\u00e0cia contr\u00e0ria al fet religi\u00f3s\u201d (El Pa\u00eds<\/em>, 27 de novembre de 2001).<\/p>\n

        El desembre de 2004 Jos\u00e9 L. Gonz\u00e1lez Faus escrivia l\u2019opuscle La dif\u00edcil la\u00efcitat<\/em> \u201cdes d\u2019una posici\u00f3 clarament favorable a la la\u00efcitat\u201d, inspirat en els textos conciliars als quals acabem de fer refer\u00e8ncia i constatant com \u201cla societat espanyola es troba enormement polaritzada i crispada\u201d.<\/p>\n

        L\u2019any 2005, la tensi\u00f3 entre l\u2019Esgl\u00e9sia i Estat augmentaria notablement pel debat sobre la pres\u00e8ncia de la Religi\u00f3 a l\u2019escola p\u00fablica. Aquell mateix any la Fundaci\u00f3 Joan Maragall<\/em> public\u00e0 un Quadern sobre La La\u00efcitat<\/em> en qu\u00e8 Emile Poulat (traspassat el 2014) defensava \u201cla la\u00efcitat com la matriu d\u2019una civilitzaci\u00f3 en la qual aprenen a cohabitar individus i pobles de conviccions diferents, fins i tot incompatibles\u201d. Per la seva part, l\u2019Associaci\u00f3 Cristianisme al segle XXI<\/em> organitzaria un Congr\u00e9s sobre Religions institucionalitzades en una societat laica<\/em> en la qual s\u2019analitzaria la la\u00efcitat i la desconstrucci\u00f3 de la Cristiandat.<\/p>\n

        L\u2019any 2005, la tensi\u00f3 entre l\u2019Esgl\u00e9sia i Estat augmentaria notablement pel debat sobre la pres\u00e8ncia de la Religi\u00f3 a l\u2019escola p\u00fablica<\/p><\/blockquote>\n

        De fet, peri\u00f2dicament, en l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana s\u2019ha produ\u00eft alguna pol\u00e8mica entorn de temes relacionats amb la la\u00efcitat, com seria entre el 2007-2008 (la Religi\u00f3 a l\u2019escola p\u00fablica), el 2014 (sobre el risc de \u201cnou integrisme cat\u00f2lic\u201d a Catalunya), el 2017 (un debat sobre la la\u00efcitat a l\u2019escola p\u00fablica, al Parlament de Catalunya) i el 2020 (un \u201cgal\u00b7licanisme cat\u00f2lic?\u201d). Del breu rep\u00e0s pel meu arxiu voldria fer refer\u00e8ncia a l\u2019article del bisbe Sebasti\u00e0 Taltavull \u201cLa la\u00efcitat ens apropa\u201d (La Vanguardia, 15.05.2016).<\/p>\n

         <\/p>\n

          \n
        1. Algunes q\u00fcestions per a reobrir el debat<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

          La meva generaci\u00f3 va viure intensament la lenta recepci\u00f3 i implantaci\u00f3 del Concili Vatic\u00e0 II. El 2005, Casimir Mart\u00ed (El Preg\u00f3<\/em>, n. 277) posaria en evid\u00e8ncia un intent de \u201cdesactivar el Concili Vatic\u00e0 II,\u201d oferint una visi\u00f3 alternativa de la seva hist\u00f2ria (A. Marchetto Il Concilio Vaticano II. Contrapunto por la sua storia<\/em>. Libreria Editrice Vaticana, Citt\u00e0 del Vaticano, 2005). Durant el Pontificat de Benet XVI aquella relectura de la hist\u00f2ria del Concili no faria sin\u00f3 anar a m\u00e9s, dins \u201cl\u2019hermen\u00e8utica de la Reforma en la Continu\u00eftat\u201d, enfront la de la \u201cdiscontinu\u00eftat i la ruptura\u201d, presentada pel mateix Pont\u00edfex, a la C\u00faria Romana el 22 de desembre del 2005.<\/p>\n

          M\u2019atreviria a dir que aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 major en el tema que ens ocupa. El Concili exhortava l\u2019Esgl\u00e9sia a \u201cno posar la seva esperan\u00e7a en privilegis concedits pel poder civil\u201c i a les autoritats civils a \u201cno perjudicar mai, ni obertament ni veladament, per motius religiosos, la igualtat jur\u00eddica dels ciutadans\u201d i a evitar \u201ctota mena de discriminaci\u00f3\u201d per motius religiosos (GS,n.76; Dignitatis Humanae<\/em>, 2 i 4). No cal massa imaginaci\u00f3 per saber qui pot estar interessat avui a trobar el \u201ccontrapunt \u201c d\u2019aquests plantejaments.<\/p>\n

          La neutralitat religiosa de l\u2019Estat i el pluralisme s\u00f3n elements necessaris i definitoris de la la\u00efcitat. La democr\u00e0cia \u00e9s pluralista i laica. El la\u00efcisme agressiu del segle XIX, enemic de la religi\u00f3, fou una reacci\u00f3 front a l\u2019asfixiant clima clerical i a les opcions pol\u00edtiques i ideol\u00f2giques d\u2019una Jerarquia que majorit\u00e0riament prefer\u00ed, ad intra<\/em>, l\u2019uniformisme front al pluralisme i, ad extra<\/em>, la confessionalitat front a la la\u00efcitat.<\/p>\n

           <\/p>\n

            \n
          1. A tall de conclusi\u00f3<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

            Tenia ra\u00f3 Gonz\u00e1lez Faus en remarcar el clima social, pol\u00edtic i religi\u00f3s, polaritzat i crispat en qu\u00e8 vivim immersos. No s\u00e9 si \u00e9s el moment de reobrir aquests debats, amb motiu de la preparaci\u00f3 de l\u2019any jubilar del 2025, en qu\u00e8 es proposa obrir la reflexi\u00f3 sobre aquell Concili.<\/p>\n

            Aquestes s\u00f3n, al meu parer, algunes de les q\u00fcestions claus que segueixen estant sobre la taula del di\u00e0leg i que demanen respostes no evasives, ni alienes a l\u2019esperit i a lletra de la Gaudium et Spes<\/em>. Com agudament comentava Hilari Raguer, el 2007, caldria parlar d\u2019una tercera hermen\u00e8utica:<\/em> la de la involuci\u00f3 o la contrareforma.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

            Dos escrits recents Amb la dist\u00e0ncia d\u2019un mes llegia dos recents escrits que m\u2019han fet pensar i veig profundament relacionats. A La Vanguardia (27.III.2024, p.24) escrivia l\u2019Enric Crous i Millet, expresident de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s, un aclaridor i valent article que titulava amb un interrogant: Involuci\u00f3 en les fundacions eclesials? A l\u2019escrit es denuncia<\/p>\n","protected":false},"author":100,"featured_media":2187,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[267,268],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1523","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-laicitat","9":"tag-pluralisme"},"yoast_head":"\nPluralisme i La\u00efcitat - Aps i educaci\u00f3 en valors<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pluralisme i La\u00efcitat - Aps i educaci\u00f3 en valors\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Dos escrits recents Amb la dist\u00e0ncia d\u2019un mes llegia dos recents escrits que m\u2019han fet pensar i veig profundament relacionats. A La Vanguardia (27.III.2024, p.24) escrivia l\u2019Enric Crous i Millet, expresident de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s, un aclaridor i valent article que titulava amb un interrogant: Involuci\u00f3 en les fundacions eclesials? A l\u2019escrit es denuncia\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Aps i educaci\u00f3 en valors\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/diarieducacio\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-09-10T05:00:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2024\/09\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"781\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"546\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Salvador Carrasco Calvo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@'@CatalunyaPlural\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@DiariEducacio\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Salvador Carrasco Calvo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Salvador Carrasco Calvo\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/4726e6f1764d1e51aaa81b801273612f\"},\"headline\":\"Pluralisme i La\u00efcitat\",\"datePublished\":\"2024-09-10T05:00:14+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/\"},\"wordCount\":1984,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/22\\\/2024\\\/09\\\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg\",\"keywords\":[\"La\u00efcitat\",\"Pluralisme\"],\"articleSection\":[\"General\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/\",\"name\":\"Pluralisme i La\u00efcitat - Aps i educaci\u00f3 en valors\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/22\\\/2024\\\/09\\\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg\",\"datePublished\":\"2024-09-10T05:00:14+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/4726e6f1764d1e51aaa81b801273612f\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/22\\\/2024\\\/09\\\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/22\\\/2024\\\/09\\\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg\",\"width\":781,\"height\":546,\"caption\":\"Giorgio de Chirico: 'Piazza-dItalia' (1913). Art Gallery of Ontario, Toronto (Canad\u00e0) | Wikiart\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/2024\\\/09\\\/10\\\/pluralisme-i-laicitat\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Pluralisme i La\u00efcitat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/\",\"name\":\"Aps i educaci\u00f3 en valors\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/4726e6f1764d1e51aaa81b801273612f\",\"name\":\"Salvador Carrasco Calvo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/salvador-carrasco-calvo_avatar-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/salvador-carrasco-calvo_avatar-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/salvador-carrasco-calvo_avatar-96x96.jpg\",\"caption\":\"Salvador Carrasco Calvo\"},\"description\":\"Patr\u00f3 de Fundesplai. Va ser catedr\u00e0tic del Departament de Sociologia i An\u00e0lisi de les Organitzacions, i cap de la Secci\u00f3 de Formaci\u00f3 del Professoral Universitari de l'Institut de Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3 (UB)\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/x.com\\\/'@CatalunyaPlural\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/aprenentatgeservei\\\/author\\\/scarrasco\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pluralisme i La\u00efcitat - Aps i educaci\u00f3 en valors","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Pluralisme i La\u00efcitat - Aps i educaci\u00f3 en valors","og_description":"Dos escrits recents Amb la dist\u00e0ncia d\u2019un mes llegia dos recents escrits que m\u2019han fet pensar i veig profundament relacionats. A La Vanguardia (27.III.2024, p.24) escrivia l\u2019Enric Crous i Millet, expresident de la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s, un aclaridor i valent article que titulava amb un interrogant: Involuci\u00f3 en les fundacions eclesials? A l\u2019escrit es denuncia","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/","og_site_name":"Aps i educaci\u00f3 en valors","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/diarieducacio\/","article_published_time":"2024-09-10T05:00:14+00:00","og_image":[{"width":781,"height":546,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2024\/09\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Salvador Carrasco Calvo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@'@CatalunyaPlural","twitter_site":"@DiariEducacio","twitter_misc":{"Escrit per":"Salvador Carrasco Calvo","Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/"},"author":{"name":"Salvador Carrasco Calvo","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/#\/schema\/person\/4726e6f1764d1e51aaa81b801273612f"},"headline":"Pluralisme i La\u00efcitat","datePublished":"2024-09-10T05:00:14+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/"},"wordCount":1984,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2024\/09\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg","keywords":["La\u00efcitat","Pluralisme"],"articleSection":["General"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/","name":"Pluralisme i La\u00efcitat - Aps i educaci\u00f3 en valors","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2024\/09\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg","datePublished":"2024-09-10T05:00:14+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/#\/schema\/person\/4726e6f1764d1e51aaa81b801273612f"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2024\/09\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-content\/uploads\/sites\/22\/2024\/09\/Giorgio-de-Chirico.-Piazza-dItalia.-1913.-Oil-on-canvas.-Art-Gallery-of-Ontario-Toronto-Canada.jpg","width":781,"height":546,"caption":"Giorgio de Chirico: 'Piazza-dItalia' (1913). Art Gallery of Ontario, Toronto (Canad\u00e0) | Wikiart"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2024\/09\/10\/pluralisme-i-laicitat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Pluralisme i La\u00efcitat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/","name":"Aps i educaci\u00f3 en valors","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/#\/schema\/person\/4726e6f1764d1e51aaa81b801273612f","name":"Salvador Carrasco Calvo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/salvador-carrasco-calvo_avatar-96x96.jpg","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/salvador-carrasco-calvo_avatar-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/salvador-carrasco-calvo_avatar-96x96.jpg","caption":"Salvador Carrasco Calvo"},"description":"Patr\u00f3 de Fundesplai. Va ser catedr\u00e0tic del Departament de Sociologia i An\u00e0lisi de les Organitzacions, i cap de la Secci\u00f3 de Formaci\u00f3 del Professoral Universitari de l'Institut de Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3 (UB)","sameAs":["https:\/\/x.com\/'@CatalunyaPlural"],"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/author\/scarrasco\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/users\/100"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1523"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1523\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2187"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1523"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=1523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}