Ja Goethe ho havia advertit: es comen\u00e7a fent \u201cabstracci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d; i se segueix\u00a0 recorrent a \u201cla paraula t\u00e8cnica\u201d, ja que \u201cquan falten idees hi ha paraules que poden substituir-les\u201d i amb elles es pot \u201cdiscutir en\u00e8rgicament i, fins i tot, erigir un sistema… amb el valor del lle\u00f3, l\u2019agilitat del c\u00e9rvol, l\u2019ardor de l\u2019itali\u00e0 i la const\u00e0ncia de l\u2019home del Nord\u201d.<\/p>\n
Portem a col\u00b7laci\u00f3 aquestes reflexions a prop\u00f2sit de l\u00b4\u00fas i l\u2019ab\u00fas de la idea d\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/em>, avui buidada del contingut prec\u00eds que des de les Ci\u00e8ncies Socials se li havia donat tradicionalment. Hom pot pensar que \u00e9s ja una paraula t\u00e8cnica<\/em>, amb la qual legitimar la proliferaci\u00f3 de plans auto denominats comunitaris. Podria ser all\u00f2 cl\u00e0ssic sobre la veritat i la realitat \u201caparent\u201d. Es parla molt de desenvolupament i de treball comunitari, alterant, de fet, el significat dels termes.<\/p>\n Fa unes d\u00e8cades enten\u00edem per desenvolupament comunitari<\/em> i acci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/em> el resultat de l\u2019esfor\u00e7 cooperatiu d\u2019una comunitat que pren consci\u00e8ncia dels seus problemes i que s\u2019organitza en el territori per resoldre\u2019ls ella mateixa; desenvolupant els seus propis recursos i potencialitats. Eren quatre els elements essencials que es consideraven: territori (una comunitat activa), poblaci\u00f3 (un context comunitari participatiu),\u00a0 demanda social (amb una l\u00f2gica de llarg termini) i recursos (amb una actitud compromesa de les Administracions).<\/p>\n Tamb\u00e9 parl\u00e0vem d\u2019animaci\u00f3 comunit\u00e0ria <\/em>per fer refer\u00e8ncia a l\u2019acci\u00f3, des de la base mateixa d\u2019una comunitat humana, orientada a la millora i el canvi, en vista a la transformaci\u00f3 social. Aquesta partia, d\u00e8iem, de la consci\u00e8ncia cr\u00edtica i del coneixement prec\u00eds de les potencialitats disponibles dintre i fora de la comunitat. Era en tot cas q\u00fcesti\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s de canvi que havia d\u2019implicar i estar obert a tothom, al conjunt dels agents socials de la comunitat (barri, entitats, fam\u00edlies, escola, serveis\u00a0 i administracions p\u00fabliques locals) amb una \u00a0perspectiva hol\u00edstica, \u00a0global i integrada.<\/p>\n Aquell treball comportava la participaci\u00f3 activa de la poblaci\u00f3 i de les entitats presents al territori. Tenia una metodologia exigent, sostenible i replicable, progressiva, planificada i avaluada; comptava amb els membres de la comunitat, de manera organitzada o informal, \u00a0i amb les institucions; acompanyava processos d\u2019inter\u00e8s com\u00fa, que milloressin realment la vida dels ve\u00efns i les ve\u00efnes.<\/p>\n Els projectes guanyaven, a poc a poc, en globalitat; \u00e9s a dir, acabaven abordant o tenint presents\u00a0 les diverses q\u00fcestions que afecten la vida de les persones i de la comunitat: habitatge, salut, educaci\u00f3, treball o conviv\u00e8ncia intercultural. I seguien una metodologia amb cinc etapes b\u00e0siques ben definides: investigaci\u00f3 (coneixement del subjecte), diagn\u00f2stic (objectiu i subjectiu), planificaci\u00f3 (amb objectius i indicadors de qualitat), execuci\u00f3 (intervenci\u00f3 en la situaci\u00f3 i el problema plantejat), i avaluaci\u00f3 (amb un enfoc sist\u00e8mic). Es tractava d\u2019accions \u201cinfraestructurals\u201d, a nivell de ve\u00efnat o de barri, relacionades amb mancances, abs\u00e8ncia de serveis o prestacions de baixa qualitat, insufici\u00e8ncia o simplement abs\u00e8ncia d\u2019intervenci\u00f3 p\u00fablica. Tamb\u00e9 es tractava de potenciar l\u2019acci\u00f3 ve\u00efnal, cultural, esportiva i d\u2019altres. All\u00f2 comunitari es veia com all\u00f2 atribu\u00efble al quefer dels membres de la comunitat i no a la forma d\u2019organitzaci\u00f3 del coneixement per part d\u2019experts.<\/p>\n Nom\u00e9s amb plantejaments hol\u00edstics, d\u00e8iem conven\u00e7uts, es pot arribar a incidir en la realitat, en la qual els problemes socials s\u2019articulen en una interrelaci\u00f3 plena de complexitat. Aquest nivell m\u00e9s global, per\u00f2, demana temps, aportaci\u00f3 de professionals i recursos externs de les institucions, i un rigor\u00f3s treball de camp.<\/p>\n Benvinguts siguin aquests nous Plans de Desenvolupament Comunitari, Accions, Treball Comunitari o com es convingui a denominar-los. En tenim molta necessitat d\u2019ells. Per\u00f2 no els confonguem amb qualsevol acci\u00f3 realitzada<\/em> en la comunitat, per m\u00e9s que sigui exitosa.<\/p>\n Cal discernir i no deixar-se endur per modes, aparences o paraules amb les que legitimar sistemes tradicionals amb aparen\u00e7a innovadora. Es tracta m\u00e9s aviat de mediacions i instruments per a iniciar processos disruptius en els quals intervenen les persones d\u2019una comunitat, per a actuar davant dels seus problemes, per a emprendre activitats que contribueixin al seu creixement personal, incrementin el seu sentit de pertinen\u00e7a a la comunitat local, potenci\u00efn la seva participaci\u00f3, sumin el major n\u00famero possible de ciutadans i aportin alguna novetat a la millora, el canvi i la transformaci\u00f3 social.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La nostra \u00e8poca \u00e9s la de la confusi\u00f3, l\u2019ab\u00fas del llenguatge i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019idees. \u00c9s un signe dels temps des de la crisi de la Il\u00b7lustraci\u00f3. Un exemple \u00e9s l\u2019\u00fas i ab\u00fas que es fa de la idea d\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"author":100,"featured_media":554,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-2217","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\n