Es tracta d’una crisi que est\u00e0 convertint el risc i la incertesa en una condici\u00f3 molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovaci\u00f3 el repte m\u00e9s gran de les pol\u00edtiques p\u00fabliques necess\u00e0ries per transitar cap a una nova situaci\u00f3. Tamb\u00e9 s\u2019imposen canvis en els models de gesti\u00f3, tan p\u00fablics com privats. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia ens obliguen a q\u00fcestionar, inevitablement, les nostres pr\u00e0ctiques, la nostra manera de treballar i de planificar l’acci\u00f3, tot i que les coses semblin bastant imprevisibles.<\/p>\n
Vivim sumits en una crisi global, una crisi de civilitzaci\u00f3 (H. de Pirenne) o una nova crisi secular (F. Braudel), que ha posat a prova la nostra resili\u00e8ncia, la coher\u00e8ncia ideol\u00f2gica dels nostres projectes i la seva viabilitat econ\u00f2mica. S\u2019imposa mesurar i avaluar l\u2019impacte de la crisi en les nostres entitats<\/strong>. \u00a0Necessitarem “paci\u00e8ncia hist\u00f2rica i personal, per tirar endavant i arribar al final del t\u00fanel” (M. Castells), ja que “l’horitz\u00f3 immediat \u00e9s alarmant i requerir\u00e0 molta resili\u00e8ncia i serenitat” (J. J. Toharia). La societat est\u00e0 canviant molt i encara no estem en condicions de con\u00e8ixer la profunditat d’aquests canvis, per\u00f2 s\u00ed que ens consta la seva gravetat i immediatesa. Hem de recon\u00e8ixer que participem de la incertesa, tan present en el nostre entorn.<\/p>\n La covid19 est\u00e0 sent un “gran salt endarrere” per al desenvolupament, portant un augment m\u00e9s que notable en el nombre de persones pobres i desnodrides al m\u00f3n. Un dels majors reptes \u00e9s “l’acceptaci\u00f3 de l’impensable, millorant la capacitat col\u00b7lectiva per gestionar el que no pod\u00edem preveure” (B. Tertrais).<\/p>\n No podem deixar de fer-nos algunes preguntes.<\/p>\n En veritat, la pand\u00e8mia ha trastocat les estructures de la vida quotidiana,<\/em> fent dif\u00edcil discernir entre el que \u00e9s possible o impossible, trencant totes les nostres rutines i obligant-nos a proposar innovacions disruptives per sobreviure.<\/p>\n Com afirma un Informe recent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, presentat el mes de setembre (La Catalunya post COVID-19<\/em>), amb la pand\u00e8mia han comen\u00e7at a sorgir \u201cnoves realitats i amb elles nous valors\u201d que podem analitzar com a positius, per fer-nos m\u00e9s resilients, o negatius, perqu\u00e8 perjudiquen o destrueixen patrons \u00e8tics i democr\u00e0tics importants.<\/p>\n Per exemple, la immediatesa i el pragmatisme apareixen com a valors suprems, amb el conseg\u00fcent perill d’una clara deriva cap a la superficialitat, en detriment de certs valors heretats de la Il\u00b7lustraci\u00f3 (l’autonomia i l’apoderament del subjecte, l’afirmaci\u00f3 de la ra\u00f3 raonable, per sobre dels sentiments i les impressions). O adquireix, de nou, rellev\u00e0ncia el valor d\u2019all\u00f2 que \u00e9s propi \u00a0o individual \u2013l’estat\/naci\u00f3, el meu territori confinat, les conseq\u00fc\u00e8ncies individuals de la pand\u00e8mia\u2013 enfront de les din\u00e0miques globals i supranacionals, sumint en la confusi\u00f3, els diferents nivells d’an\u00e0lisi als quals ja est\u00e0vem acostumats (individual\/institucions\/sistema).<\/p>\n Pot ser ineludible en aquest moment rellegir els nostres codis \u00e8tics, no per a girar-los cap per avall i “comen\u00e7ar de nou”, sin\u00f3 per pensar entre totes les imprescindibles adaptacions als temps que s’estan vivint o al futur immediat, m\u00e9s o menys imprevisible, i anar m\u00e9s enll\u00e0 del que s’ha convingut, amb motiu, anomenar l'”\u00e8tica de les emerg\u00e8ncies” (Peio S\u00e1nchez).<\/p>\n Creiem que es pot dir amb for\u00e7a contund\u00e8ncia que el respecte, la coher\u00e8ncia i el comprom\u00eds segueixen sent valors alternatius i indispensables. Per\u00f2, potser, les noves situacions i els nous problemes socials demanen una reflexi\u00f3 m\u00e9s autocr\u00edtica, per tal d\u2019esbrinar si el cam\u00ed seguit en aquests temps de pand\u00e8mia \u00e9s el m\u00e9s correcte i per assumir, amb pragmatisme, una atenci\u00f3 preferent als fets reals i immediats, que exigeixen de les entitats respostes concretes, innovadores i disruptives.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es tracta d’una crisi que est\u00e0 convertint el risc i la incertesa en una condici\u00f3 molt significativa en el nostre dia a dia, i que fa de la innovaci\u00f3 el repte m\u00e9s gran de les pol\u00edtiques p\u00fabliques necess\u00e0ries per transitar cap a una nova situaci\u00f3. Tamb\u00e9 s\u2019imposen canvis en els models de gesti\u00f3, tan p\u00fablics<\/p>\n","protected":false},"author":100,"featured_media":798,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-2223","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\nMillorar la gesti\u00f3<\/h4>\n
\n
Analitzar els valors emergents<\/h4>\n