El servei a la comunitat \u00e9s un dels elements identificadors de l’aprenentatge servei i, des del punt de vista pedag\u00f2gic, el que confereix m\u00e9s personalitat a aquesta metodologia.<\/p>\n
La bondat de fer un servei desinteressat a favor de la comunitat \u00e9s inq\u00fcestionable. Moltes raons, de tots els colors pol\u00edtics, morals, socials o sentimentals donen suport sense vacil\u00b7lacions aquesta pr\u00e0ctica.<\/p>\n
Els arguments justificatius es podrien agrupar en quatre perspectives:<\/p>\n
Ajudar \u00e9s un mecanisme b\u00e0sic en l\u2019evoluci\u00f3 humana: \u00e9s la base de la humanitzaci\u00f3. Actualment, no podr\u00edem concebre una societat en la qual els seus membres nom\u00e9s estiguessin disposats a competir i mai a cooperar o ajudar el m\u00e9s feble. Ens semblaria no nom\u00e9s una societat \u201cbestialitzada\u201d, deshumanitzada, sin\u00f3 fins i tot inviable. Res ens fa pensar, en un m\u00f3n globalitzat, que \u00e9s possible la superviv\u00e8ncia de l’esp\u00e8cie humana sense un fort component d’altruisme, \u00e9s a dir, sense el mirament, afany, complaen\u00e7a, pel b\u00e9 d\u2019altri, \u00e0dhuc a costa del propi<\/em>.[1]<\/a><\/p>\n No obstant aix\u00f2, aquesta reflexi\u00f3 no era evident a finals del segle XIX. L’impacte de l’obra de Darwin i de la teoria de la selecci\u00f3 natural de les esp\u00e8cies havia posat l’accent en la recerca del benefici individual com a for\u00e7a instintiva i despietada al regne animal i, per tant, en la import\u00e0ncia que aquest instint podia tenir entre els \u00e9ssers humans. Aleshores es va obrir una pol\u00e8mica sobre l’abast real de l’altruisme, un comportament que apareixia com a “contra natura” en el discurs darwini\u00e0 de l’origen de les esp\u00e8cies.<\/p>\n Quin dels dos (individualisme o altruisme) era el comportament m\u00e9s present a la natura i, per tant, millor predictor de l’evoluci\u00f3 dels \u00e9ssers humans? Fins a quin punt l’altruisme no era una manifestaci\u00f3 restringida a les relacions de consanguinitat, \u00e9s a dir, a la fam\u00edlia, als \u201cm\u00e9s iguals\u201d al mateix individu? Dos importants paladins de les dues postures van ser Thomas Huxley i Piotr Kropotkin.<\/p>\n Ajudar \u00e9s un mecanisme b\u00e0sic en l\u2019evoluci\u00f3 humana: \u00e9s la base de la humanitzaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n Huxley va portar les idees del seu vell amic Darwin fins a l’extrem l\u00f2gic, argumentant que l’altruisme era poc freq\u00fcent i que, quan apareixia, “sempre” estava vinculat amb el parentiu consanguini. Kropotkin considerava les coses de manera radicalment diferent. Segons ell, es podia rastrejar l’altruisme (que anomenava “ajuda m\u00fatua”) a tot el m\u00f3n, i res no tenia a veure amb les relacions de parentiu.[2]<\/a><\/p>\n La pol\u00e8mica no q\u00fcestionava la bondat o la necessitat de l’altruisme per a la societat humana. Tot al contrari. Huxley mateix insistia que el progr\u00e9s \u00e8tic de la humanitat tenia a veure amb la superaci\u00f3 dels instints animals, de l’individualisme ferotge: l’altruisme no s’hauria de limitar a ser un acte nom\u00e9s concebible dins dels estrets l\u00edmits de la fam\u00edlia.<\/p>\n En qualsevol cas, tant si considerem l’altruisme com un element consubstancial a la naturalesa humana com si creiem que no ho \u00e9s, per\u00f2 ho necessitem per separar-nos de la resta dels animals i per al progr\u00e9s de la humanitat, \u00e9s clar que jutjarem convenients i desitjables els comportaments que ho manifesten. I, sens dubte, fer un servei \u00fatil a la comunitat es troba dins d’aquesta categoria de comportaments.<\/p>\n L’actual globalitzaci\u00f3, m\u00e9s econ\u00f2mica que pol\u00edtica, ens ha agafat amb unes pr\u00e0ctiques democr\u00e0tiques adormides pel desenvolupament de la societat de consum i del mercat total, amb alts \u00edndexs de passivitat i desinter\u00e8s pol\u00edtic cap als assumptes col\u00b7lectius i el b\u00e9 com\u00fa, i amb ciutadans m\u00e9s propers al perfil de clients que a la de ciutadans actius i participatius.<\/p>\n La participaci\u00f3 del ciutad\u00e0 s’ha anat circumscrivint a l’assumpci\u00f3 dels deures que corresponen, al dret a vot i al pagament dels impostos. Es tracta, en aquest enfocament, d’una participaci\u00f3 passiva, aportada m\u00e9s que res com a \u201ccontraprestaci\u00f3\u201d als serveis que s’espera obtenir de l’Estat.<\/p>\n Una democr\u00e0cia afeblida i un Estat del Benestar incapa\u00e7 de resoldre totes les demandes de la poblaci\u00f3, aviven la consci\u00e8ncia que cal estimular la participaci\u00f3 ciutadana, recuperant el sentit m\u00e9s comprom\u00e8s i esfor\u00e7at del concepte participaci\u00f3. \u00c9s a dir, no nom\u00e9s aspirar leg\u00edtimament a opinar, influir, votar i decidir el govern que volem, sin\u00f3 tamb\u00e9 aspirar a compartir responsabilitats. Aquest sentit m\u00e9s comprom\u00e8s de la participaci\u00f3 s’identifica amb l’humanisme c\u00edvic:<\/p>\n \u201cS’anomena republicanisme o humanisme c\u00edvic una tradici\u00f3 que recorre la teoria pol\u00edtica d’Occident i que considera l’home com a ciutad\u00e0. En la hist\u00f2ria de les idees representa el paradigma alternatiu al liberalisme el qual, per dir-ho de manera breu i una mica reduccionista, ent\u00e9n l’home com a individu. El republicanisme creu que l’\u00e9sser hum\u00e0 s’autorrealitza a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 i t\u00e9 una concepci\u00f3 substantiva de l’esfera p\u00fablica, af\u00ed a un fort sentit del deure. Per contra, el liberalisme se centra en l’individu, un \u00e9sser mogut pel gaudi dels seus drets i que s’inclina ja sigui per l’espai privat, ja sigui pel maneig dels seus interessos a l’esfera del mercat. All\u00f2 p\u00fablic \u00e9s un \u00e0mbit de significaci\u00f3 secundari.\u201d[3]<\/a><\/p>\n Una societat formada per ciutadans actius i compromesos amaga una gran riquesa, \u00e9s el que es reconeix com a capital social<\/p><\/blockquote>\n Sembla urgent reconstruir el concepte de ciutadania a partir d’integrar-hi la participaci\u00f3 activa en la societat i desvincular-lo d’aquest sentiment reflexiu i pl\u00e0cid que indueix cada ciutad\u00e0 a a\u00efllar-se de la massa dels seus semblants i a mantenir-se a part amb la fam\u00edlia i els amics; de manera que despr\u00e9s de formar una petita societat per al seu \u00fas particular, abandona la gran a si mateixa.<\/em>[4]<\/a><\/p>\n Una societat formada per ciutadans actius i compromesos amaga una gran riquesa, \u00e9s el que es reconeix com a capital social. El capital social compr\u00e8n aspectes com la pertinen\u00e7a a xarxes, el conjunt de relacions socials, institucionals i personals que permeten afrontar les crisis, els valors i les normes que orienten les accions, els recursos disponibles per als membres d’una comunitat… En definitiva, \u00e9s un factor de protecci\u00f3 davant les adversitats, i un factor de promoci\u00f3 de la cohesi\u00f3 social. Posant un s\u00edmil, el capital social seria a la societat all\u00f2 que la resili\u00e8ncia representa la persona.<\/p>\n Un exemple de capital social a l’\u00e0mbit local el trobem freq\u00fcentment en municipis la poblaci\u00f3 dels quals est\u00e0 molt organitzada, \u00e9s freq\u00fcent pert\u00e0nyer a m\u00e9s d’una associaci\u00f3, la vida cultural i social \u00e9s molt activa, les persones es coneixen i s’ajuden… Quan apareix una situaci\u00f3 inesperada, com ara l’arribada massiva d’immigrants amb pocs recursos en un panorama laboral incert, la ciutadania s’organitza, es reparteixen responsabilitats i assumeix que \u00e9s una situaci\u00f3 delicada a la qual tothom ha d’aportar solucions, i que el respecte a la dignitat, la integraci\u00f3 i la conviv\u00e8ncia s\u00f3n el millor dels camins. El capital social \u00e9s, doncs, un indicador de qualitat democr\u00e0tica.<\/p>\n Realitzar un servei a la comunitat \u00e9s una manera senzilla i concreta d’augmentar el capital social i millorar la qualitat democr\u00e0tica de les nostres societats. Per tot aix\u00f2, l’aprenentatge servei enlla\u00e7a amb la tradici\u00f3 republicana del sentit del deure i la import\u00e0ncia del comprom\u00eds personal dels afers socials.<\/p>\n L’estricta \u00e8tica de la just\u00edcia no ens porta directament a justificar el servei desinteressat a la comunitat. Aquest es vincula a l’\u00e8tica de la cura, que ent\u00e9n el m\u00f3n com una xarxa de relacions de responsabilitat, de trobades interpersonals, en qu\u00e8 tots hem de procurar el b\u00e9 m\u00e9s gran per a tots, atenent les difer\u00e8ncies – el que \u00e9s just per a uns, tal vegada no ho \u00e9s per a altres- i passant a l\u2019acci\u00f3.<\/p>\n L’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s fonamentalment un \u00e9sser de cura m\u00e9s que un \u00e9sser de ra\u00f3 o de voluntat (…). Les humanes i els humans posen i han de tenir cura de tot: cura per la vida, pel cos, per l’esperit, per la natura, per la salut, per la persona estimada, per qui pateix i per la casa. Sense la cura la vida mor.[5]<\/a><\/p>\n El valor de la fraternitat \u00e9s el motor de l’\u00e8tica de la cura. Per\u00f2 la fraternitat no \u00e9s pas un valor de moda. La potent antin\u00f2mia llibertat versus igualtat<\/em> fa que la fraternitat passi desapercebuda com a aspecte a valorar, a defensar o a cultivar. Sembla que no t\u00e9 capacitat mobilitzadora, a difer\u00e8ncia de les seves germanes republicanes.<\/p>\n L’\u00e8tica de la cura ens mou a ser generosos, no nom\u00e9s justos<\/p><\/blockquote>\n La pregunta entorn de la fraternitat s’est\u00e0 desenvolupant tamb\u00e9 en la reflexi\u00f3 de la politologia contempor\u00e0nia, perqu\u00e8 es comen\u00e7a a prendre consci\u00e8ncia que la llibertat i la igualtat, que havien estat anunciades juntament amb la fraternitat durant la revoluci\u00f3 francesa com el tr\u00edptic que interpretava la idea d’una nova pol\u00edtica, dels drets humans, etc\u00e8tera, han relegat a la fraternitat. Haver descuidat la fraternitat probablement ha posat dificultats a la realitzaci\u00f3 de la igualtat i la llibertat. Aquests dos darrers principis es van tornar principis constitucionals, han donat origen a partits pol\u00edtics, es van tornar drets. En canvi, la fraternitat no va tenir la mateixa evoluci\u00f3, i avui es comen\u00e7a a pensar en aquest oblit \u2013per aix\u00f2 parlo del principi oblidat-, com el moble que t\u00e9 nom\u00e9s dues potes, per\u00f2 cal la tercera pota.[6]<\/a><\/p>\n L’\u00e8tica de la cura i del valor de la fraternitat ens mouen a ser generosos, no nom\u00e9s justos. El servei a la comunitat \u00e9s una manera de cultivar la generositat i la convicci\u00f3 que l’altre \u00e9s tamb\u00e9 el meu germ\u00e0, per tant, m’interesso per ell, els seus problemes s\u00f3n tamb\u00e9 els meus problemes i el fet que els pugui superar tamb\u00e9 \u00e9s una ajuda per a mi mateix.<\/p>\n Durant les darreres d\u00e8cades hem assistit a una forta preocupaci\u00f3 per l’educaci\u00f3 en valors i, m\u00e9s recentment, per l’educaci\u00f3 per a la ciutadania, que apareix com a nou paradigma on ubicar bona part de l’educaci\u00f3 moral: el medi ambient, la interculturalitat, la salut, la solidaritat…<\/p>\n Tot i aix\u00f2, algunes tend\u00e8ncies actuals sobre educaci\u00f3 de la ciutadania en l’\u00e0mbit formal[7]<\/a>, en el millor dels casos, han convertit les aules en laboratoris de participaci\u00f3 i exercitaci\u00f3 d’habilitats democr\u00e0tiques. Assemblees de classe, delegats, repartiment de responsabilitats, aix\u00ed com discussi\u00f3 de dilemes, role-playings i altres recursos did\u00e0ctics… Han estat estimulant la presa de consci\u00e8ncia de l’alumnat, les capacitats dial\u00e8ctiques, l’an\u00e0lisi de les injust\u00edcies i la seva den\u00fancia.<\/p>\n A m\u00e9s, tot aix\u00f2 s’ha desenvolupat, fins ara, de manera transversal; en espais destinats a tutories; o b\u00e9 en algunes assignatures concretes que comptaven amb professorat particularment motivat.<\/p>\n Per\u00f2, en general, no s’ha contemplat el que sembla evident: que participar en projectes i activitats que suposin un benefici a la comunitat \u00e9s una eina essencial de formaci\u00f3 per a qualsevol jove (…) Es tracta d’un recurs que s’hauria de garantir en el proc\u00e9s de formaci\u00f3 de tots els joves i que, ara com ara, no est\u00e0 assegurat.[8]<\/a><\/p>\n Dit altrament: no \u00e9s possible educar en valors sense practicar-los. Educar per a la ciutadania, per al respecte al medi ambient, per a la interculturalitat… Exigeix \u200b\u200bsuperar el marc estrictament academicista del treball nom\u00e9s a l’aula. En aquest sentit, la realitzaci\u00f3 d’un servei a la comunitat ofereix una oportunitat magn\u00edfica de concretar la formaci\u00f3 en valors, redescobrint l’efecte educatiu de fer alguna cosa per a alg\u00fa o per a tots. Una manera de superar l’egocentrisme i cr\u00e9ixer com a persona.<\/p>\n D’altra banda, i des d’una \u00f2ptica for\u00e7a diferent, el servei a la comunitat apareix tamb\u00e9 com una estrat\u00e8gia did\u00e0ctica adequada per a la preocupaci\u00f3 actual pel desenvolupament de compet\u00e8ncies. Si la compet\u00e8ncia \u00e9s un saber aplicat, \u00e9s evident que per desenvolupar-se i ser avaluada necessita espais d’aplicaci\u00f3, \u00e9s a dir, de pr\u00e0ctiques.<\/p>\n Fer un servei a la comunitat \u00e9s una bona pr\u00e0ctica per desenvolupar i avaluar compet\u00e8ncies<\/p>\n En una Facultat de Veterin\u00e0ria els alumnes dels darrers cursos organitzen, cada dues setmanes, un servei de veterin\u00e0ria en un dels barris m\u00e9s desafavorits de la ciutat. \u00c9s un barri amb molts animals, sobretot gossos, que es fan servir per vigilar les barraques en abs\u00e8ncia dels seus amos. El baix nivell cultural i les condicions molt prec\u00e0ries dels habitatges produeixen una situaci\u00f3 sanit\u00e0ria for\u00e7a ca\u00f2tica, en qu\u00e8 s\u00f3n freq\u00fcents cercles viciosos de malalties contagioses entre animals i persones. Doncs b\u00e9, per a la professora que coordina aquest projecte, m\u00e9s enll\u00e0 dels valors solidaris que es promouen, s’ofereix a l’alumnat una magn\u00edfica oportunitat de tractar animals en contextos reals, una oportunitat que els joves certament valoren i agraeixen, conven\u00e7uts que seran millors veterinaris pel fet d’haver viscut aquesta experi\u00e8ncia[9]<\/a>.<\/p>\n L’argumentaci\u00f3 \u00e9s for\u00e7a senzilla i contundent:<\/p>\n El concepte de servei a la comunitat \u00e9s ric en matisos i interpretacions i, per aix\u00f2, tamb\u00e9 es presta a m\u00faltiples confusions i pol\u00e8miques. Hi ha moltes opcions obertes i, a l’experi\u00e8ncia pr\u00e0ctica, no es genera tanta controv\u00e8rsia com en la discussi\u00f3 te\u00f2rica.<\/p>\n En realitat, \u00e9s possible desenvolupar projectes genu\u00efns d’aprenentatge servei amb un abordatge molt divers del component servei, ja que es tracta d’una pr\u00e0ctica educativa i social que t\u00e9 la flexibilitat com a una de les seves caracter\u00edstiques m\u00e9s preades.<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.<\/p>\n [2]<\/a> Dugatkin, L.A. Qu\u00e9 es el altruismo. La b\u00fasqueda cient\u00edfica del origen de la generosidad<\/em>. Katz Editores. Buenos Aires, 2007.<\/p>\n [3]<\/a> B\u00e9jar, H. Asociacionismo y vinculaci\u00f3n moral<\/em>. Revista de estudios pol\u00edticos<\/a>, ISSN 0048-7694, N\u00ba 109, 2000.<\/p>\n [4]<\/a> Tocqueville, A. La democracia en Am\u00e9rica<\/em>. Madrid.\u00a0 Alianza Editorial, Madrid, 2002<\/p>\n [5]<\/a> Boff; L. \u00c9tica planetaria desde el Gran Sur<\/em>. Editorial Trotta, Madrid, 2001.<\/p>\n [6]<\/a> Entrevista a Antonio M. Baggio<\/em>. “Palabra Nueva. Revista de la Archidi\u00f3cesis de La Habana”, n\u00fam. 159. Ciudad de La Habana, Enero, 2007<\/p>\n [7]<\/a> Pag\u00e9s, Joan, La educaci\u00f3n democr\u00e1tica de la ciudadan\u00eda por el gobierno de la polis<\/em>. Bolet\u00edn Senderi de Educaci\u00f3n en Valores, 2004.<\/p>\nLa perspectiva pol\u00edtica: el servei com a participaci\u00f3<\/h3>\n
La perspectiva \u00e8tica: el servei com a relaci\u00f3 interpersonal<\/h3>\n
La perspectiva educativa: el servei com a pr\u00e0ctiques d\u2019aprenentatge<\/h3>\n
<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n
En conclusi\u00f3<\/h3>\n