8.30 del mat\u00ed. A classe de Teoria de l\u2019Educaci\u00f3, amb un grup de primer de Pedagogia, la professora proposa una activitat poc habitual. Els adverteix que pot semblar desvinculada del temari, per\u00f2 que hi t\u00e9 molt a veure.<\/p>\n\n\n\n
Als nois els demana que imaginin com seria la seva vida durant quatre dies \u2014de divendres a dilluns\u2014 si desapareguessin del seu entorn totes les dones. A les noies els planteja el mateix: quatre dies sense homes.<\/p>\n\n\n\n
Sorgeixen mirades interrogants. L\u2019exercici desconcerta i, alhora, desperta una certa curiositat. Les preguntes s\u2019encadenen: \u201cNom\u00e9s a la universitat?\u201d<\/em> \u201cVols dir a tot arreu?\u201d<\/em> \u201cI qu\u00e8 escrivim? El que ens imaginem?\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Tot i els dubtes inicials, al cap de pocs minuts tothom escriu. I ja en aquesta primera escena es dibuixa una difer\u00e8ncia subtil per\u00f2 significativa: la majoria de noies es concentren en la tasca amb una serietat palpable, mentre alguns nois comenten entre ells de manera m\u00e9s distesa.<\/p>\n\n\n\n Passada una estona, la professora demana els nois que comparteixin les seves impressions. No els hi costa comen\u00e7ar i les aportacions es succeeixen de manera fluida:<\/p>\n\n\n\n \u2014A la meva feina, la majoria s\u00f3n noies. Si no hi fossin jo tindria molta m\u00e9s feina.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014Jo visc amb la meva mare. Viuria sol, oi? No em preocupa el tema subsist\u00e8ncia perqu\u00e8 m\u2019espavilo molt b\u00e9. Per\u00f2 \u00e9s clar, la trobaria a faltar.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014Tindr\u00edem poques classes a la facultat perqu\u00e8 la majoria de profes sou dones.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014Quatre dies s\u00f3n pocs. Ara si fossin m\u00e9s… Aleshores tindria costos emocionals perqu\u00e8 em costa menys parlar de mi amb les noies que amb els nois.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014En el meu cas, que tinc parella, em faltaria aquesta figura sentimental, sexual…<\/em><\/p>\n\n\n\n Els seus exemples giren sobretot entorn de la log\u00edstica quotidiana: la feina, la universitat, l\u2019organitzaci\u00f3 familiar. S\u2019hi percep, en general, una mirada pr\u00e0ctica: m\u00e9s feina, menys companyes a classe, l\u2019abs\u00e8ncia accidental d\u2019alguna figura important.<\/p>\n\n\n\n Quan arriba el torn de les noies, el silenci s\u2019espesseix. Un silenci que no \u00e9s buit, sin\u00f3 carregat de matisos. Finalment, la Susanna \u2014que ja havia deixat anar algun comentari\u2014 decideix parlar.<\/p>\n\n\n\n \u2014He posat que, segons com, estaria m\u00e9s tranquil\u00b7la. Fins i tot potser m\u00e9s feli\u00e7.<\/em><\/p>\n\n\n\n Alguns nois riuen, incr\u00e8duls. Per\u00f2 la Susanna continua. Explica la por quan torna de la feina de nit, la incomoditat en un autob\u00fas buit, la desigualtat salarial que sospita que patiria menys.<\/p>\n\n\n\n Altres noies s\u2019hi afegeixen:<\/p>\n\n\n\n \u2014 Moltes ens sentir\u00edem m\u00e9s segures quan de nit anem soles pel carrer, no necessitar\u00edem\u00a0anar acompanyades.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014 Em divertiria amb les meves amigues sense que cap bav\u00f3s vingui a preguntar-nos si ens volem enrotllar amb algun dels seus amic.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014 Potser canviar\u00edem la forma de vestir perqu\u00e8 no ens sentirien jutjades o amb por que alguns nois ens diguin res o ens dirigeixin mirades inc\u00f2modes.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014 M\u2019agradaria estar de festa en un ambient relaxat, divertit, sentint-me segura i sense estar pendent que em vinguin a buscar ni de que la meva mare pateixi per si em passa res.<\/em><\/p>\n\n\n\n Les paraules van desfent, amb una sinceritat punyent, una experi\u00e8ncia compartida que rarament s\u2019expressa de forma tan directa. Els nois ja no parlen. Escolten. La por als carrers foscos, la necessitat constant de planificar retorns segurs, les mirades invasives, els comentaris sexualitzats, el desig de vestir amb llibertat, el record \u2014o la imaginaci\u00f3\u2014 de dones que, sense un agressor a prop, potser trobarien quatre dies de respir s\u00f3n comentaris que es repeteixen. En llegir els escrits apareixen altres elements: la gelosia, el control de les parelles, o el temor \u2014massa real\u2014 que alg\u00fa posi alguna subst\u00e0ncia a la beguda en una discoteca.<\/p>\n\n\n\n Una alumna, adre\u00e7ant-se a la professora, formula aleshores una de les preguntes m\u00e9s inc\u00f2modes de la sessi\u00f3:<\/p>\n\n\n\n \u2014Si ens preguntes quantes ens hem sentit insegures o violentades, aixecarem la m\u00e0 gaireb\u00e9 totes. Si preguntes qui d\u2019ells ha violentat alguna noia, no l\u2019aixecar\u00e0 ning\u00fa. Com pot ser?<\/em><\/p>\n\n\n\n La reflexi\u00f3 no busca acusar, sin\u00f3 entendre un desajust que travessa viv\u00e8ncies i discursos.<\/p>\n\n\n\n La professora mostra dades de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona sobre agressions sexuals registrades l\u2019any 2025. La xifra \u00e9s dur\u00edssima: 665 v\u00edctimes ateses fins al 31 d\u2019octubre, amb un increment del 6,5% respecte l\u2019any anterior i una majoria de casos concentrats en dones joves, de 18 a 25 anys. Edats que coincideixen amb les de les estudiants.<\/p>\n\n\n\n Les noies continuen parlant i expliquen que des de petites han rebut advertiments: \u201cVigila\u201d, \u201cV\u00e9s amb compte\u201d, \u201cNo tornis sola\u201d. S\u00f3n instruccions que busquen protegir-les, per\u00f2 que tamb\u00e9 carreguen sobre elles la responsabilitat de la seva pr\u00f2pia seguretat.<\/p>\n\n\n\n I llavors emergeix la pregunta que plana com un fil conductor de tota l\u2019activitat:<\/p>\n\n\n\n \u2014Si ens eduquen a nosaltres per protegir-nos\u2026 Qui educa els nois perqu\u00e8 no ens haguem de protegir?<\/em><\/p>\n\n\n\n No hi ha una resposta. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 queda oberta, com una invitaci\u00f3 a repensar qu\u00e8 vol dir educar en igualtat: no nom\u00e9s preparar unes per esquivar el perill, sin\u00f3 preparar els altres per no generar-lo.<\/p>\n\n\n\n Al sortir de l\u2019aula, queda la sensaci\u00f3 que all\u00f2 que s\u2019ha fet no \u00e9s nom\u00e9s una activitat puntual, sin\u00f3 un mirall del que passa fora: les viv\u00e8ncies de les noies no s\u00f3n an\u00e8cdotes, sin\u00f3 dades; no s\u00f3n percepcions individuals, sin\u00f3 patrons socials. I \u00e9s aqu\u00ed on l\u2019educaci\u00f3 esdev\u00e9 una eina imprescindible. No n\u2019hi ha prou amb oferir a les noies estrat\u00e8gies d\u2019autoprotecci\u00f3; cal una aposta social perqu\u00e8 els nois aprenguin a identificar els seus privilegis, revisar comportaments normalitzats i assumir responsabilitats en la construcci\u00f3 d\u2019espais segurs. Aquesta tasca no pot recaure nom\u00e9s en docents motivats o en activitats espor\u00e0diques: requereix pol\u00edtiques p\u00fabliques valentes, programes sostinguts i recursos reals. Educar en igualtat vol dir, sobretot, transformar les condicions que fan possibles les desigualtats. I potser l\u2019aula, amb converses com la d\u2019avui, \u00e9s un dels llocs on podem comen\u00e7ar a fer-ho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 8.30 del mat\u00ed. A classe de Teoria de l\u2019Educaci\u00f3, amb un grup de primer de Pedagogia, la professora proposa una activitat poc habitual. Els adverteix que pot semblar desvinculada del temari, per\u00f2 que hi t\u00e9 molt a veure. Als nois els demana que imaginin com seria la seva vida durant quatre dies \u2014de divendres a<\/p>\n","protected":false},"author":384,"featured_media":2704,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[203,204],"tags":[226],"tipo":[303],"class_list":{"0":"post-2702","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-comunitat","8":"category-valors","9":"tag-educacio-en-valors","10":"tipo-cronica"},"yoast_head":"\n