\u201cLa utopia d\u2019avui \u00e9s carn i ossos dem\u00e0\u201d (V. Hugo, Los miserables)<\/p>\n\n\n\n
Fa deu anys escrivia sobre el tema, en una aproximaci\u00f3 sociol\u00f2gica, partint de les idees de Karl Mannheim (Ideolog\u00eda y utop\u00eda, Madrid, Ed. Aguilar, 1954) i de l\u2019obra de Frank Manuel (El pensamiento ut\u00f3pico en el mundo occidental, Taurus, 1984). Aquella fou una reflexi\u00f3 sobre Cultura, valors i \u00e8tica (2015) per a Fundesplai. Dono per suposat el que vaig dir en aquelles circumst\u00e0ncies. Han passat moltes coses en aquesta d\u00e8cada. Per\u00f2 avui, ben entrat el 2026, els meus records, els meus somnis i ideals d\u2019octogenari (anava a escriure de vell dinosaure<\/em>) em porten a repensar el tema.<\/p>\n\n\n\n Els canvis que estem vivint s\u00f3n profunds: cauen els vells paradigmes, amb el desconcert conseg\u00fcent, i augmenten el racisme i l\u2019odi a l\u2019emigrant pobre. Els nivells de desafecci\u00f3 democr\u00e0tica, a causa de la corrupci\u00f3, arriben a ser greus. Irrompen noves formes de desigualtat que se sumen a la pobresa estructural existent. Tot plegat es produeix enmig d\u2019un dels majors increments de les migracions de les darreres d\u00e8cades i de guerres i genocidis com els viscuts en aquests dies. Tot demana a crits que les entitats socials facin una nova reflexi\u00f3, amb una perspectiva i una orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica que voldr\u00edem que fossin coherents amb el que d\u00e8iem fa anys.<\/p>\n\n\n\n Va ser B. F. Skinner (Walden Dos. Fontanella, Barcelona, 1982, 82) qui va dir que \u201cles utopies sorgeixen normalment del menyspreu cap a la vida moderna\u201d. Aix\u00ed ha estat des que Tom\u00e0s Moro va escriure la seva Utopia. Recordo que, amb motiu del V centenari del naixement de Moro (el febrer de 1978), rellegint el text de l\u2019illa ut\u00f2pica, em va impactar el seu relat sobre aquell \u201cenlloc\u201d (u-topos), en qu\u00e8 a ning\u00fa li faltava el necessari i en qu\u00e8 la felicitat consistia a posseir el que era just i honest, at\u00e8s que tot era de tots, i on la jornada laboral era de sis hores.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 Utopia, com diria Paul Turner, \u201cno \u00e9s un bon lloc perqu\u00e8 hi visqui l\u2019home d\u2019avui\u201d. I no ho \u00e9s per la seva uniformitat; per la supeditaci\u00f3 de l\u2019esposa al marit, davant el qual havia d\u2019agenollar-se; pel seu cinisme, a l\u2019hora d\u2019encarregar als \u201czapoletes\u201d els aspectes m\u00e9s cruents de les guerres, perqu\u00e8 no volien tacar les seves mans de sang; per l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019esclavitud, encara que els esclaus portessin cadenes d\u2019or i que els orinals fossin, tamb\u00e9, d\u2019or. Utopia, efectivament, naixia del rebuig de la societat anglesa del seu temps, per\u00f2, com a construcci\u00f3 humana que era, estava plena de paradoxes i lluny de constituir un lloc exempt de dificultats per al desenvolupament d\u2019una vida d\u2019acord amb les exig\u00e8ncies de la dignitat humana.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, Utopia segueix essent un fidel reflex del somni<\/em> hum\u00e0 d\u2019una vida m\u00e9s justa, sense guerres, sense esclavitud. Avui, parlar\u00edem d\u2019una vida en qu\u00e8 es pugui mirar, amb realisme, cap a un futur millor per a les generacions que venen darrere nostre. Fou molt significatiu, per apuntalar aquesta idea, l\u2019article de Federico Mayor Zaragoza \u201cTener presente el futuro\u201d (El Pa\u00eds, 6 de juny de 2006, p. 15), en el qual afirmava que \u201ctan sols el dem\u00e0 \u00e9s el nostre comprom\u00eds\u201d i que \u201cel gran desafiament era tenir present el futur, les generacions venidores\u201d, la Memoria Futuri<\/em>. Tampoc en el segle XXI podem renunciar a la utopia, en nom del principi esperan\u00e7a<\/em> que nia al nostre cor, contra tot desencant.<\/p>\n\n\n\n Voldria al\u00b7ludir a un tema prou conegut, a partir de les investigacions de J. A. Maravall dels anys 1970 sobre les utopies religioses (\u201cLa utopia pol\u00edtico-religiosa de los franciscanos en Nueva Espa\u00f1a\u201d, en Estudios Americanos, t. I, n\u00fam. 2, 1948-49). S\u00f3n moltes les maneres com la utopia es relaciona amb la realitat i moltes, efectivament, les seves concrecions en contextos diferents, tamb\u00e9 religiosos.<\/p>\n\n\n\n Em refereixo al mil\u00b7lenarisme<\/em> de franciscans com Fr. Toribio de Benavente, influ\u00eft per un cert savonarolisme ortodox. En la seva Historia de los indios de la Nueva Espa\u00f1a s\u2019enfrontaria obertament amb el pare Las Casas, negant els crims contra els ind\u00edgenes, als quals creia posse\u00efts pel diable.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 em refereixo a l\u2019obra dels caputxins catalans en les missions de Guayana i Z\u00falia, que treballaren fent que \u201cla causa ind\u00edgena fos priorit\u00e0ria<\/em>\u201d, fins que, el 1841, aquella poblaci\u00f3 havia passat de 21.246 habitants a tan sols 7.500, despr\u00e9s de ser desarticulada tota la infraestructura creada en les seves missions.<\/p>\n\n\n\n Em refereixo, finalment, a la trentena de \u201creduccions\u201d jesu\u00eftiques i franciscanes<\/em> del s. XVII, entre l\u2019Argentina, el Brasil i el Paraguai, amb la creaci\u00f3 d\u2019aquelles \u201crep\u00fabliques d\u2019indis\u201d, en les quals intentaren articular els valors de la cultura guaran\u00ed amb la cosmovisi\u00f3 cat\u00f2lica, i en qu\u00e8 cada \u201creducci\u00f3\u201d fou una unitat econ\u00f2mica independent, amb una jornada laboral de sis hores. Sobre les reduccions jesu\u00edtiques del Paraguai, vegeu Alberto Armani, Ciutat de D\u00e9u i Ciutat del Sol. L\u2019\u201cEstat\u201d jesu\u00efta dels guaran\u00eds. 1609-1768 (Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, M\u00e8xic, 1982).<\/p>\n\n\n\n La lectura de La invasi\u00f3n de Am\u00e9rica,<\/strong> de l\u2019historiador Antonio Espino (Barcelona, Arpa, 2021), ens dona a con\u00e8ixer el marc, l\u2019horitz\u00f3 de comprensi\u00f3, en el qual cal situar aquelles utopies, m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3 que ens donaren els colonitzadors, com la de Bernal D\u00edaz del Castillo en la seva Historia verdadera de la Conquista de la Nueva Espa\u00f1a (Planeta, Barcelona, 2017).<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 1980, llegia el suggerent article \u201cLa ciudad del sol\u201d (Iglesia Viva, n\u00fam. 85, 1980) d\u2019Ernest Balducci, escrit en oberta refer\u00e8ncia a la Civitas Solis (1626),<\/em> de Tom\u00e0s Campanella. En aquest text, l\u2019autor saludava \u201cel buit deixat per les seguretats culturals que fins ahir tenien la pretensi\u00f3 de posseir el somni de la llum\u201d. Avui, deia, el futur es tenyeix amb el tint de les amenaces del primat absolut de la for\u00e7a: \u201cbellum omnium contra omnes\u201d. Aquella realitat era una paradoxa amb dues cares: una, la causa de la pau en l\u2019equilibri del terror; i l\u2019altra, el ressorgir d\u2019una nova \u201cenergia moral\u201d, fonament d\u2019una ciutat m\u00e9s humana, centrada en la no-viol\u00e8ncia i en la fe en l\u2019home. Davant de la llei de la voluntat de po<\/em>der, Balducci situava l\u2019altre<\/em> com a condici\u00f3 per descobrir la pr\u00f2pia interioritat i per enfrontar-se amb efic\u00e0cia als riscos a qu\u00e8 est\u00e0 exposada l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Per a Balducci, la conciliaci\u00f3 entre utopia i realitat<\/em> es produir\u00e0 on hagin madurat les possibilitats objectives<\/em> d\u2019un canvi qualitatiu. D\u2019aqu\u00ed la import\u00e0ncia de l\u2019ecologia i de la pau, aquesta \u00faltima assumida com a estil de vida privada i p\u00fablica i<\/em> basada en el rebuig dels instruments d\u2019agressi\u00f3. El futur, conclo\u00efa, ja est\u00e0 madurant en el paradigma d\u2019un nou ordre: l\u2019home amic de l\u2019home, reconciliat amb la naturalesa.<\/em> Posats a somiar,<\/em> que no falti res: l\u2019home, somiador de somnis<\/em>, en expressi\u00f3 del \u201csocialista sentimental\u201d (Engels dixit) William Morris, en els seus poemes El para\u00edso terrenal, del 1868. El passat, profeta del futur.<\/p>\n\n\n\n El 1997, Jorge Sempr\u00fan pronunciava una confer\u00e8ncia a Jerusalem en la qual abordava la compromesa q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019acompliment dels acords, signats a Oslo, entre l\u2019Estat d\u2019Israel, representat per Isaac Rabin, i l\u2019OLP, liderada per Yasser Arafat. Tot havia comen\u00e7at a la Confer\u00e8ncia de Madrid de 1991. El Pa\u00eds reproduiria el text d\u2019aquella intervenci\u00f3 en l\u2019edici\u00f3 del 13 d\u2019abril de 1997, pp. 18-19.<\/p>\n\n\n\n Va parlar com \u201cl\u2019intel\u00b7lectual inorg\u00e0nic\u201d que es veia a si mateix. \u00c9s a dir, \u201ctan sols en el seu propi nom, en funci\u00f3 d\u2019una reflexi\u00f3 personal que arrencava de l\u2019admiraci\u00f3 i del dubte. De la perplexitat, a fi de comptes, com en el pensament cr\u00edtic i gener\u00f3s de Maim\u00f2nides, fa molts segles\u201d. El t\u00edtol que va posar a la seva confer\u00e8ncia fou \u201cEntre utop\u00eda y realidad\u201d.<\/p>\n\n\n\n Sempr\u00fan veia que la utopia sionista de Theodor Herzl s\u2019havia fet realitat en l\u2019Estat d\u2019Israel. Per\u00f2 no va dubtar a afirmar, amb valentia i independ\u00e8ncia, que persistia el problema de fons: \u201cel reconeixement de l\u2019altre, en forma de la m\u00e9s propera alteritat (\u2026) que, com m\u00e9s pr\u00f2xima, m\u00e9s dif\u00edcil de recon\u00e8ixer \u00e9s l\u2019alteritat. I ara es tracta de la realitat nacionalista, amb vocaci\u00f3 estatal, del poble palest\u00ed. Vocaci\u00f3 que ha estat, en bona mesura, des de l\u2019\u00e8poca del mandat brit\u00e0nic, alli\u00e7onada per l\u2019exemple\u201d. La utopia sionista s\u2019havia fet realitat i era \u201cun fet hist\u00f2ric sense precedents\u201d. Per\u00f2 el reconeixement de les aspiracions palestines era encara tot un problema el 1997<\/em>. L\u2019Estat d\u2019Israel estava molt lluny de la tradici\u00f3 multicultural de Maim\u00f2nides.<\/p>\n\n\n\n L\u2019actual genocidi de Gaza, els bombardejos massius sobre poblaci\u00f3 i territori palest\u00ed; l\u2019ocupaci\u00f3 i extensi\u00f3 de la guerra a Cisjord\u00e0nia; la condemna a la fam de la poblaci\u00f3 i la destrucci\u00f3 de Gaza; la nova guerra contra el L\u00edban, amb una reacci\u00f3 desmesurada contra Hezbollah, i l\u2019extensi\u00f3 del conflicte armat a la zona, ens parlen avui de la frustraci\u00f3 de la utopia sionista feta realitat<\/em>, per l\u2019abs\u00e8ncia del reconeixement de l\u2019altre m\u00e9s pr\u00f2xim, del poble palest\u00ed i de les seves leg\u00edtimes aspiracions. L\u2019abs\u00e8ncia de legitimitat i la voluntat destructiva de Hamas i Hezbollah no justifiquen les extralimitacions i els crims<\/em> que est\u00e0 cometent l\u2019actual Govern israeli\u00e0 amb els palestins, ni guerres contr\u00e0ries al dret internacional, com la dels EUA i Israel contra l\u2019Iran, que han frustrat la utopia sionista.<\/p>\n\n\n\n El 26 de novembre de 1984, J\u00fcrgen Habermas feia una intervenci\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats, que El Pa\u00eds recolliria a l\u2019edici\u00f3 del 9 de desembre de 1984, pp. 14-15, amb el significatiu t\u00edtol \u201cEl fin de una utop\u00eda\u201d. En aquell escrit manifestava que \u201cs\u2019est\u00e0 perdent una determinada utopia que en el passat cristal\u00b7litz\u00e0 entorn de la societat del treball i que havia madurat entorn de tres programes: el comunisme sovi\u00e8tic, el corporativisme autoritari i el reformisme de l\u2019Estat social\u201d.<\/p>\n\n\n\n Afirmava que \u201cquan els oasis ut\u00f2pics es sequen, es difon un desert de trivialitat i desconcert\u201d: aix\u00ed, \u201cel m\u00f3n de la vida est\u00e0 amena\u00e7at per la mercantilitzaci\u00f3 i la burocratitzaci\u00f3 del sistema\u201d i, davant d\u2019aix\u00f2, nom\u00e9s es pot \u201crefor\u00e7ar el m\u00f3n de la vida\u201d. Amb la crisi d\u2019aquella utopia, el treball havia deixat de ser el \u201cpunt central de refer\u00e8ncia\u201d i, amb ell, \u201cla preocupaci\u00f3 primordial per l\u2019autonomia\u201d. De fet, \u201cels accents ut\u00f2pics es desplacen del concepte del treball al de comunicaci\u00f3\u201d. Era el nou paradigma emergent: \u201cuna consci\u00e8ncia d\u2019actualitat en la qual conflueixen el pensament ut\u00f2pic i l\u2019hist\u00f2ric\u201d.<\/p>\n\n\n\n Correspondria a Manuel Castells glossar, magistralment, la nova \u00e8poca en qu\u00e8 est\u00e0vem i seguim immersos: La era de la Informaci\u00f3n: econom\u00eda, sociedad y cultura (Alianza, 1997). En tres volums descrivia el nou paradigma. Ens trob\u00e0vem de ple en una nova \u00e8poca, en la qual els grans problemes eren nous, nous els m\u00e8todes i la tecnologia, nous els horitzons de comprensi\u00f3 de la nova situaci\u00f3. I ac\u00ed hi som: en la Societat del Coneixement i de la Informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En el m\u00f3n literari, la novel\u00b7la dist\u00f2pica<\/em> ens faria gaudir amb relats com Un m\u00f3n feli\u00e7, d\u2019Aldous Huxley (escrit el 1931), i 1984, de George Orwell (del 1948). En aquestes obres se\u2019ns presentaven societats regulades per diversos tipus de manipulaci\u00f3, en les quals la guerra ocupava un lloc destacat. \u00c9s irresistible recordar els relats de 1984 sobre el Gran Germ\u00e0, la Policia del Pensament, les tres consignes (la guerra \u00e9s la pau, la llibertat \u00e9s l\u2019esclavitud, la ignor\u00e0ncia \u00e9s la for\u00e7a) i els ministeris de la Pau (encarregat de la guerra), de la Veritat (que menteix sempre), de l\u2019Amor (que tortura) i de l\u2019Abund\u00e0ncia (que afavoreix la fam).<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019aquells relats dist\u00f2pics<\/em>, s\u2019ha produ\u00eft un rebrot de la utopia<\/em>, amb una mirada diferent, m\u00e9s optimista, en pensar el futur (F. Martorell, So\u00f1ar de otro modo. La reinvenci\u00f3n de la utop\u00eda, La Caja Books, 2024). Amb l\u2019autor, despr\u00e9s d\u2019un rep\u00e0s de les utopies m\u00e9s recents, concloem que \u201cnecessitem una utopia que recobri el desig de just\u00edcia social\u201d (p. 67). Remeto, tamb\u00e9, en aquest punt, a l\u2019interessant reportatge De la distopia a la nova utopia, publicat per In\u00e9s Macpherson (La Vanguardia. Cultures, 31 d\u2019agost de 2024).<\/p>\n\n\n\n La utopia \u00e9s, com diria Leszek Kolakowski, una llum que il\u00b7lumina el cam\u00ed i una eina per jutjar les q\u00fcestions i les institucions humanes; un punt de partida per criticar, per exemple, \u201cel dur m\u00f3n de la realitat\u201d, la manera d\u2019actuar de la m\u00e0 invisible dels mercats: \u201cEsperem, ens diu, que el principi de l\u2019esperan\u00e7a no estigui mort, sigui o no una esperan\u00e7a reaccion\u00e0ria, no progressiva, una esperan\u00e7a dintre de la mis\u00e8ria, una esperan\u00e7a en la superviv\u00e8ncia, no en la plenitud total o en la felicitat\u201d (\u201cUtop\u00eda y futuro\u201d. El Pa\u00eds, 19 d\u2019abril de 1993, pp. 13-14). La utopia \u00e9s una finestra que ens obre a l\u2019esperan\u00e7a d\u2019un nou dia millor.<\/p>\n\n\n\n La utopia, precisament, inspir\u00e0 les manifestacions contra la guerra de l\u2019Iraq: \u201cun nou crit ut\u00f2pic recorria el m\u00f3n: No a la guerra\u201d, diria Saramago. La utopia fou per a nosaltres, indignats i perplexos<\/em>, tan necess\u00e0ria avui \u201ccom el pa de cada dia\u201d (Pedro Casald\u00e0liga, El Pa\u00eds, 30 de gener de 2006, p. 12).<\/p>\n\n\n\n Fins ac\u00ed la meva nova reflexi\u00f3 sobre la utopia, basada en l\u2019hemeroteca del meu arxiu, en uns moments en qu\u00e8 pretenia desfer-me de tants papers<\/em> innecessaris com he arribat a acumular. La sorpresa ha estat enorme: portava d\u00e8cades amb la utopia entre mans. Va ser C. G. Jung qui va escriure que, a la seva vellesa, tenia \u201cuna pressa tal que vivia m\u00e9s del futur i de les promeses quim\u00e8riques d\u2019una era daurada\u201d (Jung, o. c., p. 279). Seguim, doncs, vivint del futur, des d\u2019un comprom\u00eds ut\u00f2pic i present amb la just\u00edcia social.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cLa utopia d\u2019avui \u00e9s carn i ossos dem\u00e0\u201d (V. Hugo, Los miserables) Fa deu anys escrivia sobre el tema, en una aproximaci\u00f3 sociol\u00f2gica, partint de les idees de Karl Mannheim (Ideolog\u00eda y utop\u00eda, Madrid, Ed. Aguilar, 1954) i de l\u2019obra de Frank Manuel (El pensamiento ut\u00f3pico en el mundo occidental, Taurus, 1984). Aquella fou una<\/p>\n","protected":false},"author":100,"featured_media":2752,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[226,178,386],"tipo":[258],"coauthors":[381],"class_list":["post-2751","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-valors","tag-educacio-en-valors","tag-educacio-per-la-pau","tag-utopia","tipo-analisi"],"yoast_head":"\nEntre Arc\u00e0dia i Utopia. Una primera aproximaci\u00f3 en els llunyans anys 70-80<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Les<\/strong> utopies politicoreligioses i la invasi\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Entre utopia i realitat.<\/em> La nova Ciutat del Sol<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
La realitzaci\u00f3 i la frustraci\u00f3 de la utopia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El final i els inicis de les utopies<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
De la distopia a la nova utopia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Encara amb la utopia entre mans<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Vivint del futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n