Un dels temes que trobo m\u00e9s rellevants en educaci\u00f3 pel context d’informaci\u00f3 actual \u00e9s el de l’alfabetitzaci\u00f3 digital per al desenvolupament de la capacitat cr\u00edtica i per identificar\u00a0el fet vertader\u00a0i rebutjar\u00a0el fet fals. Si f\u00f3ssim part d’una societat on els ciutadans s’empassen mentides com si fossin veritats, el panorama que se’ns presentaria seria ben gald\u00f3s. I potser ja estem abocats a un escenari aix\u00ed.<\/p>\n
Sempre hi ha hagut veritats i mentides en els mitjans tradicionals (premsa, r\u00e0dio,\u00a0TV). A Internet hi ha infinitat de torrents i canals d’informaci\u00f3 on consumim informaci\u00f3, reaccionem davant d’ella, la comentem, la compartim, i la fem viral. Sembla del tot imprescindible saber qu\u00e8 \u00e9s veritat i qu\u00e8 \u00e9s mentida.<\/p>\n
Tenim exemples recents de mentides que s’han venut com a realitats. Van des de simples i innocents falses alarmes (hoaxes<\/span><\/a>),\u00a0spamming<\/span><\/a>,\u00a0clickbaiting<\/span><\/a>, fins a not\u00edcies que fomenten h\u00e0bits de salut perjudicials, o les que promouen el canvi de percepcions pol\u00edtiques i que poden decantar qui guanya unes eleccions i, per tant, quin rumb agafa un pa\u00eds, una pol\u00edtica internacional, etc\u00e8tera.<\/p>\n Des de fa temps corre el simp\u00e0tic\u00a0hoax<\/span>\u00a0de la carta de la “University<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0Bern<\/span>” on es rebutja a Albert Einstein com a professor. Aquesta carta, que es va fer viral, va ser desmentida per la mateixa universitat<\/a>. Hi ha moltes pistes que a simple vista ens diuen que \u00e9s falsa: a) est\u00e0 escrita en angl\u00e8s, quan hauria d’estar escrita en alemany, b) posa “University<\/span>\u00a0of<\/span>\u00a0Bern<\/span>” quan seria “Universit\u00e4t<\/span>\u00a0Bern<\/span>“, c) (visca el sentit de l’humor!) els segells dels EUA a la part superior dreta del mateix Einstein… Doncs, va c\u00f3rrer com la p\u00f3lvora (fins i tot entre acad\u00e8mics), per\u00f2 \u00e9s una\u00a0mentideta<\/span>\u00a0innocent.<\/p>\n Malauradament, hi ha exemples m\u00e9s malintencionats que han afectat resultats a processos electorals a tots nivells. La llista d’exemples \u00e9s massa llarga per ser abordada. Qu\u00e8 hagu\u00e9s passat si la ciutadania hagu\u00e9s tingut m\u00e9s capacitat cr\u00edtica? No la tenia, ja? Aix\u00f2 no ho sabrem mai, per\u00f2 s\u00ed que sabem que tot hauria estat m\u00e9s just. Aquestes mentides ara les han anomenades\u00a0post-veritat<\/span>, fets alternatius i not\u00edcies falses. El primer terme va ser la paraula de l’any 2016 segons el diccionari Oxford<\/a> i, tot i que sobretot es fa servir com a substantiu, \u00e9s un adjectiu (p<\/span>.e: pol\u00edtica de\u00a0post-veritat<\/span>). T\u00e9 a veure amb apel\u00b7lar a aspectes emocionals i de creences personals\u00a0per sobre\u00a0de fets objectius per confondre a l’audi\u00e8ncia i colar-nos gols m\u00e9s f\u00e0cilment.<\/p>\n A vegades les mentides les orquestren els governs o els mitjans de comunicaci\u00f3, directament o indirecta. Segons els soci\u00f2legs de l’Escola de Chicago (Mead<\/span>,\u00a0Cooley<\/span>,\u00a0Park<\/span>,\u00a0Goffman, etc.<\/span>), en primer lloc hi ha una realitat amb objectes, esdeveniments i processos que poden ser observats, i en segon lloc hi ha un llenguatge o s\u00edmbols que els posen nom i creen descripcions del m\u00f3n real. Aix\u00ed doncs, per una banda hi ha una realitat i despr\u00e9s la nostra comunicaci\u00f3 d’aquesta. Per tant, la realitat no \u00e9s independent de la comunicaci\u00f3 que se’n fa. La realitat \u00e9s produ\u00efda per la comunicaci\u00f3; pel llenguatge. I, si es tracta de mentides, doncs all\u00ed queda la intoxicaci\u00f3 i el miratge.<\/p>\n Un altre problema que ressona avui relacionat amb el discerniment \u00e9s l’anomenat filtre-bombolla (o\u00a0filter<\/span>\u00a0bubble<\/span>) pel qual rebem, a trav\u00e9s de les xarxes, informaci\u00f3 fortament seleccionada i filtrada en funci\u00f3 de les nostres prioritats. Diferents algoritmes fan que rebem informaci\u00f3 poc plural i amb un biaix ideol\u00f2gic. Aquest problema de la realitat filtrada va ser abordat en el discurs de comiat pel mateix president sortint\u00a0Barack<\/span>\u00a0Obama<\/a>: la promoci\u00f3 de grups humans i comunitats cada cop m\u00e9s a\u00efllats en els motlles ideol\u00f2gics basats en opinions i no en fets. El mateix Facebook ja s’ha vist interpel\u00b7lat a actuar per procurar posar fre a les not\u00edcies falses o\u00a0fake<\/span>\u00a0news<\/span><\/a>. Tamb\u00e9 hi ha p\u00e0gines de verificaci\u00f3 de fets (fact<\/span>\u00a0checking<\/span>) com\u00a0factcheck<\/span>.org<\/span>\u00a0o\u00a0Snopes<\/span>.com\u00a0en l’\u00e0mbit d’EEUU<\/span>, per\u00f2 que a casa nostra no funcionen.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de solucions d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que filtrin les mentides en els mitjans, el millor filtre \u00e9s tenir una ciutadania formada en el discerniment i en la capacitat cr\u00edtica. Una de les preocupacions m\u00e9s grans de Vint\u00a0Cerf<\/span><\/a>, un dels “pares” d’Internet, \u00e9s que la ciutadania (i\u00a0netizenship<\/span>) tingui aquesta capacitat de discerniment per poder protegir-se<\/a>. L’alfabetitzaci\u00f3 digital no pot centrar-se nom\u00e9s en el domini de programes inform\u00e0tics, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha de promoure el discerniment.<\/p>\n Tal com afirma\u00a0Bryan<\/span>\u00a0Alexander<\/span><\/a>, avui dia els aprenents no s\u00f3n nom\u00e9s consumidors d’informaci\u00f3 sin\u00f3 que s\u00f3n actors que participen en la construcci\u00f3 i circulaci\u00f3 de missatges. La nostra relaci\u00f3 amb la informaci\u00f3 i el coneixement ha canviat. Per aix\u00f2 cal aprendre capacitats t\u00e8cniques, socials i personals relacionades amb l’alfabetitzaci\u00f3 medi\u00e0tica i informacional.<\/p>\n Howard\u00a0Rheingold<\/span><\/a>\u00a0ja ho va preveure fa uns anys amb el post “Crap<\/span>\u00a0Detection<\/span>\u00a0101″<\/a>. Va proposar m\u00e8todes<\/a> per avaluar la credibilitat d’all\u00f2 que trobem al web mitjan\u00e7ant processos de triangulaci\u00f3 -que diverses fonts cre\u00efbles certifiquin les afirmacions- i de preguntes que ens podem fer com per exemple: qui \u00e9s l’autor del contingut? Quin domini web fa servir? Quin disseny web t\u00e9? T\u00e9 publicitat? T\u00e9 fonts\u00a0rastrejables<\/span>, tot plegat? Aqu\u00ed hi hem d’afegir habilitats de\u00a0constrastaci\u00f3<\/span>\u00a0que impliquen saber buscar fonts amb les opcions de cerca booleana i avan\u00e7ada en els motors de cerca. La cerca inversa<\/a> d’imatge amb\u00a0Google\u00a0pot resultar molt \u00fatil per destapar mentides.<\/p>\n Estem davant d’un tema que, com a educadors, hem d’abordar posant-hi tota la nostra atenci\u00f3 i incloure-ho\u00a0en l’\u00e0mbit curricular\u00a0(a\u00a0prim\u00e0ria, iniciatives com aquesta<\/a> poden ajudar els estudiants a identificar not\u00edcies falses i missatges falsos com el perpetrat per tot un ministre d’un estat democr\u00e0tic<\/a>). I s’ha de tractar a secund\u00e0ria, a l’educaci\u00f3 superior, a l’educaci\u00f3 d’adults,\u00a0en l’\u00e0mbit formal, no-formal i informal. Cal tenir-ho sempre present. En paraules de\u00a0Rheingold<\/span>, “(…) Aspectes fonamentals de la democr\u00e0cia, de l’economia productiva i del descobriment i de l’\u00fas del coneixement podrien estar en joc”.<\/p>\n L’alfabetitzaci\u00f3 digital per a la veritat i la llibertat<\/a><\/p><\/blockquote>\n