En societats diverses com la nostra, amb pluralitat de concepcions sobre la vida i el m\u00f3n ben diferents, \u00e9s important cercar consensos, compartir m\u00ednims i arribar a acords per viure i conviure dignament. Per\u00f2 l\u2019acord no sempre \u00e9s possible i el desacord esdev\u00e9 quelcom natural i no necess\u00e0riament negatiu. On radica en aquests casos el valor del di\u00e0leg?<\/p>\n
Els que apostem per una \u00e8tica de m\u00ednims com a fonament d\u2019una educaci\u00f3 democr\u00e0tica en valors reconeixem el di\u00e0leg com un d\u2019aquests m\u00ednims valors que cal compartir i conrear des de l\u2019escola, la fam\u00edlia i els mitjans de comunicaci\u00f3. El m\u00f3n en qu\u00e8 vivim \u00e9s divers, canviant i de comprensi\u00f3 complexa, i l\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s aliena a aquests fets. La diversitat pr\u00f2pia de la societat actual \u00e9s enriquidora, per\u00f2 no totes les diverses maneres d\u2019entendre el m\u00f3n s\u00f3n igualment leg\u00edtimes, ni tampoc totes les propostes d\u2019educaci\u00f3 en valors. Ho s\u00f3n aquelles propostes que conreen com a m\u00ednim, i a la vegada, l\u2019autonomia de la persona que s\u2019est\u00e0 educant, el di\u00e0leg, i el respecte i el reconeixement de la \u00abdifer\u00e8ncia\u00bb \u2014no de la desigualtat\u2014 com a valors. \u00c9s desitjable, i probablement necessari, que tota proposta d\u2019educaci\u00f3 en valors incorpori m\u00e9s valors, com ara comprom\u00eds amb el b\u00e9 com\u00fa, defensa dels valors d\u2019una cultura, manera de pensar, ideologia o religi\u00f3… Per\u00f2, en tot cas, cal que en la seva pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica, educadors, fam\u00edlies i mitjans de comunicaci\u00f3 respectin i cultivin aquests valors que proposem com a necessaris i m\u00ednims en societats plurals que volen conservar i aprofundir en els valors de la democr\u00e0cia, en els que ens fan m\u00e9s lliures i m\u00e9s iguals.<\/p>\n
Aquesta igualtat i llibertat nom\u00e9s \u00e9s possible si acceptem la \u00abdifer\u00e8ncia\u00bb com a valor. Acceptar la difer\u00e8ncia com a valor significa recon\u00e8ixer l\u2019altre amb les mateixes condicions que vull que se\u2019m reconegui. I una de les pr\u00e0ctiques que condueix a aquesta acceptaci\u00f3, una de les que forma l\u2019h\u00e0bit de la conviv\u00e8ncia en societats plurals com la nostra, \u00e9s la pr\u00e0ctica del di\u00e0leg. Quan el di\u00e0leg cerca consensos i ho aconsegueix tot respectant l\u2019altre i la seva autonomia, \u00e9s potencialment molt ric i certament un valor.<\/p>\n
Per\u00f2 ara vull destacar el seu valor com a factor d\u2019una determinada manera de viure i conviure quan no estem d\u2019acord, com una forma de vida, de respecte i enriquiment hum\u00e0 quan discrepem, com una forma de pactar els desacords i de compartir quelcom m\u00ednim que consisteix a respectar la llibertat de l\u2019altre i el seu criteri, i de recon\u00e8ixer que solament mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg es poden abordar les difer\u00e8ncies i els desacords i conviure-hi.<\/p>\n