L\u2019 ApS, com hem dit en altres ocasions, obeeix a un model educatiu en el qual s\u2019activen els principis de l\u2019experi\u00e8ncia, l\u2019altruisme, la participaci\u00f3 i es fomenta l\u2019exercici responsable de la llibertat. L\u2019ApS \u00e9s una escola de ciutadania, una via inspirada en el \u201cpragmatisme cr\u00edtic\u201d nord-americ\u00e0 (John Dewey) i en la \u201ccr\u00edtica de la racionalitat instrumental\u201d de tradici\u00f3 europea ( Max Weber). En ells trobem elements de car\u00e0cter te\u00f2ric que fonamenten, des d\u2019una perspectiva sociol\u00f2gica comparada (Jaeger,J. 2010) el nostres projectes.<\/p>\n
Una pr\u00e0ctica significativa<\/strong><\/p>\n La nostra \u00e9s una acci\u00f3 pensada, dissenyada i avaluada, amb criteris i objectius expl\u00edcits. Som actius, no activistes. No ens interessa l\u2019acci\u00f3 per l\u2019acci\u00f3, sin\u00f3 una pr\u00e0ctica educativa dotada de significaci\u00f3, orientada cap a unes finalitats, al servei d\u2019 interessos col\u00b7lectius de la comunitat. Cerquem fer realitat all\u00f2 que entenem com a raonable en una situaci\u00f3 donada, mitjan\u00e7ant el respecte als agents implicats, el di\u00e0leg i la cooperaci\u00f3. Treballem, a m\u00e9s a m\u00e9s, amb aquella visi\u00f3 pragm\u00e0tica i experimental que sap estar atenta als problemes i a les necessitats socials concretes de l\u2019entorn m\u00e9s proper. Ens agrada que les coses siguin clares i distintes: una cosa s\u00f3n els mitjans (all\u00f2 que \u00e9s instrumental) i altra els fins (el que \u00e9s substantiu) (Weber,M. ,1979).<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la crisi econ\u00f2mica<\/strong><\/p>\n Analitzem el moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 ens trobem com un temps d\u2019 eclipsi d\u2019all\u00f2 p\u00fablic i com\u00fa, com una \u00e8poca de crisi del model de civilitzaci\u00f3 occidental, de la m\u00e0 de la burocratitzaci\u00f3 de la vida p\u00fablica, de la despersonalitzaci\u00f3 de les relacions socials, de la super-especialitzaci\u00f3 i de la p\u00e8rdua de les llibertats. Una aut\u00e8ntica escissi\u00f3 o ruptura amb les tradicions culturals de la comuna civilitzaci\u00f3 europea, que demana atenci\u00f3 a l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019elements d\u2019una \u201cnova modernitat\u201d(Beck,U.,2007). S\u2019imposa l\u2019acceptaci\u00f3 cr\u00edtica dall\u00f2 que \u00e9s real, no des dels discursos i les teories generals, sin\u00f3 amb aquella visi\u00f3 pragmatista, dotada d\u2019un cert optimisme vital que ens porta a treballar \u201c junts\u201d i donar prioritat a la construcci\u00f3 o rehabilitaci\u00f3 del subjecte social concret, de les persones i els pobles com a subjectes de drets individuals, socials i culturals (Foucault, M., 2001; Touraine, A., 2009). En definitiva, es tracta de revaloritzar aquells elements culturals i els valors de l\u2019humanisme cl\u00e0ssic que segueixen nodrint la conviv\u00e8ncia civil.<\/p>\n Primacia del m\u00f3n de la vida<\/strong><\/p>\n Afirmem la primacia del \u201cm\u00f3n de la vida\u201d; la necessitat d\u2019adaptar-se amb normalitat a les noves condicions i exig\u00e8ncies de la societat del coneixement en qu\u00e8 ens movem. Vivim en una societat del risc globalitzat (Beck,U., 1998 ) en la qual la lluita per la pau, el respecte, la cooperaci\u00f3 en la vida comunit\u00e0ria han esdevingut una urg\u00e8ncia perent\u00f2ria. La participaci\u00f3 de totes les persones involucrades en l\u2019acci\u00f3 i l\u2019emancipaci\u00f3 dels subjectes en l\u2019acci\u00f3 democr\u00e0tica han d\u2019anar de la m\u00e0. Ens toca fer l\u2019elogi de l\u2019artes\u00e0, del taller i la feina ben feta entre tots junts; de valorar la import\u00e0ncia de la quotidianitat, de la sensibilitat i de les plurals expressions de les cultures. \u00c9s imprescindible tenir una base social ampla, que ens permeti refer el teixit social i incidir en la construcci\u00f3 dels subjectes, mitjan\u00e7ant l\u2019acci\u00f3 solidaria, a peu de barris, pobles i ciutats. En el m\u00f3n de la vida, com deia Max Weber, hi ha \u201cresidus de valors i forces culturals\u201d a les quals estar atents (la \u201cpersonalitat\u201d, la \u201ccultura\u201d, el \u201cpian\u00edssimo\u201dde les esferes m\u00ednimes de la vida\u2026).<\/p>\n Una estrat\u00e8gia del \u201ccom\u00fa\u201d com a espai p\u00fablic de relacions interpersonals estructurat democr\u00e0ticament<\/strong><\/p>\n La nostra visi\u00f3 ens porta a recentrar el treball en les persones i en la comunitat i a posar en valor la mediaci\u00f3 cultural i social i la conviv\u00e8ncia basada en el respecte mutu. No \u00e9s tan sols una q\u00fcesti\u00f3 de resist\u00e8ncia \/ resili\u00e8ncia a partir de valors tradicionals als que aferrar-se, davant la desfeta de la personalitzaci\u00f3 i d\u2019una socialitzaci\u00f3 que fa aig\u00fces arreu. \u00c9s, tamb\u00e9 i principalment, un problema de formaci\u00f3 de persones compromeses amb la comunitat, de reeducaci\u00f3 de la societat per ella mateixa (\u201cprogressive education\u201d) (Dewey, J. 1975). Es tracta de potenciar la creaci\u00f3 espais d\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria, que incrementin la flu\u00efdesa en la comunicaci\u00f3, el sentit de pertinen\u00e7a, el voluntariat i les xarxes socials. En definitiva, amb l\u2019ApS adoptem una nova perspectiva: la d\u2019una societat civil, que afirma el principi de personalitzaci\u00f3 en un nou marc comunitari, amb noves regles de joc, nous i renovats valors, nous agents i noves institucions.<\/p>\n REFER\u00c8NCIES:<\/strong><\/p>\n Beck, U. (1998) La sociedad del riesgo.Hacia una nueva modernidad.Paid\u00f3s, Barcelona. amb l\u2019ApS adoptem una nova perspectiva: la d\u2019una societat civil, que afirma el principi de personalitzaci\u00f3 en un nou marc comunitari, amb noves regles de joc, nous i renovats valors, nous agents i noves institucions<\/p>\n","protected":false},"author":100,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[97,98,123,101],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-71","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-general","7":"tag-aprenentatge-servei","8":"tag-aps","9":"tag-practica","10":"tag-projectes"},"yoast_head":"\n
\nDewey, J. (1975) Democracia y educaci\u00f3n. Morata, Madrid.
\nFoucault, M. (2001) La hermen\u00e9utica del sujeto. Akal, Madrid.
\nJaeger, F. \u201cLa comparaci\u00f3n de sociedades en la historia de las ideas\u201d.
\nEn J.Scriewer i H. Kaeble. Coords.
\n(2010) La comparaci\u00f3n en las ciencias sociales e hist\u00f3ricas .
\nBarcelona ,Octaedro.
\nTouraine, A. (2009) La mirada social. Un marco de pensamiento distinto para el siglo
\nXXI . Paidos, Barcelona.
\nWeber, M. (1979) Econom\u00eda y sociedad.Esbozo de sociologia comprensiva.Fondo
\nde Cultura Econ\u00f3mica, M\u00e9jico.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"