{"id":718,"date":"2020-10-27T16:32:59","date_gmt":"2020-10-27T16:32:59","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/?p=718"},"modified":"2020-10-27T16:32:59","modified_gmt":"2020-10-27T16:32:59","slug":"a-espatlles-de-gegants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2020\/10\/27\/a-espatlles-de-gegants\/","title":{"rendered":"A espatlles de gegants"},"content":{"rendered":"

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 del present \u00e9s fruit del continuum de la hist\u00f2ria. Alg\u00fa va dir que anem a espatlles de gegants, referint-se a que els nostres nombrosos avantpassats han forjat el coneixement, la cultura en qu\u00e8 vivim, els aven\u00e7os cient\u00edfics, els llenguatges, els costums, etc\u00e8tera. La frase \u201cs<\/em>i he pogut veure m\u00e9s lluny que els altres, nom\u00e9s \u00e9s perqu\u00e8 em trobo sobre les espatlles de gegants.\u201d<\/em> s\u2019atribueix al f\u00edsic, matem\u00e0tic i fil\u00f2sof Sir Isaac Newton (Anglaterra, 1642-1727). Tot i aix\u00f2, ja hi havia qui l’atribu\u00cfa, al segle XI, al fil\u00f2sof bret\u00f3 Bernard de Chartres. I segurament es podria mirar m\u00e9s enrere. La frase \u201ca espatlles de gegants\u201d va ser el lema del cercador \u201cGoogle acad\u00e8mic\u201d, dedicat a la cerca de textos indexats en bases de dades de literatura cient\u00edfica. I \u00e9s que, les publicacions que es fan\u00a0 des de l\u2019acad\u00e8mia, van farcides de refer\u00e8ncies a altres autors -els gegants- que aporten les idees necess\u00e0ries sobre les quals es construeix nou coneixement. I citant-los, reconeixem el m\u00e8rit dels autors, precisament. Hi ha un reconeixement d\u2019autoria que fa que no manllevem idees fent veure que s\u00f3n nostres.<\/p>\n

Seguint una idea del fil\u00f2sof irland\u00e8s Richard Kearney[1]<\/sup><\/a>, el concepte d\u2019autor<\/em> sorgeix amb la modernitat, un cop va posar-se l\u2019accent en l\u2019home com a centre de tota mesura -l\u2019Humanisme-, quan es va recon\u00e8ixer com a creador -a banda de D\u00e9u- i com a \u00e9sser que es forma i es basa en el pensament i en la ra\u00f3 -Il\u00b7lustraci\u00f3-. Quan va comen\u00e7ar a escriure idees pr\u00f2pies, no les dels grans llibres de la paraula divina, \u00e9s quan l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 va ser autor i, per tant, va tenir la necessitat de reconeixement com a tal. I per aix\u00f2 es citen i es referencien les idees i les paraules d\u2019altri: per atribuir les seves idees. I si no es fa, es diu que es fa plagi.<\/p>\n

Per tal d\u2019anar a espatlles de gegants i anar fent el reconeixement de les idees i de les paraules que no s\u00f3n nostres, hem de citar i referenciar quan sigui necessari. Recordo que, a principis dels anys 90, una professora de literatura castellana ens recriminava que \u201cfusil\u00e1bamos\u201d els treballs que li lliur\u00e0vem sobre les novel\u00b7les que hav\u00edem d\u2019estudiar. Aleshores ning\u00fa tenia Internet. Com pod\u00edem donar resposta a les seves demandes tan complexes sobre el context de l\u2019obra, l\u2019autor, l\u2019estructura del text,\u00a0 als personatges, etc.? Doncs acud\u00edem a l\u2019enciclop\u00e8dia (en paper) i f\u00e8iem el que pod\u00edem. Anar a la biblioteca a buscar algun llibre ja era tota una proesa, perqu\u00e8 n\u2019hi havia pocs i \u00e9rem molts estudiants. \u201cEsto es una fusilada\u201d es referia a que f\u00e8iem plagi. No cit\u00e0vem correctament o ni tan sols cit\u00e0vem. Tampoc ens mostraven com fer-ho.<\/p>\n

Amb el sorgiment del format digital, aquestes \u201cfusiladas\u201d encara s\u2019han fet m\u00e9s f\u00e0cils de fer. Si abans ho hav\u00edem de copiar lletra per lletra, actualment es poden copiar fragments (par\u00e0grafs o p\u00e0gines), o fins i tot treballs sencers, nom\u00e9s amb la combinaci\u00f3 de tecles ctrl+c i ctrl+v. Per trobar solucions al fenomen, en els darrers anys han sorgit programes de detecci\u00f3 autom\u00e0tica de plagi com Turnitin o Urkund, que estan sent integrats per les institucions educatives per tal de facilitar als docents la identificaci\u00f3 de plagi. Aquest programes indiquen quins fragments s\u00f3n literals i no han estat referenciats, aix\u00ed com quin percentatge del treball \u00e9s considerat plagi. Per\u00f2 aquest \u00e9s un m\u00e8tode reactiu i, penso fermament que com a educadors, haur\u00edem de poder trobar una soluci\u00f3 m\u00e9s formativa.<\/p>\n

Una de les possibles causes del plagi \u00e9s la manca d\u2019alfabetitzaci\u00f3 en escriptura acad\u00e8mica i de recerca. Sembla l\u00f2gic que, per evitar aquestes conductes que atempten contra els drets d\u2019autoria i l\u2019\u00e8tica acad\u00e8mica, \u00e9s important ensenyar aquestes compet\u00e8ncies als estudiants. No \u00e9s que es faci plagi amb intenci\u00f3 delictiva, si no que sovint \u00e9s per desconeixement. A m\u00e9s, els programes de detecci\u00f3 autom\u00e0tica no serveixen per evitar-lo, a no ser que siguin emprats de manera formativa pels propis docents, mostrant exemples de qu\u00e8 \u00e9s plagi i de com evitar-lo mitjan\u00e7ant una referenciaci\u00f3 correcta i el parafraseig.<\/p>\n

Finalment, hi ha una forma de conducta no \u00e8tica, relacionada amb el plagi, que implica pagar a un tercer perqu\u00e8 escrigui per tu. Sovint es vehicula a trav\u00e9s de serveis que es publiciten a la xarxa -sense cap vergonya- amb l\u2019argument que aix\u00ed es pot lliurar un treball de fi de grau o m\u00e0ster o tesi sense que hi hagi risc de ser detectat per programes anti-plagi. Encara que no sigui un robatori directe, s\u00ed que ho \u00e9s indirectament. En aquest cas, fa falta una formaci\u00f3 sobre l\u2019\u00e8tica acad\u00e8mica.<\/p>\n

Alguns potser recordareu el duo de dance-pop<\/em> Milli Vanilli a finals dels 80. El 1990 van guanyar el premi Grammy a millor artista revelaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019un parell d\u2019anys d\u2019\u00e8xit de vendes internacionals. Va esclatar l\u2019esc\u00e0ndol quan es va saber que ells no eren els compositors d\u2019aquelles can\u00e7ons i ni tan sols n\u2019eren els cantants reals. Nom\u00e9s eren uns cossos que ballaven fent play-back<\/em> i s\u2019enduien la fama i uns r\u00e8dits milionaris. Davant de l\u2019engany maj\u00fascul, aquest fou l\u2019\u00fanic cas on es va retirar un premi Grammy a alg\u00fa. Per fer una analogia, aquests serveis de pagament per l\u2019escriptura de treballs, no deixen de ser creadors de Milli Vanillis an\u00f2nims.<\/p>\n