{"id":724,"date":"2020-11-18T17:47:32","date_gmt":"2020-11-18T17:47:32","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/?p=724"},"modified":"2020-11-18T17:47:32","modified_gmt":"2020-11-18T17:47:32","slug":"llums-i-ombres-del-servei-a-la-comunitat-diferents-enfocaments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2020\/11\/18\/llums-i-ombres-del-servei-a-la-comunitat-diferents-enfocaments\/","title":{"rendered":"Llums i ombres del servei a la comunitat (diferents enfocaments)"},"content":{"rendered":"

De tots \u00e9s sabut que el terme servei<\/em> s’aplica a moltes coses que no tenen res a veure: Aix\u00ed, entre d’altres situacions, discutim si en tal pa\u00eds \u00e9s o no obligatori el servei militar; al restaurant, preguntem on est\u00e0 el servei; ens informen a quina hora \u00e9s el servei religi\u00f3s; constatem la qualitat dels serveis p\u00fablics de la nostra ciutat i felicitem a una amiga que ha muntat la seva pr\u00f2pia empresa de serveis. El terme servei<\/em> pot utilitzar-se correctament en sentit militar, religi\u00f3s, p\u00fablic o comercial, i en tots aquests sentits dispars hi \u00e9s present la idea de cosa \u00fatil, necess\u00e0ria o que interessa per un motiu o un altre.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal distingir entre un acte c\u00edvic<\/em>, espontani i propi de la bona ciutadania (per exemple, atendre un ve\u00ed que t\u00e9 dificultats per travessar el carrer; cursar una den\u00fancia a les autoritats municipals, o assistir a una manifestaci\u00f3) del que \u00e9s un servei a la comunitat<\/em>, que implica una activitat programada, d’una certa durada i comprom\u00eds sostingut per part dels participants.<\/p>\n

En un sentit social, el servei s’ent\u00e9n conceptualment com una acci\u00f3 solid\u00e0ria i desinteressada a favor de la comunitat<\/strong>. Aquest \u00e9s el concepte que utilitzen els moviments socials i de voluntariat, aix\u00ed com els programes i iniciatives de servei c\u00edvic o servei civil. Com paraig\u00fces conceptual, admet diversos matisos i pot enfocar-se des de diversos punts de vista, que marcaran prioritats \u00e8tiques, pol\u00edtiques o pedag\u00f2giques diferents, per exemple en relaci\u00f3 a l’obligatorietat \u00a0o a l’abs\u00e8ncia de remuneraci\u00f3.<\/p>\n

Hi ha un cert consens internacional a l’hora de diferenciar voluntariat<\/em> i servei c\u00edvic<\/em>, actuacions ambdues identificables amb el concepte de servei a la comunitat.<\/p>\n

El voluntariat<\/strong> es refereix, sobretot, a una actuaci\u00f3 altruista i desinteressada en favor del b\u00e9 com\u00fa, que es realitza en el temps lliure de la persona i que \u00e9s compatible amb la pr\u00e0ctica laboral normal en altres \u00e0mbits. Seria el cas, per exemple, d’un empleat de la banca que dedica una o dues tardes a la setmana a col\u00b7laborar com a voluntari en un hospital, sense rebre per aix\u00f2 cap remuneraci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s, per tant, una pr\u00e0ctica limitada en el temps, de relativament poca intensitat en tant que no representa l’activitat principal de la persona, encara que requereixi un fort comprom\u00eds. \u00c9s clar que aix\u00f2 de la intensitat pot variar substancialment quan la persona es jubila i compta amb m\u00e9s temps o b\u00e9 quan entra en un per\u00edode de no treball i decideix aprofitar-ho per intensificar la seva dedicaci\u00f3 a les tasques de voluntariat.<\/p>\n

El servei c\u00edvic o servei ciutad\u00e0 voluntari<\/strong>, per contra, representa un per\u00edode de la vida intens destinat a una causa social, que la persona escull volunt\u00e0riament, i que \u00e9s fins a cert punt incompatible amb una activitat laboral normal, almenys a temps complet.<\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3, la persona que realitza aquest tipus de servei sol rebre algun tipus de compensaci\u00f3 econ\u00f2mica, no considerada com a salari. El servei ciutad\u00e0 voluntari \u00e9s un per\u00edode organitzat de comprom\u00eds significatiu i una contribuci\u00f3 a la comunitat local, nacional o mundial, reconegut i valorat per la societat amb una m\u00ednima compensaci\u00f3 monet\u00e0ria per al participant<\/em>[1]<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n

Freq\u00fcentment, el servei c\u00edvic, en tant que pol\u00edtica p\u00fablica, s’ha originat com a alternativa a el servei militar o b\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la desaparici\u00f3 d’aquest.<\/p>\n

Una de les confusions entre ambdues pr\u00e0ctiques \u00e9s que tant en una com en una altra als participants se’ls sol cridar voluntaris<\/em>. Per evitar aquestes confusions, en alguns pa\u00efsos es comen\u00e7a a anomenar membres<\/em> als participants del servei c\u00edvic nacional.<\/p>\n

En l’aprenentatge servei, <\/strong>el servei a la comunitat se situa en una tercera via<\/strong>, diferent a les dues anteriors, perqu\u00e8 es vincula espec\u00edficament a la formaci\u00f3 de la persona. Situats en aquesta metodologia en destaquem tres enfocaments, que no s\u00f3n oposats ni excloents, sin\u00f3 que col\u00b7loquen accents particulars sobre una mateixa idea de servei a la comunitat:<\/p>\n