La crisi generada per la covid19 ha paralitzat i obligat a revisar gaireb\u00e9 tot. Per\u00f2 quan se superi la pand\u00e8mia gaireb\u00e9 tot es tornar\u00e0 a reiniciar i possiblement no hagi servit per corregir un model que, certament, ha generat millores per una petita part de la poblaci\u00f3 del planeta, per\u00f2 que ha aguditzat molts problemes per a molts milions m\u00e9s d\u2019habitants. Problemes i riscos antics que es van arrossegant com l’increment de la bretxa digital, l’educaci\u00f3 b\u00e0sica per als pa\u00efsos pobres, la intensificaci\u00f3 de la compet\u00e8ncia entre superpot\u00e8ncies, la neocolonizaci\u00f3, les pand\u00e8mies o el canvi clim\u00e0tic. Aquest \u00faltim de car\u00e0cter sist\u00e8mic que ha estat considerat per l’ONU com la major amena\u00e7a per al futur mundial. L’ONU, en vistes a la Confer\u00e8ncia del Canvi Clim\u00e0tic reprogramada per a aquest any 2021, apunta amb molta urg\u00e8ncia que l’economia del segle XXI sigui neta, verda, saludable, justa i segura. Un objectiu antic que obliga a revisar el model de desenvolupament i insistir en l’educaci\u00f3 com un pilar b\u00e0sic per a aconseguir-lo, sobre el qual tamb\u00e9 fa anys es va insistint en molts f\u00f2rums.<\/p>\n
En el F\u00f2rum Mundial sobre l’Educaci\u00f3 celebrat a Incheon (Rep\u00fablica de Corea) el 2015 s’establia el Marc d’Acci\u00f3 per a l\u2019Educaci\u00f3 2030. La declaraci\u00f3 d\u2019Incheon, recollint la Base dels objectius de Desenvolupament Sostenible<\/em>, s\u2019ha focalitzat en l\u2019educaci\u00f3 inclusiva com a objectiu central, insistint en el fet que \u201cl’educaci\u00f3 \u00e9s la clau per a la pau global i el desenvolupament sostenible\u201d. Una idea que es ve postulant des del F\u00f2rum de Jomtien (1990), en el F\u00f2rum de Dakar (2000), aix\u00ed com en la Cimera sobre el Desenvolupament Social de Copenhaguen (1995). Sense oblidar les anotacions que ja es feien en el mateix sentit des de l’educaci\u00f3 ambiental (Estocolm,1972; Tbilissi,1977; Rio, 1992). Per\u00f2 segons la UNESCO, en el seu Informe de Seguiment de l’Educaci\u00f3 en el m\u00f3n, 2020<\/em>, \u00a0diu que en l’actualitat, salvant les dificultats per obtenir informaci\u00f3 a molts pa\u00efsos, m\u00e9s de 250 milions de nens, nenes i joves continuen sense estar escolaritzats i que el 2016 treballaven 114 milions de nens i nenes entre 5 i 14 anys, la majoria als pa\u00efsos m\u00e9s pobres. En positiu, \u00e9s cert que entre 1990-2017 la taxa d’escolaritzaci\u00f3 als pa\u00efsos pobres havia augmentat, per\u00f2 la quantitat de nens i nenes sense escolaritzar pr\u00e0cticament \u00e9s la mateixa. Les altes taxes de natalitat i la falta de recursos i inversions en educaci\u00f3 b\u00e0sica fan dif\u00edcil acostar-se a l’objectiu d’una educaci\u00f3 per a tots. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, les taxes d’analfabetisme en la poblaci\u00f3 adulta continuen pr\u00e0cticament inamovibles, amb especial incid\u00e8ncia en les dones. La pand\u00e8mia de la covid19 ha agreujat encara m\u00e9s aquesta situaci\u00f3 amb l’augment de la pobresa que s’ha enverinat com a problema de salut p\u00fablica, especialment als pa\u00efsos m\u00e9s pobres.<\/p>\n Aix\u00ed es va mantenint un consens i convenciment que ve des de lluny, segons el qual el desenvolupament de l’educaci\u00f3 afavoreix directament el desenvolupament social i econ\u00f2mic de qualsevol regi\u00f3 o pa\u00eds. En aquest sentit, \u00e9s cert que l’educaci\u00f3 \u00e9s part intr\u00ednseca i indissociable del desenvolupament en el qual t\u00e9 una funci\u00f3 important com a generadora de coneixement cient\u00edfic, idees i capacitats, i com catalitzadora de canvis socials. Per\u00f2 la bretxa, malgrat la renovaci\u00f3 dels grans objectius en els F\u00f2rums, sembla ser cada vegada m\u00e9s gran entre els pa\u00efsos rics i els m\u00e9s pobres que sempre es queden per al final en la soluci\u00f3 dels seus problemes. A t\u00edtol informatiu, segons l’informe del PNUD, l\u2019any 2020 la mitjana de la renda dels pa\u00efsos que presenten un \u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH) baix \u00e9s 17 vegades inferior a la mitjana de la renda dels pa\u00efsos amb l\u2019IDH alt; o l’esperan\u00e7a de vida \u00e9s gaireb\u00e9 20 anys m\u00e9s curta i els anys d’escolaritzaci\u00f3 entre 7 o 8 anys menys. Sempre considerant que les dades estad\u00edstiques mitjanes amaguen grans desigualtats, i m\u00e9s als pa\u00efsos pobres. O l’evid\u00e8ncia quotidiana de la persist\u00e8ncia i l’increment de les emigracions a qualsevol preu des dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres.<\/p>\n Continua sent necessari que aquest model de desenvolupament trobi la resist\u00e8ncia des de processos de conscienciaci\u00f3 de tots els fronts, per\u00f2 fonamentalment de l’educaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n Assegurar l’educaci\u00f3 b\u00e0sica i mitjana per a tota la poblaci\u00f3 als pa\u00efsos m\u00e9s pobres \u00e9s fonamental per al seu desenvolupament econ\u00f2mic i social i \u00e9s un deure per als seus governs. Per\u00f2 no ho \u00e9s menys per als pa\u00efsos m\u00e9s rics, que tenim un deute i obligaci\u00f3 moral i econ\u00f2mica amb ells. Una educaci\u00f3 que generi consci\u00e8ncia social sobre l’origen d’aquestes desigualtats i la necessitat de canviar el model de desenvolupament economicista que el genera. Encara que aix\u00f2 no es fa sense voluntat pol\u00edtica ni inversi\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s necessari continuar incidint, des del coneixement cient\u00edfic i des de la dimensi\u00f3 \u00e8tica de l’educaci\u00f3, per aconseguir un canvi cap a una concepci\u00f3 d’un desenvolupament m\u00e9s hum\u00e0, solidari, equitatiu i sostenible en el nostre planeta. I aix\u00f2 tamb\u00e9 ho venim repetint des de fa molts anys, des d’abans dels primers f\u00f2rums mundials que apunt\u00e0vem al principi. Continua sent necessari insistir, perqu\u00e8 el problema continua sent el model de desenvolupament, i continua sent necessari que el model, que es va reinventant, trobi la resist\u00e8ncia des de l\u2019acci\u00f3, des de processos de conscienciaci\u00f3 i de canvi de mentalitat des de tots els fronts, per\u00f2 fonamentalment des de l’educaci\u00f3.<\/p>\n S’ha dit sempre que aquest model de desenvolupament \u00e9s insostenible des d’una perspectiva planet\u00e0ria, encara que la tecnologia se’ns presenti com la soluci\u00f3 a tots els problemes que va generant. La forma de creixement i els estils de vida que es fomenten des del sistema es fonamenten en una interdepend\u00e8ncia entre pobresa i riquesa que genera tensions socials insostenibles i injustes en totes les escales. En realitat, el que es q\u00fcestiona s\u00f3n les bases estructurals del model de desenvolupament, com el productivisme, la regulaci\u00f3 natural de la compet\u00e8ncia econ\u00f2mica, la fe cega en la tecnologia, els recursos il\u00b7limitats en el planeta, l’externalitzaci\u00f3 dels problemes, la ci\u00e8ncia i economia al servei del creixement, etc. I en conseq\u00fc\u00e8ncia els valors que presideixen aquest model i les seves estructures, com l’utilitarisme, l’economicisme, individualisme, explotaci\u00f3, desigualtat, insolidaritat, marginaci\u00f3, competitivitat agressiva, etc.<\/p>\n Com deia anteriorment, s’han de generar i mantenir processos de conscienciaci\u00f3, de canvi de mentalitat i els moviments d’acci\u00f3 i resist\u00e8ncia des de tots els fronts. En aquest sentit, l’educaci\u00f3 \u00e9s fonamental per a la construcci\u00f3 de valors, contraris als dominants, que apuntalin un concepte de desenvolupament socialment just, equitatiu, sostenible i pac\u00edfic i pol\u00edtiques que ho apliquin. Insistim, l’educaci\u00f3 \u00e9s la clau per\u00f2 la soluci\u00f3 no dep\u00e8n nom\u00e9s d’ella.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La crisi generada per la covid19 ha paralitzat i obligat a revisar gaireb\u00e9 tot. Per\u00f2 quan se superi la pand\u00e8mia gaireb\u00e9 tot es tornar\u00e0 a reiniciar i possiblement no hagi servit per corregir un model que, certament, ha generat millores per una petita part de la poblaci\u00f3 del planeta, per\u00f2 que ha aguditzat molts problemes<\/p>\n","protected":false},"author":385,"featured_media":848,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-847","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general"},"yoast_head":"\n