{"id":900,"date":"2021-09-21T05:30:53","date_gmt":"2021-09-21T05:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/?p=900"},"modified":"2021-09-21T05:30:53","modified_gmt":"2021-09-21T05:30:53","slug":"la-maquina-del-temps-i-lalfabetitzacio-digital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/aprenentatgeservei\/2021\/09\/21\/la-maquina-del-temps-i-lalfabetitzacio-digital\/","title":{"rendered":"La m\u00e0quina del temps i l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital"},"content":{"rendered":"

Seymour Papert (1928-2016), matem\u00e0tic, inform\u00e0tic i educador del MIT (EEUU), va crear la par\u00e0bola del viatge en el temps al seu llibre The Children\u2019s machine<\/em> (1993). Aquesta ve a dir que si pos\u00e9ssim a un grup de cirurgians del segle XIX a una m\u00e0quina del temps i els port\u00e9ssim a un quir\u00f2fan del present, al\u00b7lucinarien amb els procediments quir\u00fargics i amb els aparells amb llumetes que no sabrien per a qu\u00e8 serveixen. Reconeixerien el llit d\u2019operacions i algun instrumental, per\u00f2 seria un context fortament impregnat per tecnologies de maquinari, programari i telem\u00e0tiques. Si f\u00e9ssim el mateix amb un grup de mestres del s.XIX i els pos\u00e9ssim a la m\u00e0quina del temps, qu\u00e8 es trobarien a una aula de finals del S.XX? Reconeixerien perfectament el que estaria passant a l\u2019aula i la majoria els elements com pupitres, pissarra, llibres de text, entre altres materials i m\u00e8todes. Papert feia servir aquesta par\u00e0bola per indicar que algunes \u00e0rees de coneixement (telecomunicacions, medicina, etc\u00e8tera) han aprofitat l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica per fer un salt qualitatiu i quantitatiu enorme, mentre que d\u2019altres (com l\u2019escola) no tant. Per\u00f2 seria el mateix amb l\u2019educaci\u00f3 actual del s.XXI? Probablement, aquests i aquestes mestres del s.XIX ara anirien m\u00e9s perduts.<\/p>\n

Durant els anys 80 i 90 del s.XX, tan bon punt les tecnologies digitals van entrar a la nostra vida, des del m\u00f3n educatiu ja es va pensar que caldria ensenyar a fer-les servir als alumnes perqu\u00e8 serien necess\u00e0ries per a la vida (entengui\u2019s, sobretot, per la feina). Igualment, es va pensar com aquestes tecnologies podien millorar la gesti\u00f3 educativa i tamb\u00e9 la part pedag\u00f2gica, \u00e9s a dir, fer servir eines i programes per millorar l\u2019ensenyament i l\u2019aprenentatge.<\/p>\n

A finals dels anys 80 hi va haver una expansi\u00f3 dels ordinadors personals. L\u2019any 84, a l\u2019escola on era alumne, en van comprar un (el primer) i el missatge era que aquella andr\u00f2mina blanca i enigm\u00e0tica amb un monitor que semblava una tele calia aprendre-la a fer servir perqu\u00e8 ens ajudaria a treballar millor, que seria el futur. I tant si ho ha estat! Per\u00f2 aleshores, per l\u2019alumnat i pels docents, all\u00f2 era un misteri. No va ser fins m\u00e9s endavant que vam descobrir els programes que ens permetien ampliar les nostres capacitats: processadors de text, fulls de c\u00e0lcul, presentacions multim\u00e8dia, etc\u00e8tera. Fins i tot aprendre a programar amb LOGO o amb BASIC. Seria l\u2019any 94 quan el professor de matem\u00e0tiques i el de filosofia van instal\u00b7lar un m\u00f2dem a un ordinador de l\u2019institut. Em preguntava, amb curtesa de mires, quin sentit tenia connectar un ordinador a un tel\u00e8fon? Les tecnologies digitals no han deixat d\u2019evolucionar, i nosaltres hem hagut de seguir aquests aven\u00e7os. S\u2019han anat expandint arreu, especialment amb la ubiquitat actual, que permet dur-les sempre amb nosaltres i estar connectats tot el dia.<\/p>\n

En aquest escenari de la societat digital, ja fa m\u00e9s de 20 anys que es parla de la necessitat de l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital, tant de la ciutadania en general, com dels estudiants i dels docents. No n\u2019hi ha prou amb saber llegir i escriure i saber fer c\u00e0lcul, sin\u00f3 que cal saber treure profit de tots aquests dispositius digitals per poder viure plenament en societat i per canviar-la (a millor). Per aix\u00f2, diversos organismes internacionals van muntar marcs de compet\u00e8ncies digitals, que recollien diversos \u00e0mbits de compet\u00e8ncies a aprendre de cara a millorar els curr\u00edculums de l\u2019ensenyament formal. La International Society for Educational Technology<\/em> (ISTE) dels EUA va crear un marc de compet\u00e8ncia digital per alumnes<\/a> ja a l\u2019any 2000. Despr\u00e9s, la Unesco ho va fer l\u2019any 2008 per a docents<\/a>, i d\u2019altres organismes estatals van pujar al carro de crear els seus marcs de compet\u00e8ncia digital, tenint en compte els de la Unesco i de la Comissi\u00f3 Europea per a ciutadans (el marc DigComp<\/a>) i per a docents (DigcomEdu<\/a>). La Generalitat de Catalunya va desenvolupar les compet\u00e8ncies b\u00e0siques TIC per alumnes d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a> l\u2019any 2013, i pels alumnes \u00a0d\u2019ESO<\/a> l\u2019any 2015. L\u2019any 2017, l\u2019Instituto Nacional de Tecnologi\u0301as Educativas y Formacio\u0301n del Profesorado <\/em>(INTEF) va crear el Marco Comu\u0301n de la Competencia Digital Docente<\/a>.<\/p>\n

Com que el panorama tecnol\u00f2gic evoluciona sense aturador, aquests marcs han anat revisant-se peri\u00f2dicament perqu\u00e8 no quedin desfassats. La nova tecnologia afecta l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital, la qual s\u2019ha d\u2019anar actualitzant per ensenyar all\u00f2 nou a les persones, persones que alhora inventen noves tecnologies que tornen a afectar l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital. D\u2019aquesta manera, es crea el cercle de l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Tal com va indicar Donald Leu -especialista en llenguatge, alfabetitzaci\u00f3 i cultura en el tombant de segle- l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital \u00e9s un de\u00edctic tecnol\u00f2gic<\/em>, \u00e9s a dir, t\u00e9 un significat o un altre en funci\u00f3 de cada moment i de cada context -. No \u00e9s el mateix l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital dels anys 80, on els ordinadors personals no estaven generalitzats i no hi havia Internet, que la del 2021, en plena ecologia dels mitjans socials de la Societat Digital, de les oportunitats i dels riscos que comporta. Com tampoc \u00e9s el mateix l\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital quan esclata una pand\u00e8mia com la del SARS-CoV-2.<\/p>\n

Tot i la creen\u00e7a que els docents no estan al dia de les compet\u00e8ncies digitals, les han anat adquirint al llarg dels anys; ara aquest coneixement pedag\u00f2gic s’ha eixamplat, per\u00f2 encara hi ha molt de cam\u00ed per fer<\/p><\/blockquote>\n

Lee Shulman, psic\u00f2leg de l\u2019educaci\u00f3 dels EUA, va dir que els docents havien de saber qu\u00e8 s\u2019havia d\u2019ensenyar i com s\u2019havia d\u2019ensenyar. \u00c9s c\u00e8lebre per haver creat l\u2019any 1987 el constructe \u201cPedagogical-Content Knowledge\u201d (PCK) o el Coneixement Pedag\u00f2gic i de Contingut. Si creuem aquests 3 elements, aquests queden de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n