![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204482-1082x656.jpg\")
<\/p>\nLali Bosch i Joan Manuel del Pozo fan m\u00e0gia quan es troben. S\u00f3n alquimistes de les paraules, dels conceptes, de les idees… S\u00f3n artistes de la reflexi\u00f3 que, quan comparteixen escena, es converteixen en il\u00b7lusionistes de la realitat. \u00c9s a dir, produeixen en l\u2019espectador la il\u00b7lusi\u00f3 de descobrir nous mons, nous sentits, noves explicacions a all\u00f2 que ens envolta. Quan l\u2019\u00f2ptica pausada, reflexiva i meditada del Joan Manuel i la mirada curiosa i lluitadora de la Lali es retroalimenten, apareix la m\u00e0gia. \u00c9s quan passa all\u00f2 que un m\u00e9s un no sumen dos, sin\u00f3 3, 20 o 58. S\u00f3n dos torrents de coneixements que ofereixen noves interpretacions per al futur. I aix\u00f2 \u00e9s el que va passar durant la conversa que segueix a continuaci\u00f3. Una xerrada apassionant entre dos fil\u00f2sofs sobre educaci\u00f3 i cultura.<\/p>\n
<\/p>\n
[Quim Rubio]: Educaci\u00f3 i cultura s\u00f3n el mateix?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> No, ara mateix s\u00f3n dues paraules que signifiquen continguts diferents, per\u00f2 crec que haurien d\u2019acabar sent el mateix. Educaci\u00f3 es considera com una mena de cultura ordenada segons un curr\u00edculum, i cultura \u00e9s un espai de coneixement molt obert, variat i imprec\u00eds. Penso que el que s\u2019hauria d\u2019aconseguir \u00e9s que l\u2019educaci\u00f3 incorpor\u00e9s tota la riquesa del que s\u2019atribueix tamb\u00e9 a la cultura.<\/p>\n [Quim Rubio]<\/strong> Ara mateix pod\u00edem dir que cultura i educaci\u00f3 van en paral\u00b7lel i que, de tant en tant, es creuen com les vies de tren? Per qu\u00e8 \u00e9s tan important la pres\u00e8ncia de les arts en l\u2019educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Les arts s\u00f3n fonamentals en el proc\u00e9s educatiu. Els humans som una font infinita de curiositat. I aquesta curiositat no ent\u00e9n de cap mena de divisi\u00f3 anal\u00edtica. No ent\u00e9n que la f\u00edsica i l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica no tinguin res a veure entre elles, com tampoc no ent\u00e9n que la ci\u00e8ncia i les arts es girin les espatlles tantes vegades… L\u2019avantatge del m\u00f3n de les arts \u00e9s que facilita qualsevol aprenentatge, sobretot en els temes m\u00e9s dif\u00edcils, perqu\u00e8 no t\u00e9 ni un objectiu \u00fanic ni una metodologia predeterminada. La ci\u00e8ncia t\u00e9 un objectiu molt definit i un m\u00e8tode molt rigor\u00f3s. En canvi, les pintures d\u2019Altamira i les de Joan Mir\u00f3 viuen en paral\u00b7lel. Totes dues estan intentant donar resposta a alguna de les grans curiositats humanes. Les arts, totes i alhora, s\u00f3n necess\u00e0ries des del comen\u00e7ament.<\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> S\u00ed, efectivament, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 sembla que \u00e9s una unitat molt m\u00e9s travada i molt m\u00e9s cohesionada del que sovint en l\u2019educaci\u00f3 es reconeix, que tendeix a fer segmentacions i a considerar que una cosa \u00e9s l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, una altra \u00e9s l\u2019educaci\u00f3 sensorial, una altra \u00e9s la intel\u00b7lectual m\u00e9s abstracta… I amb aquestes divisions es perd una energia d\u2019unitat antropol\u00f2gica. Pod\u00edem dir que el cam\u00ed de la ci\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s sever i m\u00e9s r\u00edgid perqu\u00e8 t\u00e9 un objectiu o valor: trobar la veritat. I la veritat, sens dubte, \u00e9s un valor educativament rellevant. Per\u00f2 no \u00e9s menys rellevant el valor que busquen les arts, que \u00e9s la bellesa. I, de fet, en la tradici\u00f3 del pensament cl\u00e0ssic, la veritat i la bellesa estaven a prop de la idea suprema plat\u00f2nica. Tenim persones incompletes perqu\u00e8 les eduquem de manera segmentada i perqu\u00e8 separem massa el m\u00f3n intel\u00b7lectual del m\u00f3n sensible, tot i que, en realitat, tenen una profunda unitat de concepte.<\/p>\n [Quim Rubio] Escoltant-los, el valor de la pres\u00e8ncia de les disciplines art\u00edstiques en la formaci\u00f3 de les persones \u00e9s inq\u00fcestionable. Ara b\u00e9, per qu\u00e8, en termes generals, arriba un moment que a l\u2019escola deixen de tenir rellev\u00e0ncia?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> El problema \u00e9s que, quan els nens i les nenes creixen, el sistema els va separant del m\u00f3n que podr\u00edem anomenar de creativitat espont\u00e0nia infantil. Malauradament, l\u2019escola retalla la creativitat dels nens i les nenes a mesura que van avan\u00e7ant. La creativitat plena del 100% a l\u2019etapa infantil es va diluint en paral\u00b7lel a la concentraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 reglada en el que podr\u00edem dir \u201cel m\u00f3n de celles cap amunt\u201d, \u00e9s a dir, exclusivament la part m\u00e9s abstracta, m\u00e9s conceptual, m\u00e9s matem\u00e0tica. Amb un oblit \u2014i de vegades menyspreu\u2014 de tots els elements de car\u00e0cter sensorial i imaginatiu. Hem de fer valer la paraula imaginaci\u00f3. \u00c9s important la intel\u00b7lig\u00e8ncia, \u00e9s important la mem\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important, molt, la imaginaci\u00f3.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Jo discrepo d\u2019aquesta visi\u00f3 tan generalitzada. Quan penso en la meva escolaritzaci\u00f3, el que dieu \u00e9s del tot veritat, per\u00f2 avui la situaci\u00f3 no \u00e9s aix\u00ed. L\u2019escola va fent tot el que pot per activar i alimentar la capacitat educativa de les arts, mentre que les institucions i la pol\u00edtica, en general, sovint l\u2019han deixat de banda. Molts centres educatius tenen ben present la creativitat i la imaginaci\u00f3 perqu\u00e8 s\u00f3n els mateixos estudiants els qui no li permeten ignorar aquestes capacitats. \u00c9s a dir, la sola pres\u00e8ncia dels estudiants, amb els seus gustos, les seves maneres de vestir, els seus problemes, la seva capacitat tecnol\u00f2gica…, obliga l\u2019escola a mantenir viva la seva capacitat de canvi.<\/p>\n [Quim Rubio] En qu\u00e8 es diferencien els alumnes de centres educatius on les arts s\u00f3n centrals dels infants i joves que reben una educaci\u00f3 m\u00e9s tradicional?<\/strong><\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Les arts tenen dues possibilitats: o b\u00e9 influeixen d\u2019una manera extraordin\u00e0ria en el creixement d\u2019una persona al llarg de tota la vida, o b\u00e9 s\u00f3n nom\u00e9s un complement decoratiu de la vida d\u2019alg\u00fa. Les arts poden modelar molt profundament la mirada d\u2019una persona que va creixent i va canviant, o poden ser simplement el maquillatge que s\u2019aplica sobre uns ulls de peix bullit.<\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> L\u2019omnipres\u00e8ncia del m\u00f3n de les imatges, de la cultura de l\u2019entreteniment, no ajuda. La cultura de la distracci\u00f3 no demana elaboraci\u00f3 interpretativa, goig creatiu, una relaci\u00f3 de compartir valor, sin\u00f3 que demana exclusivament situar-te en la comoditat que t\u2019expliquin unes hist\u00f2ries com m\u00e9s dures millor per estar sobreestimulat. I jo crec que aix\u00f2 ens allunya del que podria ser un concepte de cultura educativa o educaci\u00f3 cultural, que fes de les persones \u00e9ssers molt m\u00e9s equilibrats, molt m\u00e9s compromesos socialment i amb molta m\u00e9s consci\u00e8ncia del seu propi valor i del valor dels altres. Veritat i bellesa tenen un punt de connexi\u00f3 amb la idea de respecte. \u00c9s a dir, sentim un profund respecte per l\u2019objecte de la veritat o per l\u2019objecte est\u00e8tic, i aix\u00f2 ens atrau i ens provoca una necessitat de dir: \u201cAix\u00f2 val per si mateix, aix\u00f2 ho vull per a mi i per als altres\u201d. En aquest sentit, la cultura de l\u2019entreteniment crec que ens allunya d\u2019aquest sentit m\u00e9s profund, podr\u00edem dir-ne, de la cultura del respecte.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Aqu\u00ed hi estic d\u2019acord. Ara b\u00e9, em sembla que haur\u00edem de portar tamb\u00e9 aquest discurs al terreny de com s\u00f3n avui les nostres societats. Als divuit anys vaig fer el primer viatge a Londres i per primera vegada vaig veure negres, indis, paquistanesos, japonesos, americans… vivint en una mateixa ciutat. Va ser, per a mi, una sorpresa veritablement desmesurada. Avui, a casa nostra, ja hi ha una barreja d\u2019or\u00edgens molt gran i, per tant, de tradicions culturals molt diverses. Per\u00f2 tamb\u00e9 he de dir que els tres anys que vaig treballar al Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona no hi va haver cap adquisici\u00f3 que no vingu\u00e9s del nostre \u00e0mbit art\u00edstic europeu o americ\u00e0 \u2014tot i que el MACBA t\u00e9 la seu al Raval, una de les zones m\u00e9s multi\u00e8tniques de la ciutat. Amb aix\u00f2 vull dir que la idea de la internacionalitzaci\u00f3 de les nostres societats vol tamb\u00e9 un canvi radical dels nostres serveis culturals.<\/p>\n [Quim Rubio] Posem per cas que estic molt preocupat pel futur del meu fill i els pregunto: \u201cTot aix\u00f2 que esteu dient li servir\u00e0 per trobar una feina millor?\u201d.<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> Doncs, segurament, no. I ho sento. Perqu\u00e8 trobar una feina, al final, ser\u00e0 el resultat de la seva plenitud, tranquil\u00b7litat i llibertat. I crec que \u00e9s un molt mal enfocament orientar l\u2019educaci\u00f3 dels nostres nens i nenes cap a la funcionalitat laboral, perqu\u00e8 ning\u00fa no sap com ser\u00e0 el treball d\u2019aqu\u00ed, no ja trenta anys, sin\u00f3 tan sols deu. I, per tant, el millor ser\u00e0 que el seu fill o filla faci el que li agradi fer. Que tingui el goig de con\u00e8ixer, de crear, d\u2019encuriosir-se, de relacionar-se, de comprometre\u2019s… I si vost\u00e8 aconsegueix que el seu fill o filla faci tot aix\u00f2, segur que, en un lloc o altre, acabar\u00e0 trobant un treball o inventant-se un treball, perqu\u00e8 tindr\u00e0 capacitat creativa.<\/p>\n [Quim Rubio] La pres\u00e8ncia de les arts a l\u2019educaci\u00f3 va molt m\u00e9s enll\u00e0 de les classes de dibuix, dansa, m\u00fasica, teatre… Aix\u00ed doncs, quin \u00e9s el paper transversal que hem d\u2019atribuir a les arts per fomentar la curiositat, la creativitat, l\u2019adquisici\u00f3 de nous valors, etc.?<\/strong><\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> La transversalitat, a l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria, l\u2019aporten els nens i les nenes. Neixen transversals, si m\u2019ho permets dir aix\u00ed. \u00c9s a dir, neixen amb una gran curiositat, que vol dir amb desig de coneixement. Les seves preguntes no esperen una resposta \u00fanica ni immediata. Fan una pregunta totalment essencial i despr\u00e9s es posen a jugar. Quan durant el confinament han sentit una i mil vegades que la gent s\u2019ha de quedar a casa, qualsevol criatura de tres o quatre anys \u00e9s capa\u00e7 de preguntar \u201cqu\u00e8 passa amb els que no tenen casa?\u201d En aquest instant, es converteixen en mestres. Nosaltres, els adults, podem imaginar aquesta pregunta, per\u00f2 la dificultat de respondre-la ens mant\u00e9 sovint silenciosos. La transversalitat seria molt m\u00e9s habitual si escolt\u00e9ssim m\u00e9s les preguntes dels petits i les medit\u00e9ssim el temps que cal. Potser caldria recordar sempre aquella nena que va preguntar a la seva mestra: \u201cSenyoreta, tu t\u2019ho creus, tot el que dius?\u201d<\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> Una veta magn\u00edfica per estirar, perqu\u00e8 hi ha un concepte, que \u00e9s gaireb\u00e9 tan bo \u2014que no se m\u2019enfadi Plat\u00f3\u2014 com la veritat, que \u00e9s la veracitat. \u00c9s a dir, la voluntat sincera de buscar i dir all\u00f2 que has trobat, pensant que \u00e9s veritat. I aix\u00f2 queda una mica lluny de la veritat, perqu\u00e8 la veritat sembla que \u00e9s una cosa acabada i completa i, en realitat, mai no l\u2019acabem de tocar. Per\u00f2 s\u00ed que podem ser responsables, per dir-ho aix\u00ed, d\u2019una actitud de veracitat. I el que fa la nena o el nen que ha preguntat aix\u00f2 a la mestra \u00e9s preguntar-li per la seva veracitat.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> S\u00ed, exactament.<\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> \u00c9s important dir que la capacitat de preguntar, que \u00e9s una de les coses m\u00e9s creatives des del punt de vista filos\u00f2fic, \u00e9s curiositat, que \u00e9s l\u2019origen del saber. Aquesta capacitat de preguntar tamb\u00e9 es va acabant a mesura que els nens i les nenes avancen en el sistema, que els acostuma a unes veritats tancades, de manera que les arts en l\u2019educaci\u00f3, a trav\u00e9s de tot el sistema, haurien de complir la funci\u00f3 de mantenir la ment oberta, o sigui, d\u2019estimular la capacitat inquisitiva, la de preguntar, de buscar i d\u2019interessar-se. La intel\u00b7lig\u00e8ncia humana tendeix al tancament, malauradament. Fer preguntes, tenir curiositat, sentir un profund respecte per la cerca de la veritat i per la bellesa s\u00f3n els elements que fan que una persona sigui m\u00e9s completa.<\/p>\n [Quim Rubio] Hem parlat de maneres d\u2019aprendre i de maneres d\u2019educar. Hem de tendir cap a la hibridaci\u00f3 entre el m\u00e8tode cient\u00edfic i el que podr\u00edem anomenar m\u00e8tode art\u00edstic?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> En el fons, el m\u00e8tode cient\u00edfic \u00e9s profundament art\u00edstic. I dius: \u201cHome, i per qu\u00e8 dius aix\u00f2?\u201d. Si acabem de vincular l\u2019esperit art\u00edstic a la imaginaci\u00f3, a l\u2019obertura, a la capacitat de fer preguntes, el bon cient\u00edfic, en l\u2019aplicaci\u00f3 del seu m\u00e8tode, \u00e9s un artista de les preguntes. El m\u00e8tode cient\u00edfic, en realitat, \u00e9s un m\u00e8tode de saber preguntar i de ser profundament autocr\u00edtic en les respostes provisionals que vas trobant; no acabar-te-les de creure. Per tant, en el fons, el m\u00e8tode cient\u00edfic i l\u2019esperit art\u00edstic tenen una connexi\u00f3 altament positiva. No s\u00f3n contradict\u00f2ries. \u00c9s a dir, no hem de buscar la hibridaci\u00f3 perqu\u00e8, en certa manera, ja ve de natural.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Per a mi la difer\u00e8ncia est\u00e0 en si l\u2019educaci\u00f3 pret\u00e9n fer persones expertes o persones s\u00e0vies. No cal dir que necessitem gent ben formada, experta en els diversos camps professionals, per\u00f2 aquesta formaci\u00f3 no hauria de menystenir la pluralitat de camins que cal explorar per anar adquirint saviesa. \u00c9s m\u00e9s, si treballem per ajudar els nostres nens i nenes, els nostres joves universitaris, a desitjar la saviesa, aleshores el fet que siguin experts suma. Mentre que, ser experts, sense voluntat de saviesa, resta.<\/p>\n [Quim Rubio] Podr\u00edem dir que tot comen\u00e7a amb la idea tan senzilla de tenir ganes d\u2019aprendre?<\/strong><\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Les ganes d\u2019aprendre neixen amb cada persona. S\u00f3n la caixa d\u2019eines de la superviv\u00e8ncia humana. El desig de saber \u00e9s als humans el que la rapidesa \u00e9s a les gaseles, o el dentat ferotge, al lle\u00f3. El coneixement ens fa humans.<\/p>\n [Quim Rubio] Tots coneixem alumnes que el que volen \u00e9s aprovar, no aprendre.<\/strong><\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Si els estudiants perden les ganes d\u2019aprendre, alguna cosa essencial falla en la nostra comunitat humana. Tots hi estem perdent.<\/p>\n [Quim Rubio] Com es pot omplir aquest buit?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> Tenim la diagnosi, que \u00e9s el tancament d\u2019horitzons i de perspectives (la curiositat, la imaginaci\u00f3, les preguntes…) a mesura que avancem en el sistema educatiu, per\u00f2 la soluci\u00f3…<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Jo, de totes maneres, vull fer una defensa del sistema escolar dient que el desinter\u00e8s per aprendre no recau nom\u00e9s, ni potser priorit\u00e0riament, en els centres escolars, sin\u00f3 que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica b\u00e0sica i essencial: de com es resolgui dep\u00e8n la nostra continu\u00eftat com a esp\u00e8cie.<\/p>\n [Quim Rubio] Doncs parlem de pol\u00edtica. Per qu\u00e8, a hores d\u2019ara, no hi ha una aposta pol\u00edtica clara en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> Perqu\u00e8 la pressi\u00f3 social \u00e9s brutal en sentit contrari. \u00c9s a dir, som una societat que tendeix, primer, a la inseguretat. La inseguretat tamb\u00e9 la portem de s\u00e8rie, per\u00f2 en determinades circumst\u00e0ncies s\u2019accentua. I les circumst\u00e0ncies que vivim estan generant molta por i molta inseguretat. Un dels \u00faltims llibres de la fil\u00f2sofa Martha Nussbaum est\u00e0 dedicat, justament, a com el sentit de la por es va instaurant i estenent, i com genera respostes que podr\u00edem considerar globalment reaccion\u00e0ries, conservadores i tancades de la societat. \u00c9s a dir, respostes antiart\u00edstiques per definici\u00f3. \u00c9s lamentable per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. I aquesta pressi\u00f3 el pol\u00edtic la sent en primera persona. I aqu\u00ed \u00e9s quan apareix la pregunta filos\u00f2fica sobre quanta voluntat de di\u00e0leg transformador ha de tenir el que assumeix una responsabilitat pol\u00edtica per intentar desactivar aquestes in\u00e8rcies. I en la resposta hi ha una lluita profunda en el m\u00f3n que \u00e9s l\u2019arrelament dels populismes. I aquests populismes s\u00f3n tots vehicles d\u2019unes posicions, finalment, molt retr\u00f2grades i antiart\u00edstiques.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Tornem a la pol\u00edtica grega \u2014ara que, a m\u00e9s, ja sabem que les dones existeixen!\u2014, on tothom podia tenir i havia d\u2019assumir la responsabilitat de la col\u00b7lectivitat i, un cop passat un cert temps, se n\u2019anava a casa seva a fer de fuster, de ferrer, o del que fos. \u00c9s a dir, rectifiquem aquesta idea de pol\u00edtica professional vital\u00edcia i tornem a la idea de servei p\u00fablic, de vida p\u00fablica, de ciutadania lliure.<\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> Aix\u00f2 connecta amb un pensament que ve del poeta angloameric\u00e0 Thomas Stearns Eliot, que l\u2019any 1938 es va fer la pregunta seg\u00fcent: \u201cOn \u00e9s la saviesa que hem perdut amb el coneixement? On \u00e9s el coneixement que hem perdut amb la informaci\u00f3?\u201d. Qu\u00e8 diria, ara, que han passat gaireb\u00e9 cent anys? Tenim el problema que la noci\u00f3 de coneixement necessita ser revisada i replantejada per connectar-la, precisament, amb l\u2019ideal de la saviesa. \u00c9s a dir, en comptes de connectar-la amb la necessitat laboral o productiva, connectar-la amb la necessitat humana de la plenitud personal. La mala not\u00edcia \u00e9s que la direcci\u00f3 de la nostra civilitzaci\u00f3 \u00e9s inversa a aquest ideal, i que la possibilitat de recuperar l\u2019esperit de la polis grega \u00e9s dif\u00edcil, tamb\u00e9, per raons demogr\u00e0fiques.<\/p>\n [Quim Rubio] A quin ideal educatiu es refereix?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> S\u2019hauria de reivindicar aquell ideal grec educatiu que es resumia amb la paraula, una mica lletja fon\u00e8ticament per\u00f2 molt rica filos\u00f2ficament i humanament, que \u00e9s l\u2019ideal de la kalokagathia (\u03ba\u03b1\u03bb\u03bf\u03ba\u03b1\u03b3\u03b1\u03b8\u03af\u03b1), que significa, al mateix temps, \u2018bellesa\u2019 i \u2018bondat\u2019. \u00c9s a dir, formaci\u00f3 h\u00edbrida en l\u2019\u00e8tica i l\u2019est\u00e8tica. La paraula kalokagathia \u00e9s intradu\u00efble en un concepte abstracte, per\u00f2 la manera m\u00e9s adequada de traduir-la amb les nostres nocions seria una persona amb eleg\u00e0ncia d\u2019esperit. Eleg\u00e0ncia d\u2019esperit, al mateix temps, voldria dir \u2018esperit que pensa per\u00f2 que tamb\u00e9 t\u00e9 un comportament bo per als altres\u2019. Per tant, l\u2019objectiu educatiu seria formar persones elegants d\u2019esperit.<\/p>\n [Quim Rubio] Els plantejo dues preguntes. Seguint la l\u00ednia que heu encetat de propostes de millora, teniu clara alguna soluci\u00f3 per millorar l\u2019educaci\u00f3 catalana? I la segona, un model educatiu amb les arts al centre, quin impacte tindria m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019alumnat?<\/strong><\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> La primera trobo que \u00e9s una pregunta mal formulada perqu\u00e8 pot conduir, sense que ens n\u2019adonem, d\u2019un clix\u00e9 a un altre. El que necessitem \u00e9s molta humilitat, molta reflexi\u00f3, molt estudi, molt bon humor, molta dedicaci\u00f3, molta passi\u00f3… I anar lentament veient que una cosa cau i una altra es va consolidant. Cal mantenir-se atent al que va passant. Per emmotllar-se al ritme de canvi actual, la flexibilitat sembla m\u00e9s adient que el pes d\u2019una programaci\u00f3 r\u00edgida. En poques paraules, ens conv\u00e9 m\u00e9s la met\u00e0fora del bamb\u00fa que es deixa bressolar pel vent i torna a lloc passada la tramuntana, per forta que sigui, que el ciment armat.<\/p>\n [Quim Rubio] Celebro haver fet una mala pregunta perqu\u00e8 la resposta ha estat molt inspiradora.<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> S\u00ed, tan inspiradora que jo em permeto complementar-la, perqu\u00e8 hi estic plenament d\u2019acord. Sense voluntat de crear un altre clix\u00e9, una manera de passar de la situaci\u00f3 actual a una de previsiblement millor, seria desactivar el curr\u00edculum, almenys, reduint-lo en una bona part. Si el curr\u00edculum fos m\u00e9s redu\u00eft permetria incorporar objectius educatius diferents, per als quals es necessita molta m\u00e9s autonomia de centre. Un tercer factor, que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de programar que aquests dos, \u00e9s incrementar la sensibilitat d\u2019institucions, particulars, empreses, clubs, esport, m\u00f3n de l\u2019art, etc., perqu\u00e8 siguin part\u00edcips d\u2019uns objectius educatius barrejats amb l\u2019escola, la Ciutat Educadora. Per aqu\u00ed es podria anar obrint un espai que no seria un altre clix\u00e9; seria simplement desactivar el clix\u00e9 vell i tenir unes perspectives de millora possible.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> S\u00ed, i aqu\u00ed les arts haurien d\u2019aprendre de les ci\u00e8ncies en el sentit que no hi ha cap cient\u00edfic que pensi que ell sol pot resoldre un problema. El m\u00f3n de les arts tamb\u00e9 hauria d\u2019entendre que hi ha una recerca que li \u00e9s pr\u00f2pia i que la capacitat de crear nous llenguatges amplia el coneixement hum\u00e0 fins a territoris en els quals les ci\u00e8ncies no poden penetrar.<\/p>\n [Quim Rubio] Quin ha de ser el paper dels equipaments culturals en aquesta nova societat cultural?<\/strong><\/p>\n [Joan Manuel del Pozo]<\/strong> Primer, potser haur\u00edem de repensar la noci\u00f3 d\u2019equipament cultural. Exactament, qu\u00e8 \u00e9s?, perqu\u00e8 la tend\u00e8ncia que jo percebo \u00e9s que l\u2019equipament cultural tamb\u00e9 tendeix a un cert individualisme. I aqu\u00ed el que probablement hi hauria d\u2019haver (i aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil de dir i dif\u00edcil de fer) \u00e9s una reforma interna dels equipaments culturals en el sentit de buscar complicitats per sistema amb altres equipaments culturals i no culturals, fins i tot industrials, socials, institucionals o educatius, per descomptat. Crec que s\u2019ha de fer una revisi\u00f3, d\u2019una banda, de l\u2019individualisme art\u00edstic de les persones que s\u2019hi dediquen, i, d\u2019altra banda, del que podr\u00edem anomenar individualisme equipamental.<\/p>\n [Lali Bosch]<\/strong> Voldria recordar que els equipaments culturals guarden, cuiden i atresoren el patrimoni de tots. I, per tant, tenir cura d\u2019aquest patrimoni i posar-lo a disposici\u00f3 de tots no \u00e9s una cosa que puguin fer, \u00e9s una cosa que han de fer, forma part de la seva ra\u00f3 de ser. Realment hi ha molts equipaments que creuen en l\u2019educaci\u00f3 i s\u2019obren a l\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 no s\u2019han de sentir satisfets pel sol fet que els visitin m\u00e9s escolars. La satisfacci\u00f3 vindr\u00e0 el dia que tothom s\u00e0piga del cert que una part del seu patrimoni es conserva als centres culturals i que consultar-lo \u00e9s simplement un dret dels ciutadans. A vegades hi ha centres culturals que viuen com si fossin fills directes de D\u00e9u i tots els altres nom\u00e9s f\u00f3ssim pobres diables que estem de pas.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204342-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204672-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204681-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204516-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2021\/02\/Q204529-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204657-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204451-2-1082x656.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2021\/02\/Q204569-1082x656.jpg\")
<\/p>\n