Potser qui promou aquest debat avui est\u00e0 incentivant la cerca dels llibres de Dahl i la literatura dels trossos tunejats. En soc testimoni, la campanya fa que for\u00e7a gent busqui la versi\u00f3 primig\u00e8nia per comparar-la amb els canvis que s\u2019han practicat. Una manera molt matussera de fer lectors, oi?<\/p>\n
Retirar llibres d\u2019una biblioteca escolar \u00e9s tamb\u00e9 una actuaci\u00f3 censuradora molt matussera. I es fa a partir de la por que certes versions d\u2019hist\u00f2ries segueixin configurant el nostre espai simb\u00f2lic, oblidant que no nom\u00e9s arriba a trav\u00e9s seu. Prohibir-los no serveix de res.<\/strong> Llegir ens permet parlar de les lectures, fer tert\u00falia al voltant del qu\u00e8 pensem.<\/p>\n M\u00e9s que censura \u00e9s un error. La literatura, com totes\u00a0les altres arts, \u00e9s filla del seu temps\u00a0i Dahl va escriure el que li va semblar\u00a0i no podem canviar-ho perqu\u00e8 seguir les normes del que ara \u00e9s pol\u00edticament\u00a0correcte \u00e9s negar la dimensi\u00f3 temporal que t\u00e9 una obra\u00a0humana, art\u00edstica<\/strong>.<\/p>\n T’imagines que hagu\u00e9ssim de canviar tot el que s’ha escrit, pintat, filmat… per adaptar-ho a les normes d’avui en dia? Seria una feina absurda. El que cal, si \u00e9s que cal i crec que en aquest cas ni aix\u00f2, \u00e9s explicar el context on es belluga qualsevol obra humana. Per tant, deixem Dahl tranquil i a tants d’altres.<\/p>\n La meva inf\u00e0ncia lectora est\u00e0 lligada a Roald Dahl, aix\u00ed que t\u00e9 part de culpa que em convert\u00eds en escriptora. Vaig somiar amb Matilda i em vaig angoixar amb la F\u00e0brica de Xocolata, tant com vaig gaudir i imaginar mons irreals d\u2019altres autors que segurament ara es considerarien \u201cofensius\u201d. Resultat d\u2019aquell per\u00edode de lectura sense censura: cap. No m\u2019he transformat en un adult mesqu\u00ed ni he perdut els meus valors.<\/p>\n Les hist\u00f2ries de Roald Dahl tenen un rerefons que no \u00e9s el nostre m\u00f3n actual,<\/strong> els corrents volen i estem en un continu canvi. Reescriure la literatura? Per qu\u00e8? El que \u00e9s bo dels llibres \u00e9s que no \u00e9s obligatori llegir-los. No s\u00f3n com la informaci\u00f3 que ens bombeja a les xarxes i de la qual \u00e9s impossible desconnectar. Si un llibre no t\u2019agrada, el tanques i comences un altre. Aix\u00ed de f\u00e0cil.<\/p>\n \u00c9s censura. En primer lloc, perqu\u00e8 Roald Dahl \u00e9s mort i no va deixar cap indicaci\u00f3 al respecte. El que ara facin les persones o grups que gestionen els drets de les seves obres no respecta en cap cas la seva voluntat i obeeix a altres motius, segurament econ\u00f2mics i vinculats m\u00e9s a l’explotaci\u00f3 comercial de la seva obra que no pas a actualitzar o adaptar els textos a noves realitats, com s’ha dit. Tamb\u00e9 \u00e9s censura perqu\u00e8 priva a un lector potencial d’assaborir una obra tal com la va imaginar i escriure un autor, em sembla pervers, un disbarat.<\/p>\n A m\u00e9s, reescriure obres antigues obre un mel\u00f3 molt perill\u00f3s. On estableixes el l\u00edmit?<\/strong> Qui decideix qu\u00e8 \u00e9s acceptable i que no? Seria molt m\u00e9s interessant acompanyar les obres de Dahl o de qualsevol altra autor d’una altra \u00e8poca d’una explicaci\u00f3, d’una contextualitzaci\u00f3 que el situ\u00ef en l’\u00e8poca en qu\u00e8 es va escriure aquell llibre. On ens aturarem en la revisi\u00f3? Quan ens aturarem?<\/p>\n Sobre per qu\u00e8 pot ser pol\u00e8mica la literatura infantil: Entenc que per la seva connexi\u00f3 amb l’educaci\u00f3 i el per\u00edode formatiu de les persones, i aquest paternalisme excessiu que vol incidir-hi i ignora que els nens i nenes han de forjar un criteri propi, aut\u00f2nom, cr\u00edtic<\/strong>, i no pas que se’ls doni tot “net” i “polit”. Tot i que la prohibici\u00f3 de llibres infantils per “sexistes” o “racistes” es pugui fer amb una suposada bona intenci\u00f3, penso que en el fons \u00e9s el mateix esperit que porta a bilioteques escolars dels Estats Units, com est\u00e0 passant, a prohibir en un sol any 1.600 llibres que aborden la tem\u00e0tica LGBT, trans o queer. En el fons \u00e9s la voluntat d’imposar pensament \u00fanic, sigui de la ideologia que sigui.<\/p>\n En general, estic en contra de la censura o l\u2019actualitzaci\u00f3 de llibres cl\u00e0ssics escrits per autors d\u2019altres \u00e8poques. El m\u00e9s important \u00e9s ensenyar a llegir i a desenvolupar el sentit cr\u00edtic<\/strong>. A posar els llibres en context. No s\u2019ha de sobreprotegir els infants, ni tractar-los com a ximples.<\/p>\n Jo era una fan dels llibres d\u2019Enid Blyton, crec que tamb\u00e9 s\u2019han reeditat els seus llibres actualitzant el seu llenguatge per tal que fossin menys \u201cracistes\u201d o el que fos. I no he sortit ni racista ni intolerant ni antisemita. Insisteixo, tanta censura em sembla tractar la societat de ximple.<\/p>\n Per qu\u00e8 Roald Dahl? Suposo que aquesta tend\u00e8ncia purista ha comen\u00e7at en la cultura anglosaxona. Comen\u00e7aran pels autors anglosaxons de llibres infantils m\u00e9s coneguts.<\/p>\n Un autor mort no es pot reescriure, perqu\u00e8 l\u2019\u00fanic que podria fer-ho \u00e9s ell, i aix\u00f2 els morts encara no han demostrat poder-ho fer… Qualsevol retoc que modifiqui l\u2019original, per m\u00e9s benintencionat que sigui, no \u00e9s l\u00edcit. Un editor t\u00e9 alternatives si no li agrada un llibre del seu cat\u00e0leg: no reeditar-lo m\u00e9s, per exemple. O escriure una nota en qu\u00e8 contextualitzi l\u2019obra i se\u2019n desmarqui. Per\u00f2 no alterar-ne el text. Aix\u00f2 \u00e9s perillos\u00edssim: comencem a tocar tots els textos que no ens semblen b\u00e9?, que no ens agraden? I qui decideix aquests c\u00e0nons del que \u00e9s pol\u00edticament correcte i el que no?<\/p>\n La literatura infantil no \u00e9s ni tan perillosa ni tan pol\u00e8mica com es vol fer creure.<\/strong> El que passa \u00e9s que sembla que tothom s\u2019hi atreveixi m\u00e9s, a opinar i dictaminar el que poden llegir els infants o com han de ser els llibres que llegeixen. Confiem en ells? \u00c9s evident que tenen prou criteri per saber que tot el que llegeixen est\u00e0 escrit en un moment determinat i amb uns valors que no tenen per qu\u00e8 compartir. I si s\u00f3n petits, acompanyem-los en la lectura: per\u00f2 no els tractem de rucs, si us plau!<\/p>\n El que es planteja \u00e9s una actualitzaci\u00f3 ideol\u00f2gica que comporta la censura de certs aspectes i la substituci\u00f3 o el canvi d\u2019alguns altres. En aquest cas, sembla que el fet que la v\u00edctima sigui Roald Dahl, tingui a veure amb la compra dels drets que Netflix ha adquirit. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una pr\u00e0ctica que es dona amb una certa freq\u00fc\u00e8ncia i que ve de lluny. El cas ha enc\u00e8s totes les alarmes perqu\u00e8 s’ha alterat de forma flagrant un text d’un autor contemporani, manifestament irreverent i provocador, per evitar p\u00e8rdues de vendes per la suposada ofensa que els aspectes modificats, podien produir en els lectors actuals.<\/p>\n Hi ha moltes preguntes a fer-se i, des del meu punt de vista, un repte important pel b\u00e9 de tots: preservar les arts i, per tant, la literatura, com a espai d’expressi\u00f3 i di\u00e0leg, de conflicte i complexitat<\/strong>. Nom\u00e9s aix\u00ed podr\u00e0 continuar sent un lloc de trobada i no d’exclusi\u00f3, nom\u00e9s aix\u00ed podr\u00e0 ser finestra per projectar el m\u00f3n que volem, per\u00f2 tamb\u00e9 la veu de tots els que ens han precedit. La literatura preserva la seva mem\u00f2ria i la regala a les generacions que venen, perqu\u00e8 si ho consideren, puguin confrontar-se amb l’her\u00e8ncia rebuda i subvertir-la.<\/p>\n La literatura no \u00e9s mai perillosa, el que \u00e9s perill\u00f3s \u00e9s all\u00f2 que decidim fer amb ella<\/strong>. Aqu\u00ed es posa en joc quin \u00e9s el paper que li atribu\u00efm i, espec\u00edficament, quin paper li atribu\u00efm en la inf\u00e0ncia. L’opci\u00f3 del boicot o la censura t\u00e9 implicacions. Pensem-hi. Personalment i en l’\u00e0mbit en la literatura, estic ben conven\u00e7uda que ens juguen a la contra d’all\u00f2 que sovint perseguim.<\/p>\n No crec en la viabilitat d\u2019\u201cactualitzar\u201d el contingut de les obres de creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Els autors i autores les van escriure en un context cultural determinat i tenien unes intencions clares sobre el contingut que vol\u00edem transmetre i, potser m\u00e9s important en aquesta pol\u00e8mica, sobre l\u2019estil literari i el llenguatge. Roald Dahl es distingeix per un llenguatge una mica dur, un humor m\u00e9s aviat negre, que, emmarcat en una narrativa infantil-juvenil que no acostuma a tenir-ne d\u2019aix\u00f2, va ser clau en el seu \u00e8xit. \u00c9s evident que si Dahl visqu\u00e9s avui no faria exactament el mateix. Els autors modifiquen constantment les seves obres. Resulta prepotent posar-nos en el seu cap per mirar d\u2019actualitzar-lo al gust majoritari d\u2019avui<\/strong>.<\/p>\n Per qu\u00e8 Roald Dahl? Perqu\u00e8 ven molt. Roald Dahl s\u2019ha convertit en un autor-marca internacional en un g\u00e8nere que t\u00e9 un p\u00fablic captiu assegurat (l\u2019infantil-juvenil), per\u00f2 que al mateix temps \u00e9s molt sensible i proteccionista pel que fa al que llegeix aquest p\u00fablic. Em temo que estem davant d\u2019una decisi\u00f3 pr\u00e0ctica de la companyia que gestiona els drets de l\u2019autor per evitar campanyes de \u201ccancel\u00b7laci\u00f3\u201d contra Roald Dahl en un moment en qu\u00e8 n\u2019hi ha una gran perspectiva de negoci<\/strong>. \u00c9s important que sapiguem que aquesta companyia ja no \u00e9s, des del 2021, propietat dels hereus: la van vendre a Netflix. I la plataforma ja va anunciar que volia fer noves s\u00e8ries i pel\u00b7l\u00edcules per a les \u201cnoves generacions\u201d. Aix\u00ed doncs, el show ha de continuar i, si per aix\u00f2 cal aigualir una mica l\u2019estil, sense dubte es far\u00e0.<\/p>\n Totes les persones haur\u00edem de tenir el dret d\u2019elegir lliurement les nostres lectures i d\u2019enriquir-nos amb una selecci\u00f3 \u00e0mplia que ens permeti formar-nos un criteri propi. L\u2019\u00fanic l\u00edmit que haurien de tenir les lectures de la mainada i el jovent haurien de ser, principalment, la qualitat liter\u00e0ria dels llibres i la idone\u00eftat per a la seva edat (i aix\u00f2 ja \u00e9s un tema en s\u00ed mateix complicat, perqu\u00e8 no tothom t\u00e9 el mateix nivell de lectura ni el mateix grau de maduresa).<\/p>\n Reescriure a Roald Dahl o a qualsevol altre autor o autora segons la ideologia o gustos de diferents grups de persones pot convertir la literatura infantil en un camp de batalla, de la qual els \u00fanics perdedors seran la qualitat i la diversitat liter\u00e0ria<\/strong>. \u00c9s evident que obrir la porta a la censura-reescriptura d\u2019un autor\/a \u00e9s obrir un cam\u00ed que es sap com comen\u00e7a per\u00f2 no com acaba.<\/p>\n Penso que aquest \u00abultra-proteccionisme\u00bb respecte a la mainada indica que dubtem de la intel\u00b7lig\u00e8ncia dels m\u00e9s petits per formar-se un criteri propi<\/strong>. Potser determinades lectures poden despertar preguntes o dubtes sobre rols o situacions que avui dia no ens semblen tan normals, per\u00f2 justament perqu\u00e8 oferim unes lectures variades als m\u00e9s petits, hem de confiar que el conjunt d\u2019ensenyances que aporta l\u2019escola serviran perqu\u00e8 desenvolupin un esperit cr\u00edtic que els permeti rebutjar els valors que no comparteixen i que, potser, en altres \u00e8poques eren dominants.<\/p>\n Per a mi una actualitzaci\u00f3 la fa el propi autor de l’obra, si decideix fer-ho, per\u00f2 si el plantejament \u00e9s que es faci a la seva obra sense el seu vistiplau es tracta d’una censura… Si l’autor no ha decidit ajustar la seva obra als “par\u00e0metres” socials i culturals actuals, si es tracta d’una imposici\u00f3, llavors per a mi \u00e9s censura sense m\u00e9s…<\/p>\n El tema de la literatura, els contes tradicionals, etc., sempre han estat en el punt de mira ja que transmeten a la inf\u00e0ncia a vegades de manera subtil, valors<\/strong>, i pot arribar a ser “alli\u00e7onadora” justament per semblar vanal i una cosa de nens… \u00c9s un tema for\u00e7a complex que personalment crec que t\u00e9 un impacte important en la inf\u00e0ncia que llegeix de manera pura i sense perjudicis.<\/p>\n \u00c9s censura, sense cap mena de dubte. Una censura imposada des d’una voluntat moralitzant que considera ofensives les manifestacions art\u00edstiques que no s’ajusten al c\u00e0non<\/strong>. I que actua retrospectivament. Sembla que no en t\u00e9 prou amb l’aclaparadora ombra d’autocensura que s’ha est\u00e8s sobre el conjunt de la literatura infantil i juvenil als \u00faltims anys.<\/span><\/p>\n Jo crec en una literatura l\u00fadica. Entenent per l\u00fadic tot all\u00f2 que estimula el pensament, les emocions, la creativitat, el sentit de l’humor, etc. Crec en una literatura sense raons, sense cap funci\u00f3 did\u00e0ctica, a banda d’entretenir i obrir els ulls dels individus al m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Si un llibre \u00e9s racista o sexista o respon a determinats estereotips, la funci\u00f3 de l’escola, en la meva opini\u00f3, no \u00e9s retirar-lo, \u00e9s contextualitzar-lo.<\/span><\/p>\n S\u00ed que soc partidari d’expurgar la meitat de les biblioteques escolars que conec, per\u00f2 no per aix\u00f2, sin\u00f3 per la quantitat de llibres horrorosos que hi ha en elles.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hem preguntat a onze persones del m\u00f3n de l\u2019escriptura, la literatura infantil i juvenil, i la doc\u00e8ncia qu\u00e8 en pensen de la possibilitat de retocar els textos del creador dels emblem\u00e0tics \u2018Charlie i la f\u00e0brica de xocolata\u2019 i \u2018Matilda\u2019 per tal de suposadament evitar ferir sensibilitats entre els m\u00e9s petits. Per sort, Grup62 – Estrella<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1450,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[296,108],"tags":[112,279,113],"tipo":[222],"class_list":{"0":"post-1442","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-actualitat","8":"category-es-noticia","9":"tag-contes","10":"tag-infancia","11":"tag-literatura-infantil-i-juvenil","12":"tipo-actualitat"},"yoast_head":"\nJaume Cela, mestre i escriptor<\/h3>\n
Raquel Villaamil, escriptora<\/h3>\n
Dani Vilar\u00f3, periodista i escriptor<\/h3>\n
![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2023\/02\/WhatsApp-Image-2023-02-23-at-16.50.13-1024x944.jpeg\")
Andrea Rod\u00e9s, escriptora i periodista<\/h3>\n
M\u00f2nica Estruch, directora de Cavall Fort<\/h3>\n
Marta Roig, bibliotec\u00e0ria i secret\u00e0ria t\u00e8cnica del Consell Catal\u00e0 del Llibre Infantil i Juvenil<\/h3>\n
Jos\u00e9 \u00c1ngel Martos, editor de Di\u00ebresis<\/h3>\n
![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2023\/02\/WhatsApp-Image-2023-02-23-at-16.50.35.jpeg\")
Patric de San Pedro, editor de Takatuka<\/h3>\n
Mar P\u00e9rez, mestra i directora d’escola bressol<\/h3>\n
Miguel \u00c1ngel Rinc\u00f3n, llibreter de La Petita<\/h3>\n