A l\u2019Ideal Barcelona – Centre d’arts digitals <\/p>\n Una exposici\u00f3 immersiva inoblidable i atractiva per a tots els sentits. De la m\u00e0 del Fara\u00f3 Nen descobrireu la hist\u00f2ria d\u2019una civilitzaci\u00f3 absolutament m\u00e0gica que us captivar\u00e0 per la infinitat d\u2019enigmes que cobreixen els deserts i es dilueixen en les aig\u00fces del riu Nil. La Ideal ofereix m\u00e9s de 2000 m\u00b2 de sales immersives, interactives i de realitat virtual que us submergiran en el m\u00f3n de Tutankamon. A m\u00e9s a m\u00e9s, podreu gaudir d\u2019una nova experi\u00e8ncia amb l\u2019estrena d\u2019un nou espai metavers per celebrar el centenari del major descobriment arqueol\u00f2gic de tots els temps: l\u2019acc\u00e9s a la tomba de Tutankamon. L’edat recomanada \u00e9s a partir dels 6 anys.<\/p>\n Al CCCB La tecnologia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ha crescut de pressa i s’ha introdu\u00eft de manera tan directa en les nostres vides. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial preocupa i fascina. Amena\u00e7a i genera oportunitats. T\u00e9 detractors i defensors. En aquest context de conversa p\u00fablica i de depend\u00e8ncia col\u00b7lectiva de la IA \u2014es poden prendre decisions sense ser assistits per la IA?\u2014, l\u2019exposici\u00f3 proposa aturar-se, apropar-se de manera entenedora a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i obrir el debat sobre com es desenvolupar\u00e0 en els pr\u00f2xims anys. Aix\u00ed doncs, la mostra aborda el paper de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en la vida quotidiana, les oportunitats que presenta per a la recerca cient\u00edfica i biom\u00e8dica, el paper de la supercomputaci\u00f3 com a principal impulsor, la situaci\u00f3 legislativa actual, els riscos de desinformaci\u00f3 que en planteja l\u2019\u00fas generalitzat o els biaixos racials i de g\u00e8nere que pot generar.<\/p>\n A trav\u00e9s d\u2019un recorregut que inclou instal\u00b7lacions art\u00edstiques interactives, una cronologia amb fites clau, obres de refer\u00e8ncia fetes amb IA, el testimoni d\u2019experts i peces de nova creaci\u00f3, l\u2019exposici\u00f3 explora la relaci\u00f3 entre la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la creativitat humana. Hi participa una extensa xarxa d\u2019artistes pioners i emergents com ara Universal Everything, Robert del Naja (Massive Attack), Anna Ridler, Memo Akten, Mario Klingemann, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Espronceda, Eduard Escoffet o Maria Arnal, a m\u00e9s de centres de recerca i innovaci\u00f3 com el BSC, el Music Technology Group de la UPF, el CVC o el MIT. A m\u00e9s, la visita ens permet experimentar amb la IA en primera persona a trav\u00e9s de 25 instal\u00b7lacions interactives: olorar les flors d\u2019un arbre extingit al segle passat o posar veu a una composici\u00f3 musical creada amb IA.<\/p>\n A la Fundaci\u00f3 Joan Brossa Aquesta exposici\u00f3 parteix dels inicis dels anys quaranta en qu\u00e8 el jove Joan Brossa, acabat de tornar del front militar, entra en contacte amb l\u2019avantguarda cultural catalana i, de la m\u00e0 de Joan Mir\u00f3 i J.V. Foix, comen\u00e7a a explorar els codis literaris i pl\u00e0stics. En aquests anys Brossa fonamenta tamb\u00e9 el seu univers creatiu d\u2019una est\u00e8tica surrealista amb la creaci\u00f3 de la revista Dau al Set, acompanyat de Joan Pon\u00e7, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni T\u00e0pies i Joan Josep-Tharrats. Deixant enrere aquests primers anys, al llarg de tota la seva vida, la constant necessitat de posar l\u2019art i la literatura al servei de la comunicaci\u00f3, el va portar a investigar i experimentar amb els codis tradicionals que considerava caducs, limitats i limitants.<\/p>\n Tot i que es va considerar per sobre de tot, \u201csempre un poeta\u201d, Brossa va treballar la prosa, la poesia, el teatre i el gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic. Encara que per la seva capacitat de s\u00edntesi i d\u2019adaptar-se als nous codis, considerava el teatre i la poesia com els veritables g\u00e8neres d\u2019avantguarda entre els quals no hi havia d\u2019haver l\u00edmits, i en s\u00f3n mostra les accions po\u00e8tiques properes a la performance que va realitzar als anys noranta. Finalment, l\u2019exposici\u00f3 vol mostrar com des d\u2019un posicionament combatiu i contestatari, sovint amb una ironia morda\u00e7 i amb la contund\u00e8ncia del convenciment, Joan Brossa va fer de la defensa de la llibertat el seu estendard de poeta i d\u2019home i de la sorpresa, la imaginaci\u00f3 i la profunditat \u00edntima el seu llenguatge creatiu.<\/p>\n A la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies fins al 23 de novembre En les obres de T\u00e0pies de les d\u00e8cades de 1960 i 1970 el dibuix est\u00e0 molt vinculat al collage, a l\u2019assemblatge, al gratatge, al fet d\u2019estripar, de plegar, de manipular el material perqu\u00e8 sigui el protagonista de l\u2019obra. T\u00e0pies considerava que tots els materials poden transmetre per ells mateixos un seguit de conceptes, i, per tant, els triava en funci\u00f3 de qu\u00e8 volia comunicar. El paper i el cart\u00f3, especialment, li semblava que evocaven temes que considerava importants com ara la humilitat, la fragilitat, la pobresa, la simplicitat, el deteriorament, el dolor. El dibuix li permetia trobar una forma expressiva no espectacular, per\u00f2 s\u00ed m\u00e9s vivencial.<\/p>\n L\u2019exposici\u00f3 posar\u00e0 l\u2019\u00e8mfasi en la precarietat dels materials, en l\u2019empremta que hi va deixar l\u2019artista, i en el missatge que volia comunicar. Perqu\u00e8 aquest tipus d\u2019obres permetien a T\u00e0pies transmetre m\u00e9s acuradament el neguit que li causava l\u2019espectacle excessiu que domina la cultura contempor\u00e0nia, l\u2019abund\u00e0ncia de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat, els impactes comercials continuats, la falta de temps de reflexi\u00f3. T\u00e0pies, de qui celebrarem el centenari del naixement a finals d\u2019aquest any, feia servir les eines de l\u2019art per fer-nos conscients del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim i per convidar-nos a imaginar un altre m\u00f3n possible. El temps ha passat i la urg\u00e8ncia \u00e9s la mateixa.<\/p>\n Al Museu del Disseny de Barcelona El Disseny Hub Barcelona acaba d’estrenar l’exposici\u00f3 SOM AQU\u00cd! Les dones en el disseny. 1900 – Avui que ofereix un estudi cr\u00edtic sobre els \u00e8xits i les condicions de treball de les dones que han treballat en el m\u00f3n del disseny des de principis del moviment modern fins a l’actualitat. La mostra, produ\u00efda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) i ampliada pel Disseny Hub Barcelona (DHub), recull objectes creats per dones en diferents \u00e0mbits del disseny: mobles, il\u00b7luminaci\u00f3, disseny gr\u00e0fic, joieria o cer\u00e0mica. I inclou des d’objectes que s’han convertit en icones de la hist\u00f2ria del disseny fins a treballs poc coneguts. Des de protagonistes de la modernitat com Eileen Gray, Charlotte Perriand, Lilly Reich i Clara Porset, fins a l\u00edders empresarials com Florence Knoll i Armi Ratia, passant per figures com l’activista social Jane Addams.<\/p>\n La contemporane\u00eftat i les perspectives de futur estan representades per dissenyadores com Matali Crasset, Patricia Urquiola, Julia Lohmann, i tamb\u00e9 pels col\u00b7lectius Matri-Archi(tecture) i Futuress. La majoria de les obres internacionals que s’hi exposen procedeixen de la col\u00b7lecci\u00f3 del Vitra Design Museum, mentre que les locals pertanyen al Museu del Disseny i un n\u00famero redu\u00eft s\u00f3n pr\u00e9stecs. Una exposici\u00f3 que visibilitza les contribucions que han fet hist\u00f2ricament les dones al disseny modern, tant a nivell creatiu com comercial, i que no han estat reconegudes als llibres d’hist\u00f2ria del disseny. Per\u00f2 tamb\u00e9 recorda que encara hi ha termes per negociar abans que la igualtat d’oportunitats no sigui una realitat. M\u00e9s enll\u00e0 de tractar el paper de les dones en el disseny, aquesta an\u00e0lisi convida a reflexionar sobre en quin punt estem pel que fa al disseny: com es definia el disseny en el passat i com volem definir-lo avui.<\/p>\n Al Museu Nacional de la Ci\u00e8ncia i la T\u00e8cnica de Catalunya (MNACTEC) Aquesta nova exposici\u00f3 temporal del MNACTEC mostra l\u2019evoluci\u00f3 de la il\u00b7luminaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un recorregut hist\u00f2ric i tecnol\u00f2gic. Fa un rep\u00e0s des de l\u2019\u00fas del foc a la prehist\u00f2ria i la utilitzaci\u00f3 dels primers combustibles per cremar i obtenir llum (greixos, olis, espelmes, etc.), fins a arribar a la sofisticaci\u00f3 actual de les bombetes i aparells lum\u00ednics i la gran diversitat d\u2019aplicacions que ens ofereixen. La mostra ofereix tamb\u00e9 una prospecci\u00f3 sobre quin ser\u00e0 el futur pel que fa a noves formes i tend\u00e8ncies en relaci\u00f3 a la llum. A la vegada, s\u2019analitzen les implicacions socials de la il\u00b7luminaci\u00f3 i en com s\u2019ha controlat l\u2019acc\u00e9s a aquesta tecnologia al llarg de la hist\u00f2ria per motius econ\u00f2mics, de poder o de seguretat. Paral\u00b7lelament, l\u2019exposici\u00f3 descobreix alguns dels invents en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019enllumenat que han representat grans revolucions tecnol\u00f2giques i les figures que els van dissenyar, com Humphrey Davy, William Murdoch o Thomas Edison.<\/p>\n
\nFins al 10 de desembre de 2023
\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2023\/10\/tutrankamon_191_max-1-1536x1024-1-1024x683.jpg\")
IA: Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/strong><\/h3>\n
\nDel 18 d’octubre fins al 17 de mar\u00e7 de 2024
\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2023\/10\/ia_banner_1001x560.jpg\")
Joan Brossa. La sensaci\u00f3 mental d’una felicitat completa<\/strong><\/h3>\n
\nA partir del 9 de novembre
\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\nT\u00e0pies. Fustes, papers, cartons i collages<\/strong><\/h3>\n
\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\nSOM AQU\u00cd! Les dones en el disseny. 1900 – Avui<\/strong><\/h3>\n
\nFins al 7 de gener de 2024
\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2023\/10\/DSC_3403_1-1024x683.jpg\")
Il\u00b7luminats. Un viatge per l\u2019evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica de la il\u00b7luminaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n
\nFins al 17 de mar\u00e7 de 2024
\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/p>\nTros de dona<\/strong><\/h3>\n
![\"\"](\"http:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/69\/2023\/10\/visita-edu-tros-dona-1024x682.jpg\")