El teatre a Catalunya viu un moment de plena recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de la pand\u00e8mia de la Covid-19. Segons dades de l\u2019Informe anual sobre l\u2019estat de la cultura i les arts l\u2019any 2022 veiem com tot i que les sales de teatre han recuperat la seva activitat i programacions, el nombre d\u2019espectadors continua sent un 28% per sota de les xifres del 2019. Per\u00f2, aix\u00ed i tot, el p\u00fablic est\u00e0 canviant i ja no segueix el mateix patr\u00f3 d\u2019anys enrere, aquest s\u2019est\u00e0 rejovenint. Una tend\u00e8ncia que no nom\u00e9s es deu al fet que l\u2019oferta familiar o per a tots els p\u00fablics \u00e9s cada cop m\u00e9s \u00e0mplia i de m\u00e9s qualitat, sin\u00f3 perqu\u00e8 per fi hi ha espais esc\u00e8nics com ara LaSala de Sabadell amb la programaci\u00f3 per a adolescents, la Sala F\u00e8nix amb els TeenFriday, la Villarroel amb l\u20190fflavillarroel, el festival RBLS de Teatre Jove o el mateix Cooltiva\u2019t per a escoles i instituts. Teatres i propostes esc\u00e8niques que han apostat per escoltar als adolescents i joves i aix\u00ed programar espectacles que responen als seus interessos reals.<\/p>\n
Per poder analitzar aquesta tend\u00e8ncia parlem amb tres veus molt relacionades amb el teatre per aquest p\u00fablic. Aquestes s\u00f3n Silvia Duran<\/strong>, directora de l\u2019\u00c0rea de Desenvolupament de p\u00fablics de l\u2019ICEC i responsable de Cultura Jove, el nou programa que facilita l\u2019acc\u00e9s a la cultura als joves d\u2019entre 18 i 30 anys a preus redu\u00efts, i amb m\u00e9s varietat d\u2019oferta, per tot l\u2019any i a m\u00e9s p\u00fablic que l\u2019antecessora Escena 25; Mar Puig<\/strong> de cofundadora, junt amb Mateu Peramiquel<\/strong>, de la productora de m\u00fasica i arts esc\u00e8niques WeColorMusic que recentment ha estrenat Alan, un musical inspirat en la vida d’Alan Montoliu, i que ens parla d\u2019assetjament escolar i transf\u00f2bia; i Carme Tierz<\/strong>, directora art\u00edstica de RBLS Festival Teatre Jove i coordinadora dels projectes \u201cConnexions\u201d i \u201c+Escena\u201d de la Direcci\u00f3 de Cultura i Educaci\u00f3 de l\u2019Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).<\/p>\n Quins interessos dir\u00edeu que tenen els adolescents i joves de la nostra societat actual?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: \u00a0<\/strong>De joves n\u2019hi ha molts i molt diversos, i per tant els seus interessos tamb\u00e9 ho s\u00f3n. Nosaltres, amb Escena 25 \u2013 ara Cultura Jove-, hem creat una comunitat i hem pogut trencar molts t\u00f2pics de com s\u00f3n els joves d\u2019ara. Per exemple, podem pensar que no els agrada la m\u00fasica cl\u00e0ssica, i resulta que hi ha nois i noies a qui s\u00ed que els agrada. Si parlem de teatre veiem que els atrauen propostes m\u00e9s generalistes i d\u2019entreteniment, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha joves als qui els ve de gust veure propostes m\u00e9s participatives i amb temes m\u00e9s pr\u00f2xims a ells.<\/p>\n Mar Puig: <\/strong>\u00c9s una pregunta molt dif\u00edcil perqu\u00e8 penso que no t\u00e9 una \u00fanica resposta, per\u00f2 el que tinc clar \u00e9s que el teatre no els crida l’atenci\u00f3. Viuen en una societat on tot va molt de pressa, on fins i tot les pel\u00b7l\u00edcules duren massa. Poden triar una s\u00e8rie i si al cap de 10 minuts no els agrada, poden canviar a una altra. Estan enganxats a una pantalla on els v\u00eddeos duren com a molt un minut i la quantitat d’imputs que reben en molt poc temps s\u00f3n infinits. Evidentment, cada jove tindr\u00e0 els seus interessos concrets i n’hi ha que, per sort, que no nom\u00e9s l’interessen les pantalles.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>Jo crec que els interessos s\u00f3n els mateixos que hem tingut tots quan hem viscut aquestes edats, s\u00f3n interessos connectats amb la seva realitat i amb el seu entorn. A l’inici quan vam comen\u00e7ar el festival RBLS molta gent preguntava, per\u00f2 aix\u00f2 com se sap que agrada a un adolescent?, i jo sempre deia, per\u00f2 si tots ho hem estat i sabem quins s\u00f3n els interessos que tenen. No hi ha difer\u00e8ncies, nom\u00e9s han canviat els temps i les circumst\u00e0ncies. La societat ara per sort \u00e9s m\u00e9s oberta, hi ha menys tab\u00fas i es parla de tot. El que els preocupa \u00e9s con\u00e8ixer-se a un mateix, ser acceptat, descobrir el m\u00f3n, etc.<\/p>\n I en aquest sentit qu\u00e8 dir\u00edeu que volen veure o busquen quan van al teatre?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Com sempre hi ha una mica de tot, hi ha qui busca nom\u00e9s entretenir-se, qui busca m\u00e9s coneixement, etc. Per\u00f2, \u00e9s cert que hi ha tem\u00e0tiques com LGBTQI, de g\u00e8nere, de l’actualitat, etc., que veus que els interessa m\u00e9s als joves perqu\u00e8 estan en un moment d’ebullici\u00f3 personal i s\u00f3n temes m\u00e9s propers.<\/p>\n Respecte al p\u00fablic adult, veiem com volen veure espectacles m\u00e9s propers, perqu\u00e8 si no hi ha una adaptaci\u00f3 al seu llenguatge, el sentiran lluny i distant<\/p><\/blockquote>\n Mar Puig: <\/strong>Tinc molt clar que si volem que els joves vinguin al teatre, els hem de cridar l’atenci\u00f3 des de diversos punts de vista. Primer de tot hem de tractar temes amb els quals es puguin sentir interpel\u00b7lats, identificats i que els hi cre\u00efn inter\u00e8s. Per altra banda, tamb\u00e9 els hem de cridar l’atenci\u00f3 amb la posada en escena. Crec que la multidisciplinarietat podria arribar-se a equiparar a la quantitat d’est\u00edmuls canviants que reben en el seu dia a dia. Finalment, crec que les xarxes juguen un paper important, encara que sovint vulguem lluitar-hi en contra. \u00c9s el seu mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 i d’informaci\u00f3, i hi hem de ser presents. Els hem de captar, i si pretenem mantenir el que f\u00e8iem abans sense donar-hi una volta, no ho aconseguirem pas.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>Busquen veure’s reflectits, tot i que no s\u00e9 si ho busquen… en realitat el que fem sovint \u00e9s intentar portar-los al teatre i quan ja els has portat que potser han vingut sense massa convenciment, acaben trobant all\u00f2 que busquen. De fet, sovint es queden molt sorpresos de com pot ser el teatre, que aquest tamb\u00e9 pot ser fresc, trencant amb la visi\u00f3 que el teatre \u00e9s cl\u00e0ssic, per a adults o avorrit. Hi ha propostes que apel\u00b7len molt als joves, i que estant molt alineades en l’actualitat, a la manera de parlar dels joves, etc. Hi troben formats molt diferents i que els s\u00f3n molt familiars perqu\u00e8 parlen de la seva realitat.<\/p>\n Quines difer\u00e8ncies hi ha entre el teatre per a adolescents i joves d\u2019ara i el d\u2019abans? <\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Durant molts anys no hi va haver oferta per a p\u00fablic jove perqu\u00e8 es creia que aquests no els interessava o no anaven al teatre. Ara per fi ja s’ha vist que no \u00e9s aix\u00ed. Est\u00e0vem molt acostumats a tenir programaci\u00f3 est\u00e0tica, i aix\u00f2 en arts esc\u00e8niques ha canviat. Tothom ha de tenir el dret de gaudir de la cultura i hem de superar totes les barreres i frens que bloquegen aquest dret.<\/p>\n Cada vegada m\u00e9s les companyies pensen en la gent jove, tamb\u00e9 perqu\u00e8 moltes d’elles estan formades per gent jove i, per tant, hi ha un vincle en aquest sentit. Totes aquelles propostes que integrin el llenguatge m\u00e9s proper a ells sempre tenen \u00e8xit i connecten. Funcionen molt b\u00e9 els espectacles participatius que conviden a tenir un rol dins l’espectacle, se’ls proposa una acci\u00f3 i aix\u00f2 els agrada molt. Aquestes propostes abans eren impensables. Ara hi ha propostes h\u00edbrides i m\u00e9s experimentals. No s\u00f3n per un grup nombr\u00f3s, sin\u00f3 per petites comunitats segmentades per estils i tem\u00e0tiques. Els col\u00b7lectius grans continuen tenint propostes mainstream<\/em>.<\/p>\n Mateu Peramiquel: <\/strong>Abans potser no f\u00e8iem ni aquesta difer\u00e8ncia, el teatre per joves no existia. Tot s\u2019englobava en infantil o per a adults. I els adolescents i joves qu\u00e8? Doncs sovint ens tocava anar a veure funcions escolars de cl\u00e0ssics que eren obligatoris a l\u2019assignatura de llengua o de literatura i que, per tant, no hi havia cap tipus d\u2019inter\u00e8s en l\u2019espectacle. Per sort aix\u00f2 ha evolucionat i ha canviat!<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>Penso que no existeix un teatre que h\u00e0gim d\u2019etiquetar per a adolescents i joves. Ara trobem un teatre m\u00e9s arriscat, m\u00e9s fresc, m\u00e9s experimental (no que vulgui trencar amb tot), etc. \u00c9s un teatre que connecta amb el p\u00fablic jove, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el p\u00fablic adult amb un esperit obert als nous formats.<\/p>\n Les propostes de RBLS no s\u00f3n estrictament creades o pensades per a un p\u00fablic adolescents o jove exclusivament<\/p><\/blockquote>\n De fet, s\u2019han estrenat en altres festivals per\u00f2 no en un horari juvenil, i per aix\u00f2 a RBLS els portem perqu\u00e8 siguin propostes que despertin el gust per al teatre aquest tipus de p\u00fablic. S\u00ed que penso que com a m\u00ednim han de tenir 13-14 anys. \u00c9s una edat que ja tenen criteri, i que veuran si una proposta teatral funciona o no funciona.<\/p>\n Podem dir que la cultura els t\u00e9 present i els escolta realment? O s\u2019ha fet una cultura alternativa per a aquest p\u00fablic?<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>La cultura \u00e9s sempre un mirall de la societat real. Aix\u00ed, veiem espectacles per a joves sobre tem\u00e0tiques de sostenibilitat, de g\u00e8nere, de pau al m\u00f3n, s\u00f3n molt m\u00e9s reflexius que anys enrere. Tot i que com deia abans, sempre hi ha qui busca en el teatre nom\u00e9s l\u2019entreteniment perqu\u00e8 no t\u00e9 ganes que el sacsegin. Per\u00f2 al final l\u2019important \u00e9s que vagin al teatre.<\/p>\n Mar Puig: <\/strong>Penso que \u00e9s molt dif\u00edcil, per\u00f2 a poc a poc es va fent feina. En general, costa desfer-se de la forma de fer teatre de tota la vida i buscar nous llenguatges que puguin atraure els adolescents i els joves. Sovint veig que intentem obligar-los que els agradi el que a nosaltres ens agradava de joves. \u201cCom pot ser que no els agradi aquest espectacle?\u201d I per mi aquest \u00e9s l\u2019error. No voler canviar. La societat \u00e9s canviant des dels seus inicis, no vulguem aturar-la.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>Est\u00e0 clar que el festival RBLS no \u00e9s un espai de visi\u00f3 d’espectacles i ja est\u00e0, \u00e9s tot un projecte, aqu\u00ed els nois i noies s’adonen que existeix el teatre i que aquest els pot agradar i ajudar des de molts punts de vista. No nom\u00e9s proposem visionar teatre, sin\u00f3 que els fem part\u00edcips amb proposta de tallers d’arts esc\u00e8niques durant els dies festivals, els donem oportunitat de veure un assaig, hi ha un espai de post funci\u00f3\u2013col\u00b7loqui amb els artistes, etc. Els joves s\u00f3n un p\u00fablic sincer, agra\u00eft i entregat, no est\u00e0 contaminat per les convencions que tenim els adults. Els agrada sortir del que \u00e9s convencional, el que \u00e9s r\u00edgid o cl\u00e0ssic.<\/p>\n S\u00ed que penso que fora de RBLS durant la resta de l’any se’ls escolta, per\u00f2 tamb\u00e9 els hi haur\u00edem de preguntar a ells. En l’\u00e0mbit p\u00fablic, per exemple, a l’Ajuntament de Barcelona s’estan fent coses interessants, tenim un departament de Cultura i Educaci\u00f3, que est\u00e0 acostant la cultura al m\u00f3n educatiu, perqu\u00e8 a partir d’ara ja sempre vagin junts. \u00c9s important que els adolescents i joves se sentin escoltats, que hi hagi aquests espais art\u00edstics lliures a on poder compartir i sentir-se c\u00f2modes, una mica com a casa. Si aix\u00f2 ho fem, aquests nois i noies, respecte en el desenvolupament personal quan siguin adults, tindran moltes m\u00e9s capacitats i avantatges.<\/p>\n Tenen prou recursos econ\u00f2mics per poder pagar-se l\u2019entrada al teatre sovint? A part del Bono Cultural (\u00e0mbit espanyol), Cultura Jove (\u00e0mbit Catalunya), Quadern Cultura (\u00e0mbit Barcelona ciutat) hi ha m\u00e9s iniciatives que els ajudin?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Quadern cultura \u00e9s pels nois i noies de 1r d’ESO i un adult acompanyant, el Bono Cultural pels que en tenen 18 i des de Cultura Jove volem abastar dels 18 als 30 anys. No podem avan\u00e7ar l’edat perqu\u00e8 les arts esc\u00e8niques no es classifiquen per edats com ho fan altres arts com el cinema, fet que no ens permet adre\u00e7ar-nos a un p\u00fablic menor d’edat, ja que ens podem trobar davant d’espectacles que trenquen esquemes, protocols, normes o convencions no escrites, per\u00f2 que pot acabar provocant que el tutor legal es querelli contra el projecte.<\/p>\n Amb Cultura Jove tenen molts avantatges, els descomptes en el preu de les entrades van dels 5 als 12 euros. Per primera vegada ens hem aliat amb equipaments p\u00fablics i equipaments privats<\/p><\/blockquote>\n Mateu Peramiquel: <\/strong>Jo no crec que els espectacles tinguin un preu elevat en cap cas, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica forma de donar-hi valor. El problema \u00e9s que a la nostra societat no tenim costum de consumir cultura de pagament, ni els joves ni els adults. Hi ha molts actes subvencionats per ajuntaments i altres institucions i sembla que pagar 20\u202feuros per un espectacle sigui un sacrilegi. En canvi, per anar a sopar o per beure estem disposats a pagar preus molt m\u00e9s elevats. Crec que hem d’aprendre a donar-hi valor a la cultura.<\/p>\n De totes maneres, evidentment, crec que els joves necessiten tenir-hi acc\u00e9s d’una forma m\u00e9s econ\u00f2mica. Escena 25, Quadern Cultura o el bo cultural tenen algunes opcions per accedir-hi, per\u00f2, certament, crec que en fan falta m\u00e9s perqu\u00e8 si no el que acaba passant \u00e9s que les companyies de teatre acaben fent descomptes o promocions per tal que els joves vinguin, per\u00f2 ho assumeixen les companyies, que tamb\u00e9 \u00e9s un sector ofegat, i no hauria de ser aix\u00ed, el suport hauria de venir des d’institucions i empreses grans.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>Per al p\u00fablic jove el tema econ\u00f2mic \u00e9s realment un fre. Anar a un concert puntual s’ho poden permetre perqu\u00e8 \u00e9s un esdeveniment especial i diferent. Per\u00f2 anar al teatre \u00e9s car, nosaltres al festival RBLS s\u00ed que intentem oferir l’espectacle a preus superajustats, poden veure espectacles de gran qualitat per cinc o sis euros. El preu \u00e9s un dels problemes i tamb\u00e9 ho \u00e9s la comunicaci\u00f3. Encara no sabem quins canals utilitzen per assabentar-se’n.<\/p>\n Quan i amb qui van al teatre?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Ui! Ens sorprenen molts els seus comportaments. El que s\u00ed que veiem \u00e9s que \u00e9s un p\u00fablic que no t\u00e9 cap problema per anar-hi entre setmana. Per aix\u00f2, ara veiem com obres que tenen \u00e8xit tamb\u00e9 es programen dilluns i dimarts, i la veritat \u00e9s que la sala s\u2019omple igual. A m\u00e9s, \u00e9s molt curi\u00f3s poder analitzar el p\u00fablic assistent i el seu comportament segons el dia de la setmana, cal dir que el p\u00fablic jove \u00e9s molt m\u00e9s entregat i participatiu.<\/p>\n Hi ha a qui li agrada anar acompanyat i que ho utilitza com a eina de socialitzaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha molts que van sols al teatre<\/p><\/blockquote>\n Mar Puig: <\/strong>Hi ha una \u00e8poca, entre els 14 i 18 anys, que nom\u00e9s van al teatre si els hi porten la fam\u00edlia o l\u2019escola, perqu\u00e8 encara no s\u00f3n prou aut\u00f2noms per anar-hi sols. En aquest cas, hem de crear nous p\u00fablics amb les fam\u00edlies, que els incentivin a anar al teatre. Si durant aquesta \u00e8poca no tenen persones que els acompanyin al teatre, els perdem i llavors \u00e9s molt dif\u00edcils recuperar-los m\u00e9s tard.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>Els hi haur\u00edem de preguntar a ells. Seria ideal que anessin amb el seu grup d’amics, i que un tiri de la resta, per\u00f2 aix\u00f2 encara no passa o passa poc. El teatre no est\u00e0 entre les seves primeres opcions d’oci, tiren m\u00e9s de concerts i altres. S\u00ed que \u00e9s cert que hi ha adolescents i joves que hi van sols, i aix\u00f2 sap greu perqu\u00e8 est\u00e0 en les seves mans animar els altres a anar al teatre i el perqu\u00e8 val la pena fer-ho.<\/p>\n Ens podem acostar a ells a trav\u00e9s del teatre?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Al teatre li costa fer entrar al p\u00fablic jove, i per aix\u00f2 aquest posa totes les possibilitats per portar-los cap a ell. Cal rejovenir m\u00e9s les audi\u00e8ncies. I, de fet, estem fent tot el que fem per acostar-los cap al teatre, perqu\u00e8 realment siguin audi\u00e8ncies del futur. Cal pensar amb l\u2019audi\u00e8ncia des de l\u2019inici, i fer tot un proc\u00e9s per oferir-los el que realment els fa falta. Hi ha altres pa\u00efsos que tenen la figura del mediador o dissenyador d\u2019audi\u00e8ncies, i estan molt m\u00e9s avan\u00e7ats. Aqu\u00ed hi ha molta feina a fer encara.\u00a0<\/strong><\/p>\n Mateu Peramiquel: <\/strong>I tant! S\u2019ha comprovat molt\u00edssim amb molts espectacles. Nom\u00e9s hem de tindre\u2019ls en compte a l\u2019hora de crear els espectacles. En el fons nom\u00e9s \u00e9s intentar pensar una mica m\u00e9s en ells.<\/p>\n Buscar hist\u00f2ries que els puguin interessar, que puguin sentir-se identificats, que puguin emocionar-se, que puguin expressar el que senten<\/p><\/blockquote>\n Carme Tierz: <\/strong>I tant que podem, no hem d\u2019intentar ser pedagogs, per\u00f2 s\u00ed que ens podem acostar parlant de temes que realment els interessen. No hem de considerar que estem un gra\u00f3 per sobre, sin\u00f3 que tenim m\u00e9s experi\u00e8ncia, res m\u00e9s. El p\u00fablic adolescent \u00e9s un p\u00fablic amb criteri i no podem donar-los coses a mig fer. S\u00ed que saben quan una cosa els agrada o no.<\/p>\n Quines companyies i teatres estan realment apostant per aquest p\u00fablic?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Hi ha moltes companyies que ja integren aquest p\u00fablic, m\u00e9s enll\u00e0 que els seus espectacles tractin tem\u00e0tiques d\u2019inter\u00e8s per als joves, tamb\u00e9 ofereix altres complements com ara el debat post funci\u00f3 que sempre agrada als nois i noies. De la mateixa manera, comencem a veure m\u00e9s funcions accessibles i adaptades que per fi s\u2019adrecen a tots els col\u00b7lectius.<\/p>\n Mar Puig: <\/strong>Cada vegada hi ha m\u00e9s companyies i teatres apostant pels Joves. RBLS crec que fa una feina extraordin\u00e0ria. Els programes escolars tamb\u00e9 cada vegada m\u00e9s proposen espectacles de qualitat per a joves per tal que vinguin amb els instituts, allunyant-se de les campanyes escolars antigues.<\/p>\n Hi ha un problema, per\u00f2: els horaris. Nosaltres hem estat fent l’espectacle ALAN els dilluns a les 20 hores del vespre al Teatre Condal de Barcelona. Tothom qui l’ha vist ha considerat que hauria de ser obligat\u00f2ria per joves. \u00c9s la frase que m\u00e9s ens han repetit. Per\u00f2 els horaris en els quals volem programar per joves, no s\u00f3n per joves. Perqu\u00e8 un jove un dilluns al vespre no vindr\u00e0 al teatre. Aleshores, hi apostem a mitges. No ens atrevim a programar teatre per joves en un horari m\u00e9s convencional, per por a perdre el p\u00fablic adult, per\u00f2 crec que la clau est\u00e0 a trobar la manera de conviure.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>A la Villarroel tamb\u00e9 fan una feina magn\u00edfica realment. Tot el que s\u00f3n la xarxa de teatres de proximitat (des del Tantarantana fins a la sala F\u00e8nix) tenen aforament petit\u00f3 i propostes realment molt xules. Una programaci\u00f3 arriscada, per\u00f2 donen veu al talent jove i aix\u00f2 es nota en el p\u00fablic assistent. A la F\u00e8nix tenen els Teen Friday que realment est\u00e0 tenint molt d’\u00e8xit, nois i noies del Raval es van acostant a poc a poc al teatre. De fet, al festival RBLS oferim jornades a professionals, companyies, teatres i programadors, perqu\u00e8 escoltin m\u00e9s aquest p\u00fablic i no els deixin de banda.<\/p>\n Hi ha moltes companyies que cada vegada m\u00e9s fan aquest tipus de teatre. Petites companyies que surten de l’Institut del Teatre que creen el que volen sovint amb molta precarietat, per\u00f2 \u00e9s cert que acaben sent fidels a ells mateixos<\/p><\/blockquote>\n El fet d\u2019apropar m\u00e9s el teatre als joves far\u00e0 que siguin consumidors de teatre d\u2019adults i el p\u00fablic del futur?<\/strong><\/p>\n Silvia Duran: <\/strong>Totes aquelles persones que han tingut h\u00e0bits culturals des de petits quan s\u00f3n adults es mantenen, per\u00f2 no totes les fam\u00edlies poden ni totes les escoles ho treballen. Per tant, l’entorn influeix molt a l’hora de tenir h\u00e0bits culturals. Per aix\u00f2, \u00e9s molt important que es puguin alimentar aquests h\u00e0bits, s’han fomentat molt els h\u00e0bits esportius per\u00f2 els culturals no tant. Tot el que sembrem sempre tindrem m\u00e9s possibilitats de tenir llavors i resultats positius al futur. Per\u00f2 cal ser pacients perqu\u00e8 no s\u00f3n resultats que es veuen d’avui per a dem\u00e0.<\/p>\n Amb Cultura Jove podrem analitzar de forma an\u00f2nima els costums i els interessos d’aquest p\u00fablic jove, que ens permetr\u00e0 a l’administraci\u00f3 i, per tant, als equipaments analitzar els interessos i costums dels joves per adaptar-nos a ells i aix\u00ed fer-los m\u00e9s part\u00edcips. Potser caldr\u00e0 repensar horaris, tem\u00e0tiques, etc. Est\u00e0 clar que volem acabar fidelitzant els joves a les arts esc\u00e8niques.<\/p>\n Mateu Peramiquel: <\/strong>S\u00ed, i tant! \u00c9s el m\u00e9s important: crear nous p\u00fablics. I ells s\u00f3n el p\u00fablic del futur. Si els perdem ara, ho perdrem tot. Ara mateix la mitjana d\u2019edat de les persones a la platea \u00e9s molt alta. Si no captem els joves ara, ja no hi serem a temps.<\/p>\n Carme Tierz: <\/strong>No ho s\u00e9… el temps ho dir\u00e0, esperem que s\u00ed. Per\u00f2 de moment intentem que s’apropin al teatre per fer-lo i consumir-lo. Aix\u00ed i tot, no m’agrada aquest concepte mercantilista, no portem joves al teatre perqu\u00e8 despr\u00e9s hi hagi relleu generacional, els portem perqu\u00e8 volem que els agradi i els apassioni, perqu\u00e8 el descobreixin. Si els portem a nous terrenys, els voldran continuar explorant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El teatre a Catalunya viu un moment de plena recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de la pand\u00e8mia de la Covid-19. Segons dades de l\u2019Informe anual sobre l\u2019estat de la cultura i les arts l\u2019any 2022 veiem com tot i que les sales de teatre han recuperat la seva activitat i programacions, el nombre d\u2019espectadors continua sent un 28%<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":1781,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[294,102],"tags":[203,182,96,97,117,128,284],"tipo":[220],"class_list":{"0":"post-1780","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-entrevista","8":"category-parlem-amb","9":"tag-art-i-cultura","10":"tag-art-i-educacio","11":"tag-cultura-bcn","12":"tag-cultura-escola","13":"tag-educacio-artistica-i-cultural","14":"tag-educacio-artistica-i-participacio-cultural","15":"tag-equipaments-culturals","16":"tipo-entrevista"},"yoast_head":"\n