{"id":2547,"date":"2023-03-16T12:20:19","date_gmt":"2023-03-16T11:20:19","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/ArtsEducacio\/?p=1500"},"modified":"2024-08-08T12:03:54","modified_gmt":"2024-08-08T10:03:54","slug":"lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/","title":{"rendered":"L’Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb"},"content":{"rendered":"

L’Estaquirot teatre es va fundar l’any 1973, la traject\u00f2ria art\u00edstica ja suma m\u00e9s de 10.000 actuacions, 41 muntatges i molts quil\u00f2metres i pa\u00efsos recorreguts. Entrevistem els seus integrants, Albert Alb\u00e0, Olga Jim\u00e9nez i N\u00faria Benedicto<\/span>\u00a0per fer un rep\u00e0s a la seva hist\u00f2ria i a la vegada a la hist\u00f2ria del teatre familiar dels darrers cinquanta anys, des de l’\u00e8poca de la transici\u00f3 franquista fins a l’actualitat.<\/p>\n

Com us vau con\u00e8ixer i com vau decidir muntar una companyia de teatre?<\/strong><\/p>\n

Albert Alb\u00e0 (Berto<\/span>):\u00a0<\/strong>El 1973\u00a0nosaltres est\u00e0vem en un grup escolta de Vilanova i la Geltr\u00fa, i vol\u00edem fer teatre. Un dia, per casualitat, vaig baixar a Barcelona a veure una exposici\u00f3 del grup Claca que feien cinc anys dins el Primer Festival de Titelles anunciat. Em va agradar molt, tant que vaig acabar comprant un llibre d’aquests d’automanual<\/span> C\u00f3mo<\/span>\u00a0hacer<\/span>\u00a0y<\/span> manejar t\u00edteres<\/em>. Aleshores ho vaig comentar al grup i ens vam animar de comen\u00e7ar a fer teatre amb titelles. Els tres que ens hi vam interessar vam ser en\u00a0Lluisma<\/span>, que ara ja no hi \u00e9s per\u00f2 als inicis de la companyia s\u00ed, l’Olga i jo.<\/p>\n

\"\"
Imatge de la companyia en els seus inicis | Foto: L’Estaquirot Teatre<\/figcaption><\/figure>\n

El primer espectacle que vam fer va ser molt pensat pels nens i nenes del nostre agrupament. Va resultar, per\u00f2 vam pensar ‘ho hem de provar amb un p\u00fablic que no ens conegui’, aix\u00ed que un dia ens vam plantar a un poble del Pened\u00e8s, Ca l’avi, vam anunciar el nostre espectacle i a la nit a les 22\u202fh el p\u00fablic amb les seves cadires portades de casa va ocupar la pla\u00e7a del poble. I sense adonar-nos-en vam fer la primera actuaci\u00f3, i d’aqu\u00ed ens van comen\u00e7ar a demanar altres actuacions, etc.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, tamb\u00e9 ens vam assabentar que els titellaires es comen\u00e7aven a reunir a Barcelona i ens van dir d’anar-hi. Nosaltres ens hi vam anar introduint i ens vam fer companyia. L’any seg\u00fcent ens vam presentar al segon Festival de Titelles de Barcelona a on vam fer una actuaci\u00f3 i va anar molt b\u00e9 i ja ha estat un no parar fins ara.<\/p>\n

Espectacles a les places i el p\u00fablic amb les seves cadires! Com era fer teatre familiar en aquells inicis?<\/strong><\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Ens trob\u00e0vem al final de la dictadura i inicis de la democr\u00e0cia. Les associacions de ve\u00efns i ve\u00efnes eren les que m\u00e9s reivindicaven i ho feien des de les places, ateneus, etc. I van ser aquestes associacions les que ens van contractar m\u00e9s en els nostres inicis i a la vegada nosaltres ens an\u00e0vem professionalitzant.<\/p>\n

N\u00faria\u00a0Benedicto<\/span>:<\/strong> Era aquella \u00e8poca a on es reivindicava el catal\u00e0, i com que els nostres espectacles ho eren ens contractaven. Pensa que no era com ara, que hi ha moltes companyies i, per tant, molta compet\u00e8ncia, \u00e9rem molt poques i era f\u00e0cil tenir feina. Va ser un boca-orella, i quan funcion\u00e0vem una vegada a la seg\u00fcent ocasi\u00f3 ens tornaven a cridar.<\/p>\n

I quines caracter\u00edstiques tenien aquests primers espectacles?<\/strong><\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Quan nosaltres \u00e9rem petits hi havia la t\u00edpica\u00a0titella<\/span>\u00a0cl\u00e0ssica de garrotades i poc m\u00e9s. Els primers que van innovar amb el format van ser Claca i\u00a0Garivaldis<\/span> que feien una barreja de titelles, contes i can\u00e7ons. En aquella \u00e8poca, els titelles que m\u00e9s s’utilitzaven eren les de guant, i totes les companyies que vam n\u00e9ixer aquells anys ens vam iniciar amb aquest estil i despr\u00e9s ja cadasc\u00fa es van anar especialitzant.<\/p>\n

El nostre primer espectacle el formaven cinc hist\u00f2ries curtes a on hi havia titella de guant, capgrossos, can\u00e7ons i fins i tot f\u00e8iem disfressar els nens i nenes del p\u00fablic. Eren realment divertides!<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> El concepte d’espectacle d’aquella \u00e8poca era molt diferent del d’ara, era m\u00e9s participatiu, es barrejaven coses, era una cosa m\u00e9s de carrer i m\u00e9s popular. No \u00e9s com ara, que tothom est\u00e0 molt m\u00e9s especialitzat i format.<\/p>\n

Com va ser la vostra formaci\u00f3 i professionalitzaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Olga Jim\u00e9nez:<\/strong> Pensa que en aquella \u00e8poca no hi havia una formaci\u00f3 espec\u00edfica, ens form\u00e0vem a mesura que an\u00e0vem treballant amb la nostra experi\u00e8ncia i coneixement. I, per\u00a0tant, prov\u00e0vem coses noves cada vegada segons les reaccions del p\u00fablic perqu\u00e8 en el fons si ens equivoc\u00e0vem, tampoc passava res. An\u00e0vem amb una sabata i una espardenya, amb molta il\u00b7lusi\u00f3 i ganes per\u00f2 sense massa formaci\u00f3.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> No hi havia una exig\u00e8ncia professional, en tot cas te la posaves tu. Sobretot aprenies compartint amb altres companyies de l’\u00e8poca. Jo s\u00ed que m’havia format\u00a0a l’Institut\u00a0del Teatre, vaig ser la primera promoci\u00f3. Va ser molt enriquidor, ja que en aquella \u00e8poca hi havia en Joan Andreu\u00a0Ballv\u00e9<\/span> i en Josep Maria Carbonell que estaven vinculats als festivals i vam tenir la sort de viatjar molt i con\u00e8ixer moltes coses.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> En el fons, ens vam formar molt anant a tots els festivals de titelles. A nosaltres ens inspiraven molt les companyies que venien de fora, sobretot les dels pa\u00efsos de l’est, qued\u00e0vem sempre meravellats.<\/p>\n

Els primers anys, segons el tipus d’espectacle que f\u00e8iem incorpor\u00e0vem a m\u00e9s o menys gent a la companyia. Durant un any ens van associar amb Ara\u00a0va<\/span>\u00a0de\u00a0b\u00f3<\/span>\u00a0que portaven la part de la m\u00fasica en directa, i despr\u00e9s durant molts se’n van encarregar Pau Orriols i Llu\u00eds Cardona. Va ser aleshores quan ens vam voler professionalitzar i ens vam assegurar amb l’opci\u00f3 de “T\u00edteres\u00a0y<\/span>\u00a0volatines<\/span> en ambulancia” perqu\u00e8 els nostres espectacles eren de saltimbanquis, equilibris, titelles i m\u00fasica.<\/p>\n

Qu\u00e8 recordeu en especial d’aquests inicis?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Durant molts anys, quan arribaven les vacances d’estiu f\u00e8iem ruta. Busc\u00e0vem un espai xulo<\/span>\u00a0a la natura i an\u00e0vem tota la fam\u00edlia amb la caravana i la furgoneta. Acamp\u00e0vem al camp, que abans encara no estava prohibit, i all\u00e0 durant el dia assaj\u00e0vem i a la nit actu\u00e0vem als pobles propers amb espectacles ambulants a on pass\u00e0vem el barret. Aix\u00f2 ens va anar molt b\u00e9 i ens va donar moltes\u00a0taules.<\/p>\n

L’experi\u00e8ncia va ser tan bona que m\u00e9s endavant durant anys i anys, a l’estiu\u00a0f\u00e8iem\u00a0Calella, Blanes, Sant Feliu i Palam\u00f3s que ja ens esperaven. Busc\u00e0vem un c\u00e0mping a la Costa Brava amb els nens que eren feli\u00e7os amb la piscina i la platja al mat\u00ed i a la tarda f\u00e8iem funci\u00f3 a les\u00a019\u202fh\u00a0i a les\u00a020\u202fh\u00a0del vespre.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> En realitat, aprofit\u00e0vem les actuacions de festes majors, si ens contractaven a dos o tres pobles d’aquella zona, doncs la resta de dies als vespres f\u00e8iem actuacions petites a les places dels pobles del voltant. De fet, aquestes acabaven sent assajos amb p\u00fablic.<\/p>\n

Vau n\u00e9ixer el 1973, al llarg d’aquests anys heu fet m\u00e9s de 10.000 actuacions i 41 muntatges. Hi ha hagut titelles a totes les vostres propostes?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Al 81 vam fer el teatret, un teatre tancat de 12x6cm on a dins cabien 125 persones. All\u00e0 hi f\u00e8iem funci\u00f3 amb titella de guant. Aquesta idea la vam fer basant-nos en un titellaire ambulant del segle passat que es deia Ezequiel Bigues\u00a0Did\u00f3<\/span>. El teatret ens va donar autonomia, al ser tancat ens permetia tenir la foscor a qualsevol hora del dia, i el pod\u00edem muntar i desmuntar. A m\u00e9s, per fora tenia dibuixats elements de les quatre estacions pintats per la Marta Balaguer, il\u00b7lustradora de contes infantils d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n

\"\"
Teatret muntat a Palam\u00f3s a inicis dels anys vuitanta | Foto: L’Estaquirot Teatre<\/figcaption><\/figure>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Vam anar rodant aix\u00ed durant for\u00e7a anys per Catalunya per\u00f2 tamb\u00e9 per festivals d’Espanya. En aquella \u00e8poca l’\u00fanica que feia coses de teatre a les escoles era la Caixa i just als vuitanta es va centrar m\u00e9s en altres projectes. No hi havia massa circuit de teatre familiar en els pocs teatres p\u00fablics d’aquells anys, era una reivindicaci\u00f3 que ja f\u00e8iem. Per\u00f2 mentrestant, vam poder omplir el buit amb el nostre teatret ambulant.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Arrib\u00e0vem els caps de setmana i ens qued\u00e0vem dos o tres dies m\u00e9s per fer funcions per a les escoles. Els muntatges d’aquella \u00e8poca eren hist\u00f2ries inventades protagonitzades per en\u00a0Maginet<\/span>, un personatge t\u00edpic de Vilanova i la Geltr\u00fa. Eren trames senzilles, amb un toc d’humor i entretingudes i que provocaven la participaci\u00f3 i implicaci\u00f3 del p\u00fablic sense demanar-la.<\/p>\n

Sempre heu estat els mateixos integrants?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> El 1983, tot aix\u00f2 ja se’ns va comen\u00e7ar a quedar curt i va ser quan dos membres de la companyia van decidir plegar per dedicar-se als negocis familiars. Aix\u00ed va ser quan va entrar la N\u00faria.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Jo venia de Santa Coloma de Gramenet, formava part d’una companyia tamb\u00e9 de teatre de titelles que havia nascut al 78 i vam tenir una hist\u00f2ria paral\u00b7lela a L’Estaquirot. Jo tenia clar que volia continuar fent teatre i en marxar aquests dos integrants m’hi vaig afegir. I des d’aleshores estem tots tres.<\/p>\n

Olga<\/strong>: Per\u00f2 en realitat no nom\u00e9s som nosaltres tres, als nostres espectacles hi participen col\u00b7laboradors habituals. L’escenografia va a c\u00e0rrec de l’Alfred Cases, la m\u00fasica \u00e9s d’en Ferran Mart\u00ednez, i el vestuari sempre va de la m\u00e0 de la Rosa\u00a0Mari<\/span>. Ara els darrers espectacles els ha dirigit el nostre fill Guillem Alb\u00e0 que tamb\u00e9 es dedica al teatre.<\/p>\n

Quin va ser el primer espectacle que vau fer junts?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Amb l’arribada de la N\u00faria vam decidir fer espectacles m\u00e9s grans, amb titelles i actors que \u00e9s el patr\u00f3 que hem anat seguint fins ara. El primer que vam fer es deia Exc\u00e8ntric i despr\u00e9s ja va venir Subsol.<\/p>\n

\"\"
Integrants de la companyia durant un assaig de Subsol al 1988 \/ Foto: L’Estaquirot Teatre<\/figcaption><\/figure>\n

N\u00faria:<\/strong> Era un espectacle que recuperava les arrels, vam barrejar el saltimbanqui, t\u00e8cniques circenses amb els titelles. Hi havia personatges de cos real que tamb\u00e9 tenien el seu titella, aix\u00ed hi havia diferents plans.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Ens vam adonar que els titelles per explicar certes coses ens limitaven i, per tant, era necessari algun actor o alguna t\u00e8cnica per poder-ho fer. Fins aleshores hav\u00edem pensat l’espectacle a partir de la t\u00e8cnica i a partir d’aquell moment vam veure que s’havia de fer al rev\u00e9s, pensar qu\u00e8 vol\u00edem explicar i escollir les t\u00e8cniques que ens permetien fer-ho.<\/p>\n

M\u00e9s d’1.000.000 de kil\u00f2metres recorreguts amb 12 furgonetes. Segur que heu voltat per tot el m\u00f3n. Alguna an\u00e8cdota que ens pugueu explicar?<\/strong><\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> El 1990 vam fer una pausa i vam fer un espectacle per adults. Es deia Bi\u00f2tic. Era un espectacle sense paraules i ens va permetre viatjar per tot Europa a festivals de titelles i a altres teatres.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Va ser una experi\u00e8ncia molt enriquidora! No ens vol\u00edem dedicar al teatre de titelles per adults, i no significava una prova per a veure si despr\u00e9s canvi\u00e0vem de p\u00fablic, simplement ens venia de gust. Per\u00f2 s\u00ed que ens va permetre viatjar i treballar noves t\u00e8cniques com el teatre d’objectes, cortina de llum, etc.<\/p>\n

Olga:<\/strong> Vam anar per tot Europa: Alemanya, B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Anglaterra, etc. Vam con\u00e8ixer a molta gent i tamb\u00e9 com funcionava el teatre fora d’aqu\u00ed. Va ser una \u00e8poca que vam fer la tira de quil\u00f2metres perqu\u00e8 ho vam continuar combinant amb bolos d’espectacles d’aqu\u00ed. An\u00e0vem sempre amunt i avall.<\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo que fins i tot vam participar en un festival de teatre en esperanto a\u00a0Zagreb<\/span>. En un estiu el vam aprendre i vam acabar anant-hi. L’any seg\u00fcent ens van tornar a trucar i vam fer gira i tot, i aix\u00ed vam con\u00e8ixer el circuit cultural d’all\u00e0.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> All\u00e0 vam veure per primer cop un micro\u00a0sense fils, un teatre de titelles on\u00a0treballaven 50 treballadors, la cultura era assequible per a tothom, les criatures feien moltes extraescolars de m\u00fasica i art, etc. Vam al\u00b7lucinar amb la qualitat art\u00edstica i cultural d’aquest pa\u00eds, que poc despr\u00e9s va entrar en guerra.<\/p>\n

Com han canviat les coses al llarg d’aquests cinquanta anys?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Durant molts anys vam continuar fent carrer, contractats, per\u00f2 fent carrer, els teatres en aquella \u00e8poca programaven poc per a infants, per adults era una altra hist\u00f2ria. Fins que el 1994 amb l’espectacle\u00a0Gerripau<\/span>\u00a0vam veure que al teatre quedava molt m\u00e9s llu\u00eft i van decidir que no far\u00edem m\u00e9s carrer. Vam patir perqu\u00e8 vam pensar ara no ens trucaran, per\u00f2 no va ser aix\u00ed, ens van continuar cridant. Tamb\u00e9 hi comen\u00e7aven a haver els moviments de la Xarxa, Rialles, etc. i aix\u00f2 va mobilitzar als teatres que fessin m\u00e9s proposta familiar.<\/p>\n

A banda, tamb\u00e9 ens vam inventar els contes de sobretaula. Per baixar una mica el ritme fren\u00e8tic, vam decidir crear una proposta de petit format per a escoles a on pogu\u00e9ssim anar la N\u00faria i jo. Vam comen\u00e7ar amb el Patufet el 1990 que ens va costar de fer rodar, per\u00f2 ens en vam en sortir i aix\u00ed despr\u00e9s ja vam crear el 1992 Els tres porquets, el 1993 La rateta i el 1995 La caputxeta. Amb aquest format vam fer la tira de bolos per escoles, per\u00f2 tamb\u00e9 per biblioteques, centres c\u00edvics, etc.<\/p>\n

A banda dels espectacles que heu anat portant a teatres i festivals d’arreu. Teniu un taller a Vilanova i la Geltr\u00fa. Qu\u00e8 hi guardeu? I com \u00e9s el dia a dia en aquest espai?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Nosaltres des del primer moment vam tenir el taller. Primer vam llogar uns baixos que utilitz\u00e0vem de magatzem i tamb\u00e9 com a taller per a construir els nostres titelles.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Va arribar un moment que realment els lloguers eren cars i vam decidir comprar un local. Aqu\u00ed hi vam poder muntar el nostre propi teatre. Despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia del teatret ens feia il\u00b7lusi\u00f3 poder\u00a0continuar\u00a0tenint una petita sala a on fer venir escoles del poble i dels voltants.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> La part de construir els titelles dels nostres espectacles ens agrada molt realment. La nostra feina \u00e9s com el curs escolar, fem gira d’octubre a maig i a l’estiu ens tanquem al taller a restaurar i a produir. Cada tres anys m\u00e9s o menys present\u00e0vem un nou espectacle. Tot i que hi ha espectacles que es poden mantenir al llarg del temps, com La Pastissera i els follets que\u00a0porta 15 anys<\/span>.<\/p>\n

El nostre taller-teatre\u00a0\u00e9s un espai ben bonic, i guardem moltes coses i records en vitrines i tot.<\/p>\n

Olga:<\/strong> Ara amb els\u00a0cinquanta\u00a0anys farem una exposici\u00f3 de tot el que hi tenim. Una mica per poder explicar tota la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n

\"\"
L’Estaquirot Teatre treball al seu taller-teatre | Foto: L’Estaquirot Teatre<\/figcaption><\/figure>\n

Tamb\u00e9 heu fet propostes per a televisi\u00f3 com La Cuina dels Titelles per al K3 en el seu moment. Com va anar i per qu\u00e8 no hi va haver segona temporada?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> S\u00ed, aix\u00f2 tamb\u00e9 va ser molt\u00a0xulo<\/span>\u00a0i tota una experi\u00e8ncia. A m\u00e9s, es pot continuar veient a la carta, i de tant en tant es torna a emetre.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Nosaltres tampoc entenem per qu\u00e8 no hi va haver segona temporada (somriu) per\u00f2 la tele \u00e9s un m\u00f3n a part que nosaltres no coneixem.<\/p>\n

Acab\u00e0vem de fer La Pastissera i els follets, i al final de l’espectacle sempre donem una recepta per a fer galetes a casa. D’aqu\u00ed ens va sorgir la idea. Per\u00f2 el m\u00e9s interessant \u00e9s que va sorgir en un moment que nosaltres, com a cooperativa que som, hav\u00edem d’invertir uns diners dels beneficis en formaci\u00f3. Aix\u00ed que vam decidir fer un viatge tot l’equip a Praga per con\u00e8ixer l’escola de teatre de titelles d’all\u00e0. Ens pass\u00e0vem els matins coneixent i sabent m\u00e9s, i a les tardes despr\u00e9s de dinar ens dedic\u00e0vem a escriure els guions de La Cuina dels Titelles. I en tornar ho vam presentar a TV3 i els hi va agradar, va ser una coproducci\u00f3. Vam anar una mica venuts, pens\u00e0vem que s’arribaria a traduir a altres idiomes com el basc, per\u00f2 no va ser aix\u00ed.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Vam trobar la f\u00f3rmula! A la cuina d’uns titelles hi conviden un personatge de conte a cada cap\u00edtol per a fer una recepta plegats. A m\u00e9s, hi va participar la Fundaci\u00f3 Al\u00edcia que donaven el vistiplau a les receptes i, de tant en tant, hi havia l’aparici\u00f3 del Ferran Adri\u00e0, el geni de la tetera, que n’era el director en aquell moment. Va ser un treball molt divertit, una mica estressant, per\u00f2 ens ho vam passar molt b\u00e9 fent-ho.<\/p>\n

Com definir\u00edeu les vostres hist\u00f2ries i els vostres personatges?<\/strong><\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Busquem la hist\u00f2ria i un cop l’anem teixint van apareixent els personatges. Volem parlar del fet que els infants s’avorreixen o que no fan servir prou imaginaci\u00f3, i a partir d’aqu\u00ed, anem buscant i trobem la hist\u00f2ria de L’aventura d’avorrir-se. O volem centrar-nos en com els infants els costa ser aut\u00f2noms, demanen ajuda i la pressa dels pares fa que sigui m\u00e9s f\u00e0cil i c\u00f2mode fer-los tot que ensenyar-los, i d’aqu\u00ed surt En Jan tot li fan.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 tenim en compte altres coses que tamb\u00e9 condicionen el producte final com el p\u00fablic a qui va dirigida, les t\u00e8cniques que podem fer servir, el muntatge i desmuntatge, que hi c\u00e0piga a la furgoneta, etc.<\/p>\n

Vosaltres que teniu tota una traject\u00f2ria, com veieu l’estat del teatre familiar a casa nostra, a l’estat i arreu?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Quan vam comen\u00e7ar \u00e9rem 7 o 8 i ara som 300 companyies. N’hi ha moltes de gent jove que surten de l’institut i hi ha molta compet\u00e8ncia perqu\u00e8 l’oferta de teatres \u00e9s la qu\u00e8 hi ha.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Tamb\u00e9 han canviat m\u00e9s els conceptes. La gent que s’hi dedica ara t\u00e9 una visi\u00f3 molt m\u00e9s empresarial, per nosaltres era m\u00e9s un joc i \u00e9rem molt m\u00e9s hippies. Ara \u00e9s com\u00fa veure productores que fan muntatges i les companyies els formen poqueta gent, perqu\u00e8 segons l’espectacle amplies o no l’equip. Els funcionaments i el mateix mercat s\u00f3n molt diferents.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Els programadors tamb\u00e9 han canviat molt. Abans els programadors estaven acostumats a venir-te a veure i a trobar-te, ara van m\u00e9s a fires i si et vens b\u00e9 i els agrades et programen.<\/p>\n

Nosaltres en tots aquests anys no hem posat cap estand a cap fira. I sembla que siguem uns agraciats, la gent que comen\u00e7a ve i ens pregunta com ho fem per donar-nos a con\u00e8ixer. Per\u00f2, clar, nosaltres fa molts anys que rodem i, per tant, ja ens coneixen. La gent jove que comen\u00e7a ara s’ha de donar a con\u00e8ixer, destacar-se de la resta perqu\u00e8 la compet\u00e8ncia \u00e9s molt m\u00e9s ferotge.<\/p>\n

I l’espectador com ha canviat? Com veieu els infants d’avui?<\/strong><\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> El p\u00fablic tamb\u00e9 ha canviat, els nens i nenes s\u00f3n infants ara i abans, per\u00f2 els inputs de la societat s\u00f3n els que han canviat.<\/p>\n

Olga:<\/strong> La societat va molt m\u00e9s de pressa, passa tot molt r\u00e0pid. Quan \u00e9s un directe o funci\u00f3 escolar els nens i nenes estan estupendament. Si les condiciones s\u00f3n bones, els atrapes de seguida i entren en el joc del teatre. A vegades tamb\u00e9 dep\u00e8n de les escoles.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Per\u00f2 \u00e9s cert que tenen molts m\u00e9s inputs audiovisuals. Nosaltres per sort sempre hem treballat per a infants petits, de 3 a 7 anys i, per tant, les nostres escenes sempre s\u00f3n curtes i tamb\u00e9 hi ha m\u00fasica. Intentem fer explicacions curtes, perqu\u00e8 \u00e9s cert que hi ha m\u00e9s nouvinguts o castellanoparlants i a vegades no ens entenen i es cansen.<\/p>\n

En el fons, \u00e9s un estil nostre, sempre ho hem fet aix\u00ed i funciona, busquem el dinamisme.<\/p>\n

I per qu\u00e8 us jubileu?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> Ens jubilem per edat i perqu\u00e8 deixar-ho al cap de\u00a050<\/span>\u00a0anys de traject\u00f2ria \u00e9s una fita molt bonica i rodona per fer-ho. No queda cap companyia de la nostra \u00e8poca, tots han anat plegant o fan coses m\u00e9s tranquil\u00b7les. Jo no soc partid\u00e0ria de fer coses a mitges, penso que no funciona, si et jubiles, et jubiles del tot. Ara tenim ganes de descansar.<\/p>\n

\"\"
Comiat de L’Estaquirot Teatre al SAT! Sant Andreu Teatre | Foto: SAT! Sant Andreu Teatre<\/figcaption><\/figure>\n

Berto<\/span>:<\/strong> Tenim una edat i ja estem cansats. \u00c9s cert que podr\u00edem continuar uns anys m\u00e9s, per\u00f2 a vegades val m\u00e9s retirar-se a temps. Fins ara ens ha anat b\u00e9, doncs \u00e9s un bon moment per deixar-ho.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Abaixar el ritme era molt dif\u00edcil perqu\u00e8 som cooperativa i les despeses s\u00f3n les mateixes. A banda coincideix que ara ens tocaria preparar un nou espectacle i tardem tres anys de producci\u00f3.<\/p>\n

Hi ha una part que no es veu i treballar al teatre \u00e9s cansat. La part de l’escenari \u00e9s la m\u00e9s bonica i tranquil\u00b7la, per\u00f2 la de produir, traslladar i muntar \u00e9s dura i estressant. Hi ha gent que s\u00f3n artistes i tenen un reconeixement. Nosaltres som titellaires, som treballadors del teatre.<\/p>\n

I ara qu\u00e8 fareu? No heu pensat en un relleu?<\/strong><\/p>\n

Olga:<\/strong> No hi ha relleu. El meu fill, en Guillem, es dedica al teatre, per\u00f2 \u00e9s un estil diferent, s\u00ed que li constru\u00efm el seu material i segurament ho continuarem fent. El treball artes\u00e0 el continuarem fent perqu\u00e8 ens agrada molt.<\/p>\n

La cooperativa es dissoldr\u00e0… i cadasc\u00fa a casa seva. En el meu cas porto des dels disset anys fent aquesta feina, que ens ha encantat i ens ho hem passat molt b\u00e9, per\u00f2 ja toca plegar. Podem dir que hem tingut el luxe de viure de la feina que ens agrada. I aix\u00f2 no ho pot dir gaire gent, per tant, no ho espatllem.<\/p>\n

Tenim clar que continuarem arrelats al sector. Per\u00f2 ja no patirem per temes com la veu, per mi era una obsessi\u00f3 di\u00e0ria. No vull patir m\u00e9s per coses aix\u00ed. Si un de nosaltres li passava alguna cosa, els altres no pod\u00edem treballar. \u00c9s una pressi\u00f3 que amb l’edat que tenim ja no volem tenir.<\/p>\n

N\u00faria:<\/strong> Hem fet el que hem volgut, per\u00f2 treballant molt. Ha estat una feina vocacional i d’alguna forma hi continuarem lligats.<\/p>\n

Els pintors abans creaven escoles i tenien els seus deixebles. Per\u00f2 en el m\u00f3n del teatre \u00e9s diferent, has creat un estil i aquest s’acaba amb tu.<\/p>\n

Berto<\/span>:<\/strong> No ens agrada estressar-nos amb la gesti\u00f3. El gestor s\u00ed que ens deia de buscar alg\u00fa i que continu\u00ef fent la nostra feina, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s estr\u00e8s gestionar que actuar. I no ens imaginem alg\u00fa altre fent el qu\u00e8 a nosaltres ens ha agradat tant de fer i cuidar fins a l’\u00faltim detall.<\/p>\n

<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Estaquirot teatre es va fundar l’any 1973, la traject\u00f2ria art\u00edstica ja suma m\u00e9s de 10.000 actuacions, 41 muntatges i molts quil\u00f2metres i pa\u00efsos recorreguts. Entrevistem els seus integrants, Albert Alb\u00e0, Olga Jim\u00e9nez i N\u00faria Benedicto\u00a0per fer un rep\u00e0s a la seva hist\u00f2ria i a la vegada a la hist\u00f2ria del teatre familiar dels darrers cinquanta<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":2391,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[294,102],"tags":[136,203,182,96,97,280,117,283],"tipo":[220],"class_list":{"0":"post-2547","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-entrevista","8":"category-parlem-amb","9":"tag-activitats-educatives","10":"tag-art-i-cultura","11":"tag-art-i-educacio","12":"tag-cultura-bcn","13":"tag-cultura-escola","14":"tag-cultura-visual","15":"tag-educacio-artistica-i-cultural","16":"tag-teatre-familiar","17":"tipo-entrevista"},"yoast_head":"\nL'Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb - Arts & Educaci\u00f3<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L'Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb - Arts & Educaci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L’Estaquirot teatre es va fundar l’any 1973, la traject\u00f2ria art\u00edstica ja suma m\u00e9s de 10.000 actuacions, 41 muntatges i molts quil\u00f2metres i pa\u00efsos recorreguts. Entrevistem els seus integrants, Albert Alb\u00e0, Olga Jim\u00e9nez i N\u00faria Benedicto\u00a0per fer un rep\u00e0s a la seva hist\u00f2ria i a la vegada a la hist\u00f2ria del teatre familiar dels darrers cinquanta\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Arts & Educaci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/diarieducacio\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-03-16T11:20:19+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-08-08T10:03:54+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2023\/03\/Estaquirot.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1067\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mar Dom\u00e8nech\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@DiariEducacio\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@DiariEducacio\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar Dom\u00e8nech\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"20 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Mar Dom\u00e8nech\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/eb83688c9eebc3ca52379b6608685c89\"},\"headline\":\"L’Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb\",\"datePublished\":\"2023-03-16T11:20:19+00:00\",\"dateModified\":\"2024-08-08T10:03:54+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/\"},\"wordCount\":4037,\"commentCount\":0,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/20\\\/2023\\\/03\\\/Estaquirot.jpg\",\"keywords\":[\"activitats educatives\",\"art i cultura\",\"art i educaci\u00f3\",\"CULTURA BCN\",\"CULTURA ESCOLA\",\"cultura visual\",\"educaci\u00f3 art\u00edstica i cultural\",\"teatre familiar\"],\"articleSection\":[\"Entrevista\",\"Parlem amb\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/\",\"name\":\"L'Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb - Arts & Educaci\u00f3\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/20\\\/2023\\\/03\\\/Estaquirot.jpg\",\"datePublished\":\"2023-03-16T11:20:19+00:00\",\"dateModified\":\"2024-08-08T10:03:54+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/eb83688c9eebc3ca52379b6608685c89\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/20\\\/2023\\\/03\\\/Estaquirot.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/20\\\/2023\\\/03\\\/Estaquirot.jpg\",\"width\":1600,\"height\":1067,\"caption\":\"Integrants de L'Estaquirot Teatre amb alguns dels seus titelles | Foto: L'Estaquirot Teatre\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/2023\\\/03\\\/16\\\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L’Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/\",\"name\":\"Arts & Educaci\u00f3\",\"description\":\"Un blog de El Diari de l'Educaci\u00f3\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/eb83688c9eebc3ca52379b6608685c89\",\"name\":\"Mar Dom\u00e8nech\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/mar-domenech_avatar-96x96.jpg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/mar-domenech_avatar-96x96.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/11\\\/mar-domenech_avatar-96x96.jpg\",\"caption\":\"Mar Dom\u00e8nech\"},\"description\":\"Coordinadora del blog Arts i Educaci\u00f3. Periodista infantil i familiar. Especialitzada en temes d'educaci\u00f3, cultura en fam\u00edlia, literatura infantil i disseny per a petits.\",\"url\":\"https:\\\/\\\/diarieducacio.cat\\\/artseducacio\\\/author\\\/mardomenech\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L'Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb - Arts & Educaci\u00f3","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L'Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb - Arts & Educaci\u00f3","og_description":"L’Estaquirot teatre es va fundar l’any 1973, la traject\u00f2ria art\u00edstica ja suma m\u00e9s de 10.000 actuacions, 41 muntatges i molts quil\u00f2metres i pa\u00efsos recorreguts. Entrevistem els seus integrants, Albert Alb\u00e0, Olga Jim\u00e9nez i N\u00faria Benedicto\u00a0per fer un rep\u00e0s a la seva hist\u00f2ria i a la vegada a la hist\u00f2ria del teatre familiar dels darrers cinquanta","og_url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/","og_site_name":"Arts & Educaci\u00f3","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/diarieducacio\/","article_published_time":"2023-03-16T11:20:19+00:00","article_modified_time":"2024-08-08T10:03:54+00:00","og_image":[{"width":1600,"height":1067,"url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2023\/03\/Estaquirot.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mar Dom\u00e8nech","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@DiariEducacio","twitter_site":"@DiariEducacio","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar Dom\u00e8nech","Temps estimat de lectura":"20 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/"},"author":{"name":"Mar Dom\u00e8nech","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/#\/schema\/person\/eb83688c9eebc3ca52379b6608685c89"},"headline":"L’Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb","datePublished":"2023-03-16T11:20:19+00:00","dateModified":"2024-08-08T10:03:54+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/"},"wordCount":4037,"commentCount":0,"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2023\/03\/Estaquirot.jpg","keywords":["activitats educatives","art i cultura","art i educaci\u00f3","CULTURA BCN","CULTURA ESCOLA","cultura visual","educaci\u00f3 art\u00edstica i cultural","teatre familiar"],"articleSection":["Entrevista","Parlem amb"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/","name":"L'Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb - Arts & Educaci\u00f3","isPartOf":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2023\/03\/Estaquirot.jpg","datePublished":"2023-03-16T11:20:19+00:00","dateModified":"2024-08-08T10:03:54+00:00","author":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/#\/schema\/person\/eb83688c9eebc3ca52379b6608685c89"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#primaryimage","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2023\/03\/Estaquirot.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2023\/03\/Estaquirot.jpg","width":1600,"height":1067,"caption":"Integrants de L'Estaquirot Teatre amb alguns dels seus titelles | Foto: L'Estaquirot Teatre"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/2023\/03\/16\/lestaquirot-teatre-els-infants-continuen-sent-ho-pero-els-inputs-de-la-societat-han-canviat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L’Estaquirot Teatre: \u00abEls infants continuen sent-ho, per\u00f2 els inputs de la societat han canviat\u00bb"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/#website","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/","name":"Arts & Educaci\u00f3","description":"Un blog de El Diari de l'Educaci\u00f3","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/#\/schema\/person\/eb83688c9eebc3ca52379b6608685c89","name":"Mar Dom\u00e8nech","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/mar-domenech_avatar-96x96.jpg","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/mar-domenech_avatar-96x96.jpg","contentUrl":"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/mar-domenech_avatar-96x96.jpg","caption":"Mar Dom\u00e8nech"},"description":"Coordinadora del blog Arts i Educaci\u00f3. Periodista infantil i familiar. Especialitzada en temes d'educaci\u00f3, cultura en fam\u00edlia, literatura infantil i disseny per a petits.","url":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/author\/mardomenech\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2547","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/63"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2547"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2547\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2607,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2547\/revisions\/2607"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2391"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2547"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2547"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2547"},{"taxonomy":"tipo","embeddable":true,"href":"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-json\/wp\/v2\/tipo?post=2547"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}