En Bozzo i jo ens vam con\u00e8ixer fent teatre als Llu\u00efsos de Gr\u00e0cia. Despr\u00e9s el 1973, quan \u00e9rem a la universitat fent la carrera de Filosofia i Lletres, vam fer un grup de teatre que es va estrenar amb l’espectacle Les troianes<\/em>. F\u00e9iem de troianes la Rosa Novell, l\u2019Isona Passola i jo mateixa. En Miquel Periel tamb\u00e9 s’hi va afegir. All\u00e0 ens vam con\u00e8ixer tots tres i hi va haver molt bona sintonia des de l’inici.<\/p>\n\n\n\n Aleshores el Joan Llu\u00eds se’n va anar a fer la mili, i jo vaig entrar a formar part dels Joglars. Vam continuar mantenint el contacte, i de fet ens vam arribar a casar. L’any 1977 ens vam tornar a trobar tots tres a l’espectacle de No hablar en classe.<\/em> Ens van agafar per fer bolos a Madrid, ja que en aquella \u00e8poca no tots els actors podien combinar feina amb teatre.<\/p>\n\n\n\n A partir d’aqu\u00ed vam decidir continuar com a companyia. Ens vam comen\u00e7ar a organitzar primer com a cooperativa i despr\u00e9s com a societat an\u00f2nima, vam comprar una furgoneta, etc. I va arribar la primera obra de teatre, Antaviana<\/em>. Era un espectacle arriscat perqu\u00e8 era l’adaptaci\u00f3 teatral d’uns contes de Pere Calders i a m\u00e9s, vam voler que hi particip\u00e9s en Sisa. Va anar tan b\u00e9 que vam decidir continuar pensant espectacles.<\/p>\n\n\n\n Cinquanta anys d\u2019hist\u00f2ria com a companyia de teatre, podr\u00edem dir que sou els pares dels musicals en catal\u00e0? <\/strong><\/p>\n\n\n\n B\u00e9, en part s\u00ed. Aqu\u00ed a Catalunya hi havia molta tradici\u00f3 de sarsueles i aquestes eren en castell\u00e0. Hi havia tradici\u00f3 de musicals antics i a la gent aquests els agradaven. I clar nosaltres vam comen\u00e7ar una l\u00ednia que aqu\u00ed encara no existia.<\/p>\n\n\n\n No s\u00e9 si som pares, tiets o padrins dels musicals en catal\u00e0, per\u00f2 \u00e9s cert que hem fet que a trav\u00e9s dels nostres espectacles molta gent s\u2019enamori dels musicals. S\u00ed que penso que vam ajudar al fet que es cre\u00e9s una opini\u00f3 diferent dels musicals a la que hi havia fins aleshores.<\/p>\n\n\n\n Vam contribuir que realment el g\u00e8nere dels musicals es comenc\u00e9s a respectar. I de fet, gr\u00e0cies a nosaltres molta gent va comen\u00e7ar a dedicar-se a aquest tipus de teatre.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 tamb\u00e9 heu girat per les Espanyes? Com era actuar fora de casa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ui! Hem girat molt sobretot a l’inici, si sumem els mesos que volt\u00e0vem aleshores vam estar fins a set anys. Hi ha hagut moltes \u00e8poques en aquest sentit. A l\u2019inici \u00e9rem molt ben rebuts a l\u2019hora d\u2019actuar fora de casa, ja que en aquella \u00e8poca a la resta d\u2019Espanya no hi havia massa novetats en el g\u00e8nere teatral. Est\u00e0vem a anys llums de moltes comunitats que encara tenien propostes molt amateurs.<\/p>\n\n\n\n De fet, l’Associaci\u00f3 de companyies de teatre professional de Catalunya, Ciatre, va contribuir realment que companyies com Joglars, Comediants, La Cubana, Dagoll Dagom, entre d’altres, pogu\u00e9ssim sortir a fer gira amb grans espectacles. Vam ser companyies conegudes i reconegudes.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que a partir de l’any 2000 amb tot el tema de l’Estatut d’Autonomia, etc. la cosa va canviar. Les altres comunitats han tingut un tarann\u00e0 m\u00e9s proteccionista i han donat m\u00e9s prioritat als seus creadors. Fet que va provocar que nosaltres visqu\u00e9ssim una mica m\u00e9s de crisi i, per tant, menys gires. El tema pol\u00edtic de Catalunya, per nosaltres va ser dur perqu\u00e8 va crear una opini\u00f3 de rebuig cap a tota la cultura en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n En tota aquesta traject\u00f2ria, quin moment ha estat el m\u00e9s \u00e0lgid i innoblidable?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Jo crec que un dels moments m\u00e9s \u00e0lgids va ser l\u2019estrena d\u2019Antaviana<\/em>. De fet, Xavier F\u00e0brega, cr\u00edtic de teatre, va fer una cr\u00edtica molt encertada de l\u2019espectacle en aquell moment. Va dir clarament, que amb Antaviana<\/em> el teatre catal\u00e0 va passar del blanc i negre al color. Deia aix\u00f2 perqu\u00e8 fins aleshores el teatre era una lluita encoberta en cada espectacle. Per\u00f2 hi va haver un moment que nosaltres vam decidir que aix\u00f2 ja no tenia per qu\u00e8 ser aix\u00ed, no pod\u00edem estar fent sempre milit\u00e0ncia des del teatre, i vam fer una creaci\u00f3 m\u00e9s l\u00fadica i m\u00e9s po\u00e8tica. Va ser un canvi tan gran que per aix\u00f2 va ser tot un \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n Un altre moment \u00e0lgid, per descomptat, \u00e9s el moment de l\u2019estrena de Mar i Cel<\/em> el 1988 perqu\u00e8 era un espectacle de gran format. El gran musical en catal\u00e0 que ens vam atrevir a fer, ho vam apostar tot i ens va sortir b\u00e9. Va ser un moment molt important en les nostres vides i per Dagoll Dagom.<\/p>\n\n\n\n Mar i Cel s\u2019ha representat fins a quatre cops. Com ha anat canviant o evolucionant l\u2019espectacle al llarg d\u2019aquests anys?\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n Mar i Cel<\/em> s\u2019ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l\u2019han vist m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones. Aquest 2024, ha tornat l\u2019espectacle mantenint la mateixa \u00e0nima original per \u00faltima vegada.<\/p>\n\n\n\n L\u2019obra i el vaixell s\u00f3n els mateixos. Per\u00f2 \u00e9s cert que hi ha canvis radicals. Com ara el fons, a l\u2019inici era un fons pintat, el 2014 ja ho vam fer amb projeccions perqu\u00e8 li donen m\u00e9s dinamisme al vaixell. El fet que es mogui el mar, el cel i el vaixell realment fa aquesta sensaci\u00f3 \u00f2ptica de moviment.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 la part de llum i so ha millorat molt. Ara hi ha leds i hi ha moltes m\u00e9s opcions de posar els focus, aix\u00ed hi ha una il\u00b7luminaci\u00f3 m\u00e9s acurada i molt m\u00e9s especial. I en l’\u00e0mbit de so, clar ara el Teatre Vict\u00f2ria que \u00e9s de l\u2019Antonio D\u00edaz hi ha un equip de so molt potent, t\u00e9 el nivell tecnol\u00f2gic dels musicals anglesos o americans.<\/p>\n\n\n\n Mar i Cel<\/em> \u00e9s com Shakespeare, \u00e9s un espectacle amb un drama molt ben travat i amb una tem\u00e0tica que no passa de moda, desgraciadament. Cada edici\u00f3 que l\u2019hem representat recorda a conflictes que hi ha actualment al m\u00f3n. \u00c9s un espectacle que impacta molt just per aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n En aquesta edici\u00f3 hi ha hagut fins a tres generacions d\u2019espectadors gaudint de l\u2019espectacle. Com us fa sentir aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Francament, a mi em fa molta il\u00b7lusi\u00f3, perqu\u00e8 des dels inicis nosaltres vol\u00edem fer teatre popular. Venim de les esquerres m\u00e9s esquerres i realment creiem fermament que la cultura \u00e9s un dret, i que aquest ha d\u2019estar a l\u2019abast de tothom. No vol\u00edem fer un teatre per intel\u00b7lectuals, nosaltres vol\u00edem posar graons culturals perqu\u00e8 tothom hi pogu\u00e9s tenir acc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Si els espectacles estan subvencionats per l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, cal que aquests arribin a tothom. Sempre hem volgut democratitzar la cultura.<\/p>\n\n\n\n I clar ara quan veus una fam\u00edlia sencera al teatre \u00e9s molt emocionant. Perqu\u00e8 vol dir que tornaran a casa i podran comentar un espectacle plegats, i aix\u00f2 li dona a la cultura una dimensi\u00f3 molt m\u00e9s gran i que deixa empremta a totes les generacions.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, qu\u00e8 cal perqu\u00e8 la cultura tingui el suport que es mereix? Cal invertir a educar els p\u00fablics del futur?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El suport ha anat millorant en els darrers anys, per\u00f2 hem de dir que encara hi ha cam\u00ed per rec\u00f3rrer. Encara hi ha mancances, som conscients que els pressupostos es poden i s\u2019han d\u2019ampliar per al sector cultural. <\/p>\n\n\n\n Nosaltres, com a productors de cultura, som conscients del valor i dels beneficis que aporta la cultura a la societat. Per aix\u00f2, defensem que cal que se li doni un valor de primera necessitat, perqu\u00e8 accedir a la cultura no \u00e9s un luxe, \u00e9s un dret de primera necessitat. <\/p>\n\n\n\n El teatre \u00e9s un art molt emocional que transforma. La gent quan surt de veure un espectacle surt diferent psicol\u00f2gicament, sent que ha pogut fer un bany de pensament, ha reafirmat valors i el seu pensament cr\u00edtic. I aix\u00f2 actualment \u00e9s m\u00e9s necessari que mai, \u00e9s essencial. \u00c9s molt important que la societat tingui aquests punts de reflexi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, apostem des de fa anys per al p\u00fablic escolar. Ara amb Mar i Cel<\/em> fem una funci\u00f3 escolar cada setmana amb 1200 nens. I ja fa anys que ens dediquem a redactar guies did\u00e0ctiques que sempre enviem perqu\u00e8 a classe puguin preparar l’abans i el despr\u00e9s de la funci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Hem aconseguit que l’administraci\u00f3 doni ajuts perqu\u00e8 les escoles vagin m\u00e9s al teatre, per\u00f2 cal potenciar-ho m\u00e9s i facilitar-ho. Tots hem de tenir clar que aquest \u00e9s el p\u00fablic del futur i cal cultivar-lo des d’ara mateix, no podem esperar.<\/p>\n\n\n\n I la professi\u00f3, deixar\u00e0 de ser prec\u00e0ria? Animar\u00edeu a alg\u00fa a dedicar-se a aquest sector? <\/strong><\/p>\n\n\n\n El sector cultural, aqu\u00ed i a tot el m\u00f3n, \u00e9s precari. \u00c9s una professi\u00f3 que tothom la pot fer, si t\u00e9 el do. \u00c9s cert que pots estudiar i formar-te, naturalment, per\u00f2 al final \u00e9s una carrera totalment vocacional.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 no hi ha el consum necessari per donar feina a tothom. Els bons i els que tenen sort s\u00f3n els que s\u2019hi poden acabar dedicant.<\/p>\n\n\n\n Com ha evolucionat el teatre catal\u00e0?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Doncs d’en\u00e7\u00e0 que vam comen\u00e7ar podem dir que ha pujat molt el nombre de p\u00fablic, el nivell actoral, i tamb\u00e9 dels m\u00fasics. Tot i que molts d\u2019ells s\u00f3n la nostra orquestra des de fa anys.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 hi ha hagut coses dolentes. La irrupci\u00f3 de la televisi\u00f3 i les plataformes de streaming han creat una disrupci\u00f3 entre l\u2019escena i la pantalla. Ara molts actors i actrius treballen al teatre i a la tele, i aix\u00f2 no permet una estabilitat en l\u2019equip d\u2019artistes dels espectacles quan despr\u00e9s es fan gires. Els actors i actrius tenen altres compromisos, aix\u00f2 dificulta la continu\u00eftat i l’\u00e8xit d\u2019un espectacle.<\/p>\n\n\n\n Com us imagineu l\u2019\u00faltima funci\u00f3 de Mar i Cel<\/em>. Com ser\u00e0 o qu\u00e8 direu en aquesta baixada definitiva del tal\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ui no s\u00e9 com imaginar-m\u2019ho! Per\u00f2 nosaltres som molts “fiesteros”, aix\u00ed que segur que acabem amb una gran festa.<\/p>\n\n\n\n Creieu que les cartelleres de teatre es quedaran una mica orfes sense vosaltres? O el panorama teatral catal\u00e0 ja fa temps que viu un canvi? <\/strong><\/p>\n\n\n\n Potser a l\u2019inici s\u00ed que es nota que ja no hi som, per\u00f2 estic conven\u00e7uda que hi haur\u00e0 un renaixement i es faran coses noves. <\/p>\n\n\n\n El llegat que deixem \u00e9s haver pogut veure tots els nostres espectacles, i tots els formats diferents que hem fet des de l\u2019opereta de Mikado<\/em> fins a L\u2019Alegria que passa<\/em>, que era un teatre m\u00e9s h\u00edbrid.<\/p>\n\n\n\n Ja hi ha moltes companyies fent coses interessants i segur que en vindran de molt xules.<\/p>\n\n\n\n Ja teniu pensat qu\u00e8 fareu ara? Com ser\u00e0 el vostre dia a dia. Continuareu implicats en aquest m\u00f3n despr\u00e9s de tants anys?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Joan i en Miquel ja estan jubilats, un cuinant i l\u2019altre collint taronges a Val\u00e8ncia. Jo assessorar\u00e9 companyies i a m\u00e9s estic enfeinada amb el nou espai Texas. Tamb\u00e9 estic portant el Poliorama. Jo no tinc tan clar que ja m\u2019hagi retirat del tot.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La reeixida traject\u00f2ria de Dagoll Dagom al llarg dels seus cinquanta anys es resumeix en xifres: 34 espectacles (23 dels quals musicals), 5 s\u00e8ries de televisi\u00f3, 8.353 funcions amb gaireb\u00e9 5 milions d’espectadors, i 662 funcions escolars amb m\u00e9s de cinc-cents mil espectadors escolars. Per\u00f2 en la hist\u00f2ria d’aquesta reconeguda companyia de teatre catal\u00e0 tamb\u00e9<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":2858,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[136,182,138,126,97,127,117,149],"tipo":[220],"class_list":{"0":"post-2855","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-parlem-amb","8":"tag-activitats-educatives","9":"tag-art-i-educacio","10":"tag-art-i-escola","11":"tag-beneficis-de-la-cultura-i-educacio-artistica","12":"tag-cultura-escola","13":"tag-cultura-i-educacio","14":"tag-educacio-artistica-i-cultural","15":"tag-teatre","16":"tipo-entrevista"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2024\/12\/Glups_Dagoll-Dagom-1024x751.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2024\/12\/T24-MAR-I-CEL-S1_003-scaled-1-1024x645.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/artseducacio\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2024\/12\/b5f64821-2d9b-49e4-88a1-3c25cf94111d-1024x576.jpg\")